tag:blogger.com,1999:blog-15799771821631623612024-02-19T06:23:32.303+01:00escolamarcadaquesMúturhttp://www.blogger.com/profile/17697598565050333300noreply@blogger.comBlogger438125tag:blogger.com,1999:blog-1579977182163162361.post-85126046745627177522014-06-19T21:37:00.003+02:002014-06-19T21:39:30.503+02:00DOFINS<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Avui tornava en tren des de Barcelona. i estava cansat, i trist, i quan he arribat als armaris de Portlligat, he trobat cinc amics, Lluís, Albert, Santiago, Jordi Caselles, Mauricio, i tres persones noves, dos fills del explorador de Mustang, de qui no recordo el nom, i una noia hawaiana, simpàtica i bonica. Hem sortit plens d' alegria, en un dia magnífic, hem arribat i fet el tomb a Encalladora, ens hem banyat, i tornant hem tingut un espectacle que mai havia vist amb tanta intensitat: dofins, molts, saltant amb tot el cos fora del aigua, cabriolant, nedant a prop, estant molta estona a la vista. Semblava un missatge que ens digues, ànims, tot anirà bé, els dofins són animal que perceben.</span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Hem tornat tard, cansats però contents, jo havia oblidat qualsevol tristesa, les sortides donen força, no s'han de perdre.</span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Dissabte, si tot va bé, hi tornem, encara.</span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"> </span>Múturhttp://www.blogger.com/profile/17697598565050333300noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1579977182163162361.post-4609716914131434952014-06-05T21:44:00.003+02:002014-06-06T06:20:01.632+02:00UNA ENTRADA ÚNICA PERQUÈ ÉS UN BRINDIS<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Tot acaba. És com una bateria que no té ja més vida. I
quan acaba, té l’esplendor i la ràbia de la vida i de la mort. Tots portem el
moment que serà el final. No més silenci. La paraula és a la vegada eina de
llum i de foscor. Però es l’única eina.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Avui en algun punt hem tocat fons. Érem a Sa Freu.
Buscàvem una boia d’en Isca, un pescador de Portlligat; havia de ser en un petita cala, sota una gran pedra. Lluís
Valldaura ha nedat buscant-la. No l’ha trobat. La tramuntana segur que l’havia
emportat. Fins aquí tot normal, cap problema. Mauricio, sent encara al caiac m’ha
preguntat si paràvem. Vent de mar. He dit que no. Ha dit que era per fumar una
cigarreta. Llavors s’han començat a trencar les boires. Jo era al caiac i he
vist com Mauricio i Jordi Caselles, també en els seus caiacs, encenien dos
cigarretes que Mauricio havia tret de nos se sap on, nomes portava, com sempre,
el banyador. Lluís, que havia sortit del aigua, ha demanat una cigarreta. He
vist com tots tres fumaven amb un plaer profund, arrelat, primigeni. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Jo ja estava en el camí que pujava, però encara no ho
sabia. Hem tornat amb vent de mar en contra, no massa fort. Hem ajudat a Jordi
Caselles. Vida i ajudar. Dos paraules importants, avui i sempre. Tot anava
prenent forma. La barca d’en Isca ens ha creuat, hem dit que no hem trobat la
boia. Jo he deixat als tres companys, contents, portaven la força primigènia del
fum, eren alegria, i vida. Els he deixat i he palejat fort, volia arribar al
poble abans que tanquessin una tenda, i no he vist, però he sentit, el vespre
que queia sobre mar, penya-segats i Portlligat.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Moll, mullat, xop, ple de mar, també primigeni, he pujat a la
moto i he volat fins el poble, la tenda era oberta, però l’amiga que buscava no
hi era. Hi havia un silenci fosc. He repres la moto, i al bar Boia, una boia
recurrent, m’he creuat altra vegada amb en Isca. S’ha sorprès de veure’m, jo l’hi
he tornat a dir el de la seva boia, i he volgut parlar, sempre la paraula, eina
de vida i mort, amb algú assegut en una taula, però no hem pogut, i cansat,
xop, ple de fum salvatge, he arribat a casa, i buscant números de telèfons en
un ordinador que no funciona, he pogut fer una trucada, només una, en un telèfon
que tampoc funciona, i m’han dit que ajudar i vida no eren disponibles en
aquell moment, i llavors, xop, moll, ple de mar, mirant la badia on fa tres
anys i sempre vaig oferir ajuda, he entès.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Jo que no bec he pensat que quan acabi d’escriure
això, ompliré una copa i assegut a la taula, mirant a la badia, seguint el fum
dels primitius de Cap de Creus, brindaré per l’amiga que se’n va, ella tota
vida i energia, igual que una vegada, escrivint una poesia, vaig brindar per
ella, no puc fer més, no puc ajudar, no hi ha res a fer, res, res, res, ¿perquè
se’n van els nobles i rics i queden els egoistes i pobres?, i moll, mullat, xop, però
decidit, segur, li prometre que mai guardaré les paraules, mai, dolça amiga,
parlaré, seré fort i diré, perquè tinc molt a dir, i perquè sé i sabré dir.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Durant mesos aquest blog ha sigut silenci. S’ha acabat.
Poc importa la mirada de qui busca escletxes per on fer mal. Dire quant tingui
que dir, i si les respostes són violentes i sense educació, no seran, el nostre
dret a defensar que l’important no és què es diu, sinó com es diu. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">S’acaba el fum, i les bateries són maleïdes perquè
també s’acaben, i torno al mar que he deixat quan hem deixat al Isca, torno amb
els meus tres companys, que són llum i vida, i penso que no callaré, i seguiré
ajudant mentre pugui, i seré amb la gent noble i rica, i és clar, ho passaré malament,
perquè som pocs, i trobaré qui no té força ni capacitat per ajudar, mai serà el moment bo per ajudar, i també a
qui és violent i deixa paraules violentes. Som pocs. Avui érem quatre. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">I dels pocs n'hi ha que se’n van. ¿Què podem fer? Res, ja
ho sé, ho he dit. Jo faré el que he promès a la meva amiga,
impossible de no complir-ho: he promès que mai callaré, diré sempre el que penso,
perquè crec que penso i crec que puc dir. I ajudaré, perquè altra cosa, per mera
fortalesa, no es pot fer. El silenci sempre. Poques paraules. Ajudar sempre,
mai serà el moment de no poder ajudar. I mai el silenci de les paraules necessàries.
Encara que tot s’enfonsi. <o:p></o:p></span></span><br />
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; font-size: large;">Perquè tot acaba. Una bateria que no té ja més vida, i
té l’esplendor i la ràbia de la vida i de la mort. I perquè tots portem el
moment que serà el final, no més silenci. Paraules que són a la vegada eines de
llum i de foscor. Les úniques eines.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Aquest mati no he pogut comprar un telèfon perquè
estava sol i no podia anar-hi, de manera que no tinc telèfon, el meu acaba també
la bateria, que no és la mateixa de la que abans parlava. Per missatges de l’Escola, i del que sigui, proveu encara el meu
telèfon, i si ja no té bateria, proveu el meu fixa: 972259219. Ara és el telèfon de l'Escola d'en Mar.</span></span><br />
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"><br /></span></span>
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Un brindis també per i amb Toni Sbert, a Alaró, ell entén quan dic que la vida se'n va i som pocs, el trobem a faltar.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Dissabte, si tot va bé, hi tornem, amb paraules,
alegria i ajuda.</span><o:p></o:p></span></div>
Múturhttp://www.blogger.com/profile/17697598565050333300noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1579977182163162361.post-51072605004031687142014-06-01T10:01:00.002+02:002014-06-01T11:12:00.350+02:00LLUM<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; font-size: large;">No soc jove. He gaudit ja d’una dilatada vida. Crec que sempre he tingut
sort. Hi ara també la tinc. Si tot va bé, a finals d’aquest mes volaré primer
cap Islàndia, on passaré uns dies d’adaptació, i després volaré cap Grenlàndia,
on durant l’estiu treballaré com a guia en una empresa d’expedicions polars de
caiac i trekking. Seré a la terra d’Umiiartoq. Espero que la sort em segueixi
acompanyant. No sé què trobaré, però m’encanta enfrontar un espai desconegut i
que pel seu misteri sempre m’ha atret. Coneixeré una llum diferent.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Mentre jo sigui al Nord, l’Escola d’en Mar no quedarà desatesa. Nathalie Giordano,
Mauricio S’Barbaro i Lluís Torrent s’encarregaran de les sortides, i segur que
seguiran ajudant a qui arribi als armaris i vulgui sortir al mar.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Dijous vam sortir Anna Bosch, directora del Institut de Cadaqués, i el seu
fill Dídac, Josep, professor de Educació Física del Institut, Francesc, Jordi
Caselles, Nardo, Mauricio, recentment arribat d’Uruguai, Lluís Valldaura,
Albert i jo. Tots vam arribar fins a Encalladora, i cal dir que Mauricio va
veure un animal que, per les seves característiques, podria ser la foca que
darrerament ha sigut vista a Messina i a altres llocs de la costa catalana. La
sortida va ser tranquil·la i amb la bellesa que sempre acompanya a les sortides
de tarda. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Avui hem tingut una sortida netejada per la tramuntana, no forta, potser
5/6, una de les sortides que sempre voldria tenir, amb llum, esforç, bellesa,
riure i activitat al mar. Érem Nathalie, Jaume Riba, Diego, Mauricio i jo. Un
grup que havia ajudat en la Triatlon ha sortit abans que nosaltres.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Hem palejat fins a Cap de Creus, on a Sa Freu les ones eren altes, i
després hem parat al mateix penya-segat on acaba Cap de Creus, en un lloc
tranquil que avui s’ha vist sorprenentment envaït per excursionistes a peu.
Jaume i Diego s’han banyat mentre els altres preníem el sol. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">El nostre projecte, el de l’Escola de’n Mar, tenir la infraestructura i facilitar
la sortida al mar de manera gratuïta a qui vingui fins a nosaltres, i fer-ho de
manera oberta, sense normes, reunions ni preses de decisions, és exposat i complicat,
però sortides com les de dijous i avui dissabte, amb gent nova, cinc persones que
s’han apropat a nosaltres per primera vegada, i que han dit que repetiran, ens
dona ànims. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">A Grenlàndia, si puc, a les seves muntanyes, als seus penya-segats i al seu
mar, m’he proposat deixar una empremta de silenci que recordi les nostres sortides
a muntanyes, penya-segats i mar d’aquí que tant coneixem i gaudim. Coneixeré en silenci la
llum d’aquella terra portant amb mi la llum de la nostra. Serà un plaer poder
fer-ho. <o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Encara aquí, dijous, si
tot va bé, continuarem.</span></span><br />
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsedUEpzYnDnh82vrtjAhA6xXpKCyzXlwjOQpeY8pPei-u6TXRHIpIKSuyVXw4G5L5OKkoOUE2WEuhlcl3NDVRHht-VsY7_zPvPL64Kook1ThpPkUfFktMLEASrsiHtdTrRsUXH7lAhHBC/s1600/DSCF9432.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsedUEpzYnDnh82vrtjAhA6xXpKCyzXlwjOQpeY8pPei-u6TXRHIpIKSuyVXw4G5L5OKkoOUE2WEuhlcl3NDVRHht-VsY7_zPvPL64Kook1ThpPkUfFktMLEASrsiHtdTrRsUXH7lAhHBC/s1600/DSCF9432.JPG" height="240" width="320" /></a></span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhutmxr78SdahNGgCbX9dt7MqAnFRgx7FUDMfXguj7CC2xM8tT8rsAnWVD_bgsGJzYgFPhiEl7gci-O-_SWqEDI1qWU-qb6qg27xA3RsVeCTPbDgVIuxlLLdSSJMp7qIp7QyKm0j0MyM3Ye/s1600/DSCF9435.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhutmxr78SdahNGgCbX9dt7MqAnFRgx7FUDMfXguj7CC2xM8tT8rsAnWVD_bgsGJzYgFPhiEl7gci-O-_SWqEDI1qWU-qb6qg27xA3RsVeCTPbDgVIuxlLLdSSJMp7qIp7QyKm0j0MyM3Ye/s1600/DSCF9435.JPG" height="240" width="320" /></a></span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3RhbTlci2wIcfxfkMKoFrtFZYuwz-pFb8v4BImFHzpeDG-3s1OeTLqyZIhsZiN37Mc6CuUlLx2TXeFRE_FyItxh9nrzFyf7o5yzaRYk9len5JVI2bH1wEfPC7dqy8Y12EEy7tFq4I0EIs/s1600/DSCF9437.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3RhbTlci2wIcfxfkMKoFrtFZYuwz-pFb8v4BImFHzpeDG-3s1OeTLqyZIhsZiN37Mc6CuUlLx2TXeFRE_FyItxh9nrzFyf7o5yzaRYk9len5JVI2bH1wEfPC7dqy8Y12EEy7tFq4I0EIs/s1600/DSCF9437.JPG" height="240" width="320" /></a></span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigc59N9I9qgFvtM81Gf4OC8l5rLjySNcnCFwFmo1HP24Wv_agetXNZOWFIyGqEnq1-3is8LE-JMtuB6B8AvU4HUgny43JUnNlnBqT8NgB58Gmo4cORp5ZG-HmxpFIAn7bpqpUrGfYWl3qA/s1600/DSCF9438.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigc59N9I9qgFvtM81Gf4OC8l5rLjySNcnCFwFmo1HP24Wv_agetXNZOWFIyGqEnq1-3is8LE-JMtuB6B8AvU4HUgny43JUnNlnBqT8NgB58Gmo4cORp5ZG-HmxpFIAn7bpqpUrGfYWl3qA/s1600/DSCF9438.JPG" height="240" width="320" /></a></span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIbgotUX1oXlCZlzN-WJeNKm8g98XxVDPA-PI9hKyHgzFzDKccJeMQjqvIW9LJx8ywXLlw7Mgm4tQv05tM0VUXiUNGotg34Qc5ITcy8jIIWo_PPtbyVWWzko9miIgXYSZi3in7ebJtMXU2/s1600/DSCF9441.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIbgotUX1oXlCZlzN-WJeNKm8g98XxVDPA-PI9hKyHgzFzDKccJeMQjqvIW9LJx8ywXLlw7Mgm4tQv05tM0VUXiUNGotg34Qc5ITcy8jIIWo_PPtbyVWWzko9miIgXYSZi3in7ebJtMXU2/s1600/DSCF9441.JPG" height="240" width="320" /></a></span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiD4hLuzRXpTQNsjaIqn46uunpKDrgn_t8GZn5SHRhM-iFBEj_WROlL36WWcoS4D7xQe3P-pj6V81fp1Q99O7ikhPcTC7wAnTADUUZwJtpfKYJnNR2Pn9bBeMzkRE6HshxdQcQyZbdKPM1Y/s1600/DSCF9440.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiD4hLuzRXpTQNsjaIqn46uunpKDrgn_t8GZn5SHRhM-iFBEj_WROlL36WWcoS4D7xQe3P-pj6V81fp1Q99O7ikhPcTC7wAnTADUUZwJtpfKYJnNR2Pn9bBeMzkRE6HshxdQcQyZbdKPM1Y/s1600/DSCF9440.JPG" height="240" width="320" /></a></span></div>
<o:p></o:p>Múturhttp://www.blogger.com/profile/17697598565050333300noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-1579977182163162361.post-35111683048763344312014-05-22T20:46:00.003+02:002014-05-22T20:55:33.454+02:00EL DIA QUE ARA, EN AQUEST MOMENT, CALIA<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Hi ha dies que sembla que els deus hagin dit aquí
teniu un formulari, ompliu-lo dient què voleu avui. Avui ha sigut un d’aquests
dies i l’hem omplert bé, molt bé. Hem sigut feliços com en poc llocs i poca
gent ho pot ser. Els deus ens han portat el que hem demanat.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Al matí, amb l’Institut han bolcat 22 nens i nenes, i
algunes vegades el professor, però tot sota control, cap problema, entre Toni
Albert i jo els hem pujat al caiac, cap problema.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Però el formulari dels deus era per la tarda. Lluís
Valldaura no ha de llegir aquesta entrada del blog. O sí, però ho ha de comprendre,
hi haurà altres dies, i ell hi serà. Avui no hi era. Érem només Albert, Xavier
Masanés i jo, i hem sortit amb mar fort i vent de sud. Era una corrent d’ones
que venien de lluny, de molt lluny, i quan arribaven a nosaltres havien
recorregut bona part del Mediterrani, eren ones cansades, però encara grans, ens
feien ballar, i era un ball alegre i noble. Ens ho hem passat molt bé, la intensitat
suficient per patir el just, poc, i per gaudir molt. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Hem arribat fins a Codera i hem tornat gaudint i
aprenent un mar tocat per un sol recent sortit, érem companys cavalcant ones,
què més es pot demanar. Després hem anat a Boquelles, on era impossible sortir,
i no es qüestió de qui pot i qui no pot, avui nosaltres no podíem sortir, el
seny ens ha dit avui no, el dia era massa bonic per canviar de chip, ens hem
quedat amb el de herois de somriure permanent.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br />
<span style="font-size: large;"><span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif; line-height: 115%;">Després hem sortit altra vegada i hem arribat a la platja de Guillola,
per tornar contra ones altes, un plaer, encara un altre plaer. </span><span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;">Hem arribat a Portlligat tard, després de molt palejar, cansats,
satisfets i contents. Tenim un racó, a Portlligat, on es troba gent noble i
amiga, no l’hem de perdre. Toni Albert i el seus encara estaven construint la
seva cabana d’estiu. Hem parlat. Tot continua sent meravella. No ens traeixen
les paraules, avui no n'hem dit de més. Esperem més dies com el d’avui, i agraeixo a
Albert i Xavier per ser-hi. La vida és el dibuix que dia a dia tracem, i avui
hem fet un traç digne i magnífic, ens ho hem passat bé, molt bé, què més podem
demanar?</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Sí, podem demanar als deus que ens donin més dies com
els d’avui.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Dissabte, si tot va bé, ens tornarem a trobar al nostre
racó de Portlligat. </span><o:p></o:p></span></div>
Múturhttp://www.blogger.com/profile/17697598565050333300noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1579977182163162361.post-552138509915366332014-05-18T21:29:00.002+02:002014-05-18T21:34:10.477+02:00PARAULES AMIGUES <div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Ahir dissabte vam tenir una sortida sublim, digna de
deus, i sobre l’aigua hi havia paraules amigues, i el vent em va dir que
cal anar lluny, on els dies són molt llargs, i vaig pensar que el vent, que és
savi i xinés, sabia i sap el que es diu, cal tenir sempre l’horitzó davant, el
cap clar i deixar que et temps ens porti allà on sabem que serem, qualsevol
racó serveix i servirà si la disposició és bona.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Érem Laia, Blanca, Pilar, Tere, Josep Flor, Josep
Parada i jo, i vam palejar contra tramuntana fluixa, potser força 5, cal felicitar
Laia i Blanca, no massa acostumades a caiac i a vent, es van defensar i portar
de meravella, vam arribar a Encalladora, palejar a Sa Freu, Josep Flor i Josep
Parada van fer el tomb a Encalladora, els altres vam anar a Ses Ielles, on els
vam esperar, vam parlar de pobles perduts a les muntanyes, de parelles que
vivien aïllades, que eren més felices en soledat, vam veure l’estiu que
arribava i vam agrair el sol, la calor, el ser.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"><span lang="CA">I ja que a l’ultima entrada jo
era xinés, i el vent ho és, i jo havia dit que parlaria de Cadaqués, la seva
història i la seva costa, diré que sembla que</span><b><span lang="CA"> </span></b><span lang="CA">el general xinès Chang-Tso-Ling, governador de Manchuria del 1924 al 1928,
era en realitat un cadaquesenc, Ramon Valentí, depenent de comerç i aventurer,
qui després de viatjar a Califòrnia, no es va aturar allí i va acabar sent
xinès, general i governador de Manchuria.
Són moltes les fonts escrites que ho asseguren, i llargs són els camins
de la terra, i moltes les seves cruïlles, i encara sent crèduls com som ens
costa creure-ho, ho acceptem perquè és tot massa esbojarrat per ser inventat,
massa fantasiós, i també perquè ens sap greu que no sigui veritat, algú que
passa de ser depenent de comerç cadaquesenc a ser xinès i governador de
Manchuria, quasi res, mereix que se’l creguin.
Les fonts informatives diuen que va deixar un fill, Chang-Hsue-Liang,
també governador de Manchuria, que va morir al 2001, als 101 anys. Una nissaga cadaquesenca a Xina. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"><span lang="CA"><br /></span></span>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"><span lang="CA">A la penúltima sortida vam ser a la Cova del Bou Marí.
</span><span lang="CA">El
darrer exemplar de foca Mediterrània<b> </b></span><span lang="CA">(Monachus monachus) vist a Cadaqués va ser vist en
aquesta cova l’any 1973. Les foques
tenien el seu hàbitat a sa coua des Bou Marí, i els pescadors cadaquesencs, per
superstició, portaven sempre un tros de pell de foca en el seu llagut per tal
d’allunyar perills i tempestes. Això diu
Arnald Pluja en el seu llibre “El Cap de Creus, 60 itineraris de Portbou a
Roses”. Els llibres d’Arnald Pluja són
molt recomanables per qui vulgui recórrer la geografia i l’historia recent de
Cadaqués, són llibres documentats y molt treballats, una feina admirable i que
hem de agrair.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Diré
també que molts ara em pregunten per un tipus de gelatina, semblant a meduses,
que a vegades omple l’aigua del mar. És el que a Cadaqués anomenem gles. El
gles és un conjunt de petits organismes gelatinosos<b> </b>que periòdicament omplen les aigües de la nostra costa. Arriben
portats per les corrents marines i pel vent. Sobre què són aquests organismes
hem sentit tot tipus de comentaris: postes de cefalòpodes, cries de calamar,
meduses. De fet són colònies flotants de sifonòfors, animals pelàgics capaços
de desplaçar-se per alimentar-se, emparentats amb les meduses, i que venen en una
sopa on hi ha de tot, fins i tot procordats. Recordeu que els procordats, uns
animals marítims invertebrat, són avantpassats nostres. De manera que quan
veieu aquesta catifa de gelatina per la que a vegades naveguem, recordeu que
esteu veient el que nosaltres érem fa milions d’anys, tot i que llavors pensem
que ningú navegava per entre nosaltres. Una d’aquestes colònies flotants que
són els sifonòfors és la temuda Caravel·la Portuguesa (<em>Physalia physalis),</em><em><span style="font-style: normal;">
que pot arribar a ser mortal per l’home, i que, tot i ser oceànica, de vegades
ha creuat l’Estret de Gibraltar i ha sigut vista al Mediterrani. </span></em><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">I ja acabo. Però abans d’acabar, mentre veig la badia
que es fon amb la nit, acabant aquest vespre també sublim, vull brindar per les
paraules amigues que sempre m’acompanyen, mai s’obliden, la vida, malgrat tot i
res, i gràcies a tot i a res, continua sent meravella.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; font-size: large; text-align: justify;">El dijous, si tot continua anant bé, hi tornarem.</span>Múturhttp://www.blogger.com/profile/17697598565050333300noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1579977182163162361.post-23714076646403922472014-05-10T17:42:00.004+02:002014-05-10T20:25:23.523+02:00MÚSICA<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Avui ha sigut una sortida d’abril del 1974, quan
encara no teníem caiacs, i tornant de Joncols he recordat quan jo era un xinés
que avançava cantant una cançó, de fet, avui la sortida ha sigut una cançó que
Jordi Rotllán i jo hem cantat, i a la bocana de Jonculs els deus ens han ofert
un espectacle de mar, boira i cel, d’una bellesa que eliminava qualsevol
lletjor, i amb cada palejada que era una nota de la cançó, jo contava les
paraules que cal dir o escriure, les mínimes, cap si no calen, la música és
espai entre silenci, i així entre silenci he carregat força i ara, escrivint
mentre veig la badia que avui hem creuat, em sento ple de força, agraït als
deus, disposat a viure des del silenci del que se sap antic xinés, emboscat
entre matolls o ones, esperant el pas de les sorpreses, aquelles poques que ens
faran sentir, i doncs és millor el silenci, callo.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Érem Ioana, Pilar, Tere, Nathalie, Comin (un noi romanès
en el seu primer dia en caiac i que em disculparà per no saber escriure el seu
nom), Miquel, Carles Batlle, Josep Parada, i com cantors, Jordi Rotllán i jo. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Dijous érem Marie Chantal, Tintin, Nardo, Miquel, Jordi
Caselles, Lluís Valldaura i jo, i després d’arribar a Messina (la petita massa),
ens vam apropar a la badia de Cadaqués, i en tota la sortida, entre paraules,
poques però plenes d’emoció i de justícia, i amb el mar, també ens vam omplir
de força. Aliment de l’anima.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">I el proper dijous, si tot va tant bé com ha anat avui
i com està anant mentre estic escrivint, tornarem a sortir. </span><o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"><br /></span></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmx5DbnM9FoYS2eLT5mo1x6EYs4G6E236yUFM7ne1k1rWhPfEarEY9R-Ybf0SDm6L1IhNug-FjKGKj2staCRbdFDq4L70mvmlRdb1J91HHrTkzPKhsZNXqV5cyYzENxwpbIIZ9c5xMLv9k/s1600/DSCF9403.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmx5DbnM9FoYS2eLT5mo1x6EYs4G6E236yUFM7ne1k1rWhPfEarEY9R-Ybf0SDm6L1IhNug-FjKGKj2staCRbdFDq4L70mvmlRdb1J91HHrTkzPKhsZNXqV5cyYzENxwpbIIZ9c5xMLv9k/s1600/DSCF9403.JPG" height="240" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6yQHjkJW1xwcFDqdETnuIW6FcTP08vAzyCm4Y4oa8rX2469jdmkKgxKUEW6HcabheuQZjvtm_n3Wm43gUhGowzmdHW6Z1Lu1NrZIWqKiuOdIwtmPp0_2WGLtRGzJwrN0JOK6v91BoSINo/s1600/DSCF9405.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6yQHjkJW1xwcFDqdETnuIW6FcTP08vAzyCm4Y4oa8rX2469jdmkKgxKUEW6HcabheuQZjvtm_n3Wm43gUhGowzmdHW6Z1Lu1NrZIWqKiuOdIwtmPp0_2WGLtRGzJwrN0JOK6v91BoSINo/s1600/DSCF9405.JPG" height="240" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgSu3i-hXzPRU2gQdMozigiRa498Fy7dElEEWvfd6TjOHyyV8JKLIBANOW2AlN8PQ9Pi_yUVZQgcapv_Zc_bVkaGkSX4Z8Q7lLxJ9wauxT27kavP7UAl__qG5znfcQ69wJre4mpCexLJHp7/s1600/DSCF9406.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgSu3i-hXzPRU2gQdMozigiRa498Fy7dElEEWvfd6TjOHyyV8JKLIBANOW2AlN8PQ9Pi_yUVZQgcapv_Zc_bVkaGkSX4Z8Q7lLxJ9wauxT27kavP7UAl__qG5znfcQ69wJre4mpCexLJHp7/s1600/DSCF9406.JPG" height="240" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjG3cWjcvYH8F2CDLQ54-Ummk8aqDp_ZlK_-wP9vJObjqEJniUu7HcPNjPovOSeTjNGaztgulEfc1YDwOFh4tllLggpQcFEsy0lSnf8wLdeMKys7tty5aund7xr0-Orrl-v7BNRyU6yTNWH/s1600/DSCF9413.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjG3cWjcvYH8F2CDLQ54-Ummk8aqDp_ZlK_-wP9vJObjqEJniUu7HcPNjPovOSeTjNGaztgulEfc1YDwOFh4tllLggpQcFEsy0lSnf8wLdeMKys7tty5aund7xr0-Orrl-v7BNRyU6yTNWH/s1600/DSCF9413.JPG" height="240" width="320" /></a></div>
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"><br /></span></span></div>
Múturhttp://www.blogger.com/profile/17697598565050333300noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1579977182163162361.post-71108943600879253142014-05-04T14:23:00.002+02:002014-05-04T14:23:55.991+02:00TÈCNICA<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Dijous vam tenir una sortida multitudinària, érem 24,
i trista, ens sobrevolaven, mentre anàvem cap a Cap de Creus, els tristos de
Dante, aquells que no van saber ser feliços sota el sol que ens escalfa.
Palejant desagrupats com sempre, i aïllats, Cristina Masanés i jo parlàvem de
les dos guerres mundials, de fet, una guerra civil europea, que va buidar
Europa de pensadors, quasi tots fugits, i de com es van organitzar xarxes a
França, a prop de la frontera, per facilitar la fugida, pels Pirineus, a tos
aquells que escapaven del fanatisme nazis. Vam dir que un perill és el silenci
de molts davant les paraules violentes que són les precursores dels fets. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Avui hem tingut una sortida de tramuntana bastant
forta, potser 7/8, i això vol dir una sortida de llum i de color. Magnífica.
Divertida. Única. Un autèntic plaer.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Érem Salvador, Xavier, Miquel, Josep Parada i jo, i
hem palejat sense problema fins els penya-segats de Salqueria. És cert que
Xavier ha quedat endarrerit, li costava. M’he quedat amb ell i he vist quelcom
que pot servir per a tots. Xavier és un home fort, diria que molt fort, i li
costava avançar. Anant jo al seu costat, he mirat com palejava. Era una qüestió
de tècnica. Quan hi ha tramuntana, cal clavar fort la pala, a prop del caiac, i
fer-la arribar fins a la proa, ajudant si cal amb un moviment d’esquena
endavant i de cintura. Cal saber també aprofitar els moments en que el vent és
menys fort, avançar llavors, i quan el vent és més fort només mantenir, sense
cremar inútilment les forces.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Hem arribat, però sense problemes fins a Jugadora,
Miquel i Josep han continuat fins a Cap de Creus, i a la tornada, després
d’haver parat una estona a Ribes Altes, la tramuntana ens ha portat, volant, en
un riu magnífic, fins a Portlligat. Dies com el d’avui gratifiquen. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Últimament estem tenint gent nova, he tingut contactes
amb altres associacions per tal que ens enviïn més gent, i tinc idea de parlar
amb més entitats, aquesta setmana ho faré. Això és el que hem de fer, no sent
un club ni un grup d’amics que surten, ham de ser fidels als nostre propòsit d’inici,
i rebre a qui vingui, perquè en aquests deu anys ens han vingut centenars de
persones, han anat sempre canviant els que venen, i ells ens han enriquit, és
magnífic conèixer gent nova, i sortir, el nostre temps, i dies de meravella com
el d’avui, cal mantenir-ho, no deixar que ens desequilibrem i es perdi. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Dijous, si tot va bé, continuarem sortint en aquest
mar de tots.</span><o:p></o:p></span></div>
Múturhttp://www.blogger.com/profile/17697598565050333300noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1579977182163162361.post-57057194815597755092014-04-26T18:44:00.003+02:002014-04-26T20:38:34.547+02:00UN MAR DE FANTASIA<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Érem molts, i el mar ens esperava ple de sorpreses,
les habituals i d’altres, i hem sortit escampats i fàcils, el temps cronològic
era amb nosaltres, l’atmosfèric era un misteri, tot estava per fer, i aquest
era, com tots, el primer dia, només calia entrar-hi.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Érem Laia, Yolanda, Blanca, Pilar, Cristina Masanés,
Berlín, Tere, Nathalie, Iván, Diego, Josep Parada, Carles Batlle, Toni Sbert i
jo, i hem sortit per Boquelles, hem arribat a Messina, illa de pirates, i des
de allí hem entrat una mica mar endins, buscant i trobant tonyines, també hem
trobat una tortuga, gran i solitària, a la que hem seguit una bona estona, ella
treia el cap i ens mirava, fins que l’hem deixat en el seu viatge, també llarg
i solitari, no se sap cap a on, i hem arribat a Cap de Creus, passat per
Encalladora, i tornant hem vist un peix lluna, i lluny un quelcom que mai
sabrem què era i que vull comentar.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Estem en època de balenes, ara pugen cap el Mar de
Liguria, i avui les buscàvem. Tornant, a la alçada de Ses Ielles, el grup més
endarrerit de nosaltres, ha vist, mar endins, unes ones altes i trencants. El
mar, encara que amb vent, era tranquil, sense ones. Aquelles ones no eren de
vaixell, no sols no se’n veia cap, sinó que es mantenien en un lloc determinat, i eren massa altes y trencants,
aixecant una bromera important, massa com per pensar que era degut a les
corrents. Les ones han durat una curta estona, i després s’han desplaçat cap a
la costa, on abans d’arribar-hi han fet ballar el grup davanter de caiacs. He
vist altres vegades ones provocades per balenes, i aquestes eren idèntiques.
Eren massa lluny per veure lloms, i mai sabrem la veritat, però diria que hem
vist una o més balenes sortint a respirar, provocant ones durant un curt temps
i en un espai reduït i concret, tornant després ha enfonsar-se per continuar el
seu viatge. Sé que molts pensaran que ens hem deixat emportar pel desig i la
fantasia, i potser tindran raó, però aquelles ones eren inexplicables, i una
possible explicació, encara que no la única, és que eren balenes.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Vaig dir que en aquest blog escriuria sobre la costa i sobre Cadaqués. Avui
diré que el mes d’octubre del <st1:metricconverter productid="1921 a" w:st="on">1921
a</st1:metricconverter> l’illa Encalladora, al Racó de la Blanca, una balena
encara viva i d’uns catorze metros va embarrancar, i quan alguns habitants del
poble van acudir, no poden retornar-la en mar i per evitar-li patiment, un
guàrdia li va disparar un tret al cap, però només la va ferir, i llavors varen
abocar-li saques de sal als orificis respiradors per ofegar-la, però la sal
sortia disparada quan l’animal respirava fins que finalment la pobre balena va
morir i va ser arrastrada a rem, en un viatge de vint hores, fins a Llançà, on
va ser exposada dins d’un envelat, fent pagar entrada. Una història trista.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Diré també que l’any<b> </b>1659, en
els al·legats jurídics presentats per reclamar els tresors dels vaixells
Pelikan i Annunziata, enfonsats l’any 1654 al Mar d’Amunt, es diu que al Cap de
Creus se li deia abans “Cap Diable”, pels molts naufragis que tenien lloc en
aquell indret. I si el diable viu al Infern, tindríem una explicació pel
topònim La Cova del Infern, allà on viu el diable del Cap. Altres possibles
raons serien la tonalitat vermellosa de la part de les seus parets coberta de
mar, i que amb els raigs de sol, en determinades hores, dona un color vermell a
tota la cova, el color del infern. També podem dir que quan hi ha temporal de
llevant l’interior de la cova esdevé un veritable i aterridor infern. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">D'avui acabaré parlant de tres persones. Una és Berlin, de nou anys, qui avui ha
palejat sense cansament ni treva, en un mar on tot anava arribant, tonyines,
tortugues, peixos lluna, possibles balenes, tot estava preparat per a ella, els
somnis poden ser molta realitat, enhorabona la valenta Berlin. La segona és
Toni Sbert, qui avui ha tornat, havíem demanat per ell, on ets Toni?, i avui ha
tornat. És un plaer tenir-lo amb nosaltres, personalment trobo a faltar les
converses amb ell, i avui he tingut la sensació de que el temps no havia
passat, tot era continuació, i tot continuarà. La tercera persona és Josep
Parada, qui </span></span><span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; font-size: large;">sempre </span><span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; font-size: large;">mostra una amable disposició a ajudar que
s’agraeix i és necessita, </span><span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; font-size: large;">dona ànims i forces, </span><span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; font-size: large;">potser en mig de tot l’enrenou i la moguda de gent
nova i principiant no sé demostrar-ho, però ho faig ara, gràcies Josep per la teva sensibilitat, discreció i ajuda.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Fa temps que no parlo de les sortides de dijous. Són diferents, amb menys
gent, llum de capvespre, tranquil·litat, ritme més pausat. Dijous passat érem
Lluís Valldaura, Albert i jo, i vam trobar un mar força mogut, amb vent de
Garbi. Lluís i Albert són una mica com uns nens a qui els agrada jugar al pati
d’escola, els hi va el moviment i un cert risc, sempre que el mar és mogut, si
els hi demanes si continuem, et diuen que sí, i si demanes si volen repetir,
també diuen que sí, crec que mai pararien, dos nens que s’ho passen d’allò més
bé.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"><br /></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Aquest dijous, encara que sigui festiu, també sortirem, a les 16 hores.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"><br /></span><span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_lTvHnll_lsETb3PrmAkspgotJhzoKpFmZF3clEdg7_EvrZvQ0S9JXh66b01EVpBaBqbayrzgfSK3UzC3oGdMwnn7O0r_XWaTJnEqJ8FvxH4GKC4fcCnIfIXezQB02vk3zwtz7x4u2REE/s1600/DSCF9393.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_lTvHnll_lsETb3PrmAkspgotJhzoKpFmZF3clEdg7_EvrZvQ0S9JXh66b01EVpBaBqbayrzgfSK3UzC3oGdMwnn7O0r_XWaTJnEqJ8FvxH4GKC4fcCnIfIXezQB02vk3zwtz7x4u2REE/s1600/DSCF9393.JPG" height="166" width="320" /></a></span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizgfM1TtpDUyRjB293Kr6roOeBPcZPPm7Hxk5OpwbE_M2FBC-S2sAR7J-fgRmIgHnxR6HhWvDFLizjGW32KxNgeXAxaav3QJRloL58W7Mglx2FqdmbGJZmXLwr-BFkcGep6_ip3aP9kF59/s1600/DSCF9394.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizgfM1TtpDUyRjB293Kr6roOeBPcZPPm7Hxk5OpwbE_M2FBC-S2sAR7J-fgRmIgHnxR6HhWvDFLizjGW32KxNgeXAxaav3QJRloL58W7Mglx2FqdmbGJZmXLwr-BFkcGep6_ip3aP9kF59/s1600/DSCF9394.JPG" height="214" width="320" /></a></span></div>
<o:p></o:p>Múturhttp://www.blogger.com/profile/17697598565050333300noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1579977182163162361.post-5573417402395534362014-04-20T12:39:00.001+02:002014-04-20T15:59:00.750+02:00MAR DE TOTS<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"><span lang="CA"> </span> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Ahir va ser un dia de llum, amb
tramuntana no massa forta, però la suficient com per deixar un dia net i nou.
Crec que arribant a Talabre, tot i que no hi vam ser-hi, vaig veure una barca
amb un timoner que era en Foix i que es perdia mentre campanades tocaven a
mort. Érem Tintin, Tere, Nathalie, Josep Flor, Jaume Riba, Xavier, Salvador,
Joan Ramírez, Miquel, Javi, Carles Batlle y jo, i vam sortir com qui surt sense
saber ben bé on va ni què fa.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">El dia abans va tenir lloc la
presentació d’un llibre molt recomanable, “Mar de tots. Viatge literari pel Cap
de Creus”, de Carles-Jordi Guardiola, un recull de textos sobre el Cap de
Creus, i els presentadors vam ser Vicenç Altaió i jo. Vicenç va tractar la part
literària del llibre, i jo vaig intentar parlar del Cap de Creus. Se’m va emportar
la passió i vaig acabar parlant de balenes. Jo volia dir que el llibre era
recomanable, i ho és, no sé mentir i no ho diria si no ho fos, perquè els
textos són de gent potent i tracten d’una costa també potent. I parlant de la
costa potent, em vaig apassionar. Però la passió a vegades dona fruits, i en
acabar, tres persones del públic es van interessar per les sortides en caiac, i
una d’elles, Jaume Riba, va venir a la sortida d’ahir dissabte.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">He dit que la tramuntana no era
molt forta, potser força 6 amb ratxes de força 7, però era sens dubta forta pel
primer dia d’un principiant. Jaume es va portar de meravella, tot i que van
haver moments molt difícils, en especial a la tornada, als esculls de Codera,
però va mantenir la calma i ens en vam sortir. En cap moment i va haver perill
més enllà d’una possible bolcada, sempre vaig tenir cura que la nostra
direcció, tot i que empesos per les ones, no ens pogués portar contra les
roques. Tere és ja una experta en
aquestes situacions, i a vegades ens passava, surfejant les ones, amb total
suficiència. Vam parar a Cala Bona, on vam prendre el sol i vam xerrar, mentre
part del grup anava a fer el tomb a Encalladora. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">I la sortida, plena de llum, de vent, de risc, i com es
veurà més endavant, de poetes, em va fer reflexionar, amb passió, sobre l’Escola
d’en Mar. Al arribar de tornada als armaris, en Jaume em va preguntar què érem.
No li vaig poder dir tot i ara ho intento.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">No som un club on uns membres
gaudeixen d’un serveis, tampoc un grup d’amics que es troben per a sortir
junts. Hi ha clubs respectables on acullen qui té o vol el concepte de club, i
hi ha grups d’amics que es troben quan poden i volen per a sortir. Magnífic. No
és el nostre cas. Nosaltres som una associació feta per a que els dijous i
dissabtes pugui sortir la gent qui, com ahir en Jaume, es vol apropar i conèixer
el mar i aquesta costa d’una manera molt propera, i per a que un altra dia de
la setmana, variable segons l’any escolar, amb els nostres caiacs tancats i amb
els caiacs oberts que per conveni amb nosaltres i amb l’Ajuntament, aporta Kayaking
Costa Brava de Toni Albert, qui aporta també zodiac, monitoratge, esforç i
voluntat, surtin els nens i nenes de l’Escola Caritat Serinyana i del Institut
Cap de Creus de Cadaqués, en una classe inclosa dins del àmbit lectiu dels dos
centres educatius.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Amb aquest objectiu, facilitar l’accés
al mar dels nens i nenes, i de qui tingui la voluntat de fer-ho, en Lluís
Torrent, antic professor d’educació física del Institut i jo, l’any 2004, vam
iniciar l’Escola d’en Mar, i volem mantenir aquest esperit, lluny del d’un
club, o del d’un grup d’amics que es troben per a sortir junts. Són molts els que des de llavors han sortit per primera vegada amb nosaltres, i volem que així continuï sent.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">A la vida, com en el mar, a
vegades hi ha tempestes. Normalment es superen. Ahir, amb en Miquel, dèiem que
no hi ha gent dolenta. Estic d’acord. Normalment hi ha gent que no coincideix i
llavors es crea la situació difícil. Jo he aprés que quan hi ha un problema, s’ha
de parlar cara a cara, sense por, perquè el mal és dir quan no és a la cara.
Ahir també, en un moment determinat, en una conversa, jo vaig parlar del càncer,
quelcom que ningú vol ni propicia però que una vegada començat ningú controla i pot acabar amb
un organisme. Era metafòric, però error meu, crec que sempre és millor callar i
si s’ha de parlar, fer-ho a la cara, això he aprés, i això intentaré fer. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Però ens en sortirem, segur. No
ens podem espatllar aquestes sortides al mar, amb l’incògnita de qui vindrà a
la sortida, amb la tensió dels que per primera vegada surten en caiac, amb la
bona voluntat i l’ajut de tots, en la veritable labor i esperit de l’Escola den
Mar, sense mal rotllos i ajudant. Els problemes personals es solucionen parlant
cara a cara els dos afectats, fora del àmbit de l’Escola. El que en veritat ens
ha de preocupar és poder mantenir l’esperit de facilitar l’apropament a un mar
i a una costa que en veritat és de tots i que val molt la pena.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Abans hem parlat de poetes. Fa
temps que no hem vist al nostre amic Toni Sbert, també poeta. On ets Toni? La
banderola i nosaltres t’esperem, tu ets part d’aquest esperit i d'aquesta bona
voluntat que ens mou encara que sigui entre tempestes. Quan et veurem? La última
vegada que en el grup et vam veure va ser un dia fosc, una nit fosca, en un
restaurant de Mallorca. Quan tornaràs Toni? T'esperem.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Aprofito per a dir que aquell dia
fosc a Mallorca, em van donar al mati una mala noticia personal que em va deixar afectat pel resta del dia, i per això jo no
era al restaurant, encara que estava assegut no hi era, no sé el que vaig
menjar, estava molt afectat, però la noticia no tenia res a veure amb el grup, al que
demano disculpes, però a vegades costa mantenir la bona cara quan el mon personal
trontolla davant d’una noticia personal.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">I acabo, parlant encara de poetes.
Ahir vam tenir una situació singular. Arribant de tornada a Portlligat, tocats
de tramuntana, escuma i esculls, en el moment de fregar amb els caiacs la
platja, vam veure una parella agafada de la mà, un símbol d’amor, una sort; eren
Eva i Toni Albert. Ens vam saludar, i jo vaig presentar a Jaume Riba i Toni
Albert, i fent-ho vaig ajuntar dos mons poètics, davant d’un altre mon poètic,
perquè érem davant la casa d’en Dalí, un més que magnífic escriptor. M’explico.
Jaume Riba, el nostre intrèpid principiant d’ahir, és net del poeta Carles
Riba, i Toni Albert, és nebot net (no sé si el substantiu és correcte) de
Victor Català, l’avi de Toni era germà de Caterina Albert, l’escriptora amb el pseudònim
Victor Català. Ahir, en un lloc mineral i màgic, algú vitalment molt proper
als dos escriptors es va trobar, a la vora d'un mar també ancestral i màgic, i el dia
va tenir més llum, va acabar sent encara més lluminós.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Llegint el llibre "Mar de tots" pensava en tots aquells que fa més de cent anys havien escrit sobre el Cap de Creus, i pensava que ells ja no hi eren, però el Cap de Creus seguia sent, i pensava en nosaltres, ara, veient o escrivint sobre Cap de Creus, i un dia no hi serem, i el Cap de Creus, seguirà sent. Quina meravella, que sigui, i que nosaltres hàgim sigut. És el nostre temps.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Dijous, si tot va bé, hi tornem.</span></span><br />
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"><br /></span></span>
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Les fotos les ha fet en Salvador, i recordeu que si cliqueu a sobre es fan més grans.</span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrqhXcKfay1MqWoLGZL7fWKBR6nH6_U1_CyGlMzkqxICN8Ey6nbjapdQZt3WQa7gLICnbT9XHSM8PvEg1YbsTibISd2FJbrislq7-Ad53LHEOGOyDJWUhf1GnZGx5s7k08CPERl2XGiWrU/s1600/2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrqhXcKfay1MqWoLGZL7fWKBR6nH6_U1_CyGlMzkqxICN8Ey6nbjapdQZt3WQa7gLICnbT9XHSM8PvEg1YbsTibISd2FJbrislq7-Ad53LHEOGOyDJWUhf1GnZGx5s7k08CPERl2XGiWrU/s1600/2.jpg" height="240" width="320" /></a></span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3q7UWplSeKniJVCz1rRHpYO_R7w4t69g9kcV7GSfO8bWcCknyx3qClCUL9qEtvkyMM3rxHcBx-aZCf2hqC1fWz0GeyIoCCecV-bGsiy5kRlqtFibE9IIfeOh7_rorEzhAqZC5K1GpswMh/s1600/DSC00709.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3q7UWplSeKniJVCz1rRHpYO_R7w4t69g9kcV7GSfO8bWcCknyx3qClCUL9qEtvkyMM3rxHcBx-aZCf2hqC1fWz0GeyIoCCecV-bGsiy5kRlqtFibE9IIfeOh7_rorEzhAqZC5K1GpswMh/s1600/DSC00709.JPG" height="240" width="320" /></a></span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6ydOdmhj9bDYTdJpScamQBVfYPYbp6fMCSbzG_jN6SccpGT-w8HLDd3uxab6RC_3fu5vEyJQvgBISscIyd05h_ERIRZeGZFpeLezdzS56npKZv-55A2Et_YG9KHdR0SQp4R07YTyrqIZ_/s1600/DSC00713.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6ydOdmhj9bDYTdJpScamQBVfYPYbp6fMCSbzG_jN6SccpGT-w8HLDd3uxab6RC_3fu5vEyJQvgBISscIyd05h_ERIRZeGZFpeLezdzS56npKZv-55A2Et_YG9KHdR0SQp4R07YTyrqIZ_/s1600/DSC00713.JPG" height="240" width="320" /></a></span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWQNTu8nmM4h7VvMjxKobX5ZgDIsFbWGQDQ7crWUQsODW_l3iOQQ8cn4rv_OgnGXUPIA3vSVfxlOwgNTA9MeFSTc2r7_QEf_-RyK143FLlH8tLsrC1cSn1beyZ9yd3XWEQRuHKuSzuVu9u/s1600/DSC00716.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWQNTu8nmM4h7VvMjxKobX5ZgDIsFbWGQDQ7crWUQsODW_l3iOQQ8cn4rv_OgnGXUPIA3vSVfxlOwgNTA9MeFSTc2r7_QEf_-RyK143FLlH8tLsrC1cSn1beyZ9yd3XWEQRuHKuSzuVu9u/s1600/DSC00716.JPG" height="240" width="320" /></a></span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtp0jFI1iD6dEu0eqEt2IoF3SjeLPDgVwn1otbBM71-BvTHp-NkhEI1lRVEHucV-9WzHO0mF2GVa01vyhpWVyyWTL7GaNBsdyVRjr4grLLqn44WL9BfVXCM5HAv_5S8VRxO4Fqj_Cr6Dk4/s1600/DSC00717.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtp0jFI1iD6dEu0eqEt2IoF3SjeLPDgVwn1otbBM71-BvTHp-NkhEI1lRVEHucV-9WzHO0mF2GVa01vyhpWVyyWTL7GaNBsdyVRjr4grLLqn44WL9BfVXCM5HAv_5S8VRxO4Fqj_Cr6Dk4/s1600/DSC00717.JPG" height="240" width="320" /></a></span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEwGW0I78BKqKyKIrWTaRWNpws_vkP1zTlAHt5YpKFps_Hee35R0L20vyA1KnqFQPKL-xDxE7RQ8lvk4nReP35b820W5OdoIUcr1oqpZiLHUhcsnRsvU-sDv-JH6kZyX62I8SheLlpP1rP/s1600/DSC00718.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEwGW0I78BKqKyKIrWTaRWNpws_vkP1zTlAHt5YpKFps_Hee35R0L20vyA1KnqFQPKL-xDxE7RQ8lvk4nReP35b820W5OdoIUcr1oqpZiLHUhcsnRsvU-sDv-JH6kZyX62I8SheLlpP1rP/s1600/DSC00718.JPG" height="240" width="320" /></a></span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikNDISyIY1VDb3Vtu8UFd8Y4LNx2j8gk1wSFihjEY4FnGNqnuY6d7sPaRKwoPAjm4JJoavgQRBWCvPTWD_M3gw4hjhvUOueB_pOEejrflsvBYLP4SVM5jTYLuq8nIMaIQOKE48cm6Gd_ZE/s1600/DSC00723.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikNDISyIY1VDb3Vtu8UFd8Y4LNx2j8gk1wSFihjEY4FnGNqnuY6d7sPaRKwoPAjm4JJoavgQRBWCvPTWD_M3gw4hjhvUOueB_pOEejrflsvBYLP4SVM5jTYLuq8nIMaIQOKE48cm6Gd_ZE/s1600/DSC00723.JPG" height="240" width="320" /></a></span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPyp3-C7H0tqv_Tm-w-BBIQ_FSjTSxDfu1qdvS9JNx0esSAaPH-xrBf06wxkDgqxqGmcLM7ELa0nQ60lh5ukYmX_3e7231cw4MGOG24vRu6mno2WN6XAAvfZu0NoLOp6egkdrXLRxh92VZ/s1600/DSC00726.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPyp3-C7H0tqv_Tm-w-BBIQ_FSjTSxDfu1qdvS9JNx0esSAaPH-xrBf06wxkDgqxqGmcLM7ELa0nQ60lh5ukYmX_3e7231cw4MGOG24vRu6mno2WN6XAAvfZu0NoLOp6egkdrXLRxh92VZ/s1600/DSC00726.JPG" height="240" width="320" /></a></span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDvQsD4k2pl6dAYHwKA3LPz1d83Js2P8jydfJ_eEhddfPqG43SnoH_56klqURXY1rYcb4rBO2zMsObfA6kfEn5ocSL4oBs6IijPSAbLfUAQad2ukweV0pd3jeKV40oBpMXMQ-v7RofW_rQ/s1600/DSC00728.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDvQsD4k2pl6dAYHwKA3LPz1d83Js2P8jydfJ_eEhddfPqG43SnoH_56klqURXY1rYcb4rBO2zMsObfA6kfEn5ocSL4oBs6IijPSAbLfUAQad2ukweV0pd3jeKV40oBpMXMQ-v7RofW_rQ/s1600/DSC00728.JPG" height="240" width="320" /></a></span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3OIasNsiG31MOfYqVuK691HewvHiPwDHEPlBo23ex_XPRZunSIfpYtSUV2rgmkJsdlVv-cdtRFaDm6DuYbIA5K9N-PmiLCLEFh12Bjl0aFUzrKgoKb7qqIlteUiXbA5picPvhu6fXBGE5/s1600/unnamed.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3OIasNsiG31MOfYqVuK691HewvHiPwDHEPlBo23ex_XPRZunSIfpYtSUV2rgmkJsdlVv-cdtRFaDm6DuYbIA5K9N-PmiLCLEFh12Bjl0aFUzrKgoKb7qqIlteUiXbA5picPvhu6fXBGE5/s1600/unnamed.jpg" height="240" width="320" /></a></span></div>
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><o:p></o:p></span>Múturhttp://www.blogger.com/profile/17697598565050333300noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1579977182163162361.post-85863377854360972122014-04-14T17:45:00.001+02:002014-04-14T17:56:14.492+02:00ESCOLA, INSTITUT, TONYINES, DOFINS, LLUM <div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"><span lang="CA">
Dijous passat va començar l’activitat amb els alumnes i les alumnes de l’escola
i el institut de Cadaqués. Va ser un dia dur per en Toni Albert i els seus
monitors, fan una tasca que mai agrairem prou. Van estar al aigua, pràcticament
sense parar, des de les nou del matí fins a les quatre i mitja de la tarda.
Molta feina i molt ben feta.</span><span lang="CA"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"><span lang="CA">Dijous passat també vam sortir
Anna Giró, Nardo, Jordi Caselles, Lluís, Albert i jo, i vam tenir un mar
tranquil, on vam veure moltes tonyines, i Albert va pescar algun peix. Fa uns
quants dijous Lluís i Albert van veure dofins, i van palejar durant una estona
al seu costat, tota una sort.</span><span lang="CA"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"><span lang="CA">Avui dissabte ha sigut una
sortida lluminosa, sense cap foscor, i quedi clar que és una visió subjectiva,
la llum o la foscor la porto jo en mi, segons siguin les circumstàncies i el
que veig, no pot ser d’altra manera, la realitat és sempre subjectiva. </span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"><span lang="CA">Érem Pilar, Tintin, Nathalie,
Iván, Josep Parada, Miquel, Javi, Carles Batlle, Diego i jo, i hem sortit amb
tramuntaneta fluixa, hem arribat a Encalladora, hem fet el tomb sense
problemes, Carles Batlla ha bolcat però ha sigut més per un moment de
desconcentració que resultat d’una ona, hem arribat a Ses Ielles, platja
màgica, on hem xerrat, rigut, menjat, fet fotos, i després hem tornat, ajudats
per la tramuntaneta, un dia tranquil i ple de llum.</span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"><span lang="CA">Era el primer dia de Ivan, i s’ha
portat de meravella, palejant a bon ritme, fent el tomb a Encalladora amb ones
difícils per ser un primer dia, i ha deixat la sensació de ser algú que pot
integrar-se i gaudir del mar, sigui benvingut sempre que vulgui i pugui.</span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"><br />
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Si tot va bé, el proper dijous a
les quatre hi tornem.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif; font-size: large;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 18pt;"></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOZPZbYYuWOvVAmC9yuasPhmfJAFTm9mlcelTLNsjzovx-TWc9MWGAlYznfIhbFp7WX9GsnaDsQy79d39DaS_mEseR3Vjxrwd5ozw9emqqJQmRDW5lREECLGVEswg3YtXY4y7IEjrVQ91W/s1600/DSCF9377.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOZPZbYYuWOvVAmC9yuasPhmfJAFTm9mlcelTLNsjzovx-TWc9MWGAlYznfIhbFp7WX9GsnaDsQy79d39DaS_mEseR3Vjxrwd5ozw9emqqJQmRDW5lREECLGVEswg3YtXY4y7IEjrVQ91W/s1600/DSCF9377.JPG" height="240" width="320" /></a></div>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13.5pt;"><o:p></o:p></span>Múturhttp://www.blogger.com/profile/17697598565050333300noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1579977182163162361.post-14254832605615897122014-04-06T18:25:00.004+02:002014-04-06T18:25:51.667+02:00SES IELLES, PLATJA MÀGICA<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Tot és qüestió de saber estimar o de no saber estimar, de ser capaços d’estimar
o de no ser capaços d’estimar. I de què depèn saber o poder estimar? És una qüestió
genètica, és una qüestió cultural, és una qüestió genètica i cultural? És una
qüestió d’hàbits, de costums, de vida? Aquest cap de setmana hem tingut dos
sortides, i per què en la d’ahir quasi tot trontollava i l’ambient era dur i
tens? Potser una presència que no pot continuar? Potser principis vitals no
coincidents? A saber! Però ahir i avui han sigut dos sortides diferents,
oposades. Saber estimar o no saber estimar. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Ahir hi havia tramuntana no massa forta, potser 7 amb ratxes 8. Érem Josep
Flor, Nardo, Josep Parada, Jordi Rotllán, Diego i jo. Vam arribar a
Encalladora, vam enfrontar la barrera d’ones i només diré el que crec més
important: les ones no eren massa altes, però elles i el vent feien perillós
palejar, i Josep Flor va bolcar. Fins aquí cap problema. El problema és que no
portava armilla i la roba xopa d’aigua no el deixava surar, s’enfonsava, no
podia apropar-se al seu caiac. Són moments difícils, i per sort no va passar
res. Josep Parada va apropar-se amb el seu caiac, Flor es va agafar i després
entre tots se’l va rescatar. Sempre, però en especial en un dia mogut, tothom
ha de portar armilla, sinó per un mateix per els altres, els que han de
rescatar. Bolcant, el caiac pot colpejar el cap, i sense caiac és qüestió de
segons que en un mar mogut el cos desaparegui, i a saber què poden fer els
companys amb un cos inert i pesant per la roba xopa d’aigua. Res més a dir
perquè ahir quasi tot va ser tensió i foscor.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Avui ha sigut un altra sortida. Avui hi havia llum. Érem Cristina Masanés i
la seva filla Berlín, de nou anys, Xavier Masanés, la meva filla Lucía, d’onze
anys, i jo. Encara havia una fluixa tramuntana. Hem palejat fins a la Cova de l’Infern,
arrastrant a estones a les nenes, que palejaven amb facilitat i estil. Després
hem parat a Ses Ielles, platja màgica.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Hem parlat. No hem parlat de capacitats físiques, ni de qui pot més o és
més fort, ni de reptes ni d’individualitats. Hem parlat del Capitán Trueno, d’Ulisses,
de Hamlet, de Gilgamesh, del Barón Rampante, de Pessoa, de Cunqueiro, de
Shakespeare, però ho hem fet sense grans paraules, hem dit que a Ulisses li
sobraven taronges, és a dir, li sobraven vitamines i energia, i per això, per
la seva curiositat vital, sempre entrava en llocs perillosos, i els seus homes
anaven pagant la manca de prudència de Ulisses (contradictòria en un Ulisses de
suposada prudència) una imprudència propiciada pel excés de sol i de taronges,
les que li mancaven a Hamlet, faltat de vitamines, tot boira i dubtes. Platja
màgica Ses Ielles. Hem dit que la moda dels restaurants és no sols snob sinó
preocupant, que nosaltres també volem menjar, i que s’equivoquen aquells que
diuen que és que a nosaltres no ens agrada menjar, ens agrada, però hi ha
altres plaers més subtils, potser més difícils i que exigeixen més disciplina i
esforç, però que són personalment més intensos i més enriquidors. Què és
preferible, Ulisses i el Barón Rampante o El Bulli i Ferràn Adrià. Potser tots
quatre, si és que són compatibles, però si hem d’elegir, nosaltres, els d’avui,
elegirem Ulisses i el Barón Rampante. Posats a estimar, estimem aventures,
amor, retrobaments, inconformismes, vida i moviment, més que un plat de menjar
molt ben fet. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Mai oblidaré Ses Ielles avui. Ni altres dies. Arribant a Portlligat Lucía
ha bolcat a propòsit el seu caiac per banyar-se. Tot un mèrit. Hem tornat
cansats, afamats i contents. Crec que sabem estimar. Dinant hem dit amb Lucía
que Cristina, Berlín i Xavier són gent noble, amable, simpàtica i rica, amb qui
s’està bé. Lucía, amb la seva sinceritat d’onze anys, ha dit que estava d’acord,
bona gent. Estimar, saber estimar, poder estimar. Dia de sol, de bon rotllo,
diferent d’ahir. Tot millorarà, tot anirà bé, tot serà sol. <o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">El dijous, a les 16 hores, si tot va bé, hi tornarem, amb bon rotllo. (Avui
també hem decidit buscar i trobar la immortalitat, per poder estimar molt més
temps aquest sol que és el nostre). </span><o:p></o:p></span></div>
Múturhttp://www.blogger.com/profile/17697598565050333300noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1579977182163162361.post-85074811793348263482014-03-30T19:55:00.003+02:002014-03-30T19:56:34.686+02:00UN TREN DE CAIACS<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Tots els dissabtes, a les 9,45 del matí surt de Portlligat un tren de
caiacs que sense que res l’aturi enfila cap a Cap de Creus, arriba a Sa Freu,
fa el tomb a l’illa Encalladora i torna. És cert que a vegades el tren enfila
Sud, cap a Joncus, però quasi sempre pren la ruta Nord, i també és cert que no
tots els vagons fan el tomb a l’illa, que va segons capacitats i desitjos. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Ahir érem Pilar, Cristina Masanés, Josep Parada, Carles Batlla, Miquel,
Eneko, Cesc, Albert i jo. El mar estava mogut, però era practicable, i fins i
tot vam sortir per Boquelles, amb algun ensurt però sense problemes, Josep
Parada va bolcar, però enseguida va ser altra vegada dins del caiac. Mar endins
les ones eren altes però no trencaven amb violència. Josep Parada, Cesc, Miquel
i Carles van fer el tomb, els altres vam passar de Cudera, on és la ratlla que
marca el perill, i després vam palejar i vam tornar per anar a buscar un tronc
que teníem submergit. Va ser un dia més fàcil del que en principi estava
anunciat. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoBodyText">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"><br /></span></span></div>
</div>
<div class="MsoBodyText">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Ja que em parlat d’Encalladora,
direm que des de el Far de Cap de Creus sembla la continuació del Cap, no es
veu pas que és una illa, però si baixem a ran de mar ens en adonarem de que el
nostre error es important: és una illa
massissa, poderosa, llarga, alta i extensa, separada de costa per un canal
fons, d’uns cent cinquanta metres d’ample, el freu de sa Claveguera, per on és
un plaer veure navegar velers girant el Cap, petits entre tanta roca gegantina,
i és que tot en aquell indret té una presencia mineral i antiga, un punt
d’inflexió on el temps sembla aturat i el paisatge ens redueix a la nostra
veritable mesura. Les roques de l’illa són blanques i semblen polides pels
elements naturals, sempre exposades a vents, tempestes i temporals. Però l’illa
guarda llocs protegits, i fins i tot dues fonts d’aigua dolça, on no és
recomanable veure perquè Encalladora
acull centenars de gavines i corbs marins que en ella nidifiquen i per tant
embruten el punt d’aigua dolça. L’illa
Blanca, nom pel que també és coneguda, es troba en el punt exacte on navegant
es gira el Cap de Creus, i una vegada recorregut els prop de set-cents metres
de llargada del canal, om es troba amb un horitzó diferent del que fins llavors
teníem, ja sigui afrontant Cadaqués o Port de la Selva. Entre Encalladora i
Massa d’Or, l’illa més endinsada en el mar davant de Cap de Creus i que té
forma de rata, hi ha una ratlla imaginaria però real, que separa el Mar d’Amunt
i el Mar d’Avall, i que dic que és real perquè sempre està marcada per ones, i encara
que el mar sigui tranquil trobarem la turbulència que provoquen els dos mars al
topar. Acabarem el comentari sobre Encalladora, dient que és l’illa que gira el
tren de caiacs que surt els dissabtes al matí des de Portlligat.<o:p></o:p></span></span></div>
</div>
<div class="MsoBodyText">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Dijous, si tot va
bé, hi tornarem, però ja amb horari d’estiu, és a dir, a les quatre de la tarda.
</span><span style="font-size: medium;"><o:p></o:p></span></span></div>
</div>
Múturhttp://www.blogger.com/profile/17697598565050333300noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1579977182163162361.post-90071381758840033652014-03-23T13:18:00.002+01:002014-03-23T16:37:00.231+01:00FORTUNA<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Ahir vam sortir amb un mar de plom, d’ones llargues i nobles, i semblava
que el vent fos amagat, esperant que fóssim mar endins per sortir i llançar-se
contra nosaltres, per jugar amb els nostres petits caiacs en una immensitat d’aigua
que ahir semblava encara més gran.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"><br /></span></span>
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Va ser un dia diferent, com si fos un dia que no fos, com si llisquéssim
fora d’espai i de temps, com si gaudíssim d’una treva i poguéssim ser sense ser,
recórrer el mar conegut sent en altres mars, veient altres terres, tornant i
arribant a altres temps.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"><br /></span></span>
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">El grup no va anar ni agrupat ni desagrupat, ni tan sols va ser
individualitats, crec que cadascú va entrar i viure en una història diferent,
sense coincidència, érem en espais i temps diferents. De fet, la vida, totes
les vides, són un entramat d’històries que es creuen, es perden, es tornen a
creuar, i podem o no tenir la capacitat de llegir i gaudir d’aquestes tantes
històries que ahir, per exemple, van palejar a Cap de Creus. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"><br /></span></span>
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Érem Tere i el seu fill Max, Marta Duch, Albert i jo. Quan érem encara a la
platja, abans de sortir, ens va venir a saludar Josep Parada, vestit de
ciclista, amb roba apedaçada i trencada de tantes batalles per les muntanyes.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"><br /></span></span>
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Vam sortir i una vegada arribats, en un no res, perquè ja he dit que ahir
el temps no existia, a Cap de Creus, Tere i Max van tornar, era ja suficient
per el primer dia de Max, qui paleja amb facilitat i força, pot passar-ho bé
amb dies de mar i vent. Tere és afortunada, i ho sap, tenint a Max, són poques
les coses de les que ens seria permès presumir, i Max, per la Tere, és una d’elles.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"><br /></span></span>
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Marta i jo parlàvem. En només un any Marta ha treballat quatre mesos a
Groenlandia, ha creuat l’Atlàntic fins l’Antàrtica en un vaixell d’investigació,
ha recorregut en auto-stop Sud Amèrica, ha treballat després a Tailandia, i ara
torna a treballar a Groenlandia. És a dir, porta el mon amb ella, i a més el
porta bé, no sols ha recorregut sinó que ha viscut, amb sensibilitat i
sentiment, és una afortunada. Marta i jo vam parlar, i crec que vam arribar a Encalladora,
li vam fer el tomb, vam arribar a Massa d’Or, Sa Rata, també li vam fer el tomb,
i dic que crec que ho vam fer, perquè no érem allí, encara que sí que hi érem,
impossible no sentir aquell paisatge mineral i primitiu, ahir tranquil, però no
el vam veure, el vam saber i sentir, i després de tres hores i deu minuts de
palejar sense fer parada, parlant i llegint històries de països llunyans i de
gent propera, després de tornar a les nostres terres d’infantessa i de suposar
les que serien nostres en el futur, vam arribar a Portlligat, hola, hola,, som
aquí, què ha passat. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"><br /></span></span>
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">L’Escola de Mar és un sentiment, i, com tots els sentiments, hi ha qui l’entén
i qui no. Els sentiments no saben ni coneixen burocràcies, instancies, tràmits
adequats, comfanatotselsllocs, els sentiments són o no són, s’entenen o no s’entenen,
es gaudeixen o no es gaudeixen. Ahir, en un mar gris on hi cabia tot, ens vam
banyar en sentiments, va ser un plaer, som afortunats.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"><br /></span></span>
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">I potser os pregunteu per Albert. Què feia l’Albert. L’Albert pescava, i
pescava, i pescava, com un nen passant-ho bé, molt bé, i mes bé que s’ho
passaria després menjant el que va pescar. L’Albert també és un afortunat.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"><br /></span></span>
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Avui no he donat informació de Cap de Creus, ni de Cadaqués. O sí ho he fet,
perquè al mon hi ha llocs geogràfics que faciliten i potencien, magnifiquen,
els sentiments. Cap de Creus és un d’ells. Avui només diré que aviat, el divuit
d’Abril, presentarem a Cadaqués un llibre, “Mar de tots, viatge literari pel
Cap de Creus” de Carles-Jordi Guardiola, un llibre imprescindible crec per qui
coneix i gaudeix Cap de Creus, i avui avanço un dels poemes en ell inclòs,
escrit per Josep Palau i Fabre. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<i><span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Aquest blau – aquest mar-<o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<i><span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">com un ull tot mirada...<o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<i><span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">L’hipnòtic blau del mar<o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<i><span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">dreçant-se nu<o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<i><span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">per al combat<o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<i><span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">de tu a tu.<o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<i><span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">El mar té llances amagades<o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<i><span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">exercits preparats<o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<i><span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">fúria de vents a les entranyes <o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<i><span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">El mar té soledats<o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<i><span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">El mar és sol en soledats<o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<i><span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">abruptes com muntanyes<o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<i><span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Màgic estol de soledats.<o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<i><span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Orgull del mar orgull del sol orgull del
vent<o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<i><span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">orgull del orgue prepotent<o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<i><span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">que sona sol distintament<o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<i><span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Orgull de l’home amb el seu dol.<o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Crec que
descriu bé la natura en la que cada setmana, com en un repte ens endinsem, una
natura que a la vegada és força, soledat i companya, que comprèn l’orgullosa
força dels elements, el mar, el vent, el sol, i dins de la que nosaltres, tot i que
petits i peribles, som acceptats.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; font-size: large; text-align: justify;">Afortunats.
Encara. Si tot va bé...continuarà...</span>Múturhttp://www.blogger.com/profile/17697598565050333300noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1579977182163162361.post-54910825764513631322014-03-16T11:51:00.003+01:002014-03-16T12:07:31.292+01:00VENT DEL NORD<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif; font-size: large;">La vida que passa com un huracà, ara som nens, ara joves, adults, vells, ja no hi som, i l’huracà deixa rastres de destrucció, allò que va ser nostre, que vam trobar, que vam estimar u odiar, que vam anhelar, conèixer, creure durador i segur, tot el que vam ser i que l’huracà, ja colpejant llunyà, haurà oblidat, serà res, ni tan sols record perquè aquells que l’hauran conegut tampoc hi seran. És això trist? No. Trist seria no haver-ho viscut ni conegut, encara que sigui en la fracció de temps dins d'un huracà fulgurant, poderós i devastador.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif; font-size: large;">I aquest nostre curt temps el perdem a vegades en ximpleries de “tu has dit”, “jo he dit”, i no ens en adonem de que la nostra veu és res al costat del soroll de fons d’un univers que ni tan sols sent el so del huracà. Un soroll, el del univers, que és com una remor sorda que no podem escoltar si no tenim els sentits alerta, però que hi és, ens envolta i ens permet conèixe’l. No val la pena cap paraula que trenqui el silenci i ens impedeixi escoltar el soroll de fons del univers. El silenci ens ha d’acompanyar i permetre ser en una natura que constantment és colpejada pel huracà. Les nostres paraules són soroll, millor utilitzar-les només quan són imprescindibles. I intentar comprendre el llenguatge del huracà, si és que en té.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif; font-size: large;">Ahir vam sortir amb tramuntana més forta de la prevista. Era potser força vuit, i ens va permetre arribar a Cap Creus i fer el tomb a Encalladora. Érem Pilar, Nathalie, Miquel, Josep Parada, Carles Batlla, Jordi Rotllán i jo.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: large;"><span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif;">A Cadaqués a la tramuntana li diuen en Joan de Narbona, </span><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif";">bufa un 41% dels dies, o sigui casi un de cada dos dies, o per ser exactes 4 de cada 10 dies,</span><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif";"> segons estadístiques basades en la situació atmosfèrica a partir de la qual neix aquest vent del Nord, originat pel desequilibri entre les altes pressions del Atlàntic i les baixes pressions del Mediterrani, un desequilibri que es produeix un 41% dels dies i que fa que bufi al Cap Creus amb una velocitat mitjana anual de <st1:metricconverter productid="36 km/h" w:st="on">36 km/h</st1:metricconverter></span><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif";">,</span><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif";"> si bé pot arribar a cops de més de <st1:metricconverter productid="100 km/h" w:st="on">100 km/h, </st1:metricconverter>i </span><span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif;">ja vam veure que és el lloc del planeta on bufa més dies anuals amb força superior a força set, sent el Cap Hornos el segon lloc. Els “borregos” que aixeca són anomenats “verberols”, i quan és més forta produeix un “polsim” que ens diu que hem d’anar amb cura, perquè marca el límit on la tramuntana pot ser perillosa.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif; font-size: large;">Nosaltres, els de l’Escola d’en Mar, que també podríem ser els de l’Escola del Vent, tenim la sort de sortir de Portlligat i trobar-nos arrecerats pels penya-segats, per això podem sortir amb força nou o deu, tot i que a vegades hi ha llocs, per sort curts, on l’hem d’afrontar sense protecció. Quan és força deu ens quedem a la badia de Portlligat, on també bufa fort, de vegades més fort que fora perquè el vent s’acanala, i ens deixem portar fins a Calders o Buquelles, i llavors hem de tornar contra un vent enfurismat, en dos o tres anades i tornades fem l’esforç físic de tot un dia normal de caiac. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; font-size: large;">Ahir la tramuntana ens va permetre palejar sense problemes, encara que era incòmoda e irregular. A Cala Bona vam trobar a Eduard i Manel vells companys de travessa sota l’huracà. Després Nathalie i jo vam carregar troncs, fusta de mar, que ens van desequilibrar els caiacs i ens van fer més complicada la tornada.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; font-size: large;">Aquesta nit la tramuntana ha tirar dos pals d’electricitat i ha deixat Cadaqués sense llum. La llum elèctrica es va inaugurar a Cadaqués el 7 de Setembre de 1915, dia de la Festa Major; la produïa “La Central”, un edifici construït a la carretera i que disposava de quatre motors dièsel. La llum s’engegava quan es feia fosc i fins que es feia de dia. Es va tenir que esperar fins després de la Guerra Civil per tenir llum durant tot el dia i gràcies a una línia elèctrica construïda entre Port de la Selva i Cadaqués<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; font-size: large;">La llum ja ha tornat, tambés nosaltres la tenim, és la que ens diu que encara som sota l’huracà. El nostre temps per fer el que nosaltres volem fer, paraules o silenci, la remor del tot que ens envolta continua passant, cal escoltar-la, costa però hi és, som part d’ella i es pot sentir.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif; font-size: large;"> <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif; font-size: large;">A l’entrada anterior del blog vaig dir que donaria informació sobre Cap Creus i Cadaqués. I la que vaig donar llavors va ser llarga, exhaustiva, era conscient, però vaig preferir fer-ho així, deixar constància compacta, i després poc a poc anar-hi tornant i estenent-la amb l’activitat del dia. Continuarà. Com continua l’huracà, amb o sense nosaltres. I quan també l’huracà s’acabi? El no-res? Però si es nombra ja és. Tindrem explicació? Entendrem? Sabrem? L’huracà sens emporta però és, el no ser és més difícil de comprendre, només la negació d’aquest no ser tranquil·litza els nostres sentits humans. No sabem res. No podem saber res.</span></div>
</div>
Múturhttp://www.blogger.com/profile/17697598565050333300noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1579977182163162361.post-6019635223418022812014-03-09T12:39:00.001+01:002014-03-09T12:39:10.709+01:00CAP CREUS<br />
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: large;">Aprendre d’allò que surt malament, importar res el que
els demés diguin de nosaltres, saber que la vida és a les nostres mans, tenir
pensaments positius, viure contents amb nosaltres mateixos, saber que hi ha
esculls però saber també que els evitarem i que viurem de meravella, gaudint de
cada dia que és sempre el primer dia. Sembla un manual d’autoajuda, però estic
parlant del mar.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: large;">.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: large;">Del nostre mar i de la nostra costa. El mar, com la
vida, depèn de la disposició amb que nosaltres entrem en ell o en ella. Dijous
vam sortir amb tramuntana i ens vam adormir a la costa de Encalladora. Corbs
marins i gavines, roques, cel i mar eren amb nosaltres, ens envoltaven, ens
deien “hi sou, sou, no hi ha res més”, i no hi havia res més, no, van ser uns
minuts però van valdre per una eternitat, de fet la nostre imatge quedarà allí
per sempre, caiacs quiets envoltats de natura. És una imatge que viatja cap els
estels, que l’atrapi qui pugui. Una imatge que és. La vam fer i és. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: large;">I ahir dissabte ens vam trobar als armaris, no hi era
cap dels del dissabte passat, eren tots diferents, només jo repetia, l’ambient
era bo, alegre, amb ganes. Érem Martí i el seu nebot Ferran, Xavi, Albert, Diego,
Xavier Masanés, i jo, només set però la nostra disposició feia que fóssim molts.
<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: large;">El mar era un mirall, vam palejar fins a Cala Jonculs,
fàcil, un camí que ens portava, vam parar a cala Figuera, pedres i llum, i vam
parlar, menjar, ser, jo vaig parlar massa, històries d’avions i de futbol, sorry,
aprendré a callar i escoltar, i vam tornar amb un mar una mica més mogut, vam
veure gavines pescant, vam anar fins a elles, estàvem contents, bon rollo, com
no es pot tenir bon rollo amb un dia com el de ahir, i amb una gent que arriba
d’arreu amb ganes de sortir i ser al mar.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: large;">Quan tornàvem, al fons es veia el Cap Creus, i vam
parlar del Parc Natural, de la seva gent i dels seus pobles. Al blog intentaré,
m’ho he proposat, parlar del Cap Creus i de Cadaqués, donar informació, és el
menys que podem fer per aquesta costa, a més de viure-la, explicar-la, perquè
quan coneixes quelcom, ho vius millor.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: large;">Algú va dir ahir palejant que en una conferència a
Port de la Selva van dir que Cap de Creus és de Port de la Selva, i una mica de
Cadaqués. Cap Creus és. I punt. Ni de l’un ni de l’altre. És una massa mineral
que ve de molt lluny i que poc l’importa els assentaments humans que durant un
temps curt porten assentats en les seves roques i diuen o no diuen que Cap
Creus els pertany. Cap de Creus és. I és una sort per nosaltres, habitants d’aquest
temps, que és el nostre temps, que hi sigui.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: large;">Una mica d’informació sobre Cap Creus.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><b><i><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">El Cap de Creus
s’endinsa deu quilòmetres </span></i></b><i><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">en el mar respecte al litoral general de
la Costa Brava, i té el Pení (605 m), el Puig Alt (490 m) i el Puig del Aliga
(462), com pics més elevats.<o:p></o:p></span></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><b><i><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">El Parc Natural
de Cap de Creus va ser creat per llei </span></i></b><i><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">el mes de Març
de 1998, amb una extensió de quasi 14.000 hectàrees, prop de 11.000 terrestres
i 3.000 marines, i amb vuit municipis:
Cadaqués, Port de la Selva, Llançà, Selva de Mar, Pau, Palau-saverdera,
Vilajuïga i Roses.<o:p></o:p></span></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><b><i><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">Cap de Creus és
el lloc de Catalunya on proporcionalment per extensió </span></i></b><i><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">hi han
més aus, 121 espècies en 100 km quadrats.
<b><o:p></o:p></b></span></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><b><i><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">En el segle
XIII </span></i></b><i><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">la quasi totalitat de la península de Cap de
Creus estava coberta de vinyes.<o:p></o:p></span></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><b><i><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">L’Institut
Max Planck d’Alemany</span></i></b><i><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-size: 14.0pt;"> senyala la costa de Cap Creus com la que
en tot el planeta té més dies de vent de força superior a 7 (50-60 Km/h) a
l’escala de Beaufort. Cap Hornos és el segon lloc amb més dies anuals de vent
superior a força 7. <o:p></o:p></span></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><b><i><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">Cap
de Creus és una singularitat geològica d’importància mundial</span></i></b><i><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-size: 14.0pt;"> Fa 300
milions d’anys, on ara són els Pirineus hi havia un mar. Al fons d’aquest mar
s’acumulaven capes de <b>sediments</b>. Fa
280 milions d’anys i degut al moviment de plaques de la escorça terrestre, en
el lloc del mar va aparèixer una serralada, l’Herciniana, i els <b>sediments </b>varen quedar sepultats a <st1:metricconverter productid="20.000 metres" w:st="on">20.000 metres</st1:metricconverter>, i la
pressió els va compactar en capes, el que diem esquistos. Amb el temps, la
serralada Herciana es va anar desgastant i fa 50 milions d’anys, també a causa
del moviment de plaques, es varen aixecar els Pirineus, arrastrant cap amunt
amb ells aquells <b>sediments,</b> que
varen quedar més a prop de la superfície, però encara sota els Pirineus,
excepte al Cap de Creus, on l’erosió els va deixar a la vista. Per això al Cap
de Creus ara veiem aquestes capes de roques de diferents colors, els esquistos,
que són els <b>sediments</b> d’aquell mar
que va existir fa 300 milions d’anys i on ara són els Pirineus. Pensem doncs
que quan caminem pel Cap de Creus estem veient i caminant per sobre part de
l’antic fons d’un mar desaparegut. Tot un privilegi. <o:p></o:p></span></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><b><i><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">Les
roques del Cap de Creus estan plenes de petits forats causats pel cristall de
sal que el vent arrastra</span></i></b><i><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">. Normalment, en altres llocs, aquests
forats són el resultat del impacte de les partícules de terra que el vent
llança contra les roques, però al Cap de Creus la majoria d’aquests forats són
produïts per gotes d’aigua. El vent bufa per sobre el mar, provocant ones, i
també esquitxos que no tornen al mar, sinó que floten emportats pel vent fins
que l’aigua s’evapora, deixant flotant a l’aire els cristalls de sal que,
emportats pel vent, impacten contra les roques i al cap del temps les foraden. <o:p></o:p></span></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><b><i><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">Un
canyó submarí de 20 kilòmetres de longitud i 6 kilòmetres d’amplada al Cap de
Creus.</span></i></b><i><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">-<b> </b>El mes de setembre del any 2008, un equip
de biòlegs del Institut de Ciències del Mar del CSIC, va descendir en un petit
submarí, el Jago, a profunditats de entre 190 i 400 metres, per estudiar la
vida aquàtica en aquell indret, quedant sorpresos per la gran diversitat de
fauna marina que van trobar, i pels boscos de coral fred, d’una altura mitja de
mig metre i d’una densitat de fins a 38 colònies per metre quadrat. També els va sorprendre la abundància de
krill, els petits crustacis dels que s’alimenten les balenes, i que explicaria
la gran quantitat de aquests animals de fins a 25 metres que darrerament han
sigut vistos a ran del Cap de Creus. <o:p></o:p></span></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><b><i><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">I
també cascades al Cap de Creus, les que fan els canyons i els omplen de
vida.- </span></i></b><i><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">Quan el vent
fred del Nord persisteix durant molts dies, refreda les aigües continentals, i
augmenta llavors la densitat de l’aigua, provocant el seu enfonsament massiu,
formant cascades submarines que creen els esmentats canyons, a una profunditat
de fins a 1400 metres, amb amplades de centenars de metres y longituds de
desenes de kilòmetres. La cascada que
es va mesurar al Cap de Creus durant els mesos de febrer i març del 2005,
durant només 40 dies va desplaçar un volum d’aigua equivalent a la descarrega
del riu Ebre al mar durant 80 anys. Aquestes cascades provoquen un increment
important del fitoplàncton a les aigües costeres, formant autèntics oasis
submarins, però al ser provocades per el refredament de les aigües, es tem que
el canvi climàtic les farà desaparèixer.<o:p></o:p></span></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><b><i><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">El far de Cap Creus
</span></i></b><i><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">va ser construït entre els anys 1847 i 1853 (va ser
inaugurat el 29 de juliol de 1853), i la seva llum arriba fins a una distància
de 34 milles (aproximadament 66 quilòmetres).<o:p></o:p></span></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><b><i><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">La Torre de
Defensa de Cap Creus </span></i></b><i><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">s’aixecava
al lloc exacta on ara s’aixeca el Far;
la defensaven sis soldats i quatre canons; va ser destruïda amb pólvora pels francesos
l’any 1693, i les pedres que d’ella van quedar van ser utilitzades per
construir el actual Far.<o:p></o:p></span></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><b><i><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">El far de Cap
de Creus</span></i></b><i><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">, el segon far més antic de Catalunya no és <b>el far de la pel·lícula “La llum de la fi
del mon”</b> (rodada l’any 1971 amb Kirk Douglas i Yul Brynner com
protagonistes). El far d’aquella pel·lícula
es trobava també a Cap Creus, però una mica més avall, prop de Sa Freu, i va
ser desmantellat fa pocs anys, tot i que molts pensaven que amb la seva imatge
de far de pirates no desentonava amb el paisatge ferotge de Cap de Creus.<o:p></o:p></span></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<b><i><span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: large;">CAP CREUS ÉS...<o:p></o:p></span></span></i></b></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<span style="font-size: large;"><b><i><span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif;">1- Espai PEIN</span></i></b><i><span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif;"> (</span></i><i><span lang="CA" style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: Georgia, serif;">Pla d'Espais d'Interès Natural) des
de l’any <b>1992</b></span></i><i><span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif;"> <o:p></o:p></span></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<span style="font-size: large;"><b><i><span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif;">2</span></i></b><i><span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif;">- Inclós dins de la <b>Xarxa Natura 2000 </b>des de l’any <b>1992.<o:p></o:p></b></span></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<span style="font-size: large;"><b><i><span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif;">3- Parc Natural</span></i></b><i><span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif;"> des de l’any <b>1998. <o:p></o:p></b></span></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<b><i><span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: large;">CAP CREUS TÉ...<o:p></o:p></span></span></i></b></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<span style="font-size: large;"><b><i><span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif;">1- </span></i></b><i><span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif;">Un<b> Pla Especial del</b> </span></i><b><i><span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif;">Parc Natural del Cap de Creus </span></i></b><i><span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif;">aprovat<b>
</b></span></i><i><span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif;">l’any <b>2006</b>.<o:p></o:p></span></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<span style="font-size: large;"><b><i><span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif;">2-</span></i></b><i><span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif;"> Diferents espais catalogats com a <b>patrimoni geològic</b>.<o:p></o:p></span></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<span style="font-size: large;"><b><i><span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif;">3- </span></i></b><i><span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif;">Dos
components geogràfics bàsics, <b>la
península de Cap de Creus</b>, que s’endinsa en el mar 10 quilòmetres, i la <b>Serra Verdera o de Rodes</b>, que s’aixeca
més a ponent. <o:p></o:p></span></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<b><i><span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: large;">4- 13.886
hectàrees (10.813 terrestres i 3.073 marines).<o:p></o:p></span></span></i></b></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<span style="font-size: large;"><b><i><span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif;">5- Vuit
municipis</span></i></b><i><span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif;"> (<b>Llançà, el Port de la Selva, la Selva de
Mar, Cadaqués, Roses, Palau-saverdera, Pau i Vilajuïga</b>). <o:p></o:p></span></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<span style="font-size: large;"><b><i><span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif;">6- Tres</span></i></b><b><i><span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif;"> paratges PNIN (Paratge Natural d'Interès Nacional)
</span></i></b><i><span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif;">a la part terrestre<b>, </b></span></i><i><span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif;">el
que va de Cap Gros a Cap de Creus, situat al nord; el que va de Punta Falconera
a Cap Norfeu, situat al sud; i el de la Serra de Rodes situat a l'oest.<o:p></o:p></span></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<span style="font-size: large;"><b><i><span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif;">7- </span></i></b><i><span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif;">Diverses <b>Illes i illots</b> situats dins l'entorn marí del Parc Natural, totes
les quals són també considerades <b>PNIN</b>.
<o:p></o:p></span></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<span style="font-size: large;"><b><i><span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif;">8-</span></i></b><i><span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif;"> Dues <b>RNI</b>
<b>(Reserves Naturals Integrals)</b>, la de
<b>Cap de Creus</b> amb les illes de <b>s'Encalladora i la Massa d'Or</b>, i la de <b>Cap
Norfeu</b>.<o:p></o:p></span></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<span style="font-size: large;"><b><i><span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif;">9- </span></i></b><i><span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif;">Una <b>zona marina</b> protegida que va entre les <b>1,3</b> i les <b>0,2 milles</b>.<o:p></o:p></span></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<span style="font-size: large;"><b><i><span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif;">10- </span></i></b><i><span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif;">Una <b>zona marina considerada com parc natural,</b> que va des de la punta
del Bol Nou (a cala Tamariua del Port de la Selva) fins a la punta Falconera de
Roses, amb l’exclusió de la badia de Cadaqués.<o:p></o:p></span></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<span style="font-size: large;"><b><i><span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif;">11- Tres</span></i></b><b><i><span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif;"> RNP (Reserves Naturals
Parcials) </span></i></b><i><span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif;">dins de la zona marina esmentada:<b> </b></span></i><i><span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif;">els Farallons (entre el Brescó i la
punta dels Tres Frares); el Cap de Creus (entre la illa de Culleró i cala
Jugadora) i el Cap Norfeu.<o:p></o:p></span></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<span style="font-size: large;"><b><i><span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif;">12- </span></i></b><i><span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif;">Una <b>RNIM</b> <b>(Reserva natural
integral marina)</b>:<b> </b>el nord de
l’illa de s'Encalladora, on no es pot accedir sense motius justificats de
recerca científica, amb autorització prèvia del òrgan gestor, o per motius de
força major.<o:p></o:p></span></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><i><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-size: 14.0pt;"><span style="font-size: large;">L’ORIGEN
DEL NOM CAP CREUS ÉS...<o:p></o:p></span></span></i></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><i><span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif;">No hi ha unanimitat i tot són suposicions basades en els
pocs documents que han resistit el pas del temps i els atacs del pirates.</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif;"><o:p></o:p></span></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-size: 14.0pt;"><span style="font-size: large;">L’any <b>976</b>, en una donació del comte Gaufred
d’Empuries a Santa María de Roses es diu “portus cuius vocitatur <b>Crux</b>”, parlant d’un port que
probablement és Portaló (dit Portolongo per la seva profunditat endinsant-se en
terra), i on hi ha els límits territorials de Sant Pere de Roda. <o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-size: 14.0pt;"><span style="font-size: large;">L’any <b>1030</b>, el comte Hug I d’Empuries ven per
quatre onzes d’or el territori de l’actual terme de Cadaqués a Sant Pere de
Roda, i en el document es menciona un port entre Culip i Potlligat, que
s’anomena Cap de Creus (aliumque qui vocatur <b>Caput Crucis</b>). El port és segurament cala Jugadora. <o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-size: 14.0pt;"><span style="font-size: large;">L’any<b> 1116</b>, atorgant els drets del coral a
Sant Pere de Roda, esmenten els ports de Cap de Creus (omnes portos quos vulgo
singulares vocant a capite Portum Crucis..... qui voluerint corallum habere de <b>Caput Crucis</b>). <o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-size: 14.0pt;"><span style="font-size: large;">L’any<b> 1276, </b>s’el nombra<b> Capud de Crou</b>.<o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-size: 14.0pt;"><span style="font-size: large;">Pierre de Marca
(1594- 1662), arquebisbe de Paris, cita un vell document del rei Hug (<b>987-996</b>), que parla de creus gravades o
plantades al cap de Creus. Avui se’n coneix una gravada al coll de les Portes,
vora un camí que portava a les cales de Culip, Jugadora i Fredosa. <o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-size: 14.0pt;"><span style="font-size: large;">Joan Coromines
parla d’una gran creu que havia al <b>Caput
Crucis</b> i que va substituir a l’estatua d’Aphrodite Kyteria, col·locada allí
pels grecs. També es parla de tres creus que sembla que per la seva mida es
veien des de lluny. No podem tenir cap constància històrica que ho confirmi. <o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-size: 14.0pt;"><span style="font-size: large;">Hi ha un mapa
francès de Cadaqués de l’any<b> 1706 </b>on
és escrit: Plan de la Ville de Cap d’Aques.<b><o:p></o:p></b></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-size: 14.0pt;"><span style="font-size: large;">Firmo Ferrer
proposa <b>Cap Creux</b>, que en francès és
Cap Buit, perquè la Coua del Infern el buida per dins. També podria ser buit
per les moltes cales que l’envoltant. <o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-size: 14.0pt;"><span style="font-size: large;">Els francesos,
des de els més antics mapes que disposem, parlen de Capdequiers (quiers en
francès=roques, quers en català antic=roques, així doncs, cap de roques), i de
fet creen confusió anomenant també Capdequiers al poble, quan, tal com veurem
més endavant, el nom de Cadaqués és semblant al nom antic del cap, Capdequiers,
però es possible que sigui pura coincidència, ja que el nom de Cadaqués té un
origen diferent. <o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-size: 14.0pt;"><span style="font-size: large;">Tindríem així,
resumint possibilitats, que el nom és <b>Cap
de Creus</b> per les creus,<b> Cap Creux</b>
per ser buit,<b> Capdequiers</b> per les
roques, i encara una romàntica però sense fonament documental històric, <b>Cap de Creus</b> per les creus del molts
naufragis que allí hi ha hagut al llarg dels segles.<o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-size: 14.0pt;"><span style="font-size: large;">És molt
probable que antigament fos Capdequiers, i que posteriorment, al col·locar-hi
creus (no podem saber amb certesa quines) el nom es cristianitzes i esdevingués
Cap de Creus. <o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-size: 14.0pt;"><span style="font-size: large;">Recordar que a
la roca blanca on acaba el cap, i també la Península Ibérica, just a la vora
del mar, es pot veure una creu, de aproximadament un metre, no pas gravada sinó
feta per la natura, i hi ha qui diu que és la creu que dona nom al Cap, però sembla
força dubtós perquè si no és des de molt a prop, no és pot distingir la seva
forma de creu. <o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-size: 14.0pt;"><span style="font-size: large;">També és cert
que el Cap, quan el mar està enfurismat, és una creu, i no és d’estranyar que
moltes creus, reals o virtuals, el poblin, i l’hi donin el seu nom.. <o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-size: 14.0pt;"><span style="font-size: large;">Diguem doncs <b>Capdequiers </b>(cap de roques) perquè és
evident i consta en els documents antics, i posteriorment, ja sigui derivat de
Capdequiers, o, encara que semblant a Capdequiers, com a resultat de les creus
afegides, <b>Cap de Creus, Cap Creus</b>.<o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-size: 14.0pt;"><span style="font-size: large;">I nosaltres ara tenim la sort de poder navegar
aquestes aigües, per sobre els canons i les cascades, caminar les roques que
foren fons marí d’un mar de fa 300 milions d’anys, veure i intentar comprendre
els forats que la sal ha fet en les roques, i sentir aquesta tramuntana que
bufa com a cap altre lloc al mon. Som en una costa que és i que pertany a
ningú, i que es deixa posseir potser només per qui, coincidint en el temps, d’una
manera o altra la recorre i és amb ella. Una costa i el nostre temps.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-size: 14.0pt;"><span style="font-size: large;">Continuarem. Si tot va bé, dijous, no sabem
qui, arribarà a Portlligat i sortirem. A la ventura, l’aventura de la vida.
Meravella.</span><o:p></o:p></span></div>
Múturhttp://www.blogger.com/profile/17697598565050333300noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1579977182163162361.post-41649803637861960182014-03-01T19:26:00.001+01:002014-03-04T23:17:38.392+01:00NO SOM UN CLUB<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: large;">“Fuimos tristes<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: large;"> en el dulce
aire que del sol se alegra”<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: large;">
DANTE <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: large;">El sol fa lluir un mar blau que s’estén més enllà de
la badia, veig arbres que semblen allargar rames vers sol i cel d’aquest dia
magnífic, nou, i únic. I, al jardí, davant de casa, també tocada pel sol, Nathalie,
la meva companya, a qui comprenc perquè comprenc la nostra benvolguda diferència,
poleix tables que faran d’estanteries on descansaran els meus llibres, tantes
històries, tants pensaments, tanta vida, i jo escric de nou, ple d’alegria, una
vida, cal viure-la, sense excuses, mossegant amb fúria, sent i sentint, sense
perdre un segon d’existència ni de sentiment.
<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: large;">I a la vida, com al mar, hi ha ones, fosques,
turbulentes, plenes d’amenaces, però a la vida, a diferència del mar, les ones
són a vegades inesperades, arriben d’on menys s’esperen, sense advertència
prèvia, sortides quasi del no res. Però tant a la vida com al mar, les ones
passen, mai duren per sempre, i torna a lluir el sol i la bonança, i si les
ones no t’han enfonsat, llavors hi ets per a veure altra vegada la llum i la
calma. Mai cal culpar cap ona, ni a la vida ni al mar, perquè totes formen part
d’una sola essència de la que nosaltres també en som part. Les ones, sense
queixar-se d’elles, tota queixa és inútil, cal superar-les.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: large;">Han trucat a la porta, he obert i ha entrat l’Escola
d’en Mar. Benvinguda altra vegada, aquesta és la teva casa, “si és que hi ha
cases d’algú”. L’Escola d’en Mar va néixer l’any 2004, fa doncs deu anys, i el
seu propòsit era, i és, facilitar que els nens i nenes de l’Institut i de l’Escola
de Cadaqués, i qualsevol persona de Cadaqués que volgués, pogués sortir al mar
en caiac. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: large;">Al principi no teníem res. Res. Vam començar demanant
prestats sis caiacs a una noia de Port de la Selva, sis caiacs blau cel que ens
permetien sortir des de davant del Casino. Vam firmar un conveni amb Ones,
l’empresa de Xavi Casorrán, i ens prestava caiacs oberts. Molta gent va fer les
seves primeres sortides llavors. També els nens i nenes de l’Institut, amb el
seu professor Lluís Torrent, membre fundador de l’Escola d’en Mar. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: large;">L’any següent, van ser els nens i nenes de l’Escola,
amb el professor Oscar, qui van començar a sortir, com classe lectiva. Necessitàvem
més caiacs. Amb els diners que vam obtenir amb el conveni amb Ones, vam comprar
vuit caiacs nous. Alfred Milà, des de Cunit, ens els va portar. Vam fer
amistat, i avui encara ens segueix i ens comprèn. Ell té el punt de llum que
ens fa propers.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: large;">Encara un altre any, i tornem els caiacs de Port de la
Selva, gràcies, gràcies, de tot cor. I necessitem comprar-ne més. Visitem
hotels, bars, motonàutiques de Cadaqués, i els hi proposem que comprin,
apadrinin, un caiac, i els hi diem que amb aquell caiac sortiran els nens i
nenes del Institut, els de l’Escola, i la gent de Cadaqués que vulgui, i
assegurem que mai, mai, els llogarem. Tothom diu que sí. Comprem deu
caiacs. Amb subvencions de la Diputació
comprem material, és a dir, pales, armilles i cubre-banyeres. Altra vegada
Alfred ens els porta.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: large;">Encara un altre any, els alumnes del Institut són
quasi trenta. Necessitem més caiacs. Avanço els diners, Lluís Torrent m’ajuda,
i comprem deu caiacs més. Ja en tenim vint-i-vuit. Firmem un conveni amb
l’Ajuntament i ens construeixen els amaris i estenedors a Portlligat. Mauricio
Sbarbaro ens pinta els logos als armaris. Som feliços. Al llarg d’aquests anys,
han sigut molts els alumnes que han gaudit del mar, i també molta la gent que ha
anat passant i palejant amb nosaltres, uns durant més temps que altres, tots
han sigut part de nosaltres.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: large;">Per recobrar els diners avançats, donem la
possibilitat de que qui vulgui pagui 60 euros anuals per ajudar. També disposem
dels diners del conveni firmat amb Pau Calero de SK Kayak. Una vegada
recuperats els diners, proposem que es deixin de pagar els 60 euros. Ara tant
se val si es fa o no, no ho sabem bé, no ho volem saber. Es fa sense saber qui
ho fa. Així serà, o no serà. Des de ja. I ho farà qui comprengui el que fem.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: large;">Tanquem un nou conveni amb Toni Albert, i viatgem a
les Illes, Menorca, Mallorca, i també a Cabo Gata, fem cursets i sortides amb
Kayaking, i ens trobem bé, contents, satisfets, palejant. La gent arriba als
armaris i és benvinguda. Aquí tens un caiac i una pala, i allí és el mar. Ens
pregunten què han de fer per poder sortir. Doncs res, venir amb ganes de
palejar i de gaudir de la costa que és meravella. Són ja molta la gent que ha
passat pels armaris, a tots els hem intentat rebre i ajudar, esperem que tinguin
bon record com nosaltres el tenim d’ells i d’elles. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<br />
<div class="MsoNormal" style="background-position: initial initial; background-repeat: initial initial;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: large;">Quan parlo de "nosaltres" vam demanar o gestionar, potser cal
concretar. Jo personalment vaig portar els convenis amb l'Ajuntament per a construir els armaris, Toni Albert va ajudar manualment en la seva construcció, i amb Ones, SK Kayak, Kayaking per a la colaboració
económica o de cursets i excursions. També vaig portar jo les subvencions. I la
petició de comprar un caiac feta a hotels i empreses de Cadaqués, la vam fer
Joana Valdivieso, presidenta del AMPA, Lluís Torrent i jo mateix. Mai ho havia
dit, però crec que si expliquem l'història de l'Escola d'en Mar, cal dir-ho.</span></span><o:p></o:p></div>
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: large;">Ara, avui, ho tenim tot llest, armaris, caiacs,
material. Tot ens ha costat més de 34.000 euros, dels que 6.000 han sigut de
les quotes per recuperar, i quasi 28.000 de convenis, subvencions i aportacions
demanades a hotels i entitats de Cadaqués. Les hem aconseguit nosaltres i ara
ens permeten mantenir allò pel que l’Escola d’en Mar va començar, és a dir,
permetre que surtin alumnes i gent que arriba. Nosaltres, els membres de
l’Escola d’en Mar no demanem cap altre dret més que poder continuar sent als
armaris per a sortir amb qui arribi. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: large;">I allí hi som, dijous i dissabtes, i els dies
d’Institut i Escola, encara que ara en aquesta tasca ens ajuda molt Toni
Albert, i no estem sols com al principi. Som doncs als armaris, i no som un
club, no. Un club és quelcom creat per un grup de gent que vol gaudir d’una
activitat, paguen una quota, i un grup més reduït de gent fan possible, de
forma remunerada o no, l’activitat. El Club es deu als socis, que tenen uns
drets pel pagament de la quota, i funciona per a que els socis gaudeixin de la
activitat. Nosaltres som una associació, amb NIF i número del Consell del
Esport, que treballem, de forma no remunerada, per a que nens i nenes i gent
del poble, i gent que d’una manera o altra arriba a nosaltres, pugui gaudir
d’una activitat. El nostre dret no és l’activitat, sinó que és facilitar
l’accés a una mar que enriqueix. Nosaltres, els membres de l’Escola d’en Mar, a
diferència dels membres d’un Club, no som importants. Els importants són la
gent de fora, la gent que arriba a nosaltres. Nosaltres ens devem a la
activitat de la gent de fora de nosaltres. Un Club es deu a l’activitat de la
pròpia gent del Club. Per a nosaltres la finalitat, i el plaer, és veure que arriba
gent i vol palejar. I esperem que també sigui un plaer per els que a nosaltres
arriben.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: large;">I crec que ho és, un plaer. Cóm no ho ha de ser. El
mar és sempre diferent. I la gent que ens arriba també. La nostra riquesa és la
molta gent que ha sortit amb nosaltres. Hem de continuar sent així. I així
serem. L’important són els armaris i ser sempre allí, rebent a la gent. I poder
dir “continuarà...”.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: large;">Ara parlo de l’illa de Mallorca, que queda ja lluny,
però que recordem molt i bé. Ens ho vam passar molt bé, vam tenir sort amb el
temps, amb la casa, amb els companys, vam tornar més rics, ho tornaríem a
repetir tot, va ser vida i experiència.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: large;">La casa era una masia antiga i immensa. El poema Fern
Hill de Dylan Thomas podria parlar d’aquell lloc i d’aquells camps. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: large;">I això és el que jo vaig escriure a Mallorca.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<i><span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: large;">Escric al costat d’una immensa llar de foc, en un
immens menjador, d’un immens mas en una immensa extensió de terra amb arbres
fruiters, a prop d’Alaró, el poble on Toni Sbert té una casa que ha de traspassar
els límits del temps, a Mallorca, illa que ens ha sorprès amb una costa
salvatge que no ens esperàvem.<o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<i><span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: large;">Si coneixes avui Mallorca per terra, i la recorres en
cotxe, i arribes a les platges travessant fileres de urbanitzacions i cases
turístiques, i llavors camines entre bars, restaurants i tendes, encara que les
platges siguin boniques no ho serà la teva disposició ni el teu esperit, i no
t’agradaran i et decebran.<o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<i><span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: large;">Però si a les platges arribes per mar, després d’haver
bordejat penya-segats solitaris i verges, i de veure-les abans des de lluny i
des d’un mar també solitari, aquelles mateixes platges que abordades des de
terra t’havien semblat ja perdudes i pobres, no et decebran, al contrari, et
captivaran. Mallorca és encara una illa plena d’encant singular i salvatge,
però sent com ara és, o com l’han deixat ser, tot dependrà de com es coneix. I,
com tot, dependrà dels ulls que la mirin, dependrà de la persona que la
conegui. Tot ho portem a dins, i així, segons siguem, enriquim o empobrim allò
que coneixem. <o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: large;">Ja no vaig escriure més. I ja no escric més.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: large;">He explicat una mica què és l’Escola d’en Mar perquè
molta gent ho ignora. Jo personalment seré sempre, mentre pugui, als armaris
per rebre a qui arribi, sense demanar cap, cap dret. La gent de l’Escola d’en
Mar no existeix sinó és per ajudar a qui arriba nou. No som un número, una
llista, uns tots amb drets, ho repeteixo, com poden ser els membres d’un Club.
Perquè no som un Club sinó una associació oberta a ajudar i rebre a qui arribi.
I molts dels que ara em llegeixen han tingut un primer dia en el que han sigut
rebuts i ajudats i per això saben que el que dic és cert. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<br /></div>
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: large;">Dijous,
si tot va bé, hi tornarem. I després, també si tot va bé, tornaré a escriure,
amb alegria, la que jo havia perdut i mai s’ha de perdre.</span></span>Múturhttp://www.blogger.com/profile/17697598565050333300noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-1579977182163162361.post-18016945552202822382013-12-21T23:34:00.002+01:002013-12-21T23:34:59.578+01:00DISTANCIA<div class="MsoNormal" style="background-color: white; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 14pt;">Cal creure en allò que fem, però mantenint la distància, sense creure en res que sigui més lluny del dia present. Cal també creure en allò que diem. I en el que fem i en el que diem cal ser nobles i dignes. Tot amb sentit del humor, sense prendre-ho massa en serio, però no per això deixar de fer i dir recordant la premissa de dignitat i noblesa.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 14pt;">Els matins de dissabte tinc la rutina de anar fins a Portlligat, trobar-me amb qui és allí i sortir a palejar. Un protocol de tranquil·litat i bona vida.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 14pt;">Avui el mar i el cel eren grisos, també tranquils, i ens han acollit com sempre, hola, hola, ens coneixem, ja sou aquí, benvinguts, i ens hem internat en el mar sota un cel que a la tornada, junts, havien de ser d’una bellesa impactant. Érem Yolanda, Tere, Josep Flor, Josep Parada, Carles Batlle, Albert i jo.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 14pt;">Era el primer dia de Yolanda, i s’ha portat de meravella, sense perdre el ritme i amb una coordinació que augura un bon futur de caiac.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 14pt;">Sortint per Sa Farnera ha bolcat un de nosaltres, sobre les roques de la esquerra, i hem pensat que cal portar mes sovint els cascos de protecció. Després hem anat fins a Culip, i hem tornat de manera plàcida, sense esforç.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 14pt;">Hem deixat paraules per allà on hem passat, les recollirà qui les vulgui i les necessiti, segueix sent el nostre temps, i no ho oblidem, no.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 14pt;">Hi ha llocs, temps i gent que valen la pena.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 14pt;">He imaginat ocells llimona sortint del horitzó del mar. En silenci i amb calma.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 14pt;">La setmana passada vaig comentar que ens havíem creuat amb un grup de caiaquistes, vaig demanar disculpes si el meu consell, dient que les ones no eren massa difícils, no havia estat encertat, i ara ho repeteixo, i obro una reflexió per si algú vol comentar-ho, és quelcom que ens afecta a les sortides. Em desagrada la competició, qualsevol; soc del parer que més val anar poc a poc, reflexionant i gaudint del que a la vida i al mar trobem, sense presses ni grans demostracions ni sorolls; no m’agrada ni vull competir per veure qui és el més valent ni el més capaç. Personalment prefereixo patir les ones només quan no tinc altre remei, i respecto a qui les busca i gaudeix amb elles, però sense competir ni fer una graduació de valor ni de capacitat. Tranquil·litat i energia, sense competitivitat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 14pt;">La setmana vinent anem a Mallorca, on hi serem entre quatre i onze dies, segons les possibilitat de cadascú del grup. Intentarem informar de com ens va.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 14pt;">Dijous vinent, Sant Esteve, no hi ha sortida, però la resta del dies, encara que siguem a Mallorca, es mantenen horaris i dies de sortida. Albert es farà càrrec del grup. </span><br />
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDZllal0H05XzGOQ6pQbtSXF4o1x6oz6Ni9kAAMAi3PSojXCoUKbZvdX5xPNIO-2KVpyIo2HejjeHxOrr1P2HIhbdZnXiUSm__h_OgRn1IzxCQ0rxort7jQrJhRMfZKLKzOf-CJRmp_hFK/s1600/7807bce7cd13a87d8f07e73ff3647bed.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDZllal0H05XzGOQ6pQbtSXF4o1x6oz6Ni9kAAMAi3PSojXCoUKbZvdX5xPNIO-2KVpyIo2HejjeHxOrr1P2HIhbdZnXiUSm__h_OgRn1IzxCQ0rxort7jQrJhRMfZKLKzOf-CJRmp_hFK/s320/7807bce7cd13a87d8f07e73ff3647bed.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 12.727272033691406px;">Carles, Albert, Yolanda, Mútur i Tere</td></tr>
</tbody></table>
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqXygr3-X8vXAIHovRzHb4QhxslZKTsYfKijfHR1JXAO4CDUQgYes190rySywfsqfGTPnZPbF2KJ4TLDqBq8GJ_NJDiZw-l3NcrqFPau-xVQBMtzPRBGh-to2HUuH-R_7fujkzaLIdqzNR/s1600/IMG_20131221_115213.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqXygr3-X8vXAIHovRzHb4QhxslZKTsYfKijfHR1JXAO4CDUQgYes190rySywfsqfGTPnZPbF2KJ4TLDqBq8GJ_NJDiZw-l3NcrqFPau-xVQBMtzPRBGh-to2HUuH-R_7fujkzaLIdqzNR/s320/IMG_20131221_115213.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6KrSmCP4FKCFq00qKKBnMOPP9HUaKG_jGmwY7grIclLWJClEn0tPB4aquE88ynjhmrT9UaY2ys2_QV0MUNtLQkifUHqrNOc9DoC8QdeSe3tdkNqnkRXuFHAGoAMXQ1ygNJco9i_703hc-/s1600/IMG_20131221_115355.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6KrSmCP4FKCFq00qKKBnMOPP9HUaKG_jGmwY7grIclLWJClEn0tPB4aquE88ynjhmrT9UaY2ys2_QV0MUNtLQkifUHqrNOc9DoC8QdeSe3tdkNqnkRXuFHAGoAMXQ1ygNJco9i_703hc-/s320/IMG_20131221_115355.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 12.727272033691406px;">Mútur,Yolanda, Albert, Josep Flor i Carles<br />
<div>
<br /></div>
</td></tr>
</tbody></table>
Múturhttp://www.blogger.com/profile/17697598565050333300noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1579977182163162361.post-63521953831471265432013-12-21T21:11:00.000+01:002013-12-21T21:11:10.656+01:00FELIÇITAÇIO DE NADAL<br />
Una mica despenjat de les sortides del cap de setmana i amb l´objectiu possat a Mallorca, on estic segur que gaudirem com sempre, em disposo a explicar-vos el somni que he tingut, segurament produit per el malestar que m ha ocasionat un queixal, que m´ha donat mes problemes del que hauría desitjat.<br />
<br />
He pensat que en aquestes dates en les que la gent desitja coses amb una façilitat extraordinaria, i amb l´hipocresía de la que es capaç, com sería el discurs de Nadal , dirigit per el nefast RAJOY.<br />
<br />
<br />
<br />
"Los miembros de este gobierno"<br />
unidos en corrupción i amistad<br />
sinceros a Vd. felicitan<br />
las fiestas de Navidad<br />
<br />
El pedir no es cosa buena<br />
ya que parece humillar<br />
!Cuanto mas grato resulta!<br />
antes que el pedir, el dar<br />
<br />
Por eso a Vd., no le pedimos<br />
le damos la satisfacción de dar<br />
creando un maravilloso impuesto<br />
al que a Vd. suele mandar<br />
<br />
Contentos y satisfechos<br />
de hacer siempre, para nosotros , lo mejor<br />
seguiremos gobernando<br />
aunque Vd. esté peor<br />
<br />
Finalmente le deseamos<br />
pues somos gente cabal<br />
que en venidero año<br />
trabaje por muy poco, como un animal<br />
<br />
Trabajando en equipo<br />
unidos en unico afán<br />
lograremos engradecer nuestro patrimonio<br />
tanto en Suiza com en islas Caimán.<br />
<br />
<br />
Pero...... en fí es un somni i en realitat el que us desitjo a tots i a totes de debó, es que gaudiu molt no només de les festes i çelebraçións si no de tot , de la vida , del mar , creieume ! Val la pena!<br />
no podem perdre el temps en collonades, la vida es massa preçiosa i ja ens la compliquen prou.<br />
<br />
<br />
! BON NADAL FELIÇ ANY!<br />
<br />
<br />
MIQUEL !SALUT I ONES!Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1579977182163162361.post-35511409850664954112013-12-16T18:35:00.001+01:002013-12-16T18:51:58.378+01:00TEMPS<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 14pt;">Hi havia, segons diuen els Manel, una banda de rock
que un dia, en acabar un assaig, es van mirar i ho van saber, ho van notar, tot
havia acabat, ho havien de deixar, adéu, adéu, serem amics però mai tornarem a
composar ni tornarem a tocar en un concert. Potser nosaltres, els inexistents
de l’escola de vent i de mar, un dia, en acabar de palejar, ens mirarem i ho
sabrem, toca deixar-ho, ja no és el temps, adéu, adéu, i tot serà passat, sense
ones ni vent, ni amics ni temps als armaris sense saber qui vindrà. Potser.
Potser serà així, un dia, però avui, ara, no és encara aquell dia. No. Ni molt
menys. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 14pt;">Dissabte era al llit amb Nathalie, càlids i
confortables, i li vaig dir avui no vindrà ningú, és un cap de setmana estrany,
què bé s’està aquí, quina mandra anar a Portlligat. Quin gran error pensar-ho i
dir-ho.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 14pt;">Érem Tere, Pilar, Josep Parada, Eneko, Lluis, Albert i
jo, i vam tenir un dia magnífic, res de nou, un dia més recorrent un mar que
mai deixarà de sorprendre’ns. Jo vaig acabar escalant fins el punt més
alt d’Encalladora (causa inexcusable de força major), Josep Parada i Eneko van
fer el tomb a Encalladora, passant molt lluny per les ones, Albert, Lluís i jo vam
passar l’entrada a la petita badia d’Encalladora buscant-los, i Albert em va
dir que costaria anar a ajudar-los si ho necessitaven, i jo ara li dic que quan
calgui i anirem, ell el primer, i Lluis darrera, anirem a les ones, no hi haurà
problema, perquè bolcar no ho és, i a més no bolcarem, i les ones ens donen
vida, donen tot el que busquem i que ens fa tornar sent més feliços.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 14pt;">Diumenge amb Eneko vam córrer per Cap de Creus i pel
Pla de Tudela, vam recollir</span><span class="MsoCommentReference"><span lang="CA" style="font-size: 8.0pt;"> </span></span><span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 14pt;"> el tronc que el dia abans havíem deixat a Cala Jugadora,
i que ara és al meu menjador, després Eneko va sortir des de Portlligat amb un caiac vermell de fibra de vidre amb el
que fa molts anys jo havia fet llargues travessies, i que també durant molts
anys havia estat en sec, a Portlligat, esperant que algú el poses al mar, com
diumenge va fer Eneko, qui es va perdre al horitzó, buscant un bany que aquestes
minves avançades ho permetien. Ara dic a Diego que el dia que vingui podrà
pujar al vell caiac de fibra, tal com era la seva voluntat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 14pt;">Avui, amb Nathalie, hem anat a l’Escala, a la tenda de
Toni Albert, home noble que ho mereix tot i que els deus es guardaran de no
equivocar-se no ajudant-lo, pobres deus si no ho fan així, inventats per nosaltres
més els hi val fer com cal, amb justícia, i a Toni li hem portat les maletes per Mallorca, les de Pilar,
Josep Parada, Tere, Nathalie i meva, i hem parlat en una tenda que és un forat
ple de equilibri, màgia i realitat, i ens hem acomiadat dient ens veiem a
Mallorca.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 14pt;">Diumenge vaig parlar per telèfon amb Toni Sbert, qui
ens espera a Mallorca, i em vam dir que l’illa ho té tot, que estarem bé, i cap
allà anem, amb la ploma per escriure els dies més bonics que siguem capaços d’escriure.
Ho farem, deu n’hi do si ho farem.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 14pt;">Dissabte, tornant de Culip, ens vam creuar amb un grup
de caiaquistes de Pagaia, i em van preguntar si girat el cap el mar estava bé,
jo vaig dir que sí, nosaltres havíem passat sense problema, les ones eren de
vent i sense perill, van doncs continuar, però després els vam veure
desembarcats a Ses Ielles, no havien pogut o volgut passar, i jo ara, per si algú
d’ells em llegeix, vull demanar disculpes, mai hagués volgut dir el que no
pensava i em sap greu haver mal aconsellat. Disculpes, doncs, cal mesurar les
paraules, i potser em vaig equivocar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<div style="text-align: justify;">
<div class="MsoNormal" style="background-position: initial initial; background-repeat: initial initial;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 14pt;">Queda doncs clar que nosaltres, els desorganitzats de
l’escola de vent i de mar, encara no ens mirem dient més val deixar-ho, al
contrari, volem més dies i més mar.<o:p></o:p></span></div>
</div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 14pt;">Mallorca és a prop. En tenim ganes. Serem altra vegada
deus i deesses en una illa. ¿Per què no?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 14pt;">Dijous, amb entusiasme, hi tornarem.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 14pt;">Les fotos d’avui són d’en Lluís.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div>
<!--[if !supportAnnotations]-->
<br />
<hr class="msocomoff" size="1" style="text-align: left;" width="33%" />
<!--[endif]-->
<br />
<div>
<!--[if !supportAnnotations]-->
<br />
<div class="msocomtxt" id="_com_1" language="JavaScript">
<!--[endif]--><!--[if !supportAnnotations]--><a href="http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=1579977182163162361" name="_msocom_1"></a><!--[endif]-->
<br />
<div class="MsoCommentText">
<br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<span class="MsoCommentReference"><span lang="CA" style="font-size: 8.0pt;"><a class="msocomoff" href="file:///C:/Users/mutur/Documents/ESCOLA%20D'EN%20MAR/LITERATURA,%20INFORMACI%C3%93N/blog%20cat.docx#_msoanchor_1"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqgWvLL6SW1zWLaUpGa1HZnVdDK4nRlBefKn-xyA4guOUnq-U8-qzqiex9ekFG5qt8YoJa2HiRoQc3ex8Vhl4Qnh7EPtbQAqsahZE60P6dHv9ZHj3v6gGsKi8rRcSoKoK8yHnPgVg9QUpA/s1600/DSCN1055.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqgWvLL6SW1zWLaUpGa1HZnVdDK4nRlBefKn-xyA4guOUnq-U8-qzqiex9ekFG5qt8YoJa2HiRoQc3ex8Vhl4Qnh7EPtbQAqsahZE60P6dHv9ZHj3v6gGsKi8rRcSoKoK8yHnPgVg9QUpA/s320/DSCN1055.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Eneko i Mútur a Portlligat</td></tr>
</tbody></table>
</a></span></span></div>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGTBj3DLDUN7jRvgiR1Jpod1hDcCFa74nJxs8NfhQTMfPOTeZawWevM4s11MMafXMVQsNwhKOTHhf6MDYNwlX1c7PV2gKUo06-UWrV8x5Mnhn_HTwXdMqjF39gINKKtRORO8CTbo55dYfp/s1600/DSCN1059.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGTBj3DLDUN7jRvgiR1Jpod1hDcCFa74nJxs8NfhQTMfPOTeZawWevM4s11MMafXMVQsNwhKOTHhf6MDYNwlX1c7PV2gKUo06-UWrV8x5Mnhn_HTwXdMqjF39gINKKtRORO8CTbo55dYfp/s320/DSCN1059.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Pilar i Josep Parada</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAAWVH3H_x0NpcFu_KFFtuPjRRA4w4p2uekRpnS-2DlNzVR1PXsY0XFvfYlq8JIfZafNgQTznZuOmQUkaswOHIKqBU8e1QcFkpXscmO0zkkZx8dn9MR14yYSMj033LNsGGFI-ypZRA9qYW/s1600/DSCN1060.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAAWVH3H_x0NpcFu_KFFtuPjRRA4w4p2uekRpnS-2DlNzVR1PXsY0XFvfYlq8JIfZafNgQTznZuOmQUkaswOHIKqBU8e1QcFkpXscmO0zkkZx8dn9MR14yYSMj033LNsGGFI-ypZRA9qYW/s320/DSCN1060.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Tere i Albert</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDiq4igw0LBv44u3a0EyqkvXMuhboQDoD-cBKyDp0wH6Mz_Vq8EE88F7bU3F63vJf5XN_oHVVCbGKjLyEWoZODRMi_8QUwQmyuLKwi-wJ8O2CEGf-JwMVPx1DBR6LFucdJEFl7SrAvj2lM/s1600/DSCN1078.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDiq4igw0LBv44u3a0EyqkvXMuhboQDoD-cBKyDp0wH6Mz_Vq8EE88F7bU3F63vJf5XN_oHVVCbGKjLyEWoZODRMi_8QUwQmyuLKwi-wJ8O2CEGf-JwMVPx1DBR6LFucdJEFl7SrAvj2lM/s320/DSCN1078.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Mútur i Josep Parada a Cala Jugadora carregant el tronc.</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
<!--[endif]--><span lang="CA"><o:p></o:p></span><br />
<div class="MsoCommentText">
<span class="MsoCommentReference"><span lang="CA" style="font-size: 8.0pt;"><br /></span></span></div>
<!--[if !supportAnnotations]--></div>
<!--[endif]--></div>
</div>
Múturhttp://www.blogger.com/profile/17697598565050333300noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1579977182163162361.post-8201016745795234732013-12-08T14:43:00.000+01:002013-12-08T15:00:41.152+01:00GENT + LLOC + TEMPS = ANARQUIA VITAL<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: large;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: large;">Dissabte passat parlava que des de fa temps busco gent
del meu passat inclosa en una llista d’uns centenars, gent que a vegades són de
temps i de llocs molt llunyans. Ahir, al arribar als armaris, el meu fill
Eneko, qui d’aquí tres dies fa 38 anys i a qui quan ell tenia cinc mesos ja
el vaig pujar al meu caiac, em va portar
fotos de fa uns 45 anys. Per què dic això? Perquè allò que és important és el
dibuix que amb la nostra vida fem sota el sol, un dibuix que és fet de gents,
llocs i moments, i que si tenim sort i capacitat, passats els anys podrem
llegir i potser entendre. Entendre. D’això va la vida, d’entendre, o més bé
d’intentar entendre, i d’acceptar que no entenem i que ens en anirem sense
haver entès, però que haurà estat molt bé el temps i l’espai que haurem viscut
abans de dir adéu i llavors anar o no anar on sigui que anem o no anem, i de
ben segur no ser però haver sigut, i, entenent o no, haver sigut amb la força
més intensa de que haurem sigut capaços.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: large;">Dijous passat, amb Cristina Masanés, dèiem que el
grup, tot, era bona gent, que teníem sort, que érem afortunats.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: large;">Ahir, com per confirmar-ho tot, veig la foto de fa 45 anys
(i que publico al final d’aquest text), i tots els que venen són bona gent i
arriben contents, desprenent alegria, amb ganes de viure.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: large;">Érem Pilar, Nathalie, Josep Flor, Jordi Rotllán, Eneko, Carles Batlle, Josep Parada, Miquel i jo, i en un no res hem arribat a
Encalladora, on uns quants han fet el tomb, no era un dia massa difícil, i
després hem parat a Ses Ielles, platja Antigua i que propicia el bon rotllo, on
fa un parell d’anys vam celebrar l’últim dia del any, i ahir vam celebrar ahir,
tots els dies mereixen ser celebrats, perquè tots són els primers de la nostra
vida que comença quan al matí obrim els ulls i ens trobem el regal d’espai i de
temps que ens permet fer o no fer el que ens dona la gana de fer o no fer.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: large;">Diuen que aviat caldran titulacions i papers oficials
per a pujar en un caiac, i que caldrà també portar una equipació impecable,
potser hi haurà carrils per on circular i normes que ens diguin quan i per on
podem anar, per això es fan ja cursets, però mentre això arriba, i també quan
arribi, seguirem gaudint de l’anàrquica alegria de no saber mai qui vindrà, de
sortir sense ordre ni concert, de no anar mai agrupats, de fer una mica el que
no tindríem per cordura que fer, de sorprendre’ns de veure que ja són molts
anys, nou, els que sense cap organització això dura, de ser en definitiva un
grup d’amics que es troba quan vol i que surt al mar, que sent el més lliure i
anàrquic dels elements, ens rep i sorprèn dia rere dia, fent la vida, i el
nostre dibuix vital, més ric i divertit. Afortunats durant molt temps.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: large;">El meu caiac és lent i permet poques maniobres que
puguin impressionar, i el dia que fa un any ens va filmar Thalassa jo portava
dos guants de la ma dreta, perquè són els que eren al armari, i els dos de la
ma esquerra a saber on eren, de fet ens posem una mica el que trobem, és a dir,
no tenim cap glamour, però ens passem dies al mar, ens ho passem de meravella,
i mentre podem seguirem igual, sense ordre ni ordres, encertant i
equivocant-nos, vivint amb alegria, un grup de gent amiga en un lloc singular i
en un temps que és el nostre. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: large;">Ahir vam dibuixar un bocí més del nostre dibuix vital.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: large;">I el dijous, si tot va bé, hi tornarem.</span></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: large;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcRiTuXq-IidRstu36lMAV3VCoMYasTGK_FG4zpsQJ7Y7q9QbktKxb7WfeKQzrIyy3DNJrUh5QWMFv9le7hDJOxyityNPwmLclLf7Hi6lGNpVD6kugIA_9XXy8jfhJruZMYtL68vTu2IZG/s1600/photo+(2).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcRiTuXq-IidRstu36lMAV3VCoMYasTGK_FG4zpsQJ7Y7q9QbktKxb7WfeKQzrIyy3DNJrUh5QWMFv9le7hDJOxyityNPwmLclLf7Hi6lGNpVD6kugIA_9XXy8jfhJruZMYtL68vTu2IZG/s320/photo+(2).JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Mútur és el quart de peu começant per l'esquerra</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBX4LcAY9o4p3q2OLiRHfzT_FSn_mK2d-LNUybSr3BD7pRa8im8DudXJnotEeeOobef0hB05RTsUFYXwp_jAazwBxBO_vJuJn9LeNYwAvtDCusJmhb_3Y8ollu5Jb8uLiUF9JQ1jDs5che/s1600/photo+(4).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBX4LcAY9o4p3q2OLiRHfzT_FSn_mK2d-LNUybSr3BD7pRa8im8DudXJnotEeeOobef0hB05RTsUFYXwp_jAazwBxBO_vJuJn9LeNYwAvtDCusJmhb_3Y8ollu5Jb8uLiUF9JQ1jDs5che/s320/photo+(4).JPG" width="320" /></a></span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBEu3QhO4hrypEEFwbCmwgOhuvqHUYNrz7FZRxJ_hRTMI2QuEzMnTsjMcODWWPUNlfaHETVrNNLXBtpy-seEqa0zh_z6iNpWKgfW03CXCdD0GOKeqNetqhI7IKwTJKTp_Yk5LpNh_F_rda/s1600/photo+(5).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBEu3QhO4hrypEEFwbCmwgOhuvqHUYNrz7FZRxJ_hRTMI2QuEzMnTsjMcODWWPUNlfaHETVrNNLXBtpy-seEqa0zh_z6iNpWKgfW03CXCdD0GOKeqNetqhI7IKwTJKTp_Yk5LpNh_F_rda/s320/photo+(5).JPG" width="320" /></a></span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmpXHKLBpuT0aYjVKnnoV_f3W9nDpM-JpAysVpfuBs_QW1vecPeZj2lwyOXwj5CvHQzqeou2U7p6M25nekGcnvgvhRKyq7JkMRppGYhqUHcjBEmivZHMlQFWpiHAvlAJ6UIq49OCBg2_jD/s1600/photo+(3).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmpXHKLBpuT0aYjVKnnoV_f3W9nDpM-JpAysVpfuBs_QW1vecPeZj2lwyOXwj5CvHQzqeou2U7p6M25nekGcnvgvhRKyq7JkMRppGYhqUHcjBEmivZHMlQFWpiHAvlAJ6UIq49OCBg2_jD/s320/photo+(3).JPG" width="320" /></a></span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlANLgS87nlGb6x9JCIRUZ3rLvQhfcXvJNNtsMoPuBhcAxQQ2R8WMXj_dw7UdOggBnZqn2Gy52WzGnIZdpkI_wMAdDTmma0BgDuwLHj1EwVKyTFxBWMySUx7E1qagUT1JRBx05lf2K-Sfr/s1600/photo+(2).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlANLgS87nlGb6x9JCIRUZ3rLvQhfcXvJNNtsMoPuBhcAxQQ2R8WMXj_dw7UdOggBnZqn2Gy52WzGnIZdpkI_wMAdDTmma0BgDuwLHj1EwVKyTFxBWMySUx7E1qagUT1JRBx05lf2K-Sfr/s320/photo+(2).JPG" width="320" /></a></span></div>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOz0Tog2vNVx9Ii1wFoc9ZyIAfFMTf3pPit5BXpQ4S4gwDD-dtP-9X2buyjTxjMa67QT3DCIwDsSD6NAssWXGe1Yw9f6RA24fTP99iChZazCG2Vlo-KNzSVke-ZRtV_jtP3oIyfsjm0Hmu/s1600/DSCF8975.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOz0Tog2vNVx9Ii1wFoc9ZyIAfFMTf3pPit5BXpQ4S4gwDD-dtP-9X2buyjTxjMa67QT3DCIwDsSD6NAssWXGe1Yw9f6RA24fTP99iChZazCG2Vlo-KNzSVke-ZRtV_jtP3oIyfsjm0Hmu/s320/DSCF8975.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Mútur i Eneko</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj306H-PPgMssNl4ifUdUAAiz39O5rx8s2K1P3v6ltGIXlQP0o2PDuCgde27NwSfRBQ8VsKg2SanHN96HrmeYSPRA8l3UoaqKNLZuktGwGDX1pishoKNGuQxw4JJI_xavtLCzfr__rqaTzd/s1600/photo.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj306H-PPgMssNl4ifUdUAAiz39O5rx8s2K1P3v6ltGIXlQP0o2PDuCgde27NwSfRBQ8VsKg2SanHN96HrmeYSPRA8l3UoaqKNLZuktGwGDX1pishoKNGuQxw4JJI_xavtLCzfr__rqaTzd/s320/photo.JPG" width="320" /></a></span></div>
<span style="font-size: medium;"><o:p></o:p></span><br />
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></div>
Múturhttp://www.blogger.com/profile/17697598565050333300noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1579977182163162361.post-53875016216567281512013-12-05T20:06:00.003+01:002013-12-05T22:15:24.466+01:00AFORTUNATS<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif; font-size: large;">Estava anunciada tramuntana, però la badia de Cadaqués
era un llac, el cel blau invitava a seure i prendre el sol, tot era llum i tranquil·litat.
<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif; font-size: large;">Ens trobem a Portlligat, amb bon rotllo i alegria. Som
Cristina, Nathalie, Manel, Lluís Torrent, Albert i jo, i només sortir per la
bocana trobem la tramuntana, que ens estava esperant per aixecar-se. Hem sortit
oberts, sense buscar el rodolso dels penya-segats, i patim. Cristina lluita per a que el vent no li giri el caiac, avança amb esforç, però avança. Arribem a
Codera, i ja més protegits continuem fins a Cala Jugadora. Tornem.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif; font-size: large;">Ens porta el riu de vent que ens permet jugar i
surfejar. Arribem fàcil a Portlligat. Ja no hi ha sol i fa fred. Encara ens sentim
contents, parlem, guardem el material, i cadascú se’n va, adéu, adéu, cap al
seu lloc, la seva cova. Han sigut dos hores i mitja, un temps que a terra ens hagués
semblat un no res, però que ens ha fet viure un dia singular perquè el mar mai
deixa de sorprendre’ns.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif; font-size: large;">Quan tots ja se’n han anat, als armaris quedem
Cristina i jo. Parlem. Al lloc ha quedat la bona vibració d'aquells que fa un
moment eren amb nosaltres: Lluís havia contat que fa set anys, en un dia com avui,
ell i jo vam esperar al mar a que sortís la lluna plena, i quan va sortir Lluís
em va dir que Monica esperava un fill, el
primer fill de Mónica i Lluís; Albert havia dit que ja acaba la feina, i que podrà
venir els dissabtes, i ho ha dit amb un gran somriure de felicitat; Manel havia dit amb la seva presència, feia temps que no venia i alegra veure’l; Nathalie
havia sortit ràpid, tenia que portar un nen al dentista; i ara Cristina i jo parlàvem
i ens meravellàvem de com la vida és una història que ens sorprèn, i sense aparent
motiu, portat per la força del moment, jo he dit que la gent del grup, tots, eren
bona gent, Cristina ha dit que allò era un racó màgic, i jo he acabat dient que a vegades escric coses que després no recordo, però no les recordo perquè les
dic sentint-les, i no havent-les forçat ni preparat, una vegada dites, les
oblido. Però les paraules dites queden sempre. I jo avui he dit que la gent del
grup és bona gent, i després amb Cristina hem dit adéu, adéu, i ens en hem anat
una mica més rics que quan hem arribat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif;">Crec que era Becquet qui deia " Tant se val. Prova altra vegada. Fracassa altra vegada. Fracassa millor." Així ho farem. Sempre. Tornarem a sortir amb els caiacs, buscarem el mar, ens deixarem sorprendre, parlarem, serem, i si això és fracàs, doncs tornarem a fracassar, fracassarem millor. Sense cap desànim, al contrari, plens d'ànim. </span></span><br />
<span style="font-family: Georgia, serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: Georgia, serif; font-size: large;">I si tot va bé, el dissabte hi tornem.</span><br />
<span style="font-family: Georgia, serif; font-size: large;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Georgia, serif; font-size: large;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvpFTHABbfa4NSsQzy3lUJ5c_yMwexJBrMI2di_-Q8NmaPfV5H073AN3gnxaMCNcx05o41aO1Rg9RW5r1kWHn5cCz1k92MI2mO3FTkoA00PdPx2M7edSNO1AtDMtgxRthbuQVvMahFsKQf/s1600/1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvpFTHABbfa4NSsQzy3lUJ5c_yMwexJBrMI2di_-Q8NmaPfV5H073AN3gnxaMCNcx05o41aO1Rg9RW5r1kWHn5cCz1k92MI2mO3FTkoA00PdPx2M7edSNO1AtDMtgxRthbuQVvMahFsKQf/s320/1.jpg" width="320" /></a></span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Georgia, serif; font-size: large;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtuho9vrp63zzf3thnT21s6ZuoETEfyH0m4b4qUm8eiHAD-_ufU7ztAUXE1J7jt3IWlcvNeHwB_0VD0vouxgD1tv1LdNMPDLjtcS9cjFIt4_g0r9rvHAoNEXB-u-tgJSXN9uNZbpc0zXdR/s1600/2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtuho9vrp63zzf3thnT21s6ZuoETEfyH0m4b4qUm8eiHAD-_ufU7ztAUXE1J7jt3IWlcvNeHwB_0VD0vouxgD1tv1LdNMPDLjtcS9cjFIt4_g0r9rvHAoNEXB-u-tgJSXN9uNZbpc0zXdR/s320/2.jpg" width="320" /></a></span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Georgia, serif; font-size: large;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgpyxVIABL9diE0HRxbLYFD0vTElgEFNCB0VbSJJTh-JEAqPXXEVT7ZHbMEcR4R3fkuDUWIiHgNRX4qAi3tUt5WT5OhOm3sI8QEKdJ2ufXGOiOHknryvTE8Wd-tlzegXp3Jo-RsiP8WLXu-/s1600/3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgpyxVIABL9diE0HRxbLYFD0vTElgEFNCB0VbSJJTh-JEAqPXXEVT7ZHbMEcR4R3fkuDUWIiHgNRX4qAi3tUt5WT5OhOm3sI8QEKdJ2ufXGOiOHknryvTE8Wd-tlzegXp3Jo-RsiP8WLXu-/s320/3.jpg" width="320" /></a></span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Georgia, serif; font-size: large;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjaPce1p1QSsSAGBfG7fo2OsLSLgGt_4WeDgsmHfgplENMLWK2hjZL9gSbgdFrVXtla4H7QNYqkt8chGz543UYNKonEj21PeqxKFf6jMAgSGroGesoxhKuRbtDn4ZxAibgwjWkA67AcYa9L/s1600/4.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjaPce1p1QSsSAGBfG7fo2OsLSLgGt_4WeDgsmHfgplENMLWK2hjZL9gSbgdFrVXtla4H7QNYqkt8chGz543UYNKonEj21PeqxKFf6jMAgSGroGesoxhKuRbtDn4ZxAibgwjWkA67AcYa9L/s320/4.jpg" width="320" /></a></span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Georgia, serif; font-size: large;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioqO1kk2_4MOLejgp7-gHJPRd4jGMCE0eApBLorlgnZHvXjzUsj9CK-KSRK4T9SlxU0m5zj4R4F0CUV-ldN7Dam-gwfAK0K9ejthE1f6NncLtuQIAMwOuyuhUGYDIXq6nzwom9JdAPtwEX/s1600/5.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioqO1kk2_4MOLejgp7-gHJPRd4jGMCE0eApBLorlgnZHvXjzUsj9CK-KSRK4T9SlxU0m5zj4R4F0CUV-ldN7Dam-gwfAK0K9ejthE1f6NncLtuQIAMwOuyuhUGYDIXq6nzwom9JdAPtwEX/s320/5.jpg" width="320" /></a></span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Georgia, serif; font-size: large;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZHXDEcOYT9Qqf3xkvIgvyLgkib4JhJB1q5_MmDBEtN1SGxv3jeczmXSGQvpBMg1K6PrViwtgqy1MaXz_TSAmiIBDU4PvN7pjN4pdQ4nt4H0wE6Jdn2YD6yUPdjJ_hROCZopdekOVj47N1/s1600/6.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZHXDEcOYT9Qqf3xkvIgvyLgkib4JhJB1q5_MmDBEtN1SGxv3jeczmXSGQvpBMg1K6PrViwtgqy1MaXz_TSAmiIBDU4PvN7pjN4pdQ4nt4H0wE6Jdn2YD6yUPdjJ_hROCZopdekOVj47N1/s320/6.jpg" width="320" /></a></span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Georgia, serif; font-size: large;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-VfO4uOBLATOHIhV8UWSu-HpLpm87sTWTWFwdqE-xOfAGFATH30LcW2W7TyhDuF850Jzswgyo67qf42dgqcw1TNGAaePTlzwqSFuDB4iS9sQqpyW6UQBYPtiU9AmmJe9jvy5z0Ap-TqZH/s1600/7.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-VfO4uOBLATOHIhV8UWSu-HpLpm87sTWTWFwdqE-xOfAGFATH30LcW2W7TyhDuF850Jzswgyo67qf42dgqcw1TNGAaePTlzwqSFuDB4iS9sQqpyW6UQBYPtiU9AmmJe9jvy5z0Ap-TqZH/s320/7.jpg" width="320" /></a></span></div>
</div>
Múturhttp://www.blogger.com/profile/17697598565050333300noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1579977182163162361.post-92177986588006264372013-11-30T22:38:00.002+01:002013-11-30T22:42:31.732+01:00ENS MANTENIM!!!!!!<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 14pt;">La vida passa com un huracà, és quelcom sabut. És obvi
també que s’ha d’aprofitar vivint-la amb el màxim d’intensitat i de bellesa. I
que més val un instant de silenci que milions de paraules que són soroll. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 14pt;">Dit això, ens traslladem a aquest matí a Portlligat.
Cel gris, pluja, tramuntana que no arriba, nosaltres als armaris, i ningú més.
Ningú. Baixant a Portlligat he trobat Miquel i m’ha dit “des del poble no m’he
creuat ningú, segur que a Portlligat no trobem ningú, no hi ha ningú”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 14pt;">Però hi és el mar. Cap problema doncs.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 14pt;">Mentre esperàvem no se sap què, al costat dels
armaris, Diego, Miquel i jo, hem parlat molt, i amb profunditat, no podien ser
altres les paraules, son gent com cal, i potser no hem dit res, però sentíem
l’huracà que és la vida, i enteníem. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 14pt;">Després han arribat Pilar i Josep, i encara hem
parlat. A mi, mentre parlàvem, el braç dret se m’ha pujat cap al cel, em passa
quan estic bé, és un equilibri entre la vida i l’huracà. La mà queda paral·lela
al cel i el braç vertical a terra. Eren paraules de gent solitària (a
Portlligat en veritat no hi havia ningú) que tractaven temes que arriben al
cor. Des de la riera, allà on sempre són els senglars, ens ha arribat, com una
boira, la dignitat, la força i la noblesa, que mai hem de deixar i que és la
nostra riquesa. Ploia. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 14pt;">Hem sortir en un mar gris que no té preu, hem arribat
a Encalladora, on no hi havia massa ones, però bé. Tornant hem parlat, Miquel i jo, de gent que
jo busco. Fa uns quants anys vaig fer una llista de unes 300 persones que vaig
conèixer en tots el temps i en tots els continents. Alguns fa més de mig segle
que no els he vist. Poc a poc els vaig localitzant i, sense prèvia advertència,
em planto davant d’ells o d’elles. Són moments molt forts. I aquestes dues
ultimes setmanes he trobat gent molt estimada temps enrere. Una sort haver-ho
viscut. Som l’amor que hem donat, i el demés és misèria. I la gent que retrobo
és gent que crec que ho comprenen, això del amor, encara no m’he portat cap decepció,
sempre hi ha alegria quan ens trobem. D’això hem parlat amb Miquel, antic
guerrer que compren el que es difícil comprendre. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 14pt;">I hem acabat carregant fusta sota la pluja. Un dia magnífic,
com no pot ser d’altra manera.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 14pt;">Vull demanar disculpes a Tere. Ahir li vaig dir que
hi hauria tramuntana i no ha vingut, i la tramuntana està entrant ara, quan a
casa escric això a la vora del foc i ella, el vent, bufa a l’exterior.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 14pt;">Contaré també sobre el passat dijous. Érem Lluís,
Albert i jo, i amb un mar bastant tranquil, vam anar a la badia de Cadaqués.
Feia sol, la gent era asseguda als bars, tot era tranquil, i de sobte Albert em diu, mirant al horitzó fora de la badia, “allò són ones?”, i ho eren, deu n’hi
do si ho eren. Vam tornar contra un mar enfurismat per les ones que havia
deixat la tramuntana dels darrers dies i la tramuntana que acabava d’entrar.
Ens va costar, vam tenir que entrar per la bocana de Portlligat, impossible per
Boquelles ni Sa Farnera, però ens ho vam passar molt bé. Com avui. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 14pt;">La vida és un huracà, o passa com un huracà, d’acord,
però és un huracà feliç, amb la gent que al llarg dels anys i dels llocs vam
trobant i amb qui vivim sent tranquils, nobles i
forts, i que per això, passats els anys, quan els retrobem, ho saben encara
reconèixer, i per això s’alegren de retrobar-nos. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 14pt;">Som rics, tenim encara temps, què més podem demanar!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<br /></div>
<span style="background-color: white; font-family: Georgia, serif; font-size: 14pt; text-align: justify;">Dijous, si tot va bé, hi tornarem. </span>Múturhttp://www.blogger.com/profile/17697598565050333300noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1579977182163162361.post-46416884453715552072013-11-21T18:48:00.005+01:002013-11-21T23:02:34.351+01:00PENSAMENT I MOVIMENT<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 14pt;">Quina sort que existeixi gent noble i tranquil·la, que
mai demanen i sempre ajuden, quina sort conèixer-los, i la més gran de les
sorts, quina sort arribar a Portlligat i trobar-ne dos, tranquils i sempre amb
un somriure, disposats i contents. Avui eren Lluís i Albert. El mar filtra les
gents, i el grup que sortim, diria que tots, són gent especial, el mar no
n’accepta altres. Potser lluny del mar, en les seves vides, siguin diferents, que
no crec, però al mar que ja ens coneix són tots gent tranquil·la, noble i amable, que ajuda i no
demana, que és un plaer trobar quan arribo als armaris.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; font-size: 14.0pt;">Els “Lamed Wufniks” son 36 persones
justes que sense saber-ho justifiquen el mon davant Deu e impedeixen que el mon
es converteixi en cendra. Això diu la religió jueua. Però no cal cap religió
per saber que la primera prioritat vital és ser just, també noble i digne, perquè
llavors tot és més equilibrat i vivim millor, tenim fortalesa i podem ser
tranquils i amables. Avui hem entrat als caiacs i jo he començat a palejar amb la
sensació de que tot funcionava.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 14pt;">Des de fa un temps he tornat al mon del escriptori, la
taula on tot hi queb. Pascal deia que si fos per la força del nostre cos l’univers
ens esclafaria, però que amb el pensament podem resistir i abastar els
universos que calguin. Avui, palejant i parlant amb Lluís, hem decidit que cal
l’escriptori i també l’exterior, la natura. Cal tancar-se per tal de ser
lliures. Seure davant d’un mur i imaginar mons i gents, circumstancies i
aventures. I cal també sortir i gastar la força que ens dona el pensament
recorrent l’exterior, la natura. Pensament i moviment. El pensament sol no
basta, ni tampoc el moviment.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 14pt;">Avui la tramuntana ha ofert una treva. No pas el
Mestral. A la barrera d’ones de Culip les hem trobat i hem patit una mica,
només una mica, el suficient per a recordar els dies on som molts i ens
endinsem en les ones. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-hyphenate: none; tab-stops: -36.0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-hyphenate: none; tab-stops: -36.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 14pt;">Quan hem tornat el sol es reflectia sobre l’aigua i
ens costava veure el camí. He pensat en aquell home cec que només recuperava la
vista quan parlava de la seva infantesa. Llavors podia veure, i les paraules que
sortien de la seva boca eren enceses i brillants, i il·luminaven la foscor. Una
nit, quan tornaven a la costa noruega, el seu vaixell es va perdre en mig d’una
tempesta, però les paraules del home cec recordant la seva clara infantesa van il·luminar
les roques amenaçadores i així van aconseguir arribar a port. Nosaltres hem
tornat en silenci, però si cal parlarem amb mesura, contarem les paraules, serem
llum, i trobarem port.</span><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14.0pt; letter-spacing: -.15pt; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 14pt;"> </span><span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 14pt;">Ha sigut un dia tranquil i gratificant, el necessitàvem.
Em sap greu no haver tingut una càmera per a fer una foto a Albert quan, a la
barrera de Culip, a la seva esquena s’aixecava una alta ona trencant que semblava
l’havia d’engolir. Ell mai es farà a l’idea, només sabem el que veiem, i el que
imaginem. Pensament i moviment. Vida. L’avia de Saramago, l’escriptor portuguès,
deia quan ja era una dona molt gran, “és tot tan bonic, i em fa tanta pena
deixar-ho”. Comprensible. Vida. Aprofitar-la. I que duri.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<br /></div>
Múturhttp://www.blogger.com/profile/17697598565050333300noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1579977182163162361.post-67143354841871834972013-11-17T10:50:00.000+01:002013-11-17T10:50:12.546+01:00UN MON INJUST<br />
Aquest cap de setmana, no soc a Cadaqués, estic a Barcelona i m´he deçidit a escriure, aquest cop no de ones, si no de les bajanades que estem sentint durant la setmana.<br />
Companys! he de dirho no entenc el mon, francament no l´entenc!<br />
Ja se, que tot ha de ser políticament correcte pero en un entorn on els polítics, tenen aquesta inmunitat per a fer, o millor per destruir tot el que els dona la gana, no hi puc entrar. <br />
Per tant, avuí trenco el carnet de çiutadá resignat, no em dona la gana! !prou!<br />
Es aquest un mon, on es pot fer malbé les illussions de persones que volen donar una millor vida a nens que no la tenen, posant´los trabas i impediments quan ja s´havíen fet l´ideia de formar una familia, simplement per un maleit capriçi internaçional i económic. ¿No han pensat en els sentiments? ! que collons dic si no en tenen!<br />
El mateix mon on els que manen, han pensat i dit en veu alta que la mes gran tragedia maritima i ecológique, no ha de ser castigada, tot i que ha fet molt de mal i s´hauria d´exigir responsabilitats.<br />
Pero es clar, quan el ara president del gobern espanyol, ja va ser el que va dir al prinçipi de la tragedia:<br />
!pero si soólo son unos hilitos de nada! <br />
!Qué podem esperar!<br />
Un mon, un pais en el que el sr, "estona " vull dir Rato, es aplaudit per els del seu partit i gairebé per molts altres quan , te els pebrots i la poca vergonya, no ja de reconeixer el mal que ha fet arruinant a tota la gent si no que am aquesta actitud xulesca i prepotent diu que ell ho ha de ser ni tan sols interrogat perque tot ho ha fet "meravellós"<br />
Un mon, en el que , tots els políticament correctes( quin fástic) no han parat d´insultar i criticar en David Fernandez per dir i recriminar al Sr " estona" , ni mes ni menys que el que tots pensem.<br />
A ses illes porten temps i a Catalunya també patint les estúpides deçisións en el tema de l´ensenyança. d´un ministre que amb la seva gran rencunia i odi, tan sols fomenta mala llet ( segurament es el que vol) i ja ha aconseguit que tothom estigui cabrejat i el que es pitjor perjudicat económicament.<br />
! No m´agrada , no formar part de tot aixó!<br />
Al menys, vull tenir l´oportunitat de baixar d´aquest vagó ! No els vull!<br />
<br />
I ....amics , em quedo am les ones, amb la seva força , amb la seva nobleça, elles no enganyen, per aixó aquesta nit he deçidit que em treuré el carnet de çiutadá de mar, creiume ! es molt mes segur.<br />
<br />
<br />
Salut i fins aviat companys!<br />
<br />
<br />
MIQUEL<br />
<br />
Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1579977182163162361.post-1071577118033045012013-11-09T22:27:00.000+01:002013-11-10T09:37:55.510+01:00TRENCANT LA LÒGICA<div class="MsoNormal" style="background: white; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 14pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 14pt;">Diuen que els deus són deus perquè no es
pensen. Si nosaltres arribéssim a ser sense tenir que qüestionar la nostra
essència, seriem deus. Avui, quan he despertat i he mirat per la finestra i he
vist els núvols foscos i els arbres agitats per una forta tramuntana, he pensat
què fem, què volem fer, on volem anar, boixos que pensen recórrer el mar entre
Cadaqués i Port de la Selva, què farem. Llavors no sabia la resposta. Ara la
puc donar: què farem?, doncs meravelles. I això hem fet, meravelles.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 14pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 14pt;">A les vuit i quart, amb forta tramuntana,
a Portlligat, érem Eva, Mercedes, Cristina, Pilar, Nathalie, Josep Flor, Lluís
Torrent, Josep Parada, Toni Albert, Xavier Masanés, Miquel i jo, dotze personatges
vestits uns per caminar, altres per caiac. Què fer? Hem decidit anar a peu fins
a Port de la Selva i tornar, si podíem, en caiac. Josep Parada i Miquel tenien
ganes d’anar en caiac, però han comprés que era dia de grup, i tots hem sortit
cap a Port. Rosa, la companya d'en Miquel, s'ha afegit a la caminada.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 14pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 14pt;">Un recorregut alegre i variat, hem entrat
a una de les mines de ferro, hem vist valls, masos, camins, i lluny, sempre amb
tramuntana, el mar ple d’ones. Sabíem que seria difícil tornar en caiac.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 14pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 14pt;">En el recorregut hem aprés que hi ha
ocells que volen marxa enrere perquè no els importa on van, sinó on han estat; ocells
amb una única ala, i que per tant volen en cercles, i que tenen plomes d’un
color que varia segons qui el miri; i hem sabut que en un mar hi ha tants dragons
com peixos en el nostre mar, i que en un lloc del Univers està escrita la quantitat
exacta de dragons que hi ha en aquell mar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 14pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 14pt;">Sabedors de tot això, després d’esmorcar a
Sant Baldiri, un poble que podia haver sigut però no va arribar a ser i ara és
només ruïnes i record, hem arribat a Port de la Selva, on hem tingut una escena
surrealista.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 14pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 14pt;">Havíem de decidir què fèiem, si ens embarcàvem
tots, o uns quants, o ningú, i en un moment on cal ser discret i prudent, i dir
poc, Lluís Torrent s’ha espatllat, una peça al seu cap s’ha mogut, i Lluís ha
dit moltes coses, masses, sobre caiacs carregats i que no tornaria a carregar,
sobre anar o no anar, sobre cotxes i no cotxes, i nosaltres que l’estimem per
ser com és, espatllada inclosa, hem esperat a que parés de dir, i hem decidit
no embarcar, la tramuntana era massa forta. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 14pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 14pt;">Però quan ja un grup havía sortit a buscar
cotxes, ha semblat que el vent mancava, i hem decidit sortir, tots menys
Cristina, Mercedes i Lluís. A aquest últim li agraeixo que avui fos el primer a
Portlligat, disposat a fer-ho tot, caiac i a peu, sense pressa, encara que
després no ho així fet, però ha sigut per allò de que s’ha espatllat, i això ens pot passar a tots, tots tenim peces al nostre cap susceptibles de bellugar-se. A
més, Lluís és Lluís i així ens el estimem. Encara que ens hagués agradat que
vingués amb nosaltres en caiac, de tornada a Cadaqués. Un més del grup.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 14pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 14pt;">Perquè la tornada ha sigut magnífica, un
regal dels deus que no saben que són deus. Hem tardat, sense fer cap parada, exactament
tres hores i cinc minuts, i hem arribat
amb l’ultima llum, de fet l’ultima mitja hora ha sigut en un mar vermellós que
no tenia preu i que ja no apreciem perquè som saturats d’imatges d’una bellesa
que ja no ens impressiona.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 14pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 14pt;">A Portlligat, entre els porcs senglars
habituals, el fred, i la sensació de cansament però també de satisfacció, hem
dit adéu, adéu, ens tornarem a veure, hi tornarem.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 14pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 14pt;">Sabem que recolzats en un mínim de
realitat, aconseguim un grapat d’alegria que sempre ens envolta. A casa, a la
nit, sopant amb alegria, l’alegria que mai ens ha de mancar, he agraït als deus
que no saben que existeixen, per permetre, amb la seva ignorància, aquests dies
que són únics i que ens enriqueixen. Gràcies a tots, no els deus sinó els
companys, per haver vingut i per haver sigut, i per ser encara. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 14pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 14pt;">Mentre els companys descarregaven caiacs a
la platja de Port de la Selva, amb pressa perquè la nit arribaria, he anat a un
restaurant de Port, no recordo el nom, i he saludat al seu cuiner, Albert,
company de caiac, i encara que em sap greu que ell no hagi pogut venir amb
nosaltres, el seu somriure i la seva presència ha sigut un dels elements que
han fet aquest dia un dia que ha valgut la pena. Detalls petits, sense aparent importància,
com el nostre saludo avui a Port, són el que fan que el mon mantingui el seu
camí. No cal grans possesions per ser feliç, n'hi ha prou amb una dsiposició tranquila que permeti captar els moments que valen la pena. La felicitat és una actitud davant la vida.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 14pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 14pt;">Avui dormirem contents. Hem burlat la lògica
amb un fet extraordinari: al despertar he trobat núvols i forta tramuntana, i
ens ho hem passat molt bé, tant caminant, com remant, com sent. Quina meravella
de dia! <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="background: white; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 14pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 14pt;">Dijous, si la tramuntana ho permet, hi
tornarem.</span><br />
<span style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: 19.09090805053711px;"><br /></span></span>
<span style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: 19.09090805053711px;"><br /></span></span><span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 14pt;"></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 14pt;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6YX2I5G45yNWicJLlrTz2dVo0IS0jAMuKfvO3uiGT4kj95IyJtYPMH7EoXkE_CRBGiEww88WfL0vKMbac_Jv6IH7aB5tqg3AZqtT2KDwbMdQTPzinppaRUsUaP-rtzjry18zOgYUxgRng/s1600/DSCF9211-1+(gliss%C3%A9es).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6YX2I5G45yNWicJLlrTz2dVo0IS0jAMuKfvO3uiGT4kj95IyJtYPMH7EoXkE_CRBGiEww88WfL0vKMbac_Jv6IH7aB5tqg3AZqtT2KDwbMdQTPzinppaRUsUaP-rtzjry18zOgYUxgRng/s320/DSCF9211-1+(gliss%C3%A9es).jpg" width="320" /></a></span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 14pt;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxKwDaX7SlaDCSr6SU9yzH9a4DAk0ckCtIUuwR97PahAbS2vtYLb3TeXs4F11mnMunjPbzhhSTMPz-v5R0NiT2UtTaI65_kUWi_9AsrkxTIRgyGruarFFvXjm5Xcu2WSGeTEXcZnRE1h9n/s1600/DSCF9212-1+(gliss%C3%A9es).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxKwDaX7SlaDCSr6SU9yzH9a4DAk0ckCtIUuwR97PahAbS2vtYLb3TeXs4F11mnMunjPbzhhSTMPz-v5R0NiT2UtTaI65_kUWi_9AsrkxTIRgyGruarFFvXjm5Xcu2WSGeTEXcZnRE1h9n/s320/DSCF9212-1+(gliss%C3%A9es).jpg" width="320" /></a></span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 14pt;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEht67frsEH7Vmjw_WQQ4rMBopP_yFTgAduf3ubQ9ZaIFjk1XZpaxYdZnJVxqybYmTl4QDY6cMQKEzr_qKPjDywhhih-YiJCCpYBmeSRLmfr9KI6SjWbNa6K9yWWlcaAs5rHJtCkhhj3LEwD/s1600/DSCF9213+2.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEht67frsEH7Vmjw_WQQ4rMBopP_yFTgAduf3ubQ9ZaIFjk1XZpaxYdZnJVxqybYmTl4QDY6cMQKEzr_qKPjDywhhih-YiJCCpYBmeSRLmfr9KI6SjWbNa6K9yWWlcaAs5rHJtCkhhj3LEwD/s320/DSCF9213+2.JPG" width="320" /></a></span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 14pt;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3hR67Lo1PD96srPWvh4HYVH4Y3jzE3I_WcBgNUM3QTu6fsBbQYi5WS4jBkjHIsidRx4uOa2m4cF94zoBgXW8T7vmw04r-7eTZFfQ4JjqEzRD50jOHDg-OQjyCQ8PuJqpZN4xV7QFszVIr/s1600/DSCF9221-1+(gliss%C3%A9es).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3hR67Lo1PD96srPWvh4HYVH4Y3jzE3I_WcBgNUM3QTu6fsBbQYi5WS4jBkjHIsidRx4uOa2m4cF94zoBgXW8T7vmw04r-7eTZFfQ4JjqEzRD50jOHDg-OQjyCQ8PuJqpZN4xV7QFszVIr/s320/DSCF9221-1+(gliss%C3%A9es).jpg" width="320" /></a></span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 14pt;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVJQ10-IiwMS0ohH_wjsRlcan5GoDzeziodzKVcvrVsIYu6bk3CdqQP8EPnwrZ8A4A25gq8OewvNSVREQ6kA_8xWbgMC9PwnziVgd7MmoM2l6HczkvrHERcUU0kkMf7lia9TC8Vpnskjvp/s1600/RihEQ.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVJQ10-IiwMS0ohH_wjsRlcan5GoDzeziodzKVcvrVsIYu6bk3CdqQP8EPnwrZ8A4A25gq8OewvNSVREQ6kA_8xWbgMC9PwnziVgd7MmoM2l6HczkvrHERcUU0kkMf7lia9TC8Vpnskjvp/s320/RihEQ.jpeg" width="320" /></a></span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 14pt;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggT-dL7vrlg-9WMe_FTW4fXd7qL5OQdQRzgmxk8UibJAjTXRFsUH-u4UYO6jjrrrTlDRaRUgmWCVKQZtrluxamUTGfT5i-QWoDry1Qab2aVKGuYITP1FPaK3jVcIpuCpTngCvx_36TSc1X/s1600/zks9u.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggT-dL7vrlg-9WMe_FTW4fXd7qL5OQdQRzgmxk8UibJAjTXRFsUH-u4UYO6jjrrrTlDRaRUgmWCVKQZtrluxamUTGfT5i-QWoDry1Qab2aVKGuYITP1FPaK3jVcIpuCpTngCvx_36TSc1X/s320/zks9u.jpeg" width="320" /></a></span></div>
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></div>
Múturhttp://www.blogger.com/profile/17697598565050333300noreply@blogger.com0