Aquest pasat cap de setmana no he pujat a Cadaquès, pero si l anterior i es del que vull parlar.
Disabte varem fer la sortida habitual i es çert que ho vaig pasar molt bè , pero quan ho dic no es perque aquest cop tinguesim mala mar ( error el mar mai es dolent per a mi)
Vaig gaudir perque tenía moltes ganes de remar fort i ràpid i aixis ho vaig fer, necesitave un día com aquell
de vegades es convenient que costi molt i que t ´esquitxis, es necesari i gratificant alhora.
Pero aixo va esser disabte, del que vull parlar es del diumenge - A les 9 i quart aproximadament em vaig disposar a treure el meu kayak vermell amb moltes ganes i jo ja notave que tenía moltes i bones sensaçiòns , vaja que em venía molt de gust sortir i estar una bona estona remant.
Era un día força mogut i amb ones bastant altes, (començavem bé) el curiòs de tot es que era com un iman que cada cop em feia anar mes lluny, estave realment gaudìn d ´aquell mar, no volia parar i tot i que no va haver cap barca, cap pescador, res .... era magnific el mar em parlave m enganxave com feia temps pujave i baixave les ones remave fort, a costa despres mar endins, divertit, tot i el fred que feia content, era feliç vaig pensar, vaig parlar sol.... be , potser si pero amb el mar.No es el primer cop que m he sentit aixis pero ara feia temps que no ho sentìa , se que ho necesitave m agrada que el kayac vagi sobre l´ona i caigui despres amb brusquetat, es tot un ritme, Sempre penso la sort que tinc de poguer gaudir , de saver gaudir de tot aquest magnific mar, un mar gran, de tots generòs , inmens, variat.
Aquest silençi, es la millor conversa. Moltes vegades quan la gent sent que parlo de que m´agrada mar remogut i una mica joganer, se que no m ´entenen ni poden ferho pero no es tan sols per esport , tampoc per inconscinençia com podria pensar algú , es perque juguem al mateix equip, som colegues,crec que fins i tot amics ell , el mar em dona tot ho fem els dos junts sense problemas, sense enfrentar l un amb l ´altre.
Ja fa temps , molt de temps que surto al mar i ..... de veritat que el que si se , es que no vull ni puc perdre el temps, vull gaudir i estimar amb totes les meves forçes , perque puc i ser fer-ho,.
Com deia una de las personas mes inteligents i que mes he estimat ( el meu pare)
"Quan les paraules perden el gust de sal i de roques, ja no val la pena pronunçiarles mes"
Miquel
