divendres, 29 d’abril del 2011

DEMÀ A LES 9.30 A PORTLLIGAT

La excursió prevista des de La Fosca es suspèn, i demà sortirem com sempre des de Portlligat a les 9.30.

dimecres, 27 d’abril del 2011

UNA SORT

No ens hem barallat amb el mar, ni amb ningú, em demostrat res, i sabem que coneix-se’ns a nosaltres mateixos és força complicat, i doncs que ens coneguin altres és encara més complicat, però la reacció davant de les circumstancies és una realitat objectiva, sempre se’n pot parlar, encara que es millor un silenci al que costa accedir. I parladors o silenciosos, tothom hi cap en el nostre grup. Tothom es benvingut. M'explico: avui ha sigut un dia d’un color i un ritme i una successió d’esdeveniments que de tan magnífic sembla impossible. Agraeixo els moviments de tots sobre la mar, tan àgils i segurs, i les paraules, les bromes, i l’alegria.

Bufava tramuntana fluixa, però per Jordi, principiant que es mereix un monument, era tramuntana forta. María i Anna Giró, Pilar, Nathalie, Toni Sbert, Javi i jo l’hem acompanyat mentre girava la bocana i enfrontava el vent. Magnífic Jordi, només l’hi costava la direcció. Cal que entenguis, Jordi, que ni un moment pots deixar, ara que comences, de mirar l’objectiu i fer que la proa del teu caiac l’enfoqui. Però hem arribat sense problemes a Cala Bona, on hem xerrat, bromejat, demanat Ensaïmades de Mallorca, i hem continuat dins la Coua del Infer, on Pilar, Anna i Javi han tornat, mentre nosaltres trèiem el nas a Sa Freu.   

I allí Jordi ha saludat al patró de la Gala, i saludant-lo ha bolcat, sempre passa, no et bolquen les ones mes altes però et bolca un moviment en fals. L’hi ha costat pujar al caiac, ho hem de practicar i ho practicarem, i hem tornat amb un vespre dels que justifiquen no una vida sinó moltes.

El “buenismo” no ven, és millor ser clar i contundent, sense punyetes, però jo no soc capaç de tenir-ho clar, encara que anem fent, i hem fet molt, i som un grup que ens trobem i naveguem com avui i tornem a un lloc que té força i personalitat, i tots ajudem. Avui m’he sentit molt orgullós de qui som i de com som. 

dimarts, 26 d’abril del 2011

PRESENTACIÓ - GUIA DE CETASIS DEL PARC NATURAL DEL CAP DE CREUS



El proper dissabte dia 30 d´abril a les 18.30hrs l´ equip del Projecte NINAM presenta per primera vegada a CADAQUÉS la recent publicada "Guia de Cetasis del Parc Natural del Cap De Creus" a la Sala Meifren de la Societat l´Amistat

disfrutant i molt del kaiak

la setmana santa, pascua.... o com se li vulgui denominar m ha servit per gaudir moltisim del mar
El mar , que aquest cop estave com a mi m ´agrada , es a dir força mogut i amb  molte one m ha permés , com ho fa sempre, barrejarme amb ell i navegar i gaudir i oblidar i pensar i no pensar ,,
Divendres varem sortir Anna Giró.Josep Flo i jo en un día de pluja i de mala mar,( perdó no mala mar , el mar mai es dolent) mogut , enjoguesat .amb ones. Varem anar força lluny i palejarem amb molta força sense problemes de cap tipus donç tots tres savem com fer-ho- ja son  força anys-
De tornada i ben molls , per çert , encara varem anar a ses buquelles i tot i que em va tentar , aquest cop no es podíen travesar, i es que a pesar de la meva fama d ímprudent soc molt responsable quan vaig amb gent i mai he deixat a ningú penjat, ben al contrari i qui em coneix ja ho sap,
El día després tan sols erem Josep Flo i jo i la veritat es que ens varem clavar una pallisa de palejar important, el mar estave pitjor que l´anterior día i les ones eran molt pero molt altes, algùn cop et feia pensar que no la pasariem, excuso dir que vaig gaudir com feia temps.
Pero, es clar, jo vinc a Cadaquès a sortir amb Kaiak i diumenge, com no podía ser d´altre manera vaig tornar-hi aquest cop jo sol i en direcçiò Jonculs.mar diferent i negre , aquest cop pero amb menys ones, fantastic igualment, tinc la sort de que m´agrada palejar sol, amb grup i amb molta o poque gent i aixís avui dilluns quan pensave anar a nedar una mica, al final, vaig deçidir tornar a treure el Kaiak i aixis ho vaig fer, amb l´agradable sorpresa que quan ja enfilave buquelles vaig sentir que em cridaven desde Port- Lligat, era en Nardo i vaig retroçedir  a buscarlo i els dos també hem gaudit d´una agradable conversa  mentre palejavem, amb forta tramuntana, donç, m ha explicat que aviat embarcarà cap ales illes gregues i he de dir que es afortunat ja que pinta molt bé estar en un vaixell recorrent illes durant 15 dìes.
Resumint, que m´ho he pasat de collons, que per mi això es el que m´agrada i que soc feliç amb un rem dins el mar, que m hi trovo molt be , que carai! i que totes les bajanades del recargolat esser huma , perden força i es converteixen em ximpleries anecdótiques sense cap valor.
Ah també hem tingut la sort L´Anna Giró i jo de gaudir d´una magnifique conversa amb la Gemma i l´Albert que presentarán el seu llibre que ja tenim  ! i dedicat per ells! sobre çetaçis i animals marins !No hi falteu !

Salut i fins aviat
 MIQUEL

diumenge, 24 d’abril del 2011

FLORS I LLIBRES D'UN DIA, ONES DE MOLTS DIES

Ahir va ser un dia de sol, pluja, ones, llibres, roses i de sortides a diferent hora. A les 9.30, amb un mar bastant fort, a Porlligat érem Josep Flor, Miquel i jo.  Donat que jo tenia que vendre revistes de Sol Ixent en una paradeta al passeig, i donat que Josep i Miquel poden palejar solets, doncs varen sortir ells sols, i jo vaig navegar entre ones de gent al Passeig. Josep i Miquel em varen dir després que havien trobat importants masses d'aigua en un mar encara no calmat de la tempesta. A les deu varen sortir Pilar amb uns amics i es varen quedar per Portlligat, traient només el nas a la bocana per sentir les ones.

El dimecres tot tornarà a la suposada normalitat, sense flors ni llibres d'un dia, i amb el mar de molts dies.

Recordar que el dissabte 30 tenim sortida des de la Fosca, i que a les 19h, a una sala del Casino es presenta el llibre sobre Cetacis escrit per la Gemma i l'Albert. Jo ja l'he llegit i crec que val la pena, és imprescindible per qui  busca balenes per aquesta costa.

dimecres, 20 d’abril del 2011

MOLTS O POCS, TOTS CENTRIFUGATS

Avui no érem molts, però semblava que fóssim molts, el caos habitual era un caos centrifugat, una mica atordidor, de fet l’Anja ha tingut que dir “hoy hay un poco de caos”, i tot i així ens ha costat enllestir el material i sortir, però tot ha anat bé. Molt bé.

Érem Anja, Anna Giró, Laura i Martinet, i els seus fills Martina i Jordi, Xavi Masanés, Jordi Rotllán, Jordi i jo, deu en total, però heterogenis i desperdigats, això últim com sempre, però avui encara més, perquè a la habitual al·lèrgia a anar en grup s’afegia que alguns no controlaven massa el caiac i anaven on podien i aquest on podien era sempre lluny dels altres. M’he cansat de cridar a uns i altres i abans de Codera hem parat per reagrupar-nos, quelcom avui gens fàcil.

El mar estava bé, però el vent de mar dificultava i amenaçava amb desperdigar-nos definitivament, i hem preferit actuar amb seny i entrar a Guillola, on hem seguit la costa fins a Jonquet, on Josep Pla es volia fer una casa, i després hem tornat a Portlligat. Cal dir que els principiants s’han defensat molt bé, i que Martina serà una molt bona palejadora, ja ho és ara però només té dotze anys.

A Portlligat s’han quedat tots menys Anna, Xavier, Jordi Rotllan i jo que hem sortir per Boquelles i palejat fins a Messina, tornant i entrant per el pas de Sa Farnera, on hem tingut que esperar a que passessin les tres Marías (les tres ones grans), que avui han sigut més de tres.

El dissabte a les 9.30, si el temps ho permet, sortirem i intentarem fer-ho tot amb més coherència, encara que probablement fracassarem, l’efecte centrifugador del caos és quelcom durador.
   

dissabte, 16 d’abril del 2011

EL CONSOL ÉS QUE ENS HO HEM PASSAT BÉ

El dissabte passat varem sortir a palejar a l’hora habitual i pensant només en recórrer el mar, i a la sortida de Portlligat ens varem trobar tres balenes creuant per davant de nosaltres. Avui hem organitzat una expedició de baleners, hem sortit a les set del matí, hem recorregut milles i milles i no hem trobat res. Tota circumstància sempre es presenta quan menys s’espera.

Dir, però, que continua meravellant-me l’esperit d’aventura, o de poc sentit comú, que gaudim els components del nostre grup. A la trucada o el mail d’ahir divendres, dient que avui ens trobàvem a Portlligat a les sis quaranta cinc per buscar balenes, no sols no l’han ignorat, sinó que han vingut un bon grapat de gent, alguns des de lluny i quan tenien previst no venir aquesta setmana.

Érem Annika, Marta Duch, Nathalie Giordano, Eduard Baulida, Eduard Marqués, Lluís Torrent, Jordi Rotllán, Josep Flor, Miquel, i jo, i més tard, a les 9.30, amb més tranquil·litat i seny, s’han afegit Anna Suárez i Anja.

Hem sortit quan sortia el sol, tot un privilegi palejar a aquella hora, i hem arribat a Massa d’Or, hem palejat cap al Rec de Cap de Creus, amb mar de fons i sense rastre de cap animal, ni ocell ni peix ni cetaci. Llavors, quan ja portàvem quasi tres hores palejant, hem tornat a costa, parat a Cala Jugadora, on hem esmorcat, xerrat i descansat.

Cal dir que a sigut un plaer rebre altre vegada tant a Marta Duch com a Annika, que feia temps que no venien, dir que Eduard Baulida semblava trist, l’hi ho volia comentar però se n’ha anat en el primer grup que ha tornat i no he pogut fer-ho, dir que Nathalie tenia que haver-se quedat al Rec, més enllà de Sa Rata, mentre nosaltres esmorcàvem, vigilant ella el possible pas de cetacis, però no ha volgut, dir que Miquel ha proposat tirar pedres a la càmera amb retardateur de la Nathalie, per veure qui l’encerta, i ens ha semblat correcte però ho hem deixat per un altre dia, dir que teníem difícil veure balenes perquè Toni Sbert ens havia prohibit fer-ho mentre ell sigui a Mallorca, i dir que des de Jugadora un primer grup ha tornat cap a Portlligat, mentre els altres anàvem a Messina, on un altra grup a tornat a Portlligat, mentre els que quedàvem anàvem a Es Cucurucu, on les ones, per inesperades eren impactants, i dir que encara que no hem trobat balenes ens ho hem passat força bé, que qualsevol excusa és bona per sortir al mar amb la sortida del sol, i que quina excusa millor que anar a buscar balenes.


El dimecres, a les tres, si el temps ho permet, hi tornem.

(El video del principi i les dos últimes fotos són de Mónica, companya de Lluís Torrent. Les altres de Nathalie.)









     

divendres, 15 d’abril del 2011

DEMA SORTIDA A LES 7

La sortida demà serà a les 7, per tal de intentar trobar balenes. A les 6.45 ens trobem a Portlligat. És possible que a les 9.30 també sortim, però no es segur, de manera que si algú vol sortir a les 9.30 es posi  en contacte amb nosaltres.

dijous, 14 d’abril del 2011

EL DIA DESPRÉS

La sortida de ahir va ser tan plàcida, tan tranquil·la que mereix ser respectada utilitzant poques paraules per contar-la. Érem només cinc, Pilar, Cesc, Paolo, Toni Sbert i jo, i varem palejar en un mar de tramuntaneta, buscant amb la mirada balenes i més balenes, i només varem veure un bon grapat de tonyines, i ens varem quedar amb les ganes de tornar a veure el llom negre creuant davant nostre. Les balenes són molt seves i es mostren només quan volen i a qui ho mereix, i a nosaltres ahir no ens tocava. El dia va ser, però, bonic. Al pas de Encalladora la Pilar va quedar en sec i es va rascar la ma, tampoc es dolent tenir una petita ferida feta contra una illa tan singular i mítica.

El dissabte i tornarem, a les 9.30.  

dissabte, 9 d’abril del 2011

BALENES!


Avui ha sigut un dia desordenat, amb un començament més caòtic que l’habitual, amb 15 palistes heterogenis, uns més que altres, i quan ens em posat en marxa, en un mar quiet com un mirall, des de la bocana de Portlligat hem tingut un premi: Toni Sbert i Anna Suárez han assenyalat una ona llunyana, una ona singular en mig del no res, i llavors tots hem vist tres balenes que des de mar enfilaven cap a Cala Bona. Hem palejat cap a elles tot el de pressa que hem pogut, veient-les durant una bona estona, tres lloms negres, un més petit que els altres, molt clars i visibles en aquell mar tranquil com un llac, però abans de que poguéssim arribar a prop han desaparegut.

Les hem buscades perquè per la direcció que portaven no havien girat Cap de Creus, ni tenien perquè fer-ho, no són com les barques que es dirigeixen cap a Port de la Selva, però no les hem vist. Llavors hem seguit fins a Massa d’Ors, l’hem deixat enrere i hem palejat mar endins, cap el Canó de Cap de Creus, veient només algunes baldrigues.

Després hem tornat a Encalladora, Sa Freu, i quan passàvem per davant de la Coua de l’Infern, hem vist molt a prop un altra ona continuada i un llom negre, dirigint-se altra vegada cap a Cala Bona, i llavors ha quedat clar que la nostra capacitat per navegar desperdigats, o la nostra al·lèrgia a navegar en grup, ha fet que només cinc, Xavier Masanés, Lluis Torrent, Miquel, Toni Sbert i jo, poguéssim palejar cap la balena, veient dos balenes més, aquesta vegada no es movien sincronitzades, i entre crits i nervis, hem palejat cap a la que semblava més assequible, veient el llom negre que formava l’ona, i abans d’arribar a topar amb l’ona (i amb la balena?) en Lluís a dit allò de “agafeu fort la pala, preparats...” i hem travessat dos ones, bastant altes, amb un aigua tèrbola, però la balena s’ha enfonsat, potser millor per a nosaltres.

Creiem que aquestes tres balenes eren les mateixes que hem vist sortint de Portlligat, perquè el lloc era el mateix, també la direcció que prenien, i tot fa pensar que estaven menjant, quan les balenes ho fan s’estan dos hores o més en un mateix lloc.

No n’hem vist més, però hem gaudit i hem aprés que, tal com diuen els experts en balenes, dos són les senyals que les descobreixen: una els ocells (avui no i eren) i l’altra una ona sense explicació en mig del mar. Quan aquesta ona no sols es manté sinó que creix i continua, desplaçant-se, segur que amaga un llom.           

No cal dir que els quinze hem arribat a Portlligat amb importants diferències de temps, i és que seguim sent un grup homogeni i disciplinat. Però veiem balenes, tot un plaer.


Direu que veure només uns quants lloms no es massa, però prefereixo aquests lloms buscats, lluitats i vists des de ran de mar que veure moltes balenes des de un vaixell que les busca. He experimentat les dos opcions, i les dos són correctes, però em quedo amb l'entusiasme, l'incertesa i l'alegria d'aquest matí.

Dimecres, a les dos trenta, ho tornarem a intentar.  

dijous, 7 d’abril del 2011

ARTISTES I NAVEGANTS

<És colossal! En aquest país cada dia hi ha més gent que es queda sense feina, cada dia hi ha més morts a les carreteres, cada dia es mengen coses més dolentes, cada dia tothom s’entén menys. Però quan un pregunta com va tot, tothom contesta invariablement: “Anar fent!”>   (Josep Pla)

Nosaltres també anem fent. Poquet a poquet i amb la mirada en un horitzó que mai entenem massa. Però fem. Avui hem fet de pintors, i deu n’hi do el que hem fet. Érem molts, vuit contant la Nathalie, i fins i tot els turistes que anaven a veure la Casa d’en Dalí s’hi apuntaven, i ho hem fet en un no res, el resultat es pot veure a les fotos. La part que ha quedat millor ha sigut el sostre, on s’ha enfilat la Pilar. Diem que es la que ha quedat millor perquè ningú l’ha pogut veure, només la Pilar, i ella diu que és la que ha quedat millor, i nosaltres ens la creiem. A les fotos, i sobre tot a la realitat, es pot veure que la part que ha quedat pitjor ha sigut la de la porta de més a la dreta, la de les estanteries. És la que ha pintat Nathalie. Ha fet el que ha pogut i potser una segona capa, només allí, ho pot solucionar. Ho parlarem.

Però hem fet, i molt, i ai de qui digui que no ha quedat bé. Cal agrair la direcció de Mauricio S’Barbaro, qui encara ha de pintar els logos, i amb qui ens hem embolicat una mica perquè no ens aclaràvem sobre quina pintura havíem de comprar.

Ara falta la rosa dels vents amb les llambordes antigues de Cala Prona. Tot serà magnífic i navegarem com artistes. Avui ho hem fet. Hem palejat fins a Messina, que és diu Messina o Illa Plana i no té altre nom, i després hem enfilat fins a Cala Bona, sense equivocar-nos, on Javi ha fet els primers esquimotatges de l’any, i després hem tornat amb un vespre tranquil, i hem recuperat la nostra obra, els armaris pintats.    

Tot és possible i tot es pot dir, palegem amb l’esquena dreta i l’elegància bereber, són els nostres dies i entre tots els fem únics. Només l’inactivitat ens pot enfonsar en la foscor d’una presó, mentre el moviment ens fa lliures. Temps de parlar i dir. Sent qui som, i fent-ho amb discreció, prudència, i sobre tot amb alegria. Anar fent.  


Dissabte, si el temps ho permet, i sembla que ho permetrà navegarem encara millor, cada dia millor.  Les sortides de dissabte seran a les 9.30. 


(Recordar que el proper dissabte, a les 20.00 y a l’Art i Joia, es projectarà un nou documental sobre Cadaqués que sembla que està força bé.)










dimecres, 6 d’abril del 2011

PINTADA D´ARMARIS A PORT-LLIGAT


Avui dimecres 6 d´abril amb l´ajuda de Sbarbaro em quedat a Port-Lligat a les 14 hrs per pintar els armaris, necessitem voluntaris!!

dissabte, 2 d’abril del 2011

TEMPS DE MÚRGOLES


(Publicat per Eduard Baulida i Estadella.Terra endins.Celrà.)

Només hi ha crisi pels qui no volen entendre que només ens cal viure la vida palada darrera palada. Pels que pensen que encara cal córrer més de pressa. Al mar cada cosa vol el seu temps. Abillar els caiacs i empolainar-nos nosaltres. Mai es surt prou puntual per  ésser a la ratlla a l’hora dels cetacis. Malgrat hem sortit amb el lema “atención mis muchachos por babor resoplan” no hem avistat sinó ocells i ocellaires rocallam i pescadors solitaris de roca, mar i cel. Com quan surts a buscar múrgules sempre penses que avui, tu pots tenir la sort de trobar-ne. I ara, tant es temps de múrgules com de balenes.

Messina, la rata i s’Encalladora ens han dut fins “le mediterraneé” (ja en minúscules). Quanta vida hi cap en un espai tant inòspit i dur com torna a ésser. Rebobinem imatges i recordem bongalows, guiris, shorts i parties. Ens meravella que l’home sia capaç de tornar a la terra el que sempre ha estat terra. Qui sap si aconseguirem pensar amb el decreixement seriosament després de Fukishima. Per mar i per terra ens arribarà la nostra incompetència planetària.


Avui hem decidit no desafiar la boira i no posar proa mar endins a cercar els bufadors marins. Hem deixat que la boira amagués nostres dubtes i pors i hem remat de valent la dotzena que érem cap a terra a desar la indumentària a l’armari fins a la propera sortida.

Eduard Baulida