divendres, 26 de març del 2010
DOBLE CANVI D'HORA: HORA OFICIAL I HORA DEL CURSET
diumenge, 21 de març del 2010
BOIRA I MAR GRIS
Ahir varem sortir en un dia gris, amb boira i un mar també gris i inflat, varem palejar fins Massa d’Or (la rata), varem trobar la línia que separa el Mar d’Amunt del Mar D’Avall, varem girar la centrifugadora que sempre és al morro de la Rata, i varem tornar amb calor i un paisatge diferent de l’habitual, potser la boira ens havia portat en un altre lloc. Érem Anja, Xavier Masanés, Miquel i jo. Demà i tornem.
divendres, 19 de març del 2010
CURSET EL PROPER DIA 28 DE MARÇ
El diumenge 28 de Març farem un nou curset amb en Pau Calero. Serà : Excursió de tècniques de conducció avançada. Farem una sortida tranquil·la tot treballant les tècniques per millorar el control i conducció del caiac en condicions adverses. Treballarem el timó de proa, el timó de popa, girs escorant el caiac i repassarem tot allò que vulguem refrescar. Anirà molt bé per dominar el kaiak en situacions que no siguin les de simplement palejar en línia recta, per saber parar, redireccionar el kaiak i en definitiva controlar-lo. El kaiak és com un cavall, i quan cavalquem lo fàcil és anar en línia recta, i allò difícil és parar el cavall i fer-lo anar per on nosaltres volem. Igual amb el kaiak. Concretarem més pel que fa a la inscripció, que és gratuita, però jo crec que val la pena, ho necessitem, i evitarem ensurts.
Hora: 11 a 13.30h
dimarts, 16 de març del 2010
SOL I BONANÇA (MALGRAT LA TRAMUNTANA)
Ahir, dilluns, varem sortir amb tramuntana força 6, sol i mar molt baix, sense dificultat ni fred i amb encara una mica de neu a les muntanyes. A Guillola, devant de la platja el mar estava encalmat, el sol era tebi i agradable, era un plaer sentir el calor i la bonança, i semblava impossible que pocs dies abans fes tant fred. Hem tornat pujats en el riu de tramuntana, deixant-nos portar, gaudint de la sensació i la facilitat. Com sempre ha valgut la pena, encara que de vegades i segons el temps costi animar-se a sortir de casa, després sempre ens en adonem de que ha valgut la pena fer-ho. Hem palejat Pilar Colomer i jo.
diumenge, 14 de març del 2010
TAMBÉ HEM SORTIT AQUESTA SEMANA SALVATGE
Ahir dissabte, una mica assilvestrats per la neu i la manca de llum, tot com sortint d’una cova, hem palejat amb la imatge de les muntanyes nevades com a fons sobre un mar lluent i net. Feia tramuntana força 6-7, i un solet magnífic. No hem passat gents de fred, al contrari, hem suat perquè portàvem massa roba i la temperatura era alta. Després de les inclemències meteorològiques que hem viscut aquets dies, la tramunta semblava no res. Hem palejat fins a Ses Ielles i hem tornat portats pel riu de vent. Tot plàcid i agradable, oberts a la natura i al paisatge, quelcom que s’agraeix després de dies tancats a la foscor i el fred de casa, o assistint a les no-activitats de la gent de un poble que per uns dies ha sigut digne de Felini. Érem només dos, Josep Flor i jo, però ens hem sentit multitud representant als demés, i encara podem dir que hem sortit totes les setmanes, també aquesta tan estranya. En Miquel no ha vingut perquè sembla que estava fent d’home llop per entre els arbres que queien per les muntanyes de Barcelona. Demà dilluns, si tot va bé, hi tornarem.
dilluns, 8 de març del 2010
PARLANT AM EL MAR
Disabte varem fer la sortida habitual i es çert que ho vaig pasar molt bè , pero quan ho dic no es perque aquest cop tinguesim mala mar ( error el mar mai es dolent per a mi)
Vaig gaudir perque tenía moltes ganes de remar fort i ràpid i aixis ho vaig fer, necesitave un día com aquell
de vegades es convenient que costi molt i que t ´esquitxis, es necesari i gratificant alhora.
Pero aixo va esser disabte, del que vull parlar es del diumenge - A les 9 i quart aproximadament em vaig disposar a treure el meu kayak vermell amb moltes ganes i jo ja notave que tenía moltes i bones sensaçiòns , vaja que em venía molt de gust sortir i estar una bona estona remant.
Era un día força mogut i amb ones bastant altes, (començavem bé) el curiòs de tot es que era com un iman que cada cop em feia anar mes lluny, estave realment gaudìn d ´aquell mar, no volia parar i tot i que no va haver cap barca, cap pescador, res .... era magnific el mar em parlave m enganxave com feia temps pujave i baixave les ones remave fort, a costa despres mar endins, divertit, tot i el fred que feia content, era feliç vaig pensar, vaig parlar sol.... be , potser si pero amb el mar.No es el primer cop que m he sentit aixis pero ara feia temps que no ho sentìa , se que ho necesitave m agrada que el kayac vagi sobre l´ona i caigui despres amb brusquetat, es tot un ritme, Sempre penso la sort que tinc de poguer gaudir , de saver gaudir de tot aquest magnific mar, un mar gran, de tots generòs , inmens, variat.
Aquest silençi, es la millor conversa. Moltes vegades quan la gent sent que parlo de que m´agrada mar remogut i una mica joganer, se que no m ´entenen ni poden ferho pero no es tan sols per esport , tampoc per inconscinençia com podria pensar algú , es perque juguem al mateix equip, som colegues,crec que fins i tot amics ell , el mar em dona tot ho fem els dos junts sense problemas, sense enfrentar l un amb l ´altre.
Ja fa temps , molt de temps que surto al mar i ..... de veritat que el que si se , es que no vull ni puc perdre el temps, vull gaudir i estimar amb totes les meves forçes , perque puc i ser fer-ho,.
Com deia una de las personas mes inteligents i que mes he estimat ( el meu pare)
"Quan les paraules perden el gust de sal i de roques, ja no val la pena pronunçiarles mes"
Miquel
dilluns, 1 de març del 2010
FOTOS A JUGADORA

Un dia de tramuntana que estava anunciada però que s’ha presentat amb una puntualitat sospitosa, pràcticament a les tres de la tarda, hora de sortida. A saber qui ens l'envia i per a qui. Érem Suse Stoisser, Natalie Giordano, Maria Giró, Pilar Colomer i jo, i el cel era blau i el mar lluent, i hem palejat sense problema fins Cala Jugadora, on ens hem fet unes fotos amb el mòbil de la Pilar, o això crec perquè les he fet jo, i jo no soc un artista amb els mòbils, no, i fins i tot crec que he fos el mòbil de la Pilar, i les fotos a saber com han quedat, si es que han quedat. Bé, fotografiats o no, hem tornat amb tramuntana més fluixa a favor, i tot i que hem palejat força estona el temps ha passat ràpid. Altra vegada, un plaer de dia. El dimecres, si el temps atmosfèric ho permet, volem sortir de nou.
Pd: ens ha arribat la foto de Suse, Natalie Giordano, Maria i Pilar Colomer a Jugadora, potser l'última foto del mòbil de la Pilar.
