MONTANYES DE LLUNA

Ahir vam recuperar el mar tranquil d'hivern, sense barques i amb una calma que enyoràvem.

Érem Eva, Gina, Jordi, Toni Sbert, Xavier Masanés, Diego i jo, i vam palejar fins les illes sense nom, on ens vam banyar, i després vam tornar cavalcant un mar amic que es difuminava amb la llum del vespre. Al arribar a Sa Freu, entre Encalladora i Cap de Creus, ens van arribar  les paraules d'un cavaller que havia envellit buscant Eldorado, i estant nosaltres envoltats de muntanyes de lluna i de valls d'ombra vam comprendre amb ell que la busca d'Eldorado són els camins que recorrem buscant-lo, la nostra força és la resposta a tot. I quan s'acaba aquesta força, doncs adéu.

Dissabte sortirem en dos grups. A les 8.30 qui vulgui acompanyar als nedadors que fan nedant la travessa de la Festa Major, des de Ros fins la Plaja Gran. I a les 9.30 els altres. Tots dos grups ens trobarem a la Badia i seguirem cap al Sud.

un altre any... marnaton.. la meva

Estic content, satisfet... he acabat una altre marnaton. Com sempre tot i la seva duresa, m´agradat molt ferla i sobretot entrenar, m´encanta fer-ho al mar, gaudeixo i tot i el risc m´agrada molt nedar sol.
Ja queden enrera tots els kilómetres fets, ja queda tot enrera....pero dins el mar puc pensar ...es curiós fora no em resulta tan fáçil, com allí dins mentre nedo.
El día de la cursa, evidentment que hi han nervis.....nomes faltaría la prova s´ho val, pero mentre estavem tot aquell exerçit de pinguins repartits entre el mar i les roques de Cala Jugadora, vos he de dir que tot i tenir d´esperar massa a que donesin la sortida , i veient els meus amic dels caiacs, jo era molt feliç i volía retenir aquells moments al cap.
De fet el que jo soc es un kaikista que neda, no pas un nedador que va amb kaiak. que jo ja m´entenc ,es molt diferent.
M´agrada que hi siguin no qualsevol ! els meus! tots ells, a part de la valuosa feina que fan, gaudeixo de la seva companyia. m´agrada entrar a l´aigua ja amb el neopre avans de la cursa i saludar i parlar amb ells que em donen anims , que em diuen coses ... es magnific
Mentre dura la cursa, es molt agradable quan....
els troves en un habituallament o durant el trajecte, us aseguro que el nedador agraeix tot aquesta compliçitat,
Es clar que aquesta cursa te fallos , coses a millorar pero els meus amics dels kaiaks, no tenen res que s´els pugui retreure, el vostre interés altruista es molt d´agrair desde el primer a l´ultim i si no que li preguntin al que va guanyar conm va agrair en Nardo que el conduis a la meta, o la aportaçió magnífica d´en Xavi que va acompanyar a l´ultima noia desfeta per l´esforç pero abraçada a ell mentre tothom aplaudía.
Tots , absolutament tots podeu estar contents, mereixeu, de veritat un reconeixement, per part meva, graçies moltes graçies... tornare a nedar, tornaré a gaudir....i espero de debó que amb vosaltres.

MIQUEL

DIMECRES GRIS I DISSABTE DE MARNATÓN

Dimecres passat hi vam tornar. Una sortida trencada i gris, amb garbí i mar una mica moguda. Érem Anna i Maria Giró, Pilar, Nathalie i Theo, Joan Borrell, Miquel, Nardo, Norberto i jo. Lucía i Joan Borrell fill no van sortir per la dificultat de controlar els dobles en un mar mogut. Per Norberto era la primera sortida i es va comportar amb tranquil·litat i disciplina. Tots vana anr fins les illes de Cap de Creus, on es van banyar, i Nathalie, Theo, Norberto i jo, arribat a Codera vam girar i parar en una platja de l'illa de Portlligat.

Ahir va ser la Marnatón, 600 nedadors, 80 caiacs, moltes barques que van deslluir la sortida, una organització difícil, eficaç i esgotadora. Tot va anar bé i agraïm la participació i l'esforç, admirables els nedadors, hores amb el cap dins d'un mitja estrany, patint perquè el recorregut mai acaba.