Aquesta tarda hem sortir en un mar d’ones que semblaven dunes d’un desert gris i en moviment, hem sentit els núvols de tempesta que ens seguien però ens han respectat, tan sols unes quantes gotes, hem creuat les dos illes que formen Mesina en una atmosfera estranya, i tot buscant CalaBona ens hem passat de lloc com sempre i hem arribat a ses Ielles, hem reculat, entrat a Cala Bona, gaudit duna calma que justifica el nom de la cala, tornat a Portlligat tot portant aquesta calma, i en el local, despedint-se, ja quasi de nit, cadascú ha tornat a les seves feines vitals, crec que amb un esperit enriquit. Érem Pilar Colomer, Natalie Giordano, Javi, Lluís Torrent i jo, i en Lluís Torrent, que feia temps que no venia i que és una habitual a qui no oblidem, ens ha dit que l’envoltori canvia però l’esperit continua. Te raó: no hi ha lloc per comentaris negatius, no els volem sentir, si us plau, de cap mena. Volem molts dies com el d’avui.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada