Hi hem tornat. Un dia tranquil, amb vent de nord molt fluix. Hem sortit per Sa Farnera cap a Messina. Érem set: Pilar Colomer, Anja, Anna Giró, María Giró, Corinne, Natalie Giordano i jo. Abans d’arribar al pas entre Sa Farnera i l’illa de Portlligat, hem vist quelcom singular: un porc senglar molt gran, enorme, corria per l’illa de Portlligat, i a uns cinquanta metres el seguien quatre més petits, la seva família. En sentir-nos s’han parat, i al moment han tornat a córrer i s’han perdut al interior de l’illa. I si ha sigut sorprenent veure uns porcs senglars corrent per l’illa, més ho hagués sigut trobar-los en el mar, quan nedaven cap a l’illa. En el mig del mar podem concebre una balena, un dofí, un tauró, qualsevol peix o cetaci, però no un porc senglar. Hagués sigut un bon ensurt. En fi. Hem arribat a Messina, l’hem creuat en la direcció oposada a com la solem creuar, i no ha passat res, i hem palejat cap al far de Cala Nans. El mar ajudava, i m’importa poc si em repeteixo quan dic que també avui el dia era magnífic i ens ho estàvem passant en gran, un plaer per a la vista, palejar en silenci i cap el sol. A Sa Sebolla hem vist el forn de calç, millor no parlar-ne, i hem palejat cap al poble, i a Sa Conca hem vist l'edifici rectangular, gran i blanc, un magatzem de l’Ajuntament, que fa mal de veure des de mar, hem controlat les obres a ses ribes, i hem tornat, amb facilitat, alguns parlant, i tantes eren les teories que elaboràvem que la tornada ha passat en un moment, i fins i tot a Ses Boquelles i encara que hi havia ones, hem seguit elucubrant, sense fer cas de les ones. Hem dit que a la vida és una sort genètica i/o cultural ser de tarannà positiu, i una desgracia ser-ho negatiu, que no és bo tenir por, que serveix de res, que meravella és tenir ganes de fer coses i de no quedar-se tancats a casa, i també que volem ser enganyats, que volem creure-ho tot, fins allò increïble, que volem donar i rebre tendresa, i que mentre visquem (sense deus, pàtria ni futbol), hem de viure amb il·lusió i alegria, i que quan s’acabi el temps, doncs res de cerimònies i taüts, res, només foc, cendres i oblit, que ja haurem viscut si hem mantingut la il·lusió i les ganes de fer. Hem arribat a Portlligat quan es feia fosc, però ja eren les sis, i és que els dies s’allarguen i això vol dir que ens apropem al bon temps, primavera i estiu, i la calor ens obrirà els sentits del cos, i viurem la vida que de moment és només una, però és, i em torno a repetir, una meravella. Gràcies avui a tots per ser. És fàcil ser feliç amb ben poc.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada