dilluns, 8 de febrer del 2010

UN DIA DE TEMPS INESPERAT

El dissabte va ser un dia estrany. A les vuit del matí feia sol i el mar semblava un llac. A les nou trenta van aparèixer núvols grisos, i a les deu van caure quatre gotes i es van aixecar fortes ràfegues de vent, la tramuntana. Feia fred, era un dia d’hivern i varem sortir amb disposició incerta. Érem Marta Duch, Anna Giró, Anja, Pilar Colomer, Miquel Hormigo, Javi i jo, i al sortir de la bocana ens va costar arribar fins els penya-segats de S’Alqueria, tot i que la tramuntana no era massa forta, potser força 5 o 6. Anja no aconseguia encarar el caiac, i va patir per fer-ho. Varem travessar Guillola a mar oberta i amb dificultat, i fins Jugadora no va haver problema. A Jugadora les ratxes eren més fortes i vam decidir entrar fins a la platja, allí vam descansar uns instants i vam tornar arrecerats, i a Guillola vam trobar el riu que ens va portar fins Portlligat.

Crec que és clar que enfrontar la tramuntana no és només qüestió de força, sinó de tècnica. Cal enfonsar més el rem i de manera més vertical, i cal portar la pala fins darrera per fer més força, ajudant també amb l'impuls del cos. Aquest estil de palada la practicarem amb un dia tranquil.

Potser avui, dilluns, quan sembla que el mar i el vent són força tranquils, tot i que mai se sap.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada