Cal viure sense cap il·lusió, però enamorant-se de la vida, encara que la
sapiguem fútil; cal saber treure partit de tot moment, perquè sempre tot pot
empitjorar, de fet, el pitjor sempre està encara per arribar, i sobretot cal no
fer res, perquè el paradís perdut és l’ociositat, i tancats en una habitació,
sortir a buscar a tots els exploradors i grillats que s’han perdut pel mon, que
són molts.
Dit això per aclarir que en la contradicció es sustenta l’acció i la vida,
puc dir que dissabte vam fer una sortida estranya. Al costat esquerra de
Portlligat hi havia una trentena de caiacs, els convocats per Toni Albert,
arribats per trobar escombraries. Al costat dreta, ens trobàvem nosaltres, els
Umiiartoq, que havíem arribat per palejar i també trobar escombraries. Tothom
va quedar content.
Nosaltres vam enfilar pel dret, com sempre, posseïts per la força que des
de la bocana de Portlligat ens succiona vers Cap de Creus, vam xerrar palejant,
no vam veure les tres balenes que han sortit a totes les noticies, i vam
arribar a Encalladora, on Manel, Eduard i Mauricio van trobar un bidó gran ple
de benzina i una boia gegant. Vam girar Encalladora, l’illa que ja ens coneix i
que té, no una, sinó dos fonts d’aigua
dolça (buscarem la segona), i després, ja mig satisfeta la nostra dèria per
palejar a mar obert, ens vam distribuir per les cales properes a Cap de Creus,
i vam trobar bombones de butà, rodes d’un cotxe Mercedes, baranes de ferro, i tot
tipus de diferent porqueria.
Érem Pilar, Josep Parada, Josep Flor, Diego, Xavier Masanés, Rostia, Mauricio,
Manel, Eduard i jo, i vam tornar a Portlligat tard i plens de escombraries. Un
dia més, amb gent que dia a dia ens coneixem més. Personalment tinc un cert
cansament, producte potser de massa entusiasme, per això allò de no fer res i
buscar exploradors perduts, és un bon entreteniment.
Dissabte vinent no anem a Port de la Selva, no per la tempesta perfecta
anunciada, sinó per problemes d’infraestructura. La farem, però avisarem quan.
Dimecres, si tot va bé, ens trobarem, a les 2.30 a Portlligat.
Gran tasca, gran neteja, i ara que ho penso vaig baixar i no vaig conèixer al gran Mutur, si vaig poder saludar l'Eduard i en Manel i no al gran gurú de l'escola de mar, imperdonable, Mutur un altre dia baixo amb més calma i t'he de conèixer !!
ResponEliminaFelicitats a tota l'escola de mar, sou grans !!
Gràcies, Dani. Som, crec que amb constància i alegria. Jo tampoc et vaig conèixer personalment, et coneixia pels blogs. Hi haurà més dies. Benvingut sempre que vulguis, sortim els dimecres a les 14.30, i els dissabtes a les 9.30. No cal que portis caiac ni material, només ganes de palejar i passart-ho bé.
ResponEliminaT'agafo la paraula mutur, algun dissabte vindré i amb moltes ganes, però duré material i caiac, ja porto temps donant voltes al tema i aquesta setmana he fet el pas definitiu de l'autobuidable al tancat, així que una mica més ben equipat, i amb moltes ganes, algun dia us vindré a fer companyia i gaudir de la vostra mardamunt per seguir progressant en aquest mon i ara ja si amb un caiac de mar tancat, ara em toca aprendre a cantejar, a fer un esquimo, un autorescat... però mica en mica :-)
ResponElimina