No soc jove. He gaudit ja d’una dilatada vida. Crec que sempre he tingut
sort. Hi ara també la tinc. Si tot va bé, a finals d’aquest mes volaré primer
cap Islàndia, on passaré uns dies d’adaptació, i després volaré cap Grenlàndia,
on durant l’estiu treballaré com a guia en una empresa d’expedicions polars de
caiac i trekking. Seré a la terra d’Umiiartoq. Espero que la sort em segueixi
acompanyant. No sé què trobaré, però m’encanta enfrontar un espai desconegut i
que pel seu misteri sempre m’ha atret. Coneixeré una llum diferent.
Mentre jo sigui al Nord, l’Escola d’en Mar no quedarà desatesa. Nathalie Giordano,
Mauricio S’Barbaro i Lluís Torrent s’encarregaran de les sortides, i segur que
seguiran ajudant a qui arribi als armaris i vulgui sortir al mar.
Dijous vam sortir Anna Bosch, directora del Institut de Cadaqués, i el seu
fill Dídac, Josep, professor de Educació Física del Institut, Francesc, Jordi
Caselles, Nardo, Mauricio, recentment arribat d’Uruguai, Lluís Valldaura,
Albert i jo. Tots vam arribar fins a Encalladora, i cal dir que Mauricio va
veure un animal que, per les seves característiques, podria ser la foca que
darrerament ha sigut vista a Messina i a altres llocs de la costa catalana. La
sortida va ser tranquil·la i amb la bellesa que sempre acompanya a les sortides
de tarda.
Avui hem tingut una sortida netejada per la tramuntana, no forta, potser
5/6, una de les sortides que sempre voldria tenir, amb llum, esforç, bellesa,
riure i activitat al mar. Érem Nathalie, Jaume Riba, Diego, Mauricio i jo. Un
grup que havia ajudat en la Triatlon ha sortit abans que nosaltres.
Hem palejat fins a Cap de Creus, on a Sa Freu les ones eren altes, i
després hem parat al mateix penya-segat on acaba Cap de Creus, en un lloc
tranquil que avui s’ha vist sorprenentment envaït per excursionistes a peu.
Jaume i Diego s’han banyat mentre els altres preníem el sol.
El nostre projecte, el de l’Escola de’n Mar, tenir la infraestructura i facilitar
la sortida al mar de manera gratuïta a qui vingui fins a nosaltres, i fer-ho de
manera oberta, sense normes, reunions ni preses de decisions, és exposat i complicat,
però sortides com les de dijous i avui dissabte, amb gent nova, cinc persones que
s’han apropat a nosaltres per primera vegada, i que han dit que repetiran, ens
dona ànims.
A Grenlàndia, si puc, a les seves muntanyes, als seus penya-segats i al seu
mar, m’he proposat deixar una empremta de silenci que recordi les nostres sortides
a muntanyes, penya-segats i mar d’aquí que tant coneixem i gaudim. Coneixeré en silenci la
llum d’aquella terra portant amb mi la llum de la nostra. Serà un plaer poder
fer-ho.
Encara aquí, dijous, si
tot va bé, continuarem.
Osti Mutur !! Quan marxes?? Aviam si baixo abans i ens veiem que ja toca !!
ResponEliminaA finals de mes, Dani, sense concretar el dia. Una sorpresa veure el teu comentari, m'havien dit que els comentaris estaven eliminats al blog. Jo mai vaig eliminar la possibilitat de comentar el blog. Mai i de ningú, al menys no voluntariament. Quan elimino la possibiltat de rebre mails d'algú ho dic, igual que dic que vaig eliminar la possibiltat de fer entrades al blog, però amb els comentaris no ho he eliminat. Potser sigui una questió infiormàtica però me'n alegro de rebre un comentari. Els eliminaré, és clar, si el que diuen es diu de mala manera. El problema no és què es diu, sinó com es diu. I benvingut sempre, Dani, ja ho saps.
EliminaSegur que trobaràs a faltar el nostre mar i el nostre vent. Però quina experiència!!! Et desitjo molta sort.
EliminaPer un altra banda, crec que hauries de deixar clar que cap dels que es veu a les fotos és la foca del cap de creus.
Diego