EL CONSOL ÉS QUE ENS HO HEM PASSAT BÉ

El dissabte passat varem sortir a palejar a l’hora habitual i pensant només en recórrer el mar, i a la sortida de Portlligat ens varem trobar tres balenes creuant per davant de nosaltres. Avui hem organitzat una expedició de baleners, hem sortit a les set del matí, hem recorregut milles i milles i no hem trobat res. Tota circumstància sempre es presenta quan menys s’espera.

Dir, però, que continua meravellant-me l’esperit d’aventura, o de poc sentit comú, que gaudim els components del nostre grup. A la trucada o el mail d’ahir divendres, dient que avui ens trobàvem a Portlligat a les sis quaranta cinc per buscar balenes, no sols no l’han ignorat, sinó que han vingut un bon grapat de gent, alguns des de lluny i quan tenien previst no venir aquesta setmana.

Érem Annika, Marta Duch, Nathalie Giordano, Eduard Baulida, Eduard Marqués, Lluís Torrent, Jordi Rotllán, Josep Flor, Miquel, i jo, i més tard, a les 9.30, amb més tranquil·litat i seny, s’han afegit Anna Suárez i Anja.

Hem sortit quan sortia el sol, tot un privilegi palejar a aquella hora, i hem arribat a Massa d’Or, hem palejat cap al Rec de Cap de Creus, amb mar de fons i sense rastre de cap animal, ni ocell ni peix ni cetaci. Llavors, quan ja portàvem quasi tres hores palejant, hem tornat a costa, parat a Cala Jugadora, on hem esmorcat, xerrat i descansat.

Cal dir que a sigut un plaer rebre altre vegada tant a Marta Duch com a Annika, que feia temps que no venien, dir que Eduard Baulida semblava trist, l’hi ho volia comentar però se n’ha anat en el primer grup que ha tornat i no he pogut fer-ho, dir que Nathalie tenia que haver-se quedat al Rec, més enllà de Sa Rata, mentre nosaltres esmorcàvem, vigilant ella el possible pas de cetacis, però no ha volgut, dir que Miquel ha proposat tirar pedres a la càmera amb retardateur de la Nathalie, per veure qui l’encerta, i ens ha semblat correcte però ho hem deixat per un altre dia, dir que teníem difícil veure balenes perquè Toni Sbert ens havia prohibit fer-ho mentre ell sigui a Mallorca, i dir que des de Jugadora un primer grup ha tornat cap a Portlligat, mentre els altres anàvem a Messina, on un altra grup a tornat a Portlligat, mentre els que quedàvem anàvem a Es Cucurucu, on les ones, per inesperades eren impactants, i dir que encara que no hem trobat balenes ens ho hem passat força bé, que qualsevol excusa és bona per sortir al mar amb la sortida del sol, i que quina excusa millor que anar a buscar balenes.


El dimecres, a les tres, si el temps ho permet, hi tornem.

(El video del principi i les dos últimes fotos són de Mónica, companya de Lluís Torrent. Les altres de Nathalie.)

     

DEMA SORTIDA A LES 7

La sortida demà serà a les 7, per tal de intentar trobar balenes. A les 6.45 ens trobem a Portlligat. És possible que a les 9.30 també sortim, però no es segur, de manera que si algú vol sortir a les 9.30 es posi  en contacte amb nosaltres.

EL DIA DESPRÉS

La sortida de ahir va ser tan plàcida, tan tranquil·la que mereix ser respectada utilitzant poques paraules per contar-la. Érem només cinc, Pilar, Cesc, Paolo, Toni Sbert i jo, i varem palejar en un mar de tramuntaneta, buscant amb la mirada balenes i més balenes, i només varem veure un bon grapat de tonyines, i ens varem quedar amb les ganes de tornar a veure el llom negre creuant davant nostre. Les balenes són molt seves i es mostren només quan volen i a qui ho mereix, i a nosaltres ahir no ens tocava. El dia va ser, però, bonic. Al pas de Encalladora la Pilar va quedar en sec i es va rascar la ma, tampoc es dolent tenir una petita ferida feta contra una illa tan singular i mítica.

El dissabte i tornarem, a les 9.30.  

BALENES!

Avui ha sigut un dia desordenat, amb un començament més caòtic que l’habitual, amb 15 palistes heterogenis, uns més que altres, i quan ens em posat en marxa, en un mar quiet com un mirall, des de la bocana de Portlligat hem tingut un premi: Toni Sbert i Anna Suárez han assenyalat una ona llunyana, una ona singular en mig del no res, i llavors tots hem vist tres balenes que des de mar enfilaven cap a Cala Bona. Hem palejat cap a elles tot el de pressa que hem pogut, veient-les durant una bona estona, tres lloms negres, un més petit que els altres, molt clars i visibles en aquell mar tranquil com un llac, però abans de que poguéssim arribar a prop han desaparegut.

Les hem buscades perquè per la direcció que portaven no havien girat Cap de Creus, ni tenien perquè fer-ho, no són com les barques que es dirigeixen cap a Port de la Selva, però no les hem vist. Llavors hem seguit fins a Massa d’Ors, l’hem deixat enrere i hem palejat mar endins, cap el Canó de Cap de Creus, veient només algunes baldrigues.

Després hem tornat a Encalladora, Sa Freu, i quan passàvem per davant de la Coua de l’Infern, hem vist molt a prop un altra ona continuada i un llom negre, dirigint-se altra vegada cap a Cala Bona, i llavors ha quedat clar que la nostra capacitat per navegar desperdigats, o la nostra al·lèrgia a navegar en grup, ha fet que només cinc, Xavier Masanés, Lluis Torrent, Miquel, Toni Sbert i jo, poguéssim palejar cap la balena, veient dos balenes més, aquesta vegada no es movien sincronitzades, i entre crits i nervis, hem palejat cap a la que semblava més assequible, veient el llom negre que formava l’ona, i abans d’arribar a topar amb l’ona (i amb la balena?) en Lluís a dit allò de “agafeu fort la pala, preparats...” i hem travessat dos ones, bastant altes, amb un aigua tèrbola, però la balena s’ha enfonsat, potser millor per a nosaltres.

Creiem que aquestes tres balenes eren les mateixes que hem vist sortint de Portlligat, perquè el lloc era el mateix, també la direcció que prenien, i tot fa pensar que estaven menjant, quan les balenes ho fan s’estan dos hores o més en un mateix lloc.

No n’hem vist més, però hem gaudit i hem aprés que, tal com diuen els experts en balenes, dos són les senyals que les descobreixen: una els ocells (avui no i eren) i l’altra una ona sense explicació en mig del mar. Quan aquesta ona no sols es manté sinó que creix i continua, desplaçant-se, segur que amaga un llom.           

No cal dir que els quinze hem arribat a Portlligat amb importants diferències de temps, i és que seguim sent un grup homogeni i disciplinat. Però veiem balenes, tot un plaer.

Direu que veure només uns quants lloms no es massa, però prefereixo aquests lloms buscats, lluitats i vists des de ran de mar que veure moltes balenes des de un vaixell que les busca. He experimentat les dos opcions, i les dos són correctes, però em quedo amb l'entusiasme, l'incertesa i l'alegria d'aquest matí.

Dimecres, a les dos trenta, ho tornarem a intentar.  

ARTISTES I NAVEGANTS

<És colossal! En aquest país cada dia hi ha més gent que es queda sense feina, cada dia hi ha més morts a les carreteres, cada dia es mengen coses més dolentes, cada dia tothom s’entén menys. Però quan un pregunta com va tot, tothom contesta invariablement: “Anar fent!”>   (Josep Pla)

Nosaltres també anem fent. Poquet a poquet i amb la mirada en un horitzó que mai entenem massa. Però fem. Avui hem fet de pintors, i deu n’hi do el que hem fet. Érem molts, vuit contant la Nathalie, i fins i tot els turistes que anaven a veure la Casa d’en Dalí s’hi apuntaven, i ho hem fet en un no res, el resultat es pot veure a les fotos. La part que ha quedat millor ha sigut el sostre, on s’ha enfilat la Pilar. Diem que es la que ha quedat millor perquè ningú l’ha pogut veure, només la Pilar, i ella diu que és la que ha quedat millor, i nosaltres ens la creiem. A les fotos, i sobre tot a la realitat, es pot veure que la part que ha quedat pitjor ha sigut la de la porta de més a la dreta, la de les estanteries. És la que ha pintat Nathalie. Ha fet el que ha pogut i potser una segona capa, només allí, ho pot solucionar. Ho parlarem.

Però hem fet, i molt, i ai de qui digui que no ha quedat bé. Cal agrair la direcció de Mauricio S’Barbaro, qui encara ha de pintar els logos, i amb qui ens hem embolicat una mica perquè no ens aclaràvem sobre quina pintura havíem de comprar.

Ara falta la rosa dels vents amb les llambordes antigues de Cala Prona. Tot serà magnífic i navegarem com artistes. Avui ho hem fet. Hem palejat fins a Messina, que és diu Messina o Illa Plana i no té altre nom, i després hem enfilat fins a Cala Bona, sense equivocar-nos, on Javi ha fet els primers esquimotatges de l’any, i després hem tornat amb un vespre tranquil, i hem recuperat la nostra obra, els armaris pintats.    

Tot és possible i tot es pot dir, palegem amb l’esquena dreta i l’elegància bereber, són els nostres dies i entre tots els fem únics. Només l’inactivitat ens pot enfonsar en la foscor d’una presó, mentre el moviment ens fa lliures. Temps de parlar i dir. Sent qui som, i fent-ho amb discreció, prudència, i sobre tot amb alegria. Anar fent.  

Dissabte, si el temps ho permet, i sembla que ho permetrà navegarem encara millor, cada dia millor.  Les sortides de dissabte seran a les 9.30. 


(Recordar que el proper dissabte, a les 20.00 y a l’Art i Joia, es projectarà un nou documental sobre Cadaqués que sembla que està força bé.)

PINTADA D´ARMARIS A PORT-LLIGAT

Avui dimecres 6 d´abril amb l´ajuda de Sbarbaro em quedat a Port-Lligat a les 14 hrs per pintar els armaris, necessitem voluntaris!!

TEMPS DE MÚRGOLES

(Publicat per Eduard Baulida i Estadella.Terra endins.Celrà.)

Només hi ha crisi pels qui no volen entendre que només ens cal viure la vida palada darrera palada. Pels que pensen que encara cal córrer més de pressa. Al mar cada cosa vol el seu temps. Abillar els caiacs i empolainar-nos nosaltres. Mai es surt prou puntual per  ésser a la ratlla a l’hora dels cetacis. Malgrat hem sortit amb el lema “atención mis muchachos por babor resoplan” no hem avistat sinó ocells i ocellaires rocallam i pescadors solitaris de roca, mar i cel. Com quan surts a buscar múrgules sempre penses que avui, tu pots tenir la sort de trobar-ne. I ara, tant es temps de múrgules com de balenes.

Messina, la rata i s’Encalladora ens han dut fins “le mediterraneé” (ja en minúscules). Quanta vida hi cap en un espai tant inòspit i dur com torna a ésser. Rebobinem imatges i recordem bongalows, guiris, shorts i parties. Ens meravella que l’home sia capaç de tornar a la terra el que sempre ha estat terra. Qui sap si aconseguirem pensar amb el decreixement seriosament després de Fukishima. Per mar i per terra ens arribarà la nostra incompetència planetària.

Avui hem decidit no desafiar la boira i no posar proa mar endins a cercar els bufadors marins. Hem deixat que la boira amagués nostres dubtes i pors i hem remat de valent la dotzena que érem cap a terra a desar la indumentària a l’armari fins a la propera sortida.

Eduard Baulida