REUNIÓ DEL 30 DE MAIG DE 2010

Ahir es va fer la reunió per ultimar per una part el projecte de creació de socis i per altra concretar l’assignació d’activitats als diferents membres de l’entitat.

SOCIS

Es va dir que qui es volgués fer soci ho fes per ajudar i no només per obtenir beneficis. Hi ha un projecte, que dura ja cinc anys, per aconseguir que els alumnes de l’Institut i l’Escola del poble, i la gent del poble que vulgui, puguin conèixer i gaudir del mar. Fer-se soci d’Umiiartoq és ajudar a aquest projecte. Qui no es faci soci podrà seguir gaudint de les sortides de dissabte i dimecres, que no seran, doncs exclusives dels socis.

Tot i que fer-se soci es ajudar al projecte inicial de l’Escola d’en Mar, és cert que els socis tindran beneficis:

1- gaudiran d’una assegurança personal

2-tindran descompte en el preu de les sortides trimestrals, les travessies i els viatges.

3-tindran prioritat en la reserva de places en los sortides quan aquestes siguin limitades.

4- no tindran que pagar els cursets d’aprenentatge d’en Pau Calero.

El socis no podran deixar els seus caiacs en pupil·latge a Portlligat perquè el numero de places és limitat. Intentarem mantenir els que actualment el deixen.

Els acompanyants exteriors hauran de pagar entre 15 i 20 (encara no sabem el preu de l'assegurança) euros per les sortides de dimecres i dissabte. Considerem acompanyants exteriors aquelles persones que no són socis ni són del poble. Queda doncs clar que els socis poden portar els seus familiars o amics del poble sense tenir que pagar res.

ASSIGNACIÓ D’ACTIVITATS

Sortides dissabte i dimecres.

Apart de demanar puntualitat, s’acorda que Anna Giró els dimecres tarda, i Miquel Hormigo els dissabtes matí, i Nardo en funció de les seves possibilitats, substituiran a Mútur quan aquest no pugui venir. Ells decidiran si la sortida és possible en funció del temps atmosfèric.

S’acorda que tots els dies, qui vulgui venir a la sortida avisarà (enviant un sms o trucant a Mútur) al menys un hora abans de la sortida.

Assegurances

S’acorda que Patri s’encarregui de buscar informació i tramitar les assegurances.

Material

S’acorda que Nathalie Giordano, María Giró, Javi i Iñaki s’encarreguin de cuidar, substituir, buscar i netejar el material.

Remolc

S’acorda que Sisco es cuidi de revisar i portar quan li sigui possible el remolc.

Local i lloc de pupil·latge

S’acorda que Pilar Colomer (amb l’ajut si cal dels encarregats de material) cuidarà l’ordre del local i del lloc de pupil·latge.

Utilització de caiacs

S’acorda que quan un soci vulgui sortir en dies diferents a dissabtes o dimecres, trucarà a Mútur per obtenir la clau. En aquest cas només podran tenir accés als caiacs els socis que acreditin la titularitat d’aprenentatge atorgat per l’Asociación de Empresas de Kaiak de Mar, i que es pot obtenir després de passar els cursets que ens imparteix en Pau Calero.

Sortides trimestrals

Es proposa fer al menys una sortida trimestral a diferents llocs (per exemple Colliure, Begur, El Muga, El Ebre...), i s’acorda que qui s’encarregarà de la seva organització seran Anna Suárez, Nardo e Iñaki.

Travessies

Es consideren travessies aquelles tres ja habituals o que esdevindran habituals: Port de la Selva (amb tornada a peu), Portbou i les Medes. S’acorda que Patri i Mútur s’encarreguin de la seva organització.

Viatges

S’acorda que de moment Pilar Colomer i Mútur se encarreguin d’aquest apartat.

Institut

S’acorda que María Giró acompanyarà a Mútur i Pau Calero en les sortides de l’Institut dels dimecres.

Blog

Tot i que es va dir que la participació en el blog era compartida, per desgracia no és així. Les entrades són

50 Mútur

4 Miquel

2 Javi

1 Patri

1 Lluís Torrent

4 Informació Escola d’en Mar

amb lo que és evident que queda massa reduït a un estil, el de Mútur, que per massa poètic es pot fer pesat i reiteratiu.

Per dinamitzar i fer més atractiu el blog, escolamarcadaques.blogspot.com, s‘acorda que en el moment d’acabar la sortida de dimecres o dissabte es decidirà qui dels participants s’ofereix a escriure sobre la sortida, i es demana més participació en general, ja que no cal escriure només sobre les sortides. També es proposa el blog com eina de comunicació entre tots els socis. S’enviarà una clau d’accés a tots els socis.

Es demanarà inclure a la Web de l’Ajuntament un link d’accés al nostre blog.

Gestoria

David Morales, des de la seva gestoria i de manera gratuïta, s’encarrega de tramitar els papers i les declaracions, i de buscar subvencions. En Xavi Caminada també s’ha ofert a trobar subvencions.

Comunicació

S’acorda que Anna Giró continuï enviant els mails i allò necessari per informar de les diferents activitats.

Propaganda

S’acorda que Patri i Natalie Corcoll busquin les millors opcions per encarregar samarretes, gorres, motxilles, etc amb el nostres logos.

Formació

S’acorda que Pau Calero continuï amb les labors de formació del nostre aprenentatge, qulcom que hem de ser conscients de la seva importància. Miquel i Josep Flor s’ofereixen a ajudar-lo.

Celebracions

S’acorda que Anna Suárez s’encarregui de concertar algun dinar o sopar, celebracions lúdiques que sempre oblidem de fer i que són importants per cohesionar el grup.

Demanarem a qui no va poder assistir ahir si volen i poden ajudar en les activitats anetriors.

sortida a norfeu

Ahir disabte, em vaig presentar a remar directament desde Barcelona, bé , aixo ho faig molts cops pero en aquesta ocasió sense dormir la nit anterior, problemas de feina i d´altres , em varen impedir el son .
Pero aixó, per a mi tan sols es anecdòtic, l´important, com sempres es volguer i us puc asegurar que jo sempre vull., quan de sortir el mar es tracta.
Aquest cop erem pocs , Mutur, Patri. Albert, Josep, Javi i jo. Quan ja erem al mar es va deçidir anar cap a Norfeu, si esteu el cas i em coneixeu jo mai dic res , deixo dir els altres i ja m´está bé el lloc al que es deçideixi anar, em resulta indiferent, donç un cop al mar ho paso be sempre.
El mar ens obsequiave en aquesta ocasiò amb una ´-divertida  tramuntana- i de moment encara que a algú li girave el caiac - !oi   que si Patri! no es feie gens complicat.
Mes tard, ja a la vora de Norfeu, varem deçidir parar una estona ´i s hi estave força bé, ( segurament aquells francesos que ja hi eren, també ho pensaven , pero el seu aspecte era molt poc deportiu)
Ja de tornada s´havía de remar amb força, es clar, donç ara la tamontana ja no ajudave, pero em va agradar era estimulant-
I bé, personalment  he de dir que encara que molt practic es força cutre i depriment el container del material pero fa el seu servei que es del que es tracta, aixo sí, procuraré no estar gaire dins, donç no es agradable.
A la tarda varem tenir una reunio i ...... bé no tinc ganes de  dir res sobre ella.
Tenim nous reptes com Medes, Port-bou i ho afrontarem amb ilusiò.
Es important dir que tothom fa el que pot , que la gent  vol ajudar, pero tots tenim  trevalls, feines, familia i s´ha de tenir en compte i sobretot no emprenyarse quan algú (el qui sigui) dona la seva opinió, tan respectable com qualsevol, i sisplau diguem coses , parlem, expliquem siguem sinçers, pero de cara que es el mes autentic, com sempre dic el mar sempre hi es i ell si que no menteix, es com el veiem.

REPTES, CRUÏLLES, ÀNIMS, I LA TRAMUNTANA

Feia tramuntana, potser força sis, i el mar estava ple de encrespaments, nosaltres tornàvem de les nostres activitats, als hotels, a l’Ajuntament, a la cadira d’un dentista, i el mar era una contradicció, el més fàcil era dir avui no sortim, avui no palejo, em quedo a casa i allí es queda el mar, fora problemes. Però els problemes es fan forts quan els evitem des de la pobresa del no fer.

Avui hem sortit la Patri, l’Anna Giró, en Javi i jo, i al arribar a la punta de la bocana de Portlligat, allí on gires ben pegat a la roca, o la tramuntana et gira a tu i et torna a Portlligat, la Patri ho a intentat una vegada, i la tramuntana li ha girat la proa del caiac i l’ha tornat, sense problemes, a Portlligat. La Patri ho ha provat altra vegada, i no era fàcil tornar-ho a provar, sortint de la corrent, girant el caiac. enfilant de nou la punta, i la tramuntana l’ha tornat a girar i enviar a Portlligat, i altra vegada, insistent, inassequible, la Patri ha enfilat la punta, i jo que estava animant a la Patri, he sentit els renecs de les roques de la punta davant la tossudesa de la Patri, i aquesta vegada la tramuntana ha claudicat, la Patri ha enfilat cap els penya-segats de Salqueria, i ha arribat, cap problema, i hem seguit fins Guillola, després fins Calabona, on hem parlat en una conversa tranqui-la i surrealista, jo m’he posat un guant com a gorra perquè el sol pegava de valent i jo no portava gorra, i hem tornat en un riu enfurismat que ens ha portat volant fins a Buquelles, les hem creuat amb certa dificultat, però sense problemes, hem enfilat Portlligat contra una tramuntana forta, i hem arribat després de palejar tres hores. La Patri no havia dinat, estava feta pols, però era una reina, ella ha viscut uns moments que d’haver-se quedat a casa no hagués viscut. Res està escrit de qui es queda emparat a la vora del camí sense afrontar el que vingui.

He oblidat dir que la Patri, a més de la tramuntana, ha patit l’activitat d’en Javi, tot un nen ple de força i energia, fins i tot ha cantat una ària que s’ha emportat la tramuntana, jo he vist les notes saltant entre encrespaments, meravella, mai ningú ens traurà el que hem viscut aquesta tarda, gracies a Anna, Patri i Javi per ser i afrontar la cruïlla sense quedar-se amagat i segur a casa.

En cap moment hem tingut sensació de perill, perquè d’haver previst un mínim de perill no haguéssim sortit. Els reptes hi són per enfrontar-los, i una vegada enfrontats, sigui qui sigui el guanyador, els reptats o nosaltres, segur que ens sentim tant bé com avui ens hem sentit i ens sentim nosaltres.

El dissabte, i mentre podem, hi tornarem.

MOLTS DIES, I AVUI UN DIA MAGNÍFIC

Avui hem sortit en un dia tranquil i a la vegada salvatge. Hem trobat tramuntana, hem palejat, hem vist un paisatge nítid de sol, mar, llum, roques i ones, hem parlat, i hem tornat pensant, al menys jo, que cal tenir silenci per permetre que la vida continuï sent en el temps que tenim.

Abans de continuar amb aquest dia que justifica qualsevol misèria, vull dir que fa temps, massa temps, que no escrivim en el blog. No passa res, tornarem a escriure, i serem la veu que bonament conta quant hem vist i sentit palejant.

Dir que hem seguit sortint tots dos dies (dimecres i dissabte) de totes les setmanes, i que recordo poc d'aquests dies, un dia sortint amb pluja forta, un altre menjant amb Javi un entrepà a Guillola, mentre Pilar Colomer, Natalie Giordano i jo l’acompanyanvem, i es que Javi havia vingut des de Zaragoza per palejar i no havia menjat res (ara potser hem dit el que no teniem que dir), i recordo també un intent d’escalada d’Escurucuc de Sa Sebolla, amb gavians defensant els nius, amb sabates que relliscaven, i no arribant fins dalt, però hi tornarem.

Dir que varem fer la reunió a Portlligat amb música i que continuarà.

I dir que avui érem Miquel i jo, i que la tramuntana al principi no era massa forta, potser força 6, però arribant a Cap de Creus era molt més forta, feia por veure la Rata i Sa Claveguera cap a Port de la Selva, amb ones impressionants. Tornant ens hem cansat molt més que anant, i a Calabona hi havia moments que les ratxes eren tan fortes que no avançàvem. Tornant hem tingut que entrar contra tramuntana fins gaire bé el fons de totes les cales. Des de Guillola hem tornat en un riu de meravella. Han sigut tres hores exactes palejant sense parar i contra tramuntana. En Miquel diu que feia molt que no s’ho passava tan bé.

Dir que fa quinze dies en Ponç Feliu, mentre albirava ocells, va veure cinc balenes que durant força rato es movien per davant de Cap de Creus. I nosaltres no hi érem!

Dir que en Pau i en Rai varen fer una conferencia amena i rica sobre la seva estada en kaiak a la Baixa Califòrnia, i que ens varen fer entrar ganes d’anar-hi.

Dir que el dia 29 ens trobarem per parlar d’Umiiartoq, que ens en sortirem perquè tot està clar: mantenir el bon rotllo i palejar.

Dir que el 12 de Juny sortim de Portlligat cap a les Medes, que allí ens esperen, i que allí brindarem amb cava i suc de pinya, que és la beguda nativa d’Umiiartoq.

Dir, per acabar, que molt bé qui avui no ha vingut, que no passa res, que hi ha molts dies, però que també avui s’ho haguessin passat bé.

I dir que agraïm als deus, o a qui sigui, per deixar-nos tenir dies com el de avui en una mar, una costa i un vent també com els d’avui. No cal dir que al paradís també els tindrem, faltaria més.

El dimecres, si tot va bé, tornarem a sortir.

VENT DE MAR, CONFERÈNCIA I POCS ANIMALS

Dimecres passat varem sortir amb vent de mar incipient, la Pilar va proposar anar a Cadaqués, jo vaig pensar que amb vent de mar no és bon itinerari perquè tornant s'ha de superar la Punta de s'Oliguera, però el vent no era fort i varem anar-hi. Error. Érem Natalie Giordano, Pilar Colomer, Josep Flor, Josep i jo. L'anada va ser bona, fins i tot ens varem creuar amb un caiac doble on dos francesos que es van confessar principiants palejaven sense cobrebanyeres, ens van preguntar per Portlligat, vam dir que noe ra lluny i va ser l'ultima vegada que els varem veure, nosaltres i qui sap si ningú més.

El fet és que nosaltres varem arribar a la Platja Gran i quan començaven a vorejar la badia per la part sud, vaig veure que el vent i les ones augmentaven i vaig preferir tocar retirada, sempre és millor ser prudent i equivocar-se sent-ho per excés. I a Punta de s'Oliguera les ones eren altes, i en una d'elles la Pilar i la Natalie Giordano varen surfejar de manera temeraria, peròel fet és que varem superar la punta i tot va ser més fàcil.

Amb el mar més tranquil em vaig apropar a Pilar per comentar-li l'ensurt i em va dir que s'ho havia passat molt be, un Dragon Can natural, som molts els que tenim poc al cap, deu ser una condició per gaudir de la vida.

Varem arribar a Portlligat sense haver vist el caiac doble del francesos principiants, segurament s'havia enfonsat, però també segurament ells sabien nedar. Sense bromejar, el que és segur és que amb un caiac sense cobrebanyeres i sense experiència no crec que haguessin pogut fer el trajecte de tornada, a saber doncs on eren o on són.

Per la tarda varem tenir la conferència d'en Pau sobre Groenlandia, on no hi han ones però hi han icebergs que et cauen a sobre, i varem parlar sobre el que volem fer a Umiiartoq i l'Escola d'en mar. Ho concretarem a la reunió que farem al local de Portlligat., el divendres 30 d'Abril a les 19.30. Seria important assistir tots els que tinguin relació amb l'Escola perquè de tots nosaltres depen el seu funcionament.

Ahir dissabte varem sortir Pilar Colomer, Anja, Anna Suárez, Renne amb la seva filla i el xicot de la seva filla, Javi, Xavi Masanés i jo, i varem tenir un dia amb mar magnífic, sol magnífic però cap animal. Crec que varem gastar tots els animals el dissabte de fa vuit dies. Varem palejar fins Messina, Massa d'Oros, Cala Bona, i només varem veure unes quantes tonyines, quelcom que abans ens hagués semblat digne de menció però que el dissabte ens va semblar no res.

Recordeu que hi ha un blog, mardamunt.blogspot.com, escrit per aquells que palegen el Mar d'Amunt, nosaltres som els del Mar d'Avall, que és molt interessant i que de vegades respon preguntes a qüestions que nosaltres ens fem i que no sabem respondre. Podem aprendre molt d'ells, uns companys de mar i de paleig.

A partir d'aquesta setmana les sortides es faran els dimecres per la tarda a les tres, en lloc de fer-les els dilluns. Crec que tothom o sap, però convé dir-ho.

SOFRE I GAVINES

Dilluns passat varem sortir de Portlligat mentre els alumnes de primària de l'escola de Cadaqués també sortien a palejar, ho fan totes les setmanes, és una activitat que nosaltres organitzem i és tot un plaer veure que s'apropen a una natura que és un privilegi tenir i poder gaudi.

Nosaltres varem enfilar cap a Cap de Creus i encara portàvem les imatges i les sensacions de la sortida de dissabte. Érem Anna Giró, Marta Duch, Pilar Colomer, Natalie Giordano, Natalie Corcoll, Rafa, Pau Calero, Pep, Albert, i jo. Marta, Pilar, Pau i jo érem supervivents de l'expedició d'il·luminats de dissabte (per cert, diumenge vaig parlar amb Gemma de Projecte Ninam i em va dir que el dissabte el catamarà va tenir dificultats per tornar a port degut al vent de sud que es va aixecar per la tarda, i no van arribar a Roses fins les nou de la nit, així doncs no érem els únics arriscats navegant mar en dins darrere balenes).

Tornant a dilluns, teniem una mica de vent de sud, però poca cosa. Varem entrar a la Coua de l'Infern, on varem recordar la vegada que entrant després d'una tempesta que ens va agafar en ple mar, amb trons i llamps, sentíem una forta olor de sofre dins la cova, quedant clar el perquè del seu nom, ni colors ni raigs de sol, simplement és l'infern o part d'ell.

Anna, Natalie Corcoll i Rafa varen tornar a Portlligat. Cal dir que era el primer dia de la Rafa i es va portar de meravella.

Els altres set varem palejar després fins Es Camallerís, on Kirk Douglas i Yul Briner es barallaven a "La llum de la fi del mon" i on l'any 1955 una balena va embarrancar i el pare d'en Miquel se li va pujar a sobre.

Després varem pujar en un petit illot (?) on les gavines tenien nius, ens van atacar però no massa, encara no entenc com no ho varen fer amb més violència perquè varem veure molts nius amb tres ous per niu, i fins i tot en alguns nius hi havien pollets nounats. Suposo que les gavines ja ens coneixen, deuen dir "ja estan aquí els palistes, estan sonats però són inofensius". La veritat és que varem estar a un pam dels pollets i no varen reaccionar. Només una d'elles va passar en vol rasant a uns centímetres del cap de la Pilar, però aquesta no s'en va adonar, mai veus quan de a prop et passen, són els altres els que ho veuen.

Varem tornar contra el vent, en un vespre bonic, encara més bonica l'entrada a Portlligat, en Dalí tenia res de tonto escollint el lloc on viure.

Al arribar ens en varem adonar que eren quarts de set, havíem palejat més de tres hores, i tothom va sortir de pressa cap a les seves obligacions, molts nenes i nenes estaven a casa sense uns pares i mares que no sols no tenen res al cap, sinó que en contes de pardals hi tenen gavines. Gavines amigues, però.

Altra vegada una tarda magnífica, i que continuïn.

Recordeu que avui dimecres sortim a les tres, i a les set ens trobem a l'Art i Joia per escoltar la xerrada d'en Pau sobre Groenlandia, i conèixer les activitats propostes per l'Escola d'en Mar.

MAR, VIDA I BOGERIA

La vida podria ser definida i entesa com catorze kaiaks endinsant-se en el mar, enfilant l’horitzó i perseguint un catamarà que també persegueix dos balenes. Una descripció plena de vida i bogeria que és un plaer haver viscut.

El dissabte varem sortir a totes hores, de tots els llocs i en totes les direccions.

Un primer grup, amb Pau Calero, Eduard Marqués, Salvador i jo, va sortir a le set del matí i tant de bo haguéssim sortit a les sis, tan bonic i tranquil i encisador era el mar de bon matí.

Era un mar ple de vida animal, nosaltres inclosos. Varem veure i quasi be agafar dos peixos lluna, varem estar envoltats varies vegades per tonyines, en Salvador va veure al horitzó dos esbufecs de balena, en Pau va veure un altre esbufec, i teníem la sensació de estar en un caldo primigeni de densitat i vida.

Varem palejar mar endins, bastant passat Messina, i a les vuit trenta s’ens varen afegir tres palistes més, Miquel, que havia sortit de Portlligat i s’havia trobat i conegut a Manel i Ernest (disculpeu si equivoco noms, tot era bastant aturdidor) de Villajuiga i que també ens estaven buscant.

Varem palejar fins Massa d’Oros, la Rata, encara entre bancs de tonyines, i en Miquel i jo varem tornar cap a Portlligat per trobar el tradicional grup de les deu. Varen arribar desperdigats, primer en Josep Flor, seguit de Marta Duch i Anja, i més enrere Pilar i Xavier, i encara més enrere Anna Suarez i una amiga seva no massa experta i que van preferir quedar-se prop de Portlligat, i lluny, molt lluny, la René, que havia arribat i sortit més tard i que palejava solitària i incansable .

Varem tornat a la Rata que estava plena de gent, els palistes, que la escalava i trepitjava, era tota una imatge veure-la des de lluny, trencada la seva habitual soledat, semblava un illot accessible i fàcil quan és un racó de turbulència i singularitat.

Llavors va sonar el tret de sortida de la bogeria. Algú, des de dalt de la Rata i amb prismàtics, va veure lluny en l’horitzó el catamarà de Projecte Ninam perseguint una balena. Ens va faltar temps per enfilar i perseguir el catamarà, que per fer-ho més difícil va girar i va dirigir-se mar endins. Cap problema, nosaltres érem plens d’energia i l’havíem de gastar. La Pilar va intentar posar seny, sense parar de palejar, però va fracassar, tots seguíem palejant com embogits, quelcom deuen tenir les balenes que són capaces de atraure fora de tota cordura, i si no que l’hi preguntin al capità Achab.

Jo vaig accedir a acceptar una mica de seny i vaig telefonar al catamarà (l’Achab no ho podia fer) i primer em va contestar la Gemma que no era al catamarà sinó a Barcelona, i quan li vaig parlar de balenes ella em va dir que ella estava veient cotxes, em vaig disculpar i vaig trocar al Albert que sí estava al catamarà i em va dir que seguien dos balenes, mare i filla, i que s’estaven desviant vint graus, però que teníem un altra balena prop de nosaltres.

Lo dels vint graus no ho vaig entendre però lo de la balena sí. Varem estar bastant rato palejant mar endins, però no varem veure res. Portàvem ja més de cinc hores, i qui no havia baixat a la rata feia doncs cinc hores que no havia sortit del forat, i poc a poc, en diferents grups varem començar a tornar cap a costa.

Pilar, Anja i René varen ser els primers en enfilar cap a Portlligat que quasi no es veia. Després tots els altres.

Una vegada a Portlligat varem saber que René, prop de Guillola i tocant a costa, va veure moltes baldrigues, i de sobta va sentir al costat seu dos esbufecs de balena, i va veure una balena que havia sortit i s’apartava nedant i la René va quedar tan trasbalsada, impressionada i contenta que se l’hi saltaven les llàgrimes.

Magnífic. Sis hores sense sortir del kaiak, en un ambient aclaparador, enlluernant i ple de vida, amb gent boixa i donada a la bogeria, perseguint balenes, escalant illots, parlant amb catamarans que també semblen fora de tot seny, i sobre tot l’ensenyança de que per trobar allò que es busca, i tal com va demostrar i merèixer la René, no cal portar kaiaks magnífics, ni pales ultramodernes, ni ser un gran palista, no, cal merèixer ser en el lloc adequat en el moment adequat. I com se sap aquest lloc i aquest moment? Doncs no ho sé, i tampoc trucaré al Capità Achab per preguntar-ho, però em sembla que te quelcom a veure amb la capacitat de bogeria i d’apreciació de tota forma natural d'aparent falta de seny.

Gràcies a tots per haver vingut i haver fet possible un dia tan magnífic.

Encara hi han balenes i encara tenim la sort de tenir el temps i les ganes de buscar-les.

Avui dilluns tornem a sortir.

El dimecres potser també sortirem, i a les set ens trobarem a l’Art i Joia i parlarem, en Pau sobre Groenlandia, jo sobre l'Escola d'en Mar, què més podem demanar, encara estem plens de vida.