dilluns, 25 de gener del 2010

FRED, TRAMUNTANA I CORATGE

Avui feia tramuntana (força 5) i fred, i hem sortit a palejar Pilar Colomer i jo. Ella potser no ho tenia clar, però hem girat la bocana de Portlligat sense problemes, arribat als penya-segats de S’Alqueria, i després a Guillola i en cap moment s’ha vist en dificultats. La tramuntana és un vent noble contra el que per qüestió de força pots o no pots, però que mai et dona la sensació de perillositat i inestabilitat. La tornada ha sigut ràpida i divertida, com sempre amb tramuntana, i de fet és quan la tramuntana bufa de popa quan, encara que no et canses, tens sensació d’inestabilitat. Admirable la disposició i el coratge de la Pilar, qui l’hi havia de dir fa un parell d’anys que en ple Gener, en un dia fred i de tramuntana, estaria palejant contra el vent. Enhorabona i endavant.

Dissabte, si tot va bé, hi tornarem.

3 comentaris:

  1. Superant els reptes, desafiant els meus propis límits ... sempre endavant!!! Va ser un plaer total!!! M'has contagiat la passió pel kaiac i pel mar i sento que mai t'ho podré agraïr prou bé!!! Moltíssimes gràcies Mutur!!!

    ResponElimina
  2. Avui(ahir) dissabte 30/01/10 hem anat a estirar les cames, la margarita i jo, a l'estany de Banyoles, fent la volta "al lago". Un escenari d'aigua sempre tant diferent.Després d'un esmorzar sorprenent a Can Selvatà (recomanable especialment per unes botifarres de perol excepcionals de Santa Pau) hem fet a bon pas la volta al llac caminant amb sol.Hem aprofitat per cantar algunes melodies -amb les lletres que se'ns esborren de poca pràctica- a l'esglèsia de Porqueres i hem badat amb els "remers" que palejaven en diverses modalitats en aigues verdoses. Hem estat una bona estona contemplant el papallonejar de braços i pales. Certament que porten el rem molt alt, amb els braços gairebe estirats. Ara a dreta, ara esquerra, ballant sobre una esquena adreçada. I hem pensat que potser a mar és més difícil la tècnica. Cadascú però, ja ho dius tu Mutur, rema com vol o com pot o com sap... Però tots, un dia o altre, hem vogut ésser ballarins o timbalers quan sortim d'un espectacle que ens ha seduit.
    Una abraçada marítima des de Celrà.

    ResponElimina
  3. Cert Eduard, és un plaer veure l’estètica i l’equilibri dels “professionals” del paleig, i de fet crec que tots podem arribar a imitar la palada perfecta, tal com tu dius amb l’esquena dreta i els braços estirats, tal que un dels conillets de Duracel, però una cosa és palejar durant una passejada pel mar i altra és fer-ho a ritme quasi de competició. És com la diferencia que hi ha entre fer competicions de marxa i caminar, entre córrer en competicions atlètiques i recórrer uns kilòmetres corrent, els estils són diferents tot i que la base és la mateixa. A vegades m’agrada fer la palada perfecta, no costa gaire, però de seguida torno a la meva, aquella amb la que hem sento còmode. Tot està bé. Què bonic, per exemple, caminar i aturar-se en una Església per cantar cançons que tot just es recorden, i també menjar botifarres. Hem de ser més lúdics, al menys qui palegem a Cadaqués, que no ho som prou. Emportar-nos menjar, o aperitiu, fer més com els grecs antics que entre menjada i menjada de bous a les platges, van intercalar algun atac a diferents ciutadelles, algun acte de pirateria, i amb tot junt van escriure l’Odisea, però la base era les menjades de bous i altres viandes. Fins aviat Eduard i tots els teus companys.

    ResponElimina