SOM HABITANTS DEL VENT

Avui hem sortit entre transaccions comercials, una samarreta?, quan?, màniga llarga?, amb tramuntana no massa forta, potser força sis, amb ratxes de força set, i el mar era molt endins, estava enfonsat, i érem Anna i Maria Giró, Pilar, Jordi Rotllán, Jordi Caselles, Josep Flor, Athila, Miquel i jo, i a la bocana de Portlligat la tramuntana bufava forta, però hem seguit, qui no ha de seguir amb una mar i un vent que neteja esperit i vida i el cos sencer, mai deixaran de trobar-nos saltant en les ones quan la tramuntana bufi forta cap a Portlligat, serem sempre, som fugits de Siempreserás, un lloc tronat i cursi, i no tenim altre magnífic remei que ser.

He arrastrat a Jordi Caselles, hem patit tots dos palejant contra el vent, però no em sap greu dir-ho, no ho amago, perquè Jordi és admirable, mereix tot el nostre ajut i afecte, gran és per palejar en el mar i sentir que pot ser en aquest element tèrbol i primigeni. Ens hem aturat a Ses Neues (mal anomenada Sant Lluís) i hem parlat, estant allí s’ha apropat Menorca, serem meravella, l’última setmana de Octubre, primera de Novembre, qui no pot ser meravella en una illa que espera i és màgica i guarda paraules que mai seran trencades?

Un grup ha continuat fins a Cala Bona, on ens havia d’esperar a Miquel i a mi, els dos acompanyàvem un altra grup que han tornat a Portlligat. Jordi Caselles ha bolcat. No passa res, cap problema. Hem protagonitzat un rescat digne de pel·lícula italiana, entre tramuntana i equivocacions, el caiac se’n va, ara es en Jordi que se’n va, i la tramuntana bufant, però hem arribat a Portlligat, i Miquel i jo hem tornat a enfrontar tramuntana, quin plaer fer-ho, i a l’altura de Guillola ens hem creuat amb un iceberg ple de tendresa, jo no he pogut parar, però el iceberg és encara, poc importa el que porti, desprenia  carícia i tendresa, tot té el seu temps, la sort és encara navegar i ser.

Des de Cala Bona, amb María Giró, Athila, Josep Flor, i Jordi Rotllán, hem continuat fins Jugadora, i al tornar, cavalcant com sempre el vent, Nathalie Giordano era amb nosaltres, ella que lluita i és no ens podia fer fotos, ni fer-nos recollir troncs, però no hi ha millor tresor que un grup d’amics que sense res a canvi t’estimen. 


I hem arribat a Portlligat molt tard, el sopar ens esperava, i la badia que pertany a qui la mereix, ara escric, avui hem cobert la nostra part que ens acosta al paradís, que farem com ens doni la gana, tots hi serem, i qui digui que tot és poesia, altra vegada, que vingui, res pot ser millor que el que fem en aquests, tants, dies.

Dir encara tres coses:

1. Encara que en Miquel torna a ser aquell que enyoràvem, cabal, boig i lliure, avui li han tirat moltes roques a Cala Bona, ha sigut sorprenent, i veient-ho Athila ha rigut molt.

2. Per allà on passa no torna a créixer l’herba, però això no ens afecta, és fort i tranquil, no sabem quin idioma parla, però des de fa anys és amb nosaltres, el que faltava, benvingut Athila.

3. Jordi Caselles serà també sempre benvingut, un orgull per a nosaltres, i gràcies a qui tenen la sensibilitat de ajudar-lo.


El dissabte no sortirem al matí. Hem quedat al les 16.45 a Portlligat per anar a la Processó de la Verge del Carme, una bona excusa, i no podem dir quan acabarà la palejada, és nit de lluna plena, aquella de Bourbon Street, i encara tenim ulls de fera, i fem allò que sabem està mal fet, i no ens veuran l’ombra, ni sentiran els soroll dels nostres passos, però hi serem, no ho dubteu, hi serem.