diumenge, 30 de desembre del 2012

AQUEST MON... EL NOSTRE MON

Ha pasat un any!  un altre si, ens preguntem coses , continuament ens preguntem coses, potser ara mes que mai, pero sempre ha estat així.....¿Que pasará demá? ¿Qui deçidirá? ¿ Qué farem si no trovem alló que neçesitem?  I mai , mai surt tot com ens ho havíem imaginat, de vegades ens en sortim, tal i com diu la cançó dels Manel i moltes altres ....no.
Pero el que es çert i real, es que continuem, tornem , hi som ! Sempre hi som!
A través del Caiac, hem conseguit, segurament sense saver-ho, alló que tanta gent está çercant tota una vida....alegría , il-lusió, feliçitat a la fí.
Alegría, i ara parlaré per mi, d´anar a Cadaqués, quan desde Barcelona pujo al cotxe i faig aquest camí que em durá al petit paradís de cap de setmana- Il-lusió, perque se que el que m´espera es trovarme amb tots aquests companys, que com jo troven la feliçitat, i no exagero gens, dins un petit vaixell amb un forat, amb el que navegarem unes hores en aquestes aigues entanyables i sempre diferents, encara que conegudes.
En tot aquests anys ha pasat molta gent per l´escola d´en mar, uns ja no han tornat, d´altres venen menys...
pero estic segur que tots han sigut feliços cada cop que han arrivat a Port Lligat i han marxat encara millor després de la sortida matinal o de tarda.
Parlaría de la Mariona, d´en Lluis Torrent i de molts, molts , pero no cal, ells son part ... i ho serán sempre.

Ahir disabte era l´ultima sortida de l´any  i ahir com tants i tants días hem gaudit.
!Qué mes dona tenir un rei gilipolla, que s´entreten matant elefants! o un govern rádical i carca , que ens posa de mala llet, intentant enfrontar-nos a tots i complicar la vida amb les seves incomprensibles deçisións.
Nosaltres !sortim al mar en caiac! i som  diferents uns i altres, es clar, uns volem un mar mogut, d´altres els agrada mes tranquil i planer, pero un cop dins el forat, tots`portem la mateixa samarreta de l´il-lusió.
Tots, en aquests anys hem tingut boniques historias, preçioses histories que moltes s´han fos com les ones de ses buquelles, mesclades entre les roques i la sal.
Sé que som diferents, a tots els altres clubs de caiac, se que potser no som els mes organitzats...pero a mi m´encanta com som! i segurament aquesta manera de ser o fer ens fá gaudir més encara, Som imperfectes, i tant... pero !I que!  si així ja ens esta bé.
Meravelloses sortides de nit de lluna, com la de Port a Cadaqués de fa çinc anys, que no oblidaré, Sortides amb ones, palejades llargas a Port- Bou , Llança  etc.
Graçies en Toni, hem sortit i ens hem obert....Cala Montgó, Medes ... i sobretot Menorca i Cabo Gata.
¿Qué mes volem?
Per aixó , ara , que ha pasat un altre any, de canvis , d´iniçis , també de finals, estic segur que no perdrem aquesta il-lusió que tots i totes tenim quan cada día ens dirigim a Port Lligat, perqué savem que un cop dins el forat aparquem feines i malts de cap, per tant sols ....navegar, remar, sentir, viure.

!QUE  SIGUI UN MOLT BON ANY , COMPANYS (  HO SERÁ...JA VEUREU)

SALUT I ONES!


MIQUEL

2 comentaris:

  1. Dissabte era amb tu, Miquel; érem 11, tots habituals; tots vam palejar i vam ser, suficient, i avui estic molt d'acord amb el que has escrit, molt. Jo personalment tinc un cansament que passarà pero vull pensar que Portlligat és un lloc on es pot arribar i sortir a palejar content., i on mai es perd la sensacio d'anarquia i de llibertat. Costa mantenir un lloc màgic, no el venen en lloc, i nosaltres el tenim, l'hem de cuidar, no hem de deixar que cap problema ni cap cansament ens aturi. Totalment d'acord amb el teu escrit, amb tot. D'una manera o altra, l'any vinent anirà bé. Gràcies a tots pel any que hem tingut.

    ResponElimina
  2. ...per tant sols ...navegar, remar, sentir, viure.
    Em sento una privilegiada per poder compartir "només això" !!!!!!!!!!!!!!!!!!
    Jo també espero que sigui un molt bon any !!!!
    Salut,

    ResponElimina