Ahir el mar era de plom, gris i dens, pesat i compacte,
Homer hi caminava, i amb ell totes les històries hi eren, ahir era un plaer
navegar aquell mar. El cel era també gris. Plovia. I nosaltres érem cinc
afortunats silenciosos que treien el nas a Cap de Creus i veien passar lluny
les ones d’una tramuntana que nosaltres tot just sentíem. S’havien obert les
portes de totes les possibilitats, i en tromba arribaven, les possibilitats,
podíem ser allò que més sempre havíem volgut ser, i podíem fer allò que sempre més havíem volgut fer, i llavors com no ser feliços en aquell moment on tot ens era
possible? Va ser curt però està ja escrit, Homer ho porta amb ell, sempre
tindrem tots els moments que les portes obertes possibiliten,
què més podem voler.
Érem Anna Giró, Nathalie, Peter (l’anglès singular),
Santiago i jo, i les fotos són de Santiago, només dos, però si us en fixeu,
passant darrera, vitals, es veuen totes les possibilitats. I també, si forceu l’oïda,
sentireu la música irlandesa que tota l’estona ens va acompanyar. La vida és per qui la pot i sap viure amb alegria.
Dissabte, amb tramuntana, si tot va bé, hi tornarem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada