Diuen que el Jueu Errant es deia, o es diu, Ashaverus. Una nit de Pasqua , en una taberna, mentre els parroquians menjaven i bevien en abundància, algú va cridar “en cap Pasqua s’ha menjat mai corder millor que aquest” i una altra veu va dir “això només ho podria dir el Jueu Errant, perquè només ell ha viscut tantes Pasqües”. Llavors d’una taula arraconada, s’aixeca un estranger pàl·lid i pèl-roig, i diu “ el millor corder de pasqua el vaig menjar a Cesarea quan jo era nen”, i en mig del silenci surt de la taberna. Un bromista? Ashaverus?
Diuen que Ashaverus dorm poc i de peu, i que casi sempre està caminant o navegant; que sempre està trist i que parla totes les llengües; que només pot desembarcar cada set anys i que quasi sempre té set.
Dijous només vam sortir Albert i jo. Estava anunciat temporal de mar, també tramuntana i pluja. Vam sortir des d’un Portlligat ple de francesos (fan vacances escolars) i al mar no vam trobar ningú, tampoc ones importants, ni tramuntana, i només una estona de pluja, vam palejar fins a Cap de Creus, i tornant vam dir que enyoràvem els dies d’hivern, no hi ha com els dies d’hivern per a sortir al mar.
Dissabte ens vam trobar un inesperat i dur dia d’hivern. Primer ens vam glaçar, Nathalie i jo, a la moto, i després baixant els caiacs tots vam passar molt fred. Érem Pilar, Nathalie, Diego, Josep Parada, Miquel i jo, i també ens vam trobar una tramuntana inesperadament forta, força 8/9, molt més que la de dissabte passat, amb pluja i fred, i vam recordar amb ironia el que havíem dit dijous sobre els dies d’hivern. Pilar va palejar fins a la platja de Guillola, on es va refugiar en una petita barraca, se la veia magnífica assentada en una cadira, esperant, lluny de tramuntana, pluja i fred. Nathalie i jo vam continuar fins a Cudera, on vam decidir tornar perquè la pluja estava calant a Nathalie (amb Diego era l’única sense roba impermeable), i ja en teníem prou de dia d’hivern. Diego, Josep i Miquel van continuar fins a Cala Bona.
Vam tornar a una velocitat que feia por, encara que frenessis amb la pala semblava que podies despagar, i una vegada als armaris, recollint vam passar tot el fred que palejant no havíem passat
A Portlligat, en tot el matí, no vam veure ningú, cap francès, només Moisés, i si Ashavarus era allí, si l’hi tocava desembarcar, amb la seva set i la seva tristesa, doncs no el vam veure, en realitat mai sabrem si aquell que veiem és Ashavarus, però sempre hi ha possibilitat de que ho sigui. A més de balenes, que ja passen, ara potser veurem al Jueu Errant, i a altres personatges que inventats o no, existeixen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada