II TRIATLÓ DE CADAQUÉS

Sempre dic, i diré, encara que les possibilitats de que succeeixi el que demano siguin poques, per a no dir nul·les, que si algú proper troba el lloc on cal signar per a obtenir més temps de vida, un afegit de temps, que m’ho digui, que signaré sense pensar-ho, faltaria més.

Avui, en un Portlligat ple de gent, de colors, de esforços, de camins creuats, de activitats diferents, ha hagut un moment que he tingut l’epifania de sentir que tot allò valia la pena. I “tot allò” és la vida. Que m’avisin doncs. Firmaré.

Hem començat aviat, a les 8.30. Havíem d’ajudar als nedadors de la triatló. Entre els participants de la prova hi havia un equip de Umiartoq Escola d’en Mar. Miquel nedant, Josep Parada en bicicleta, jo corrent. Els participants han nedat en un aigua freda, amb tramuntana, escortats per María Giró, Pilar, Nathalie, Lluís, Diego, Nardo i jo. Després han sortit a fer en bici un recorregut, llarg, dur i perillós. Josep Parada, que anava força ben preparat, ha punxat la roda dues vegades, perdent un temps que només qui es troba en el lloc, patint la prova, pot comprendre el mal que fa perdre. No és qüestió d’arribar abans, ni de fer un millor o pitjor temps, és qüestió de ràbia per uns vint minuts aturat, una pèrdua que té res a veure amb la forma física ni amb l’esforç en la preparació. Després he corregut jo, i m’he trobat molt bé, tant bé que per això demano una prorroga, més temps, perquè vull tornar a tenir el plaer de córrer sentint que el cos et porta en un recorregut on altres com tu corren perquè sí. Fins i tot he fet allò més idiota, és a dir, veure gent a cent metres i dir “els atraparé”, i esforçar-me per fer-ho, quan ni m’importa qui eren, ni si corrien millor o pitjor, ni res de res, però m’ha agradat sentir l’esforç i viure’l. Quelcom idiota. La vida. Una meravella.

Mentre els ciclistes feien el seu recorregut, Pilar, Nathalie, Cristina, Berlin, Lluís, Nardo, Diego i jo hem sortit amb tramuntana fluixa. Uns han arribat a Jonquet, altres han arribat a l’illa de Potlligat, on han caminat, altres han arribat a Cala Bona, i després tots hem tornat quan ja també anaven tornant els ciclistes.

El nostre equip, Umiiartoq, “els naufragats”, ha arribat el nº 42 entre 81 participants, i el nº 13 entre 20 equips. L’any vinent, si tot va bé, hi tornarem.     

Dijous passat vam ser onze, vam palejar fins a Messina i Encalladora, ens ho vam passar bé, i el proper dijous, si també tot va bé, hi tornarem.

Hi ha fotos d'avui, fetes per Nathalie. A mi s'em veu molt atrotinat a l'arribada, les fotos no enganyen, però l'esperit el tenia fort, i a més he corregut bé, poc m'importa la realitat externa si l'interna és forta i el resultat general és bo.