Crec que he perdut el sentit de la força del vent. Avui
windguru anunciava vent de nord, mestral, força 8/10, i quan al despertar he
vist el polsim sobre la badia he sabut que windguru encertava. El polsim
s’aixeca amb força 9/10. Diego m’ha enviat un sms preguntant si sortíem, li he contestat que sí. Anant a Portlligat m’he trobat a Miquel disfressat de
caiaquista, i a Portlligt esperaven Jordi Rotllán i Josep Parada. Érem doncs
cinc. El mestral era molt fort, entrava a la badia de Portlligat. Hem sortit
amb alegria.
Camí de S’Alqueria hi ha hagut una ratxa que ens ha aturat
a tots cinc, una bona estona, he cridat “ja val”, i després hem continuat, hem
entrat al Jonquet, les ratxes eren sens dubte força 10, i el vent sostingut era
força 8/9. Sense problema hem girat Codera, deixat enrere Cala Bona, on hi
havia ratxes potents que ens desestabilitzaven, i hem arribat a Cap Creus, a
cala Jugadora, no l’hem travessat, recordant la mala experiència de feia poc,
hem vist muntanyes d’aigua que el vent aixecava més enllà de Massa d’Or, i hem
girat i parat a Ses Ielles, on hem menjat, i hem tornat en un riu magnífic.
Ha sigut un plaer, una força vital que ens carrega, que no
té preu. Mentre tancaven els armaris he dit que el dia havia esta bé, amb un vent
no massa fort. Els companys creien que bromejava però jo ho deia en serio.
Potser ho deia perquè en cap moment he tingut sensació de perill, i tot i la
força de vent, sempre m’he sentit tranquil, controlant. Però la força del vent
era 8/10. Al tornar i sortir dels caiacs els hem deixat un moment a la platja,
a Portlligat, un lloc arrecerat, i el vent els feia rodola. El vent era molt
fort, però m’ha semblat adequat. Un vent amic, que coneixem, que ens tracta bé,
i al que tractem bé. Una sort que ens dona vida.
Un dia que en lloc de gastar energia, tot i l’esforç, ens
hem carregat d’energia.
Dijous, si tot va bé, hi tornem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada