Continuem la singladura. Som. I ser és ja molt. Són ja nou anys en els que no hem deixat de sortir al mar ni una sola vegada. Nou anys amb bon rotllo anàrquic, sense saber mai quants som, qui vindrà, on anirem, però sent i anant. Nou anys amb problemes mínims, pocs problemes sent un grup humà, heterogeni i variat, i problemes a més de fàcil solució. Nou anys amb una gestió inexistent que dona magnífics resultats, a Portlligat teníem res i ara tenim una trentena de caiacs sobre pràctics estenedores, uns armaris amb material complert, l’Escola i l’Institut amb sortides setmanals gratuïtes, tothom que ve pot sortir també gratuïtament, i un record pel container que ens va conèixer i que segur que encara ens recorda, cal gestionar sense imposar, deixant que la deriva ens porti però sabent que som un grup i hem d’evitar el comportament individualista, cal pensar en i ajudar a tothom.
Dic tot això perquè dilluns els deus ens van premiar (són ja molts els premis) amb una sortida de lluna plena difícilment millorable. Érem vint-i-cinc caiacs, vam sortir des de Port de la Selva al vespre, vam sopar a Culip, i vam gaudir de lluna magnifica en un mar planer. No té preu. Agrair a Toni Albert, qui ens va ajudar a portar els caiacs, i amb qui a les tres de la matinada érem encara carregant i descarregant caiacs, ell i jo, en un Portlligat encara ple de lluna, i ell encara tenia que tornar a l’Escala, on de bon matí tenia una sortida. El ue fa Toni per nosaltres tampoc té preu. Felicitar a Jordi Casellas, qui va fer tot el recorregut sense problemes, pot estar content d’ell mateix, és un orgull tenir-l amb nosaltres. I agrair a tots els que van venir i van formar el grup compacte de vint-i-cinc caiacs que lliscava sobre el mar i sota la lluna.
Dijous vam sortir amb vent i mar de Xaloc, va ser divertit, érem Cristina, Anna, Cristina Masanés, Nathalie, Nardo i Lluc, Diego i el seu nebot, Salvador, Josep Flor, Toni Sbert, Mauricio i jo, i encara que el mar era encrespat, el vam gaudir.
Avui ha sigut una sortida de llum especial, de mar mogut, amb poques barques, hem girat Encalladora, i ens hem banyat al Canó Sec (Sa Conillera), un bany difícil per les ones però fresc i gratificant. Érem Cristina Masanés, Pilar, Josep Parada, Nardo, Xavier Masanés, Miquel i jo.
Dijous, si tot va bé hi tornem. Nathalie jo no hi serem, passarem una setmana a París, serem parisencs, un regal també passar una setmana a Paris amb Nathalie. I la vida continua.
Les imatges anteriors són de la sortida de lluna plena. I les quatre seguents són les de dijous passat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada