TOT VA BÉ, CAP PROBLEMA

Ahir érem tants, tants, que va haver un moment en que Portlligat semblava l’habitació dels Marx a l’opera, arribava i arribava gent i Portlligat semblava a punt de desbordar-se. Jo, quan sent ja molts, sent tots, vaig veure un altre dels grups que arribava (perquè arribaven en grups, portant les tovalloles a l’ombro) vaig dir un “no” que em va sortir de l’anima. Era el no de la lògica. Però nosaltres, i Portlligat amb nosaltres, es sabut que no tenim lògica, i a la fi vam sortir tots, i a sobre ens ho vam passar bé.

Qui va venir i perquè érem tants? La resposta és fàcil, té un nom: Mauricio S’Barbaro, l’inefable Mauro. És sabut que quan a la nit, en un restaurant, acabat l’àpat, tots satisfets i contents, Mauricio proposa als comensals de les taules veïnes una sortideta al dia següent en caiac pel Cap de Creus, doncs tots diuen que sí, i nosaltres els patim al dia següent. Ahir van acudir 16 amics nocturns del Mauro,  ¡16!  Anaven en grups, ja ho he dit, famílies amb nens i nenes. Eren tots francesos i anglesos, i ni ens miraven, només volien agafar un caiac.  I nosaltres, els de Umiiartoq, érem ja 17. Dir caòtic és poc. Però jo també llavors m’ho vaig passar bé. A més hi havia les vespes d’un vesper instal·lat als armaris que ens atacaven.     

  

Ens vam dividir en dos grups, Umiiiartoq va sortir al mar, els amics de Mauro van quedar a la badia, excepte un pare i una nena molt petita, francesos i simpàtics, que es van despistar i van venir en un  doble amb nosaltres fins a Illa Messina.

Érem Anna Giró i la seva filla Ester, Mariela, Pilar, Nuria, Nathalie, Nardo, Manel i el seu amic Pedro, Jordi Caselles, Sergi, Josep Flor, Diego, Xavier Masanés, Mauricio, Miquel i jo, i vam anar, com he dit, a Messina, en un mar planer i blau, amb calor i placidesa, i allí ens van rebre els quebecs o cormorans, i després vam palejar en un recorregut amic fins a Ses Ielles, vam desembarcar al canó sec i vam nedar molt, fent l’itinerari de sempre, vam a ajudar a Jordi Caselles a entrar al aigua, nedar el recorregut, sortir i caminar de nou fins els caiacs, vam xerrar, menjar galetes principe, fer fotos, i vam sortir altra vegada, tranquils i feliços, fins a Portlligat, en un mar amb encara poques barques, i una badia que ens rebia un cop més amb una bellesa singular, i ja als armaris ens van atacar les vespes, però vam córrer i botar, i no ens van picar, no.

Altra cosa serà aquesta nit, perquè amb Nathalie hem comprat un spray contra vespes, i després de sopar, perquè diuen que a la nit no ataquen, vol que hi anem, ella i jo disfressats amb roba antivespes, per acabar amb el vesper, però ahir hi havia moltes vespes, més que palistes, i ja veurem què passarà, jo no ho veig clar, ella diu que sí...

Dissabte, si tot va bé, en especial aquesta nit, hi tornem.

Les fotos són de Nathalie, clicant a sobre es fan més grans.  La foto de grup no es feta pel retardateur, sinó per Ester, la filla d'Anna Giró.