UN RIU DE LLUM I VENT

A tot ens habituem, a tot, també a la lletjor o a la bellesa, i de nosaltres dependrà viure envoltats per una o altra. Podem jeure en la foscor i envoltats de brutícia, o podem lliscar entre ones i llum. Nostra és la decisió. A ningú podem culpar per ser en un o en altre lloc. Crec que a l’escola de vent som habituats a un paisatge i a una acció a la que ja no prestem atenció, tantes són les vegades que l’hem vist i sentit. Qui la veu, viu, i sent per primer vegada queda impactat. I ens ho diu. I ens sorprèn. Ens ho recorda. Nosaltres l’hem vist i sentit tant que ja no ens impacta. Encara que la portem en nosaltres.

No puc dir què va ser el passat dissabte, érem Nathalie i jo lluny i en un mar d’altres sensacions, i qui va sortir no ens ho ha aclarit massa. Avui érem 14: Pilar, Abril, Nuria, Anna Giró, Nathalie, Javi, Josep Flor, Sergi, Diego i el seu nebot Daniel, Mauricio, Jordi Rotllán Miquel i jo, i hem sortit amb tramuntana força quatre, pensàvem anar a Messina, hem sortit per Sa Farnera, però el vent era massa fort pel caiac doble de Pilar, i hem enfilat cap a Cap de Creus. A Cala Bona han quedat Pilar i les seves filles i Javi, i nosaltres hem arribat a Cap de Creus i hem fet el tomb a Sa Rata, ones i corrents, i hem tornat a Cala Bona, on ens hem banyat, i hem rebut una parella adolescent que arribava per passar la nit a la Coua de Eduard i Manel, i després hem tornat en un riu de tramuntana, eren ja les vuit del vespre, i era el millor regal que podíem donar i rebre, un vent que ens feia lliscar sobre l’aigua. Jo a cops he deixat la pala i he aixecat els braços deixant que el vent i el mar em portessin, i em portaven, érem lliures en un riu de llum i vent.

Som, crec, gent noble que mai decebrà, sempre serem on hem de ser, qui vingui ens trobarà, oberts i feliços, vivint el temps que tenim, sense perdre un segon, al contrari, gaudint de les coses petites i quotidianes que són les que més omplen i satisfan, no ens cal cap ampul·lositat ni grandiositat, ens bastarà una mica de vent, el mar, el vespre, i els companys lliscant amb nosaltres. Mentre ens quedi temps hi serem. Lluitem entre llum i foscor, i avui dormirem entre somnis que no sabem què ens portaran. La nostra voluntat és conèixer sempre rius de llum i vent.

Dissabte, si tot va bé, hi tornem. Avui crec que no ens hem creuat amb més que dos o tres barques. Que es mantingui així.