TRAMUNTANA D’HIVERN

Avui ens ho hem passat molt bé, molt. Bufava tramuntana força 5 amb ratxes força 6. A les 9.30 només érem Josep Flor, Diego, Miquel i jo. El vent havia fet que alguns dels que havien de venir truquessin dient que no vindrien, i altres, com Nathalie, havien de venir amb nens i tampoc venien. 

Però el dia, gris i d’hivern, amb tramuntana i verberols la mar, feia ganes de sortir i enfrontar ones i vent. Tots quatre creuàvem dits esperant que no aparegués aquell d’última hora que porta una amiga que “hapalejatnomesunavegada” però que ho vol provar. Avui era dia per sortir sense fre, avui tot apuntava a lluita i esforç. I així ha sigut.

Pilar ha arribat a última hora, ens ha vist amb cara d’amics del vent, i volia girar cua, però ella, encara que no ho sap, també és amiga del vent, i ha vingut amb nosaltres. Teníem que passar per Cala Bona, on havia dormit Eduard, solitari i salvatge.

Hem girat la bocana i no ens hem resguardat, hem enfilat recte cap a Cap de Creus, amb vent fred i fort que ens mullava. Les ratxes eren especialment fortes. Sense problema, Pilar inclosa, hem arribat a Cala Bona, on Eduard esperava com un home primitiu, fins i tot durant la nit havia pescat quatre peixos amb un trident.

No teníem previst aturar-nos, però hem començat a xerrar, hem sortit dels caiacs i hem estat quasi un hora a Cala Bona. Al tornar a palejar feia fred, i hem palejat amb força fins a treure el nas a Sa Claveguera. Llavors les hem vist, elles, les ones, cridant-nos a la punta de Encalladora davant Culip, altes, amb bromera, una meravellosa temptació. I hi hem anat. Pilar s’ha quedat a rodolso, esperant.

Costa explicar la sensació que es té quan paleges Sa Claveguera, al llarg de Encalladora, contra vent i veient la barrera d’ones que t’espera i en la que als pocs minuts t’endinsaràs. És un sentiment d’excitament, prevenció, alegria. Quelcom molt vital. Avui, a més, era com un dia d’hivern, sense cap barca, i amb un cel gris.

Al arribar a les ones hem començat a saltar i rebre-les de tots costats. Però avui hi eren Miquel i Josep Flor, i aviat he vist que volien fer la volta a Encalladora. Diego i jo els hem seguit, però Eduard, veient-se sol, ha preferit girar i tornar per Sa Claveguera. És una decisió intel·ligent, no és bo enfrontar sol ones altes, trencades i irregulars, si bolques pots tenir problemes.

Els quatre que giràvem Encalladora hem gaudit. Jo a cops he vist Diego desaparèixer entre ones immenses que se’l emportaven. Però no hi ha hagut problemes i hem arribat on Eduard ens esperava, fent fotos, i després fins a Pilar.

Hem tornat d’una manera nova i que hem de repetir. La tramuntana bufava forta. Jo crec que llavors era força 6. I en lloc de tornat arrecerats a prop de costa, hem palejat molt oberts, lluny de costa. A mesura que t’endinses en el mar, la tramuntana pren força, i t’empeny més mar endins, on és més forta...

Aquesta vegada anàvem junts, i això ha fet més tranquil·la la situació, perquè hi ha hagut moments difícils, quan les ratxes ens agafaven de costat i la velocitat del caiac era molta. No ha sigut fàcil. Arribant a Sa Farnera, ens havíem desviat tant mar endins, que hem tingut que palejar contra tramuntana fins arribar a la bocana de Portlligat.  Ha sigut un plaer refrescant i salvatge que necessitàvem i que voldríem repetir.

Als armaris ens esperava Nardo, que s’havia adormit, i Mauricio ha trucat dient que creia que amb aquest vent no sortiríem, quan és al contrari, amb aquest vent és quan més sortim

Ha sigut un dia magnífic d’hivern amb el vent que ens agrada i companys que poden gaudir-lo. Un record per aquells companys que no hi són però que comprenen el que és una banderola que sense més et crida des de mar endins. Avui els hem tingut amb nosaltres.

Dilluns, a les 16.30 ens trobem per anar a la badia de Cadaqués i acompanyar la processó de barques que porten la imatge de la Verge.    

I dimecres, si tot va bé, hi tornem.

Les fotos són de l’Eduard. Clicant a sobre es fan grans.