dimecres, 14 de novembre del 2012

NAVEGANT PER ALABAMA



Són temps de canvis. El temps acumulat durant anys permet no veure el que no volem que sigui però és. Però un dia el temps acumulat s'acaba, i llavors tot arriba amb cruesa, i es veu allò que no s’ha volgut veure: i es repeteixen antigues i habituals violències, arriba la mesquintat, la feblesa, i som el que som en veritat, i veiem com les persones se’n van per les portes deixant la fredor a la boca de qui veu el que no ha volgut veure. Són doncs temps de canvis.

Avui, entre Cudera i Cala Bona, entre ones altes però nobles, he comprés que som sardines tontes que tot ho creiem, tot, i a les que els taurons de dentellada fàcil i habituats a la violència s’empassen sense dificultat, tot cantant una cançó, sense problema. Mauricio cantava i buscava dones maques (bones), però és hivern i s’han acabat les dones maques, les platges són buides, temps de canvis.

I nosaltres palejàvem en un mar gris. Albert (que ha tornat) palejava al meu costat, i a prop de Massa d'Or, on el timonell portava l'embarcació, hem vist una persona fu-fu (paraula catalanitzada), és a dir,  una persona que vol riure sense parar, sempre, fins caure per terra, i a qui qualsevol reflexió fatiga, i llavors qualsevol dificultat, perquè només sap riure,  la fa abandonar i caure en burla i violència, i res, res, mai res, es treu de la violència, crec que ja ho he dit moltes altres vegades. La violencia genera més violencia. Les ones avui no eren violentes, no, al contrari, acaronaven, eren amigues. 

Avui érem Pilar, Josep Parada, Santiago, Albert, Mauricio i jo.

Direu, com altres vegades heu dit, què té que veure palejar amb taurons i persones fu-fu? Doncs que els blogs no són quimeres, ni tampoc ho són els grups que sense individualitats palegen, perquè a més de riure, ajuden, perquè tenen voluntat de ser nobles, i no cauen en la violència fàcil de qui tot ho té clar. Avui les ones eren fosques, però amigues, i nosaltres palejàvem perduts, però decidits. Temps de canvis.

I tot es tornarà a repetir.

La setmana passada jo no hi vaig ser, però sé que dimecres i dissabte van palejar, unes sis o set persones cada dia, o potser més, la informació l‘hem oblidat. Tot sense problemes.

Recordar que el proper dissabte, dia 17,  a les 18:oo, a la Sala Meifren del Casino, Cristina Masanés presentarà el llibre “El paisatge de la Costa Brava”, de Jordi Puig. Tant Cristina com Jordi palegen amb nosaltres; jo també intervindré en la presentació perquè Escola d’en Mar Umiiartoq la patrocina. Les fotos són magnífiques, de veritat. Jordi és un artista enamorat d’aquesta costa, i això es nota en el resultat. Benvinguts.

I benvinguts el mateix dissabte, al matí, a Portlligat, on si tot va bé palejarem en un temps que encara serà de canvi.

2 comentaris:

  1. Hola Mútur, nosaltres no hi podrem ser perquè estem fora, però des de Figueres us desitgem molta sort en la presentació !!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Rosa, ets molt amable, i has pogut entrar als comentaris, uns itineraris de misteri que no tothom pot emprendre. Fins prest, Rosa i familia tota, manteniu-vos, sou alegria i això sempre s'agraeix.

      Elimina