Trapobana és una illa a la que li agrada navegar. Ho fa de
nit, però si en el seu recorregut nocturn troba un vaixell, ella s’aparta per
evitar una col·lisió que seria injusta
perquè ella no està on els mapes la situen.
Pel contrari, si per la nit un vaixell entra al tros de mar on hauria de
ser l’illa, aquesta torna d’immediat al seu lloc, i el vaixell es troba a sobre
un camp d’arròs, o en un bosc, o sobre les agulles d’un campanar. El habitants
de l’illa, que són habituats a la navegació nocturna, ajuden llavors a tornar
el vaixell, si està en condicions, al mar, i el capità pot tornar a navegar,
emportant-se només la vergonya de la seva errònia i atrotinada experiència.
Nosaltres naveguem entrant per les finestres dels
campanars, ho vam fer a Sau, érem 16 (Cristina Masanés, Rosa Bardés, Pilar,
María Giró, Montse, Cesc, Santiago, Eduard Baulida, Jordi Rotllán, Josep Flor,
Xavier Masanés, Josep Parada, Miquel, Manel, Toni Albert i jo), un grup nombrós
entrant per una finestra del campanar i sortint per l’altra, i a vegades trobem
illes que sembla que se’ns tiren a sobre, ens va passar ahir, érem només
Cristina, Nathalie i jo, i al arribar a Boquelles el mar era molt fort, i vam
passar pel pas de l’illa d’en Mollu, però sortint ens vam trobar ones que
passaven per sobre els furallons de ses Alls, no hi havia perill però eren
fortes i impressionants, jo vaig passar primer, i quan em vaig girar vaig veure
Cristina i Nathalie empaitades per les ones, palejant amb fúria i cridant “tira,
tira”, i semblava que era l’illa den Mollu la que es tirava a sobre de elles
per impedir-l-si el pas. No va passar res i vam arribar sense problemes a la
badia de Cadaqués, vam veure el poble amb bastanta gent, vam anar a Sa Conca,
vam parlar de platges gregues, de pins, dels Pitxot, de capanars, i vam tornar
per mar obert per evitar les ones de mar de fons.
Vam gaudir de les úniques dues hores de sol que hem tingut
durant molts dies. Als poc minuts d’arribar va tornar a ploure.
Dir que hem comprat material, cadenats, numeració de
caiacs, bosses estanques, escarpins, armilles, guants, i cascos per protegir el
cap del més esbojarrats en dies perillosos.
Les quatre primeres fotos són de Nathalie, i les tres de
ocells són de Dani, de dissabte passat, quan vam veure tonyines.
Si tot va bé, dissabte hi tornem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada