dissabte, 2 de març del 2013

Privilegiats i meravella, com sempre.







Avui hem sigut genets lliures i hem cavalcat les ones, hem interpretat una melodia de llibertat que només notes com les de vent, pales, companys, i sobretot mar, possibiliten. Hem sortit a la bocana de Portlligat i hem trobat el final de la llevantada, amb ones, i també la tramuntana, força 5/6, dos  fenomens  oposats  que feien bullir el mar, verd i tèrbol, amb ones que es creuaven, unes empentades per la tramuntana, altres pel llevant, i hem ballat, és clar. Érem Tere, Nathalie, Albert, Xavier Masanés, Toni Sbert i jo, i davant del ball de bastons de la bocana, en un moment donat, veient a Nathalie cridar perquè una ona quasi la bolca, i veient com els altres companys lluitaven amb ones altes, trencades i irregulars, li he dit a Tere crec que girem, tornem a Portlligat, però per sort hem continuat, Tere ha sigut valenta, ha mantingut la calma, i patint contra tramuntana perquè anàvem molt oberts, evitàvem les ones colpejant els penya-segats, hem arribat a la platja de Guillola, on hem esmorcat, i després, havent minvat la tramuntana, no pas les ones, hem sortit cap el nord, hem arribat en un dia de color i llum a Cala Jugadora, i des d’allí hem tornat cavalcant el riu de força que sempre ens torna a Portlligat. Ha sigut magnífic.

I hem aprés, jo al menys, que la llibertat de ser i de fer, és el més gran tresor que tenim. Que siguin molts els dies que com avui ens trobin cavalcant les ones, acompanyant el mar, sentint el vent, envoltats de colors i de amics.

Diuen que sempre dic el mateix, que dic que tot està molt bé, i que quina sort tenim. Però quina altra cosa puc dir: som uns privilegiats pel mar i la costa que tenim, i a més gaudim del nostre privilegi, la vida es meravella, i al paradís tenim demanats molts dies com els d’avui. Que em repeteixo? Cert. També sempre repetim el mateix itinerari i mai és el mateix. Doncs, privilegiats i meravella.

I la llibertat, sobretot la llibertat de ser i de fer!  No ho oblidem mai!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada