Avui hem respirat la tramuntana, de ple, una força neta contra el cos i
el caiac. Teníem preguntes, però no les hem fet. Hem recordat els iogurts i
l’arròs, afectats per les paraules
violentes, faltes d’amabilitat, i hem arribat, massa compactes, a la barrera
d’ones. No eren ni grans ni petites, i hem decidit fer el tomb a Encalladora.
Algunes ones sí eren grans, capaces de bolcar-nos, I Martí ha bolcat, en un
lloc on les ones eren especialment altes, a la banda exterior d’Encalladora, però
ha conservat la calma, i aviat l’hem tingut altra vegada assegut al caiac,
enfrontant les ones. Hem tornat en el riu de vent, havent parat a Cala Bona, on
hem xerrat, menjat, pres un bany. Érem dotze: Pilar, María, David, Salvador,
Josep Parada, Carles Batlla, Joan Ramírez, Josep Flor, Jordi Rotllán, Miquel,
Xavier Massanés i jo. Les preguntes han quedat, però un dia les farem, quan
siguem recuperats i tranquils, aliens a qualsevol negativitat i agressió de
tauró, i puguem continuant sent sardines.
Demà sortirem també, a les 9.30. I si tot va bé, dijous també, a les 4.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada