DIES DE LLUM

Sempre, al llarg de tota la vida, he pensat que l’any que estava vivint era el millor de la meva vida. Quan tenia nou anys no en volia complir deu, no, els nou eren els millors, i quan en tenia deu, no en volia tenir onze, i així sempre, per això penso, res nou, que aquest any que estic vivint és el millor de la meva vida. Això deu voler dir que sempre he sigut molt feliç. Així ho crec i ho sento. M’alegra viure el present, ara el present que em toca.

La bellesa deu ser qüestió d’equilibris, tant l’equilibri d’allò contemplat o viscut, i que produeix la sensació de bellesa, com l’equilibri propi de qui ho contempla o ho viu, com l’equilibri entre allò contemplat o viscut i qui ho contempla o ho viu. És allò de que el Ponte Vechio sobre el Arno a Florencia, en sí no és cap bellesa si qui el contempla no té l’equilibri o la sensibilitat necessària per aprecia’l. El Ponte Vechio vist per un idiota és un pont idiota.

Dit això, cal dir que avui ha sigut un dels millors dies viscuts en una natura de bellesa espectacular. Estem vivint els millors anys de la nostra vida, de fet, estem vivint la nostra millor vida, la que segur que tenim. I ho fem amb alegria, despreocupació, llibertat i ganes. És una meravella ser cada dissabte a Portlligat i veure qui arriba, com comença el carrusel, com s’obren les portes, el mar ens acull, i comença la sortida.

Avui érem Anja, Fernanda (una adolescent de les que palejava amb nosaltres a les classes de l’Institut), Nathalie, Nardo, Mauricio, Diego, Manel, Eduard, Toni Sbert i jo. Quan algú ha preguntat cap a on anàvem avui, algú ha contestat “al mar”. I així ha sigut, hem sortit enfurismats, amb força, i encara que bufava tramuntaneta, hem tirat pel dret cap a Cap de Creus. Podia haver sigut problemàtic, perquè en un moment donat hem vist que Fernanda patia l’abatiment, aquell fenomen que fa que si apuntes la proa cap on vols anar, el vent, sense que ho puguis evitar, et gira la proa i et porta mar endins. Cal sempre apuntar més a costa del lloc on et dirigeixes, i el vent et girarà i et portarà on vols anar. Fernanda era ja mar endins, sense problemes encara, i l’hem acompanyat i aconsellat, i aviat ha recuperat la bona direcció.

Hem tret el nas a Sa Claveguera, palejat fins les ones de Culip, bastant fortes, i avui m’ha impressionat que tothom, Fernanda inclosa, ha arribat passada la punta de Sa Encalladora. Mauricio, amb un molt efectiu “meneito”, avançava anunciant a crits l’arribada de les ones més altes.

Tornant s’ha donat un fenomen singular. Nardo ha tret la seva vela adaptable al seu caiac, intentant aprofitar la tramuntana. Aquesta no era molt forta, potser força 5, però sempre és perillós si t’omple la vela i potser et desestabilitza el caiac. Hem vist que tenia certs problemes i el vent l’empentava mar endins, però lo pitjor per ell ha sigut que Mauricio, encara que Nardo era bastant lluny, s’ha dirigit cap a ell per aconsella’l. Ha arribat fins a ell i el resultat ha sigut que després de rebre els consells de Mauricio, Nardo s’ha perdut al horitzó i no l’hem tornat a veure. Literalment.

Hem parat a esmorcar a Ses Ielles, amb sol i bon humor, i al arribar a Portlligat hem trobat Lluís Torrent amb la seva família i una família francesa, tots ens feien una visita, i han sortit en caiac per la badia de Portlligat.

Recordar que divendres vinent sortirem a Thalassa, a les 22h, i que ahir van sortir els de Sa Fosca, amb en Toni Albert i en Josep Flor, jo no els vaig veure però diu que eren molt peliculeros, molt ben equipats i amb molt bona tècnica. Nosaltres no lluirem equipament ni tècnica, tampoc cohesió ni agrupament, ni ordre ni concert, en fi, que sortirem a la tele i ja veurem que es veu. 

Dir, per qui s’hagi preocupat, que al arribar a Portlligat, hem vist als estenedors el caiac de Nardo, o sigui que, de una manera o altra, ha aconseguit tornar. A la foto de grup, per si acas, haviem deixat un lloc buit en senyal de respecte i record;

Dimecres hi tornem, dins d’aquest any que és dels millors de la nostra vida, en un entorn que també és dels millor que coneixem, i amb una gent que es la millor que podem conèixer.