PASSAT I PRESENT CONVIUEN SEMPRE

Toni, heroi del dia, paladí amb futur variat i ric per davant, company i amic, benvingut sempre.

Avui, al telenotícies migdia, han dit que s’han prohibit les violències i les mesquintats, que ja res és segur i que cal aprofundir pe tal de dir res amb seguretat, i doncs res és segur, poca seguretat tenim, i també han dit que s’han obert les portes del passat, perquè de fet tot allò que ens va passar i que vam conèixer és avui amb nosaltres.

Així hem sortit nosaltres avui, sabent que allò que es diu al telenotícies té una certa credibilitat, però decidits a saber què ens guardava el mar. Érem nou: Anja, Anna Giró, Pilar, Nathalie, Jordi Caselles, Mauricio, Toni Sbert i jo; Nardo ha sortit més tard i no ens ha trobat, ell ha anat cap el Nord, nosaltres cap el Sud, sortint per Boquelles, mullant-nos, i enfilant cap a Cadaqués.

A S’Arenella esperava un passadís per on arribar al mateix lloc on érem però en altres circumstàncies. I així ho hem fet, i hem trobat que el futur és d’en Toni, i que a les roques properes a Sa Tortuga, ens esperaven, per parlar,un grup d’homes i de dones, de fet s’han apropat a nosaltres sense dificultat i ens han dit que tenim poc a fer, que el passat és sempre amb el present, que no cal esforç ni angoixa, i llavors, quan jo he sentit el silenci que ens envoltava, he vist que jo era sol, arribant amb el meu caiac, molt més petit però també blau, a la platja de Sa Cebolla, on he baixat i he vist que duia sandàlies de goma calçades en peus de nen. De fet jo era un nen. Me he assegut a les pedres de la platja i he parlat molta estona amb gent de bé, i no he sentit cap violència, al contrari m’han tractat amb tendresa i amabilitat, he pogut parlar i me he sentit bé, confortat i tranquil. Ja ho havia anunciat el telenotícies, una vegada prohibida la violència calia entrar a fons, sense por. Hem tornat a Portlligat amb fred.

Ha sigut un dia de nens i de gent antiga, la nit ara ens espera, també en silenci, i també ens esperen tants moments que desconeixem si trencaran la mediocritat. Jo quelcom he comprés: tot val, tot, fins i tot la baixa intensitat, però sense violència, vivint amb gent noble i amiga. Avui el mar contenia tots els temps.