Avui, dimecres 16 de maig, hem sortit rumb L'Encalladora quatre caiacs, Mutur,Toni Sbert, Mauricio, i Nardo. L'acepció de "lipsi" será, exclusivament per a aquesta ocasió: "seny", es a dir, "quatre genets amb molt poc seny".
Tenim tramontana forta, no se quina força, hi han blancalls per tot arreu i també a l'horitzó, i només sortint de la badia de Port-LLigat, podem notar la força del vent, els rems eren veritables raquetes de parabrises, però al contrari que en un cotxe, la pala no en parave cap, i anaven totes a la cara, als cinc minuts ja estavem tots molls, de tant en tant alguna onada escombra la coberta del caiac fins amarar el cubre, però sortim esperitats, a tot drap, i no parem fins arribar al penyassegat de Ses Orgues, allà on hi ha la mina de mica, en allà a sotavent i reparo de tramuntana ens reagrupem. No en tenim prou!........En volem Més!! Decidim anar més amunt de L'Encalladora, on sabem de ben segur que tindrem ball. Un cop passat tot el pas de L'Encalladora continuem cap al nord, deixant el bau d'en Clavelline, ben bé a la nostra popa. Les onades son impressionants!! És una centrifugadora! Ara, si! ja en tenim prou. Tornem.
En total hem fet 6 milles i mitja - per qui no ho sapigui un minut a l'escala de les latituds de qualsevol mapa nàutic fet a escala, equival a una milla (1858 metres)- Això son 12 quilòmetres, 6000 palades, més o menys, sembla una tonteria, peró no ho és, no per la destància, sinó per la voluntat de volguer-ho fer, sense més.
I tot aixó en poc menys de dues hores i mitja. Si ho comparem amb una mitjdiada, és com la nit i el dia, encara que aquesta es també molt plaent.
És una manera de veure-ho!!!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada