La pregunta, i amb ella qualsevol pena, s’amagarà, mai veurà la llum, i
passat el temps desapareixerà, serà res perquè viurà en el no res, i quedarà
silenci, molt silenci, i des de Massa d’Or fins a Portlligat, flotaran un
seguit de paraules i de signes ortogràfics.
M’explicaré, o ho intentaré. Avui érem Alejandra i Santi, cap dels dos
havia palejat abans, Pilar i la seva filla Abril, Natalie Corcoll, Jordi
Casellas, Mauricio, Xavier Masanés, Toni Sbert i jo, i Mauricio, dins de la
badia, ha explicat a Alejandra com palejar, i quan érem a la bocana, m’he girat
i he vist Alejandra venir bambolejant-se
en un perfecte “meneito”, palejava idèntica a Mauricio. Santi ha aprés ràpid i
sense problemes.
Hem arribat a Encalladora, i el grup principal ha tornat cap a Portlligat.
Santi, Xavier Masanés, Toni Sbert i jo hem anat a Sa Rata, on es veien ones. La
línea que separa el Mar d’Amunt i el Mar d’Avall era clara, el Mar d’Amunt amb
ones, el d’Avall planer i tranquil.
Girant Sa Rata he viscut un fenomen que en els 36 anys que porto palejant
en aquestes aigües mai havia trobat. Com sempre, Sa Rata era una
centrifugadora, plena d’ones i de corrents, hem protegit Santi, qui ho feia
força bé, però arribant al final de la volta, és a dir, on solem desembarcar
per la banda de mar, els altres ja havien girat i estaven protegits, jo era
molt a prop de la costa, i de sobte no avançava, he palejat més fort però
encara no avançava, la corrent era forta i em tirava enrere, llavors he palejat
més fort però no sols no avançava sinó que he començat a anar enrere contra les
roques, i he tingut que palejar com quan palegem contra tramuntana força 9, i
només llavors, poc a poc, he sortit de la corrent i he girat el la cua de Sa
Rata. Sé que pensareu que exagero. Crec que no, la força del aigua era molta, i
encara que no es movia ni havia ones, l’aigua tenia la força d’un fort vent
tramuntanal.
Després hem trobat ones altes que quasi fan bolcar Santi, de fet l’he
cregut bolcat, però amb un gir del cos s’ha refet. Jo he tornat fins a
Portlligat palejant amb tota la meva força, era un plaer fer-ho, calcular
forces i distancia per tal de no defallir. Els altres han anant al seu ritme,
Santi una mica més fort, i han quedat lluny però tranquils i sense esforços
innecessaris.
I la pregunta, direu, on és? Doncs allà on res és, ja hem dit que mai
seria, i con que si no hi ha pregunta toca silenci, callem.
Dissabte, si tot va bé, hi tornem, de moment només dos palegen fent el
meneito, esperem que no siguin més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada