Érem Tere, Eva Rotllán, Eva, Natalie Corcoll, Patri, Pilar, Nathalie, Cesc, Aleix, Jordi Ferrer, Josep Flor, Adrià Flor, Josep Parada, Jordi Rotllán, Diego, Lluís Torrent, Xavier Masanés, Mauricio, Toni Albert, Miquel i jo.
Han sigut molts moments, des de molt matí, i ara hi ha un gran cansament. Podria haver esperat a demà per escriure, però segurament hagués escrit el mateix, i prefereixo deixar l'oportunitat de que escriguin els que han viscut aquests moments, és a dir, demano que tots aquells dels 21 que llegeixin aquesta entrada facin l'esforç de escriure un comentari, serà una entrada conjunta de tots els que han vingut. No val abstenir-se, tots hem palejat, tots escrivim.
Dons jo m'ho he passat molt bé, tot i el cansament, ja no sols de palejar, sino dels kilómetres de curves fetes. Els que conduiem algun vehicle hem fet 3 vegades el mateix trajecte...
ResponEliminaCompartir el contacte amb el mar, un paisatge nou per mi, creuar la frontera 3 vegades amb cotxe i una amb kaiak, xerrar amb amics, sentir històries divertides sobre atravesar parets, palejar al costat de la meva filla de 13 anys.. No puc demanar res més.
Celebro que hagueu aconseguit la fita, la costa de la Marenda és una altra joia d'aquest país, per cert, la frontera no la heu travessat encara, recordeu que el Rosselló és el nostre país també. ;-)
ResponEliminaJo vull donar les gràcies als conductors!!!
ResponEliminaM'ho vaig passar pipa amb el caiac "agulla":) El millor moment va ser arribar a Colliure palejant... Guau!
Teniu alguna fotografia de la jornada? No n'he vist al FB, tampoc...
Merci de nou!!!
Per la meva part només vull dir que ha sigut una jornada magnífica: els que no vam haver de conduir vam començar el dia prenent un cafetó a una terrassa de Port Bou i el vam finalitzar (els últims) satisfent les nostres ànsies de glucosa amb uns crêpes i uns gateaux enmig d’un aiguat estival a la bella Colliure. No sé si vam creuar cap frontera física o marítima, però jo puc dir que durant unes quantes hores vaig poder deixar de banda tots aquests murs i barreres que s’aixequen diàriament dins el meu cap i dedicar-me simplement a palejar, a contemplar el paisatge i a gaudir de la companyia de vogadors entusiastes.
ResponEliminaTambé és digne de menció la cara de sorpresa dels senyors i senyores francesos en veure arribar per mar la nostra flota groga. Potser per un moment van pensar que els Almogàvers tornaven per prendre les seves costes.
Agrair als conductors l’esforç i la pallissa de portar els mitjans terrestres amunt i avall.
Espero que ho repetim aviat.
Diego
Tots hem palejat, però no tots hem escrit. Cap problema. Agraeixo a aquells que han escrit. Ho agraeixo de veritat, perquè de vegades tinc el sindrome de soletat del escriptor de blogs. Cada entrada té una mitjana de cent visites, però sé que la majoria de palistes de Umiiartoq no llegeixen el blog. Qui és qui llegeix el blog? Doncs una presencia misteriosa i silent. Aixi que res a objectar, seguiré escrivint, i palejant.
ResponElimina