Per aixó, vaig sortir a fer una llarga caminada. Un cop estave per els penyasagats , intentant no caure, que francament no era façil, vaig pararme una estona per observar aquell magnífic mar. En un moment donat, em va semblar que les ones i els polsims en una ordenat i armoniós vall, es burlaven dient-me....
!Avui nooo, avui si que nooo, no pooots sortirrrr, avui noooo!
!Donç avui diumenge siii, avuiii siii, cabrons, avui hem sortit com ja ha explicat en Mutur, ell en Josep Parada i jo mateix
Miquel!
I es ben çert, com be diu que ha sigut una de les mes duras sortides per diversos motius, s´havía de remar molt i molt fort de manera contínua i havíem de controlar, espeçialment en alguns llocs la forta tramuntana. Çert que alguns moments han sigut complicats, pero també molt çert que ha sigut una sortida fantástique, intensa molt divertida i que m´ha fet tornar a Barna, content i satisfet de que hem pogut, hem sabut gaudir els tres d´aquest matí de fred intens i forta tramuntana.
Crec, sinçerament, que hem actuat molt bé, hem anat junts, no ens hem deixat de mirar com anavem els uns alas altres i de veritat que hem remat molt fort !avuí calia de debó!
! Feliçitats als meus dos companys, hem sabut aprofitar una magnífique oportunitat de gaudir el mar!
Salut companys i fins aviat
MIQUEL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada