Avui era dia de festa a Cadaqués. Les mares caiaquistes ho
tenien difícil per anar a palejar. Nathalie i jo no hi érem. Vaig deixar les
claus a Albert, advertint que segurament ningú vindria. A més, avui feia
tramuntana forta, 8/9, res inhabitual. Un dia ideal per a que els armaris de
Portlligat quedessin sense gent. Però Albert, valent i ferm, ha arribat a
Portlligat, i tot sol ha agafat un caiac i ha sortir fins a la bocana, ha tret
el nas, i després ha palejat a la badia, on la tramuntana es canalitza i es
pitjor, encara que més segura que a fora. Després m'ha enviat un mail dient que
havia sigut emocionant. Enhorabona, Albert, podem continuar dient que totes les
setmanes sortim des de Portlligat.
Ara sé que molts diran que és una imprudència sortir sol en
caiac. Per la meva part, penso que moltes coses serien llavors una imprudència,
i que caldria anar sempre en grup. Des de fa uns vuit anys, des de que existeix
l’Escola d’en Mar, jo palejo en grup, però abans, durant trenta anys vaig
palejar sol, a vegades amb els meus fills i en Miquel, però les més de les
vegades sol. Trenta anys. I és clar que podia ser perillós, com ho pot ser
caminar sol per la muntanya, o córrer sol, o tantes coses fetes tot sol. Sé que hi haurà opinions contraries. Ho parlem.
Acabaré
dient que, així com es gratificant palejar en grup, i que les ones ens apropen
i ens fan ser companys i amics, sortir sol al mar és una sensació difícil d’explicar,
val la pena probar-ho.
Però tornant a avui, gràcies Albert per tenir l’enlluernament
d’anar a Portlligat i, a pesar de trobar-te sol, sortir, i saludar a la tramuntana,
la nostra amiga també. Ja hi hauran dies per no anar-hi, tindrem dies per a no
fer, però ara, mentre encara podem, cal fer. És ni més ni menys, la vida. I
avui la vida era tú arribant sol a Portlligat, baixant el caiac i anant cap el
mar, on com des de fa temps hi era la tramuntana. Gran, Albert!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada