La tramuntana hi és sempre, som terra de vent. Avui érem
Anna Giró, Albert i jo, hem sortir després de que caiguessin unes poques gotes
de pluja, de que els núvols deixessin pas a un cel blau, tots dos indicis de
tramuntana, i sabent, perquè així ho deia Windgurú, que la tramuntana, en realitat el Mestral, entraria
per la tarda.
Tot i així hem anat fins a Messina, una illa que és a un quilòmetre
del continent, i allí ha entrat la tramuntana, llavors hem palejat contra ella,
cap a Cap de Creus, uns tres quilòmetres que s’han fet difícils, la tramuntana
no era excessiva, potser 6/7, però érem lluny de costa i aixecava verberols,
amb la distancia prenia força. Hem arribat cansats, finalment a Cudera, on a
les roques hi havia pescadors que ens miraven una mica al·lucinats, veient que veníem
de mar endins i contra tramuntana, però ha sigut bonic i gens arriscat, crec,
sempre hem controlat la situació i ens sobraven forces per si la situació
empitjorava.
Hem tornat entrant a Guillola i empesos pel vent. Una tarda
variada, cansada, però tranquil·la.
Dissabte, si tot va bé, hi tornem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada