dissabte, 27 de febrer de 2010

AVUI, UN MAR DIFERENT

Avui estava anunciat vent Sud, força 5/6. Hem sortit a palejar amb un dia tranquil i gris, encara amb poc vent però augmentant la seva força. Érem Anja, Rostia, Miquel i jo. Hem arribat sense problemes a Encalladora, l’hem circumnavegat, i tornant el vent era més fort, aixecant ones, però sense ser un problema. El vent era molt més fluix que el que vam tenir el passat dilluns. Tot i així la tornada ha sigut més dura que l’anada, i en Miquel ha dit que ha disfrutat molt, que ja en tenia ganes d’un dia així. Però les ones no trencaven, i el vent no era fort, i la veritat és que ha sigut molt agradable. Potser algú no ha vingut avui a palejar per la previsió de vent fort. Crec que s’ha equivocat no venint perquè el dia ha sigut molt diferent, el mar també, i el grau de dificultat ha sigut pràcticament zero. Crec que no ens hem creuat amb cap embarcació, només hem vist un pescador de canya, i al girar la punta de Encalladora, Port de la Selva ens cridava, era una temptació seguir i arribar-hi. Un altre dia serà. I aquest d’avui ha sigut un altra dia magnífic.

dilluns, 22 de febrer de 2010

VENT MAR ENDINS

Avui hem sortit a palejar amb vent de sud-oest bastant fort, però l’illa de Portlligat i els Caials ens protegien, i encara que mar endins el vent aixecava ones importants, nosaltres hem palejat sense problemes fins S’Arenella, però quan hem anat cap a Guillola, al arribar a la bocana hem reculat perquè el vent anava a més i les ones creixien, i tornar cap a Portlligat no ha sigut fàcil. Érem Natalie Giordano, Suse Stoisser, María Giró, Pilar Colomer i jo, i una vegada a Portlligat hem palejat fins a Boquelles, Calders i Sa Farnera. Un dia curt i tranquil, sense ensurts perquè hem sigut prudents. Dissabte està anunciat bon temps i tenim ganes de palejar.

diumenge, 21 de febrer de 2010

VISITANT UN LLOC POC CONEGUT

Ahir dissabte, amb bon temps i mar tranquil, un parèntesis dins del mal temps que des de fa dies tenim, varem prendre una ruta poc habitual, cap a Norfeu, parant primer a les Coues del Bou Marí i de La Figuera, i veient des de terra les Coues del Peregrí i d’en Tasana, i arribant fins a la platja d’en Canadell, on varem descansar al sol, tot i enyorant algun servei lúdic de menjar i beure que haguéssim pogut obtenir a la platja de Joncus, a poc més de cent metres don estàvem. Érem Anja, Marta Blaise, Javi, Miquel, Rostia i jo, i ens va costar un hora i tres quarts arribar a El Canadell, i un hora i mitja tornar. A l’hora de tornar, en Rostia i jo varem seguir encara cap els penya-segats del costat de Roses dins la badia de Joncus. Realment bonics, amb petites coves i un entrant, el Clot del Bosc, digne de veure. Hi tornarem, i aquesta vegada visitarem primer els penya-segats de Norfeu i després descansarem a la platja. Va ser uns sortida diferent pel lloc visitat i per la durada del trajecte. Tots varem palejar sense problemes.

dilluns, 8 de febrer de 2010

ROQUES NEGRES, NÚVOLS I PLUJA

Avui ha sigut un dia de roques negres, mar inflat, cel amb núvols llunyans i propers, pluja, recorregut tranquil i pensaments sobre la sort que tenim de ser en un lloc de natura privilegiada. No hi havia vent, no. Érem Natalie Giordano, Corinne, Anna Giró, María Giró, Pilar Colomer i jo, i hem palejat fins a Messina, després fins a Cala Bona, i hem acabat a Ses Ielles. Ha sigut dia de pràctica i tornant hem agafat tots una velocitat de creuer força bona. Portlligat al vespre era una meravella.

UN DIA DE TEMPS INESPERAT

El dissabte va ser un dia estrany. A les vuit del matí feia sol i el mar semblava un llac. A les nou trenta van aparèixer núvols grisos, i a les deu van caure quatre gotes i es van aixecar fortes ràfegues de vent, la tramuntana. Feia fred, era un dia d’hivern i varem sortir amb disposició incerta. Érem Marta Duch, Anna Giró, Anja, Pilar Colomer, Miquel Hormigo, Javi i jo, i al sortir de la bocana ens va costar arribar fins els penya-segats de S’Alqueria, tot i que la tramuntana no era massa forta, potser força 5 o 6. Anja no aconseguia encarar el caiac, i va patir per fer-ho. Varem travessar Guillola a mar oberta i amb dificultat, i fins Jugadora no va haver problema. A Jugadora les ratxes eren més fortes i vam decidir entrar fins a la platja, allí vam descansar uns instants i vam tornar arrecerats, i a Guillola vam trobar el riu que ens va portar fins Portlligat.

Crec que és clar que enfrontar la tramuntana no és només qüestió de força, sinó de tècnica. Cal enfonsar més el rem i de manera més vertical, i cal portar la pala fins darrera per fer més força, ajudant també amb l'impuls del cos. Aquest estil de palada la practicarem amb un dia tranquil.

Potser avui, dilluns, quan sembla que el mar i el vent són força tranquils, tot i que mai se sap.

dilluns, 1 de febrer de 2010

PRACTICANT A PORTLLIGAT AMB TRAMUNTANA

Hem practicat amb tramuntana a Portlligat i crec que ha valgut la pena. Érem Natalie Giordano, Pilar Colomer i jo. La tramuntana era potser una mica més forta que el dissabte, sobretot al principi del dissabte, i hem anat primer a Calders, on hem aprés a canviar la direcció del caiac sense canviar de lloc, es a dir, remant endavant amb un rem i endarrere amb l’altre, no és fàcil amb tramuntana i ha sortit bé, i per sortir de Calders hem tingut que remar fort, i tan la Pilar com la Natalie no han tingut problema. Després hem fet el mateix a Boquelles, cap problema, i hem sortit de Portlligat, ens ha costat una mica girar la bocana, però una vegada a rodolso de S’Alqueria tot ha sigut fàcil i hem anat fins Guillola, Junquet i platja de Guillola, i hem tornat portats per la tramuntana.

Natalie Giordano paleja sense problemes, ha millorat molt ràpid perquè fa relativament poc que paleja, i no ha patit gens amb la tramuntana.

Crec encomiable i encertat per part de la Pilar haver tornat a palejar avui, i crec que ha aprés i ha entès que ha de ser una amb el caiac, que s’ha de posicionar per poder palejar fort, i que la tramuntana requereix una lluita, noble però sense treva. Per altra part jo crec que hauria de patentar la seva capacitat per caure cap per avall i sortir amb les ulleres posades com si res, tot un malabar.

Estem aprenent tots i això fa que els dies difícils, com els de tramuntana, per exemple, no siguin un terror a evitar, sinó que fins i tot puguin ser atractius i esperats, sempre que no siguin d’una força excessiva.