dimarts, 27 d’octubre de 2009

A LA MATINAL LI VAREN FALTAR ONES

Personalment, era un día que em feia molta illussio, tot  era perfecte , feia sol i a tots crec ens venía molt de gust sortir de Cadaquès per enfrontarnos al riu i sobretot  a les ones que  normalment sempre hi son a la desembocadura del Fluviá.
Va ser molt bonic un cop anavem arrivant trovarnos al C Nautic de San Pere (  !collons, podrìa estar millor indicat!) i es feia estrany veure aquellas caras que sempre veiem a  Port Lligat ara en un lloc diferent .
Pero tan nosaltres com els Kayaks erem els mateixos , bé jo venía de Barcelona amb un company inoportú, el meu refredat, que ni per un moment i  tot i lo pesat que es va posar em va fer desistir .
Un cop presentat l expert en ones En Marc, els altres ja ens coneixiem varem anar baixant el riu tot gaudin d´un bonic paratge totalment diferent a  l ´habitual .
A la dreta del riu en Pau es va acostar a saludar un pescador am la seva  simpatia de sempre preguntan si picaven, l home crec que una mica intranquil  li va fer un senyal  indican que anés en compte am els fils i per dins deuria pensar , donç conec els pescadors, - potser si marxeu tindre alguna oportunitat-
Pero a lo nostre un cop arrivats al final i practicant una nica els recolzaments ( amb remullada per part meva)
en Marc ens va explicar el funçionament de les diverses formes d´ones i la forma d ´ enfrontarlas,  pero
...Sorpresa  - !no hi eren! o be eren poques i amb no gaire força.  !llástima perque reconec que tenía ganes d´emocions fortes. Pero no hi fa res- ho varem passar bé i aixo es el que compta. ! tornarem ¡

Mentre feiem el que podiem , surfejant, i gaudìn de les anecdótiques ones el cap em va anar a  uns anys enrera quan am un el meu petit primer Kayak de riu em revolcava per les ones de Por d´oguer on segurament vaig començar a apendre a  jugar amb les ones, evidentment am mes d´un ensurt.


Crec que seria de llei agrair en  Pau Calero l interès que ha demostrat en nosaltres i en aquest  i tots els altres cursos que em fet , aquest cop am en Marc i també el Françesc ens han fet veure noves versions del mon del Kayak,   Si aquest cop no hi havíen ones i seran un altre día,  aquesta ha de ser la filosofía , sumar sempre-

Pdta.  (reconec que añoro "ses buquelles"

Curs Matinal d´Ones - diumenge 25 octubre




Baixar el riu Fluvià va ser una experiencia molt diferent per a molts de nosaltres que estem acostumats al paissatge de Cap de Creus, veure anecs en lloc de gabines. Llàstima que teniem que esperar 8 a 10 minuts per tenir ones, però crec que era el dia perfecta per l´inici d´aquest esport el kaiak Surf. Gràcies en Pau de SK Kaiak en Marc i en Francesc tot uns professionals del kaiak.



Salida del lunes 26 O

las 15:50H... me pesan los macarrones en el estomago.... he salido de trabajar a las 15:00
ya veo mi kayak en la playa... ni rastro de ellos en Port LLigat, pero Mutur me ha dicho que iban hacia el pueblo...
Vaya pala que me han dejado estos canallas! de las de fibra de vidrio...
por lo que me dijo Pau el sabado estos remos cualquier dia haciendo esquimotaje los partimos en 2....
tapones bien puestos, pedales en su sitio, el cubre, ato mi pala... umpfs! a remar....
alguien nadando frente a la isla de Port LLigat... a lo mejor es la Raquel, o la Laura, o Macarin.... pues no! No le conozco. Lleva patos.
Salgo por el canal estrechito de Boquelles a ver si les pillo antes...
no, ni Dios....
Giro la punta de caials... una familia pescando....
ni rastro...
habran entrado a la bahía????
entraré por el pasaje de S'Arenella..... eeeeppppps!
Veo palas a lo lejos... por lo menos media docena, deben estar mas allá de la mitad
de la bahía, en la linea visual de Punta Prima... pero... me han dicho que iban hacia el pueblo!!!
a lo mejor no son ellos... voy a acercarme....
cuando estoy a la altura de Es Cucurucuc veo un kayak que se separa del grupo hacia el interior de la bahía... los demas continuan y ya estan pasando Punta Prima y yo juraria haber visto por el rabillo del ojo una mancha naranja a los pies del Cucurucuc... pero esos no pueden ser ellos... sé que estuvieron allí el sábado y no repetirían tan pronto...
pero ..... veo a los de Punta Prima bastante despegados de la costa.... quizas son del Pagaia o de Roses ....
mosquis! hay alguien subido a la punta del cucurucuc... no pueden ser nadie más... daré marcha atrás... y juraría que detras hay una mancha azul... quizas es el kayak de Mutur...
remo hacia allí y... sí! veo la inconfundible silueta del "Master and Comander" embarcándose en su casco azul.
LLuis Torrent y Monica me saludan desde la punta alta. Mutur me alcanza y me explica que en el grupo que he visto fuera de punta prima van las chicas: Maria, Pilar, Nathalie y Nathalie, Dana y Corinne...
Remamos rápido hacia allí, hace sol de verano y suelto el neopreno que me está haciendo sudar.
Dos veces seguidas salta un atún enorme a menos de 50 metros de nosotros... el mar parece sopa es como palear en una balsa...doblamos Punta Prima... Mutur dice que iban hacia Mallorca, pero yo no veo a nadie... estamos ahora a la sombra de los acantilados de la Planassa y el agua esta un poco mas movida...
vemos las palas de las chicas.
juraria que hay alguien en el agua...
veo la quilla de un kayak... alguien esta entrenando el apoyo kateral...
cuando alcanzamos a las chicas la escena es de peli muda...
Corinne esta subida a las rocas y el mar allí sube y baja unos 50 centimetros en cada golpe... parece buscar algo entre las rocas... su kayak esta en una posicion extraña...
las chicas explican rapido que busca.................... un tape de un tambucho !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
como leches se pierde un tape en las rocas de la isla de Mallorca????resulta que los tapes no estaban bien puestos desde Port Lligat... en algun roce con las rocas saltaron y el kayak se lleno de agua casi a tope....
tuvimos mucha suerte...
porque con solo un poco más de mar :
-con un golpe de mar el kayak lleno de agua y picando contra las rocas le podria haber hecho mucho daño a Corinne
-con mas oleaje el kayak se hubiese llenado mucho mas rapido de agua y se hubiese ido al fondo sin solución, ya costo bastante vaciarlo... y solo lo enganchamos bien en el ultimo moento porque uno de los tapes estaba aun puesto... Mutur vio por un segundo el kayak en el fondo del mar


3 Olés bien grandes !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
1! Para Corinne que o tuvo mucha sangre fría o no se paró a pensar lo peligroso de la situación
y lo cerca que estuvo ayer de volver a Port LLigat tumbada sobre un kayak en el que palease otra persona... dejando el suyo allí
2! Para Maria Giró que me ayudó a vaciar el kayak, le dio las instrucciones más acertadas a Corinne para reembarcar y sujeto mi kayak mientras yo tiraba de sus brazos para sacarla del agua. GRACIAS MARIA! un beso!
y 3! para Mutur que organizo toda la operacion rescate en 40 segundos.

Volvimos para casa con risa nerviosa y haciendo chistes sin parar.
La suerte nos tocó ayer con su varita magica!

Lecciones aprendidas:
Super importante comprobar la estanqueidad de los tambuchos antes de salir.
El grupo nos protege... SOLO NO PUEDES... CON AMIGOS SI!
es muy importante y da mucha seguridad saber que los demás te pueden ayudar pero para eso... tienen que estar cerca!
Evitar camisetas de algodon que mojadas se pegan a la piel y te dejan tieso de frio.

dissabte, 17 d’octubre de 2009


CONTRA LÒGICA

Avui érem tres, la Mariona, en Miquel i jo, però la Mariona està lesionada a la esquena, i amb el vent que feia avui ha preferit no forçar i no ha sortit. Potser és també que té més seny que en Miquel i jo, més que tots dos junts. El fet és que hem sortit en Miquel i jo amb tramuntana forta (força 7/8) i en principi teníem pensat fer només dins de la badia de Portlligat, però amb en Miquel això ja se sap que és impossible, i en arribar a la bocana de Portlligat ha dit allò de “traiem el nas?” i ha sigut treure el nas i seguir amb el cos, tots dos cap a Salqueria. Costava però hem pogut fer camí, i el problema era què fer per poder girar, donant el costat a la tramuntana, i tornar, i aleshores hem decidit no girar i simplement deixar de remar. Ha sigut impactant perquè un segon després de deixar de remar érem dos bòlits marxa enrere. He mirat a en Miquel i feia por veure un kaiak circulant de proa a aquella velocitat. Jo anava paral·lel a ell. La sensació no era de perill perquè anàvem amb la proa al vent i era fàcil controlar. En un no res érem de nou a la bocana de Portlligat. Llavors hem anat fins a Boquelles, i ens ha costat molt girar perquè entre l’illa de Portlligat i terra ferma el vent bufa dins d’un embut, tancat i amb més força i aixecant molt "polsim". Ha sigut dur remar la tornada des de la platja de l’illa. Contra les roques i havia una llanxa gran que havia trencat amarres i el vent l’havia encastat contra la costa. Hem pensat en donar avís perquè on era no es veia des de costa. (Això de “pensar” ho hem fet després, ja a terra, perquè avui no es podia pensar, només es podia remar, resistir les ratxes i avançar quan aquestes paraven, no ha sigut un dia ni contemplatiu ni reflexiu). Després hem anat fins Calders, i tornar contra vent no ha sigut massa difícil.Quan guardàvem els kaiaks, allí a rodolso semblava impossible l’infern de vent i ones que hi havia a un centenar de metres.

La sortida d’avui ha sigut gratificant, un esclat de força i de vida, i hem quedat amb ganes, al menys jo, i segur que en Miquel també, de repetir-la. I que ningú li busqui la lògica a sortir de la protecció de la terra, asseguts dins de dos forats, per enfrontar un vendaval i tornar al mateix lloc cansats i sense haver anat en lloc. No tindrà lògica, cap, però quina meravella. La vida està feta d’aquestes passions i aquets moments que, qui té la desgracia de viure sempre emparat, no troba mai. A la vida ens han de passar coses, encara que siguin tan absurdes com enfrontar un vent noble que et fa sentir quelcom difícil d’explicar i que segurament no és més que la força exultant de la vida. Ja tindrem temps, massa, l’eternitat, per fer res i quedar emparats, Per tant, benvinguts dies com el d’avui. I benvinguts tots els que ens trobem i sortim. L’acció ens fa sempre més propers.

dimarts, 13 d’octubre de 2009

Sa tramuntana

El passat dissabte dia 10 d’octubre, as matí, varem sortir a palar.
Érem tres, en Mutur, la Laia Eraso i jo, i tot i que sa tramuntana s’anava estirant, eren més fortes les ganes que teníem de sortir.
Fins a sa coua de l’Infern no hi va haver cap problema, el paisatge estava preciós, un cel ben gris que feia que tot tingués un aspecte d’hivern, però amb una molt bona temperatura.
Molts canyistes enfilats per ses roques, carregats de canyes. Uns més simpàtics que d’atres. Ens varem acostar a un grup que en aquell moment agafava un dento de més de 3 kilos. Ben cofat que n’estava l’home i ens ensenyava sa peça.

Vos haig de dir que és veritat que existeix un mar d’Avall i un atre d’Amunt. Ho varem comprovar en viu i en directe.

Ja veiem, en acostar-nos a sa punta de Cap de Creus, que en mar estava força mogut, la línia de l’horitzó no era llisa.
Al tombar sa punta, sa tramuntana ens va colpejar. Es vent no ens deixava avançar, tot i que palavem amb força. Era com si de cop i volta algú hagués obert una finestra i ens adonéssim que fora bufava molt fort.
Va estar molt bé, era una lluita contra l’element. Evidentment no varem resistir gaire, i desprès de pocs metres varem girar cua i varem tornar a recés. A rodolso d’aquell vent estimat i maleït que ens va deixar molt clar qui manava a Cap Creus.
Tot cap a casa, més depressa que en atres ocasions per que es vent ens acompanyava, comentàvem la sort que teníem de poder gaudir en un mateix territori d’experiències tant diferents.
Sortia el sol d’entre els núvols i tot prenia un aspecte ben diferent.
Satisfets.

dilluns, 12 d’octubre de 2009

Ara que ja s´acabat l´estiu i queden enrere totes les vivençies, segurament es moment de pensar i reflexionar sobre tot el que em pasat, pero francament crec que no fa falta i jo tampoc en tinc ganes. El que si puc dir es que personalment he gaudit molt, pero encara he apres mes, molt mes i no parlo dels cursos d´en Pau Calero que evidenment han sigut uns mes que altres molt interesants i fets amb simpatia i molt bona disposiçio. El kayak es per mi molt important, qui em coneix ja ho sap, es per mi molt mes que una simple sortida, molt mes que remar, fins i tot mes que les grans ones i esculls que em fan viure i gaudir de situaçions previament çercades, es per aixo que quan no em sento cómode o crec que alguna cosa no es justa, la sensació es com si em poses un jersey que pica la pell i l´he de treure. Cada dia, cada moment, es diferent, res no tornara, i nosaltres tampoc, pero el mar, les roques, les cales i tot aquet magnific paratge segueix aqui i es mereix un respecte.
Aviat sera hivern, canvia el decorat (personalment m´encanta) anirem mes abrigats pero farem el mateix, sortir a navegar, ens mullarem, saltarem onades, farem el que el mar ens permeti perque el mar es disfraça pero mai canvia.

dissabte, 10 d’octubre de 2009

JORNADES TÈCNIQUES GRATUÏTES DE PIRAGÜISME

SK KAYAK amb la col.laboració de l´ESCOLA D´EN MAR i amb el recolzament de l´Ajuntament de Cadaqués vos proposa fer Matinals Tècniques de Kayak de Mar periòdiques i gratuïtes destinades as membres de l´Escola d´en Mar i persones empadronades a Cadaqués. Cada tercer diumenge de mes vos oferim a Port-Lligat una sessió pràctica d´algun aspecte del piragüisme de mar. Amb aquesta iniciativa volem aconseguir que es nostros palistes tinguin cada vegada més recursos per millorar sa seu navegació i gaudir més des caiac d´una forma segura.


CALENDARI TARDOR :

25/10/2009 MATINAL D´ONES
Apredrem a profitar ses marons de proa i popa i fer maniobres sobre elles i explicarem el recolzament alt i baix. Si hi ha condicions farem una introducció al caiac surf.

Hora : 11 hrs Lloc : Sant Pere Pescador


15/11/2009 REMOLCAMENTS
Veurem diferents tipus de remolcament i practicarem el remolc curt i el remolc llarg. Qui vulgui podrà fer el seu cap de remolc.

Hora de trobada : 9.30 hrs a la Platja de Port-Lligat


20/12/2009 CURS NIVELL III AEKMAR
Sessió de tres hores on treballarem conducció escorant es caiac, recolzament alt i baix estàtic i dinàmic, timó de proa, timó de popa, desplaçament lateral amb zig-zag i tracció.

Hora de trobada : 9.30 hrs a la Platja de Port-Lligat

Important : Ses places són limitades i cal fer inscripció prèvia per tal de reservar es caiac i confirmar activitat. Es tancaran ses llistes d´inscrits dos dies abantes de la data de l´activitat.

Informació i Reserves :
escolamarcadaques@gmail.com

dilluns, 5 d’octubre de 2009



TRAMUNTANA A JONCUS I GIRAR
ENCALLADORA

El sábado 3 de Octubre paleamos con tramontana favorable hasta Cala Joncus. Éramos cuatro palistas, Mariona, Rostia, Miquel y Mútur El día era claro y diafano y el mar nos arrastraba como un río, sin problemas, y en poco tiempo llegamos a Punta Oliguera. Allí vimos la Coua de sa Oliguera, y en el acantilado la Coua des Pelegrí. Nunca habíamos subido hasta esta última, y con ciertas dificultades dejamos los kaiaks sobre las rocas, excepto Miquel que siguió paleando por los alrededores, y escalamos hasta la abertura de la cueva. La cueva era y es grande, alta y profunda, de color rojizo. Al parecer se llama del peregrino porque hace muchos años, un viajero que solía recalar a veces en Cadaqués, cuando lo hacía pernoctaba en la cueva. La vuelta fue más difícil, con tramonatana en contra, pero llegamos y en casa nos esperaba una buena y merecida comida.

Hoy, lunes 5 de Octubre, hemos paleado con un mar gris e inflado de olas. Éramos siete palistas, Pilar Colomer, María Giró, Patri, Anja, Natalie Giordano, Corinne y Mútur. Hemos alcanzado Cap de Creus, frente al cual unos kaiakistas con cañas de pescar nos han enseñado un enorme pez que habían pescado, hemos seguido hasta Encalladora, la hemos circundado, y de vuelta a Portlligat. Decir que Corinne, en su segundo día, ha mostrado coraje y capacidad. No es fácil recorrer una distancia bastante larga sin dominar todavía la técnica, y lo ha hecho a base de esfuerzo, corrigiéndose a veces y otras avanzando contra olas que le giraban el kaiak y le dificultaban el avance. Enhorabuena. Es preciso que sea constante para que su sufrimiento actual dé fruto. Dado el tipo de olas, ha habido algún amago de mareo, pero se ha solventado sin problemas, nadie ha tenido que ser arrastrado ni depositado sobre la playa de Portlligat. Las ballenas no han hecho todavía acto de presencia, pero todo llegará, es su tiempo.

Es posible que el el miércoles haya salida a las 15 horas, ya se confirmará.