diumenge, 25 d’abril de 2010

VENT DE MAR, CONFERÈNCIA I POCS ANIMALS

Dimecres passat varem sortir amb vent de mar incipient, la Pilar va proposar anar a Cadaqués, jo vaig pensar que amb vent de mar no és bon itinerari perquè tornant s'ha de superar la Punta de s'Oliguera, però el vent no era fort i varem anar-hi. Error. Érem Natalie Giordano, Pilar Colomer, Josep Flor, Josep i jo. L'anada va ser bona, fins i tot ens varem creuar amb un caiac doble on dos francesos que es van confessar principiants palejaven sense cobrebanyeres, ens van preguntar per Portlligat, vam dir que noe ra lluny i va ser l'ultima vegada que els varem veure, nosaltres i qui sap si ningú més.
El fet és que nosaltres varem arribar a la Platja Gran i quan començaven a vorejar la badia per la part sud, vaig veure que el vent i les ones augmentaven i vaig preferir tocar retirada, sempre és millor ser prudent i equivocar-se sent-ho per excés. I a Punta de s'Oliguera les ones eren altes, i en una d'elles la Pilar i la Natalie Giordano varen surfejar de manera temeraria, peròel fet és que varem superar la punta i tot va ser més fàcil.
Amb el mar més tranquil em vaig apropar a Pilar per comentar-li l'ensurt i em va dir que s'ho havia passat molt be, un Dragon Can natural, som molts els que tenim poc al cap, deu ser una condició per gaudir de la vida.
Varem arribar a Portlligat sense haver vist el caiac doble del francesos principiants, segurament s'havia enfonsat, però també segurament ells sabien nedar. Sense bromejar, el que és segur és que amb un caiac sense cobrebanyeres i sense experiència no crec que haguessin pogut fer el trajecte de tornada, a saber doncs on eren o on són.
Per la tarda varem tenir la conferència d'en Pau sobre Groenlandia, on no hi han ones però hi han icebergs que et cauen a sobre, i varem parlar sobre el que volem fer a Umiiartoq i l'Escola d'en mar. Ho concretarem a la reunió que farem al local de Portlligat., el divendres 30 d'Abril a les 19.30. Seria important assistir tots els que tinguin relació amb l'Escola perquè de tots nosaltres depen el seu funcionament.

Ahir dissabte varem sortir Pilar Colomer, Anja, Anna Suárez, Renne amb la seva filla i el xicot de la seva filla, Javi, Xavi Masanés i jo, i varem tenir un dia amb mar magnífic, sol magnífic però cap animal. Crec que varem gastar tots els animals el dissabte de fa vuit dies. Varem palejar fins Messina, Massa d'Oros, Cala Bona, i només varem veure unes quantes tonyines, quelcom que abans ens hagués semblat digne de menció però que el dissabte ens va semblar no res.

Recordeu que hi ha un blog, mardamunt.blogspot.com, escrit per aquells que palegen el Mar d'Amunt, nosaltres som els del Mar d'Avall, que és molt interessant i que de vegades respon preguntes a qüestions que nosaltres ens fem i que no sabem respondre. Podem aprendre molt d'ells, uns companys de mar i de paleig.

A partir d'aquesta setmana les sortides es faran els dimecres per la tarda a les tres, en lloc de fer-les els dilluns. Crec que tothom o sap, però convé dir-ho.


dimecres, 21 d’abril de 2010

SOFRE I GAVINES

Dilluns passat varem sortir de Portlligat mentre els alumnes de primària de l'escola de Cadaqués també sortien a palejar, ho fan totes les setmanes, és una activitat que nosaltres organitzem i és tot un plaer veure que s'apropen a una natura que és un privilegi tenir i poder gaudi.

Nosaltres varem enfilar cap a Cap de Creus i encara portàvem les imatges i les sensacions de la sortida de dissabte. Érem Anna Giró, Marta Duch, Pilar Colomer, Natalie Giordano, Natalie Corcoll, Rafa, Pau Calero, Pep, Albert, i jo. Marta, Pilar, Pau i jo érem supervivents de l'expedició d'il·luminats de dissabte (per cert, diumenge vaig parlar amb Gemma de Projecte Ninam i em va dir que el dissabte el catamarà va tenir dificultats per tornar a port degut al vent de sud que es va aixecar per la tarda, i no van arribar a Roses fins les nou de la nit, així doncs no érem els únics arriscats navegant mar en dins darrere balenes).

Tornant a dilluns, teniem una mica de vent de sud, però poca cosa. Varem entrar a la Coua de l'Infern, on varem recordar la vegada que entrant després d'una tempesta que ens va agafar en ple mar, amb trons i llamps, sentíem una forta olor de sofre dins la cova, quedant clar el perquè del seu nom, ni colors ni raigs de sol, simplement és l'infern o part d'ell.

Anna, Natalie Corcoll i Rafa varen tornar a Portlligat. Cal dir que era el primer dia de la Rafa i es va portar de meravella.

Els altres set varem palejar després fins Es Camallerís, on Kirk Douglas i Yul Briner es barallaven a "La llum de la fi del mon" i on l'any 1955 una balena va embarrancar i el pare d'en Miquel se li va pujar a sobre.

Després varem pujar en un petit illot (?) on les gavines tenien nius, ens van atacar però no massa, encara no entenc com no ho varen fer amb més violència perquè varem veure molts nius amb tres ous per niu, i fins i tot en alguns nius hi havien pollets nounats. Suposo que les gavines ja ens coneixen, deuen dir "ja estan aquí els palistes, estan sonats però són inofensius". La veritat és que varem estar a un pam dels pollets i no varen reaccionar. Només una d'elles va passar en vol rasant a uns centímetres del cap de la Pilar, però aquesta no s'en va adonar, mai veus quan de a prop et passen, són els altres els que ho veuen.

Varem tornar contra el vent, en un vespre bonic, encara més bonica l'entrada a Portlligat, en Dalí tenia res de tonto escollint el lloc on viure.

Al arribar ens en varem adonar que eren quarts de set, havíem palejat més de tres hores, i tothom va sortir de pressa cap a les seves obligacions, molts nenes i nenes estaven a casa sense uns pares i mares que no sols no tenen res al cap, sinó que en contes de pardals hi tenen gavines. Gavines amigues, però.

Altra vegada una tarda magnífica, i que continuïn.

Recordeu que avui dimecres sortim a les tres, i a les set ens trobem a l'Art i Joia per escoltar la xerrada d'en Pau sobre Groenlandia, i conèixer les activitats propostes per l'Escola d'en Mar.




dilluns, 19 d’abril de 2010

MAR, VIDA I BOGERIA

La vida podria ser definida i entesa com catorze kaiaks endinsant-se en el mar, enfilant l’horitzó i perseguint un catamarà que també persegueix dos balenes. Una descripció plena de vida i bogeria que és un plaer haver viscut.

El dissabte varem sortir a totes hores, de tots els llocs i en totes les direccions.

Un primer grup, amb Pau Calero, Eduard Marqués, Salvador i jo, va sortir a le set del matí i tant de bo haguéssim sortit a les sis, tan bonic i tranquil i encisador era el mar de bon matí.

Era un mar ple de vida animal, nosaltres inclosos. Varem veure i quasi be agafar dos peixos lluna, varem estar envoltats varies vegades per tonyines, en Salvador va veure al horitzó dos esbufecs de balena, en Pau va veure un altre esbufec, i teníem la sensació de estar en un caldo primigeni de densitat i vida.

Varem palejar mar endins, bastant passat Messina, i a les vuit trenta s’ens varen afegir tres palistes més, Miquel, que havia sortit de Portlligat i s’havia trobat i conegut a Manel i Ernest (disculpeu si equivoco noms, tot era bastant aturdidor) de Villajuiga i que també ens estaven buscant.

Varem palejar fins Massa d’Oros, la Rata, encara entre bancs de tonyines, i en Miquel i jo varem tornar cap a Portlligat per trobar el tradicional grup de les deu. Varen arribar desperdigats, primer en Josep Flor, seguit de Marta Duch i Anja, i més enrere Pilar i Xavier, i encara més enrere Anna Suarez i una amiga seva no massa experta i que van preferir quedar-se prop de Portlligat, i lluny, molt lluny, la René, que havia arribat i sortit més tard i que palejava solitària i incansable .

Varem tornat a la Rata que estava plena de gent, els palistes, que la escalava i trepitjava, era tota una imatge veure-la des de lluny, trencada la seva habitual soledat, semblava un illot accessible i fàcil quan és un racó de turbulència i singularitat.

Llavors va sonar el tret de sortida de la bogeria. Algú, des de dalt de la Rata i amb prismàtics, va veure lluny en l’horitzó el catamarà de Projecte Ninam perseguint una balena. Ens va faltar temps per enfilar i perseguir el catamarà, que per fer-ho més difícil va girar i va dirigir-se mar endins. Cap problema, nosaltres érem plens d’energia i l’havíem de gastar. La Pilar va intentar posar seny, sense parar de palejar, però va fracassar, tots seguíem palejant com embogits, quelcom deuen tenir les balenes que són capaces de atraure fora de tota cordura, i si no que l’hi preguntin al capità Achab.

Jo vaig accedir a acceptar una mica de seny i vaig telefonar al catamarà (l’Achab no ho podia fer) i primer em va contestar la Gemma que no era al catamarà sinó a Barcelona, i quan li vaig parlar de balenes ella em va dir que ella estava veient cotxes, em vaig disculpar i vaig trocar al Albert que sí estava al catamarà i em va dir que seguien dos balenes, mare i filla, i que s’estaven desviant vint graus, però que teníem un altra balena prop de nosaltres.

Lo dels vint graus no ho vaig entendre però lo de la balena sí. Varem estar bastant rato palejant mar endins, però no varem veure res. Portàvem ja més de cinc hores, i qui no havia baixat a la rata feia doncs cinc hores que no havia sortit del forat, i poc a poc, en diferents grups varem començar a tornar cap a costa.

Pilar, Anja i René varen ser els primers en enfilar cap a Portlligat que quasi no es veia. Després tots els altres.

Una vegada a Portlligat varem saber que René, prop de Guillola i tocant a costa, va veure moltes baldrigues, i de sobta va sentir al costat seu dos esbufecs de balena, i va veure una balena que havia sortit i s’apartava nedant i la René va quedar tan trasbalsada, impressionada i contenta que se l’hi saltaven les llàgrimes.

Magnífic. Sis hores sense sortir del kaiak, en un ambient aclaparador, enlluernant i ple de vida, amb gent boixa i donada a la bogeria, perseguint balenes, escalant illots, parlant amb catamarans que també semblen fora de tot seny, i sobre tot l’ensenyança de que per trobar allò que es busca, i tal com va demostrar i merèixer la René, no cal portar kaiaks magnífics, ni pales ultramodernes, ni ser un gran palista, no, cal merèixer ser en el lloc adequat en el moment adequat. I com se sap aquest lloc i aquest moment? Doncs no ho sé, i tampoc trucaré al Capità Achab per preguntar-ho, però em sembla que te quelcom a veure amb la capacitat de bogeria i d’apreciació de tota forma natural d'aparent falta de seny.

Gràcies a tots per haver vingut i haver fet possible un dia tan magnífic.

Encara hi han balenes i encara tenim la sort de tenir el temps i les ganes de buscar-les.

Avui dilluns tornem a sortir.

El dimecres potser també sortirem, i a les set ens trobarem a l’Art i Joia i parlarem, en Pau sobre Groenlandia, jo sobre l'Escola d'en Mar, què més podem demanar, encara estem plens de vida.

dissabte, 10 d’abril de 2010

ENTRE DOFINS

Avui dissabte hem sortir a palejar Anna Suárez, Ester, Pilar Colomer, Anja i jo, amb calor i un mar tranquil que ens havia de deparar sorpreses. Hem palejat fins Cala Bona, tan tranqui-la i acollidora com sempre, i hem decidit seguir palejant perquè Ester, tot i ser el seu primer dia amb kaiak tancat, es sentia amb força. Hem entrat a la Coua de l’Infern, i arribant a Cap de Creus hem vist en Ponç Feliu i el seu grup d’observadors d’ocells, pujats com sempre dalt del penya-segat on acaba el Cap. Ponç Feliu ens ha dit que havien albirat molts dofins. Hem vist força ocells més enllà de la Rata i hem anat cap a ells. Quan ens apropàvem, anant jo davant, un dofí gran i fosc ha saltat davant el meu caiac. He pensat que ni hauria més on eren els ocells i, encara que encara estàvem a uns cinquanta metros, es veien formes fosques on hi havia els ocells. Però llavors dos llanxes a motor s’han apropat per veure’ls, han arribat ben al damunt, i evidentment els ocells i els possibles dofins han desaparegut. Hem quedat frustrats però d’immediat ha començat la desfilada.

Jo donava cops de rem al caiac, i primer han vingut dos o tres dofins davant d’on estàvem Pilar i jo. Nedaven poc a poc, de manera suau, i canviant la direcció. Eren petits i un d’ells ha mostrat el cap i l’orifici posterior del nas. Un d’ells s’ha parat davant el meu caiac i jo mirava com ell em mirava, o ell mirava com jo el mirava. Ha durat bastant estona, perquè eren més d’un. Anja, Anna y Ester també els han vist però des d’uns vint metres.

Llavors hem començat a veure’ls arreu. Estàvem envoltats per ells, no paràvem de veure’ls en diferents llocs, era quelcom sorprenent i agradable. Anja i Pilar han vist també tonyines, amb la cua de peix perpendicular al aigua, no com els mamífers que la tenen paral·lela. De fet hi havia molts ocells de diferent tipus, com els martinets que es llançaven en picat, com avions “cazas”, i baldrigues, i gavines. Portavem quasi bé dos hores i mitja palejant, era el primer dia per la pobre Ester, qui aguantava i es portava de meravella, i hem tornat. Tornant no hem vist res, el gruix dels peixos i dels depredadors de peixos estava al voltant de la Rata. Ara penso que potser hauríem d’haver-nos quedat una estona més, no sempre hi ha una oportunitat com aquesta, tants dofins en un mar en calma.

Els dofins i les tonyines neden de manera diferent i es poden distingir. Les tonyines fan via, es a dir, neden seguint una línia marcada i quan salten o fan d'una manera més nerviosa. Els dofins, pel contrari, neden de manera més sua i harmoniosa, poden canviar de direcció també amb suavitat i la seva manera de saltar és més tranquil·la i controlada.

No esperaven tenir aquesta experiència, però ha valgut la pena.

Recordeu que el proper dia 21 d’abril, a les set de la tarda, al Art i Joia, en Pau Calero parlarà de la seva estada en caiac a Groenlandia, i jo parlaré del nou projecte de l’Escola de’n Mar.

Dilluns tornarem a la Rata a veure si els dofins encara hi són.

divendres, 9 d’abril de 2010

UN DILLUNS D'ESTIU

El dilluns varem palejar Suse, Josep Flor jo, amb un mar tranquil i una sensació d'estiu. Messina, la badia de Cadaqués i tornada. Era un paler deixar de palejar i mantenir-se quiet en mig del mar. Pel matí la Patri va sortir tota sola, enhorabona, i també el Miquel, i es van trobar al mig del mar i es van saludar, hola, hola, es bonic saludar o encomia-dar-se-se al mig del mar.
Demà dissabte hi tornarem.

diumenge, 4 d’abril de 2010

MASSES D'AIGUA I VENT

Ahir varem sortir amb temps tranquil però fort vent de ponent anunciat. Érem Anja, Josep Flor, Miquel, Martí, Aleix i jo. Varem palejar fins Encalladora, i varem entrar a Es Camallerís, tot just abans Culip. Varem bordejar Encalladora per l'exterior i arribant a Cap de Creus, de tornada, va començar el ball. Primer només eren ones, no massa fortes, però després va arribar el vent anunciat, bastant fort. Va ser cansat. Aleix és va portar de meravella perquè tot i no ser un expert, va mantenir el ritme a base de força. Varies vegades li vaig cridar que no estava permès estar cansat i potser va fer cas, perquè cansat ho estava, i molt, però ho va saber dissimular i va seguir palejant. Portlligat no arribava mai, varem tardar molt, però varem arribar. Fins i tot Anja, més acostumada. ve reconèixer després que cada palada que feia soltava un renec per l'esforç que li costava. Més enrederits varen arribar Martí i Miquel, perquè Martí no es trobava bé, feia temps que no palejava i les circumstàncies no el varen ajudar. Va ser un dia dur però ens ho varem passar força bé entre aquelles masses d'aigua que s'aixecaven i el vent que pujava d'intensitat.

Demà dillens, a les 15 hores, encara que sigui festa, hi tornarem.