dissabte, 10 d’abril de 2010

ENTRE DOFINS

Avui dissabte hem sortir a palejar Anna Suárez, Ester, Pilar Colomer, Anja i jo, amb calor i un mar tranquil que ens havia de deparar sorpreses. Hem palejat fins Cala Bona, tan tranqui-la i acollidora com sempre, i hem decidit seguir palejant perquè Ester, tot i ser el seu primer dia amb kaiak tancat, es sentia amb força. Hem entrat a la Coua de l’Infern, i arribant a Cap de Creus hem vist en Ponç Feliu i el seu grup d’observadors d’ocells, pujats com sempre dalt del penya-segat on acaba el Cap. Ponç Feliu ens ha dit que havien albirat molts dofins. Hem vist força ocells més enllà de la Rata i hem anat cap a ells. Quan ens apropàvem, anant jo davant, un dofí gran i fosc ha saltat davant el meu caiac. He pensat que ni hauria més on eren els ocells i, encara que encara estàvem a uns cinquanta metros, es veien formes fosques on hi havia els ocells. Però llavors dos llanxes a motor s’han apropat per veure’ls, han arribat ben al damunt, i evidentment els ocells i els possibles dofins han desaparegut. Hem quedat frustrats però d’immediat ha començat la desfilada.

Jo donava cops de rem al caiac, i primer han vingut dos o tres dofins davant d’on estàvem Pilar i jo. Nedaven poc a poc, de manera suau, i canviant la direcció. Eren petits i un d’ells ha mostrat el cap i l’orifici posterior del nas. Un d’ells s’ha parat davant el meu caiac i jo mirava com ell em mirava, o ell mirava com jo el mirava. Ha durat bastant estona, perquè eren més d’un. Anja, Anna y Ester també els han vist però des d’uns vint metres.

Llavors hem començat a veure’ls arreu. Estàvem envoltats per ells, no paràvem de veure’ls en diferents llocs, era quelcom sorprenent i agradable. Anja i Pilar han vist també tonyines, amb la cua de peix perpendicular al aigua, no com els mamífers que la tenen paral·lela. De fet hi havia molts ocells de diferent tipus, com els martinets que es llançaven en picat, com avions “cazas”, i baldrigues, i gavines. Portavem quasi bé dos hores i mitja palejant, era el primer dia per la pobre Ester, qui aguantava i es portava de meravella, i hem tornat. Tornant no hem vist res, el gruix dels peixos i dels depredadors de peixos estava al voltant de la Rata. Ara penso que potser hauríem d’haver-nos quedat una estona més, no sempre hi ha una oportunitat com aquesta, tants dofins en un mar en calma.

Els dofins i les tonyines neden de manera diferent i es poden distingir. Les tonyines fan via, es a dir, neden seguint una línia marcada i quan salten o fan d'una manera més nerviosa. Els dofins, pel contrari, neden de manera més sua i harmoniosa, poden canviar de direcció també amb suavitat i la seva manera de saltar és més tranquil·la i controlada.

No esperaven tenir aquesta experiència, però ha valgut la pena.

Recordeu que el proper dia 21 d’abril, a les set de la tarda, al Art i Joia, en Pau Calero parlarà de la seva estada en caiac a Groenlandia, i jo parlaré del nou projecte de l’Escola de’n Mar.

Dilluns tornarem a la Rata a veure si els dofins encara hi són.

1 comentari: