diumenge, 31 d’octubre de 2010

quin tiberi disabte!

Som una gent estranya , jo sobretot, pero a mi ....ja m´esta bé els altres ...no tinc ni ideia
Ho dic molt convençut perque portem força temps sortin a remar i de tant en tant fem lo d `ahir ens ho pasem molt be en aquesta reunió- sopar. trovada, menjant i parlant uns amb altres.
Espeçialment tot el que vareu portar tots i totes era bonisim , pero encara era millor la bona disposiçiò en la que vareu colaborar ! Jo... que no vaig portar res , perdó- vaig gaudir espeçialment dels pastisos !bonisims de L´Anna i tot el que va portar Patri, Laia ,Nathalie, etc SOU UNS CRACS.
Els temes, contingut i conclusións de la reunió, ja les ha detallat en Mutur, per tant ja esta dit.
Tan sols vull dir, que quan dic que el merit dels cursos es d´en Josep, ho penso de veritat i també dic que no es que jo pases del tema, simplement ell va fer el calendari , li va fer seguir en Toni Albert i es varen anar seguint en la posibilitat de tots, jo per la neva part crec que s´ha de pensar en la gent de Cadaques sobretot l´hivern i per aixó farem el curs d´ones o cala Montgo el 21 de novembre si tot va bé.
D´altre banda m´agrada molt escriure i també ferho en el bloq, i vaig fent les meves entradas en les que acostumo a dir el que ha estat una sortida excursiò o qualsevol aconteixement.
La gent , colabora , el que pot o vol segons les posibilitats, jo crec i ho he dit sempre que dins el mar s´ha de ser solidari i ajudar i crec sinçerament que tothom ho fa, pero també respectem les personalitats de cada persona , jo mai posaría en perill niungú, ara bé m´agrada gaudir , m´agrada arriscar amb les ones i si puc ho faig, pero soc el primer en ajudar, remolcar i aconsellar si m´ho demanen.
Es molt important ajudar a pujar i baixar caiacs , material, etc i tots savem el que hem de fer.
També es important ser agrait i si algún día ve un convidad aquest te la obligaçio de marxar donant les graçies, es veritat que s´ha de ser amable i educat i ja que ve.... en fi ja m´enteneu
Crec de veritat que som bona gent, gent de bon rotllo, i les sortides son presidides per el bon humor, i aixó fa que tots tinguem ganes de sortir a la mar.
Moltes vegades a la feina em contento i m ´omplo pensant que estic baixant Port Lligat i agafo un Kayak i surto, i navego i disfruto, de veritat es el que m´agrada, soc afortunat, perque ho puc fer,

Miquel

Video Istiu 2010 - Anna

http://www.youtube.com/watch?v=VJQAMsXYiv8

SORTIDA AL MATI, REUNIÓ A LA TARDA

Ahir va ser un dia gris, dens, compacte, amb un resultat final atordidor però agradable. Al matí varem sortir des de Portlligat i no se exactament quants érem, i amb aquest desconeixement començaven les circumstàncies que havien de marcar el dia. Crec que érem tretze caiacs, després quan els nombri ho confirmaré. El mar estava una mica mogut, però sense presentar problemes. Vaig ser l’últim a sortir de la platja i quan vaig aixecar la vista per veure on eren els demés vaig constatar un fet que confirmaria la afirmació que per la tarda havia de fer en Toni Albert.


M’explico: quan a la tarda es va discutir entre anar a palejar a Grecia o a Menorca, i es va preguntar a en Toni Albert quants dies es tardaria en donar la volta en caiac a Menorca, ell va contestar “Jo nou dies, vosaltres tres.” És veritat que som gent que ens porta el vent, que ens donen el tret de sortida i enfilem pel recte, que ens encanta crec enfrontar els espais oberts i deixar-nos portar per la sensació de recórrer el mar. Així ahir, quan a Portlligat vaig aixecar la vista ja no hi havia ningú, tots estaven enfilant Sa Rata, uns més de pressa que altres però tots molt lluny. Bé, no tots. Albert, qui palejava per primer dia, i Eneko, el seu amic (més endavant i donades les circumstàncies del mar varem dubtar si no era més bé el seu enemic), eren encara a prop. Era important que el grup esperés a Albert, doncs res és més desmoralitzant que ser un principiant i veure que tothom va ràpid, es perd de vista i tu quedes endarrerit. El principiant sempre ha de anar davant. Vaig optar per una solució que només un altra vegada havia pres. Vaig treure el xiulet i com un policia de tràfic al mar, vaig pitar de manera ridícula, i inútil perquè tots eren tan lluny que ningú em va sentir. Un fracàs. Mentre jo ensenyava les tècniques mínimes a Albert, Eneko es va  avançar i va atrapar a part del grup que ens va esperar. 


El grup total érem: Pilar, Josep, Toni Sbert, Xavier Masanés, Miquel, Josep Flor, un amic d’en Josep Flor, Jordi Rotllan, Javi, Eneko, Albert i jo. Varem arribar a Sa Rata i com sempre donar-li el tom va ser difícil, al nas de la Rata sembla una centrifugadora, però tothom ho va aconseguir sense problemes, fins i tot l’Albert, qui tenia la tranquil·litat de veure que nosaltres anàvem tranquils, fet que no tindria perquè donar tranquil·litat, nosaltres podríem ser uns insensats, però la veritat és que no hi havia perill.


Després varem parar en un illot sense nom, uns varen entrar per la part oberta a mar, més difícil, els altres varem entrar pel canal, creient que no era correcte arriscar a Albert, que s’estava portant de meravella, a estimbar-se ja el primer dia contra les roques. La tornada va ser tranquil·la, sense cap problema.


Per la tarda varem tenir la reunió/festa i ara intentaré resumir les conclusions a que varem arribar.


Érem més de trenta persones, contant la mainada. Anna Giró, Patri, Karin, Susi, Nathalie Giordano, Natali Corcoll, Pilar, Laia López, Laia Eraso, Marta Duch, Gemma de Projecte Ninam, Josep, Miquel, Josep Flor, Nardo, Lluís Torrent, Toni Albert, David Martinez, Xavier Masanés, Xavier Almazor, Jordi Rotllan, Sisco, Eneko, Albert, Mútur, i set nens i nenes. Trenta dos en total, vint i cinc adults i set nens. Disculpeu si he oblidat algú.


Es va dir que havíem complert l’objectiu de mantenir les sortides tant les de dimecres i dissabte, com les extraordinàries (Illes Medes, Colliure, Port de la Selva), els acompanyaments (Marnatón, Neda el Mon, Centenari Costa Brava), i en definitiva el numero de palistes per sortida.


Es va dir, però, que no havíem aconseguit contactar amb la gent del poble per a que gaudissin de les avantatges que els oferim. Es va dir que es pensaria la manera, i que d’inici reprendríem l’idea inicial quan es va proposar amb l’Ajuntament introduir el caiac a Cadaqués, es a dir, que totes les activitats (cursets, utilització de material, local, prioritat en les excursions) es faran a través de Umiiartoq-Escola d’en Mar, per tal de potenciar la presencia de quelcom més tangible i al que la gent es pot dirigir.


Es va dir que som ja vint-i-dos socis: Anna Giró, Natali Corcoll, María Giró, Pilar Colomer, Miquel Hormigo, Xavier Masanés, Dana Petho, Attila Petho, Mútur, Nathalie Giordano (?), Patricia Linares, Rostia Ryzack, Laia López, Xavier Almazor, Laia Eraso, Josep Flor, David Martinez, Carles Batlle, Xavier Caminada, Marc Arnal, Aleix Alonso, Toni Sbert. Alguns dels presents es van excusar per no haver-se encara fet soci, i varen dir que ho farien.  Cal recordar que l’any, pel que es refereix a renovació de quotes, es considera de juny a juny, i contant que ja durant als últims mesos hem estat en acció, amb cursets i sortides, encara hi som a temps.


Es va dir que es pot portar familiars i amics sense necessitat de que siguin socis, i que es manté l’idea de que qui vulgui venir a palejar es benvingut, sense necessitat de fer-se soci, i que es farà soci només aquell habitual o no habitual qui vulgui a la vegada col·laborar i/o gaudir de les avantatges abans anomenades (cursets, local, prioritat en les excursions).


Es va dir que amb els diners recollits s’havien liquidat deutes i que els 1.551 euros que de moment tenim es podien utilitzar per comprar material (pales, cubres, caiacs dobles per portar mainada...).


Es va dir que el local, amb el nou lloc on guardar els caiacs i el material, estaria enllestit abans de un mes. Només falten els armaris, aquesta setmana Toni Albert i/o jo ens ham de trobar o contactar amb qui els construeix i esperem que tot estigui enllestit aviat.


Es va constituir la nova junta, substituint a les persones de l’antiga junta que no volien o podien seguir. De la antiga segueixen Mútur com President, Karin i Danna com vocals, i Anna Giró canviant de funció. Es va designar Patri com Vicepresidenta, Anna Giró com Secretaria, Laia Eraso com tresorera, Pilar i Miquel com vocals. Es va agrair sincerament als membres sortints, Carme Salas, Joana Valdivieso, Mariela i Lluís Torrent, perquè varen fer una tasca important en moments d’inici molt difícils per l’entitat. 


Es va agrair l’ajuda de tots en general, complint les tasques assignades a l’ultima reunió, i es va agrair en particular l’ajuda de Toni Albert, feta sempre no sols amb professionalitat sinó també amb dedicació i amabilitat, i la de David Morales a la gestoria, gracies a qui ja s’ha obtingut una subvenció de 1.280 euros de la Diputació. 


Es varen repassar les tasques que s’havien acordat a l’ultima reunió.


Sortides dissabte i dimecres:  Es manté com abans:  Mútur, i en cas de que aquest no pugui venir Anna Giró, Miquel i Nardo (aquest últim no hi era en el moment de parlar-ho i queda pendent de confirmació) el substituiran. Es demana puntualitat, i que aquell dels palistes habituals que no pugui venir que ho avisi.


Assegurances: Patri acabarà les gestions ja iniciades.


Material: Nathalie Giordano, María Giró, Javi i Iñaki es continuaran cuidant del material, en especial una vegada el nou lloc estigui construït.


Remolc: Sisco continuara cuidant d’ell.


Local i lloc de pupilatge: Pilar amb l’ajut si cal dels encarregats de material.


Travessies habituals (Port de la Selva, Colliure i Illes Medes): les seguiran organitzant Patri i Mútur.


Sortides trimestrals: Anna Surez, Nardo i Iñaki, els quals ja estan preparant una baixada pel riu Ter.


Sortides de lluna plena: es proposa mantenir tres sortides de lluna plena durant l’estiu.


Viatges: Pilar i Mútur continuen encarregant-se. Es va parlar de Grecia o Menorca, i se’ns va dir que ens portava el vent.


Institut i Escola: es mantenen les sortides, amb els monitoratges voluntaris i l’ajut en infraestructura de Toni Albert.


Blog: es demana més participació i es buscarà la manera de possibilitar-ho.


Gestoria: David Morales continuarà fent de forma gratuïta les gestions que es necessitin fer.  


Comunicació: Anna Giró continuarà fent l’enviament de mails i allò necessari per informar de 
les diferents activitats.


Propaganda: es va dir que teníem que millorar i buscar forma de potenciar l’entitat, utilitzant el nom Umiiartoq-Escola d’en Mar per tal de distingir-se de tantes altres Escoles de Mar que hi ha arreu. Anna Giró va portar un pressupost per fer samarretes amb els dos logos, l’idea va agradar i es va quedar que s’acabaria de concretar buscant més informació. Convé trobar i aportar idees (banderoles, gorres,...) per tal de que el nom es consolidi i sigui conegut, pensant que potser sigui una manera de que més gent del poble s’animi a palejar i conèixer l’entorn marí del seu poble.


Formació:  Josep Flor i Miquel continuaran gestionant la celebració de cursets d’aprenentatge. S’agraeix l’esforç d’en Josep Flor en l’organització i de Toni Albert en la portada a terme. Miquel va voler donar el mèrit dels cursets a en Josep Flor, qui en veritat ha sigut qui els ha treballat i ens ha mantingut informats. El proper dia 21 es celebrarà, si el temps ho permet, la repetició del curset d’ones.


Celebracions: l’Anna Suárez continuarà la tasca d’organitzar algun dinar o sopar, sempre és important trobar-se i passar-ho bé també fora del mar.    


Reunions: es va acordar celebrar una reunió com la de ahir, amb musica, menjar i beure, cada sis mesos.

La sensació una vegada acabada la reunió ahir va ser molt agradable, crec que tenim la sort de ser bona gent que ens ho passem molt bé. Si he oblidat algo o algú, demano ja disculpes, i estem oberts a millorar i perfeccionar allò acordat ahir, i qui per circumstàncies no va poder venir ahir també té dret a dir la seva. Benvingudes totes les opinions, entre tots ho millorarem, de moment i a partir del no res ja hem fet un grup de gent que solca el mar, ràpid com el vent, però el solca. 


   

diumenge, 24 d’octubre de 2010

UNS NEDADORS AMABLES I TRANQUILS I UN DIA SENSE CANSAMENT

En teoria tindria que estar tan cansat que no hauria de poder prémer les tecles del ordinador. Però no, no estic gens cansat, al contrari. I és que probablement gastar energia ens carrega, i de vegades cansa més seure fent res en un sofà. Ja imagino a tots els companys d’aquest matí dient que això no és veritat, que palejar més de 27 kilòmetres en caiac, la major part palejant a ritme màxim perquè teníem pressa (també en el mar es pot tenir pressa), no sols no carrega energies, sinó que les descarrega, i molt.

Però analitzem-ho. Ens hem trobat a Portlligat a les 7.30 i no veiem res. El nostre local-container era un cau fosc on no es trobava res.  Però més o menys hem agafat allò que necessitàvem i a les vuit hem sortit deu caiacs des de Portlligat. Érem Anna Suarez, Nathalie Giordano, Oscar, Toni Sbert, Carles Verges, Marc, Josep que no va sempre el primer, Nardo, Rostia i jo.

En menys de un hora hem arribat a la badia de Jonculs, en un mar gris, bonic i tranquil, després d’haver entrat a la coua del Bou Marí i d’haver fet el tomb a l’illa de Mallorca. Palejant en grup (!!!) hem arribat a la platja de Jonculs i no hi havia ningú. Ningú. Hem calibrat la possibilitat de haver-nos equivocat de dia, hem proposat que la meitat de nosaltres nedés i l’altra meitat els acompanyes en caiac per tal de no haver-se aixecat aviat per no res, però finalment hem decidit esperar. Aviat han arribat Eduard Marqués i dos companys, i ens han dit que els nedadors i els altres caiacs estaven en camí. Al cafè de Jonculs hem trobat a la Marta Duch i a en Pep Cors.  

Una vegada arribats nedadors, organitzadors i altres caiacs hem preparat els grups, i aquí espero no haver ofès Nathalie Giordano quan al respondre a la pregunta dels Pagaia sobre quants érem nosaltres, jo he dit davant de tothom que érem nou palistes i la Nathalie. Alguns de Pagaia no ho entenien i hem preguntaven “nou i la Nathalie?”. Nosaltres d’una manera o altra enteníem, i crec que també la Nathalie, capaç de broma i a qui jo mai voldria ofendre. Bé, hem distribuït els grups, nosaltres ben numerats però sense saber qui a la dreta i qui a la esquerra, però la prova ha començat i nosaltres acompanyàvem al primer grup, els dels més lents.

La prova ha sigut tranquil·la, plàcida, al menys vista des d’un caiac, ja sé que nedar-la és altra cosa. També ben organitzada, sense grans dispositius, però amb eficàcia i fluïdesa. Ha ajudat el temps atmosfèric, i que per uns cent nedadors fóssim uns trenta caiacs.  Era fàcil controlar.

Una vegada arribats a Montjoi hem menjat algo del que oferia l’organització. I hem tornat cap a Portlligat. Aquí ha començat la prova per a nosaltres. Rostia tenia consulta a les tres de la tarda, era la una i sortíem de Montjoi. Ens quedaven dotze kilòmetres i els teníem que fer ràpids. Els hem fet en un hora i trenta i cinc minuts. I nos sols això, sinó que en Josep, sobrat d’energia, en arribar a Portlligat ha començat a fer esquimos. Magnífic.

De fet Josep, Rostia i jo érem els que anàvem davant, i per la velocitat que portàvem jo creia que els altres s’ho haurien pres amb calma, doncs no, en arribar he vist que tots anaven arribant a poca distancia, i fins i tot en Marc, tot i arribar renegant i dient que si el caiac fos seu el regalaria, ha arribat amb el grup. També magnífic.

Llavors, després de que en Rostia se’n anés ràpid, aquest cop per terra, hem carregat els caiacs i tothom calculava el lloc on a la tarda es deixaria caure per dormir la siesta, perquè la sensació era de esgotament (el dia de Port de la Selva varem palejar 23 kilòmetres i avui més de 27, i molts a velocitat), però diré que en el meu cas, tot i que també pensava en una tarda de descans, doncs no, palejant he carregat piles i em sento de meravella.  I la jornada crec que també ha sigut de meravella.

El dimecres i tornem, i les fotos d’avui les publicarem si la Nathalie me les envia.

Com sempre, i avui encara més, gràcies per haver vingut, ha sigut només un matí, intens, això sí, però crec que hem deixat un solc que ha valgut la pena. 

divendres, 22 d’octubre de 2010

dissabte 23, CURSET - diumenge 24, NEDADORS

Recordeu que demà dissabte no hi ha sortida perquè hi ha curset a Sant Pere Pescador, i que diumenge hem quedat a les 7.30 a Portlligat per acompanyar als nedadors de Jonculs.

dilluns, 18 d’octubre de 2010

TRAMUNTANA, NÚVOLS, I SOBRETOT FESTA

El dissabte varem tenir una sortida estranya, incerta, poc habitual. Feia dies que s'anunciava tramuntana, però es va presentar a les deu, quan ens preparàvem per sortir. Érem Laia Eraso, Patri, Pilar, Toni Sbert, Josep Flor, Felipe i la seva filla Laura, Eduard Marqués i jo. Felipe i Laura no havien palejat mai i es van defensar força bé, sent de resaltar la voluntad de Laura que en capa moment va deixar de palejar. La tramuntana no era forta, potser força 4, però per un caiac doble amb principiants era un repte.

Quan vaig arribar a Portlligat, en Eduard ja portava uns peixos que havia pescat des de el caiac.  Recordeu que és l'autor del blog "Cap de Creus amb caiac", un blog magnífic, amb informació científica i de caiac, i amb un disseny i una constància envejable.  Mentre estàvem palejant varem comentar la possibilitat de fer activitats conjuntes. És bonic trobar-se els habitants del Mar d'Amunt i del Mar d'Avall i veure, com sempre passa amb els humans, que les inquietuds i les circumstàncies són força iguals.

Josep Flor, Felipe i Laura varen quedar a Jonquet, i nosaltres varem parar al Cano Sec perquè Toni volia banyar-se, però va fugir el sol i el bany va quedar per un altre dia. La tornada va ser fàcil, portats pel riu de tramuntana que tan bé coneixem.  Jo vaig passar per Jonquet a recollir a qui havia quedat practicant, i des allí en Josep va tornar amb el doble amb Laura, i jo vaig acompanyar a Felipe que anava amb un individual. Cap problema, el riu és noble i el dia acompanyava, encara que continuava sent variable i poc clar.

Recordeu que el dissabte no hi ha sortida perquè tenim curset, el diumenge anem a Jonculs per acompanyar nedadors (necessitem gent, confirmeu l'assistència) i el dissabte 30 a les set de la tarda farem festa/sopar/reunio.  És curiós que quan em trobo gent pel poble, tots em confirmen las seva assistència a la festa/sopar, és també humà i per tant comprensible l'interès per passar-so bé. De fet, espero que el dia 30 ens ho passem molt bé, crec que ens ho mereixem.
        

dijous, 14 d’octubre de 2010

INUNDACIONS, NEDADORS I FESTES

Ahir varem tenir que navegar fins el container.  No és broma.  L'aiguat havia inundat tota la zona dels caiacs i per arribar fins a la porta del container sense caminar en una pam d'aigua vam tenir que utilitzar primer una barca i després una tabla, encara que finalment varem acabar caminant per l'aigua.

Varem sortir a palejar Pilar, Nathalie, Josep, Javi y jo, i varem trobar un mar de color marró, algo mai vist perquè no era només a prop de costa sinó també mar endins. Les ones eren mitjanes, sense trencar, i el mar estava mogut.  Era un dia ideal pel mareig, tal com el famós dia en que dotze palistes es varen marejar i el professor de religió va arribar a costa en estat catatònic. Ahir Nathalie va tenir símptomes però els va superar sense problemes. Varem arribar fins a Cap de Creus i a la Coua del Infern les ones colpejaven enfurismades. Allí varem tornar Nathalie i jo perquè teníem pressa, i els altres varen continuar cap a la Rata. Al vespre Pilar em va enviar un sms conforme havien tornat sense problema, i cal dir que hi ha certa contradicció amb Pilar, tranquil·la i feliç en un mar mogut i d'ones, i tensa i preocupada en un mar de tramuntana.

Ahir va ser un mar diferent. Per qui digui que si no ens avorrim anant sempre per els mateixos llocs, que vingui i comprendrà que mai ens avorrim perquè mai anem pels mateixos llocs perquè el mar es cada dia un diferent mar i fa que els llocs mai siguin els mateixos.

Recordar que el dissabte 23 en principi no hi haurà sortida perque el diumenge 24 sortirem des de Portlligat i anirem fins a Jonculs per tal d'acompanyar als nedadors fins a Montjoi, i després tornarem abans de dinar, és a dir, serà una sortida com la dels dissabtes, però en diumenge. És important saber qui vindrà, aquesta és una asignatura pendent, la comunicació, ja ho arreglarem.

De fet, el dia 30 d'octubre, dissabte, a les set de la tarda, al local de la Riera, farem un sopar amb música, com l'últim que varem fer abans de l'estiu a Portlligat, on a més de menjar, beure i riure o plorar segons l'estat d'ànim, parlarem d'allò que cal millorar. Tots esteu convidats, i més aquells que portin menjar i beure de qualitat. Necessitem activitats lúdiques tant com necessitem ones i vent.  

(les fotos d'ahir a la Coua de l'Infern i d'altres no les puc col·locar aquí perquè la Nathalie les fa molt boniques però desprès no me les envia, misteris com els dels fars del seu país)


dimarts, 12 d’octubre de 2010

reflexions en dias de pluja

Ha pasat ja molt de temps , i també moltes coses ,  l ´escola del mar ja fa anys que va començar a caminar , o millor dit a palejar i queden lluny les sortides , les primeres travesas CDQ-PORT I tantes altres que hem anat fent, precisament ara fa una setmana hem fet la darrera, que la veritat ha sigut molt agradable....
Pero l ´altre día en una sortida de disabte de forta tramuntana en la que per sorpresa , va apareixer mes gent del normal en un día com aquell, em vaig adonar que tothom havía evoluçionat de forma espectacular, i ho dic molt sinçerament, no era un mar façil, a mi ja ho sabeu m´agrada molt les onades i la mar brava , pero a molta gent no- No obstant tothom ho va afrontar de meravella i tornant a Barcelona, en el cotxe pensave que el que de veritat a fet millorar tant a la majoría , no han sigut els cursets(que van molt be, no ho dubto)  el que ha donat seguritat i anem a dir traça son les sortides de dias i dias.
Un día no dire el nom em preguntaven que com podía sortir de les roques en el kayak embarcant amb aquesta façilitat i si no em feia por volcar . donarme cops etc- No hi ha secret li vaig dir he sortit desde fa anys , he embarcat i desembarcat de llocs difíçils , i ho he fet fa ja molt de temps,crec sinçerament que la por no es important , si el respecte i sortin , navegant amb tots els mars es com de veritat s´agafa la soltura neçesaria.
Per aixo, de veritat , le meva feliçitaçio a tots, pero sobretot als que avans els costave i ara ja no.
Els haurieu d´haver vist saltant onades amb aquella forta tramuntana prop d´encalladora, no cal dir noms tots .
També voldría fer un reconeixement espeçial a la Maria Giró, donç es encomiable com colabora en totes les sortides en la recollida d´escombreries ,I HO FA SEMPRE, es ja un clasic veure el seu kayak ple de objectes i coses recollides a la platja i al mar. CHAPEAU

En fi  en aquest días de pluja i de malt temps , que encara fa mes bonic i temptador el mar , segueixo pensant que som uns afortunats

Fins aviat  MIQUEL

dissabte, 9 d’octubre de 2010

GRANS I NOBLES MASSES D’AIGUA

Avui em sortir en un mar d’ones inflades i nobles, masses d’aigua que ens aixecaven i ens feien perdre de vista els companys, ones que de fet són el pròleg de la mare de totes les tempestes, temporals i pluges que està anunciada per demà diumenge, però ones que avui ens han tractat bé, en cap moment han donat sensació de perill.  Érem Laura i la seva filla Martina, atrevides, valentes i hàbils en un caiac doble, Miquel, Marc, Rostia i jo, i hem palejat fins el Jonquet i després fins la platja de Guillola, i allí Miquel i Nardo han seguit cap a Cap de Creus, i nosaltres hem tornat gronxats per les ones, un dia tranquil, un mar encara tranquil, una sensació de calma que potser precedeix a la tempesta. Demà és la travessa nedant des de Calella de Palafrugell fins a les Illes Formigues, nosaltres hem de protegir els nedadors en caiac, qui ens protegirà a nosaltres, hi anirà qui pugui, ja ho veurem.

Dimecres a la tarda, quan segurament hauran passat les tempestes, tornarem al mar.

diumenge, 3 d’octubre de 2010

CADAQUÉS – PORT DE LA SELVA - CADAQUÉS








El mar és un àmbit immens i canviant a la vora del que vivim la nostra limitada presència temporal i física. Mai sabem amb llarga antelació quin mar trobarem, i quan ens endinsem en ell ho fem també de forma limitada i buscant aviat la protecció de la terra. Aquesta canviant identitat del mar el fa ric i atractiu, i a la vegada enriqueix l’esperit de qui en ell s’aventura. Quan deixem la costa cap dia és igual i una vegada acabat el dia, sempre ens allunyem del mar sentint que voldrem tornar-hi. Ahir, a les 9.30 del matí, 20 caiacs varem deixar la nostra coneguda platja de Portlligat i varem començar una travessia sense saber quin mar ni quines circumstàncies havíem de trobar.
Varem trobar una superfície densa i tranquil·la, amb multitud d’algues de llum que des de el fons pujaven i ens saludaven, una extensió gris per la que ens esteníem en un grup escampat però a la vegada compacte, palejant de manera ràpida i fàcil, varem veure el que ja no és el Club Med i que és commemorat amb un monument que requereix explicació, la placidesa és va distorsionar un instant amb els crits d’un pescador submarí a qui la pregunta d’en Nardo (sabeu que aquí no es pot pescar?) va curtcircuitar i transformar en energumen bramador, a tots ens pot passar, o no, Portaló ens va retornar l’esperit salvatge però sense violència, varem esmorcar, uns més que altres, en Iñaki va recuperar el nostre ancestral passat cavernícola i va intentar ficar-se en un forat, tot dient després que si estava bé, una parella de certa edat provava de baixar a la platja pel dret d’un salt d’aigua i varen optar per desistir, ja sigui per la dificultat del terreny o pel temor que podíem inspirar els vint salvatges que els esperaven a la platja, cridant, rient i mirant-los, ells no podien saber qui érem ni perquè cridàvem i rèiem, varem després continuar palejant, entrant a les cales d’en Golfet, una gran badia sense presència humana, varem parar a Talabre, on no hi han tortugues, ni cobertura pel telèfon, es perden els diners, i una parella que allí prenia el sol després es devia preguntar l’un al altra si no havien vist un grup de gent que arribava, feia soroll i se’n anava o si ho havíen somiat, la Pilar i en Josep ens havien deixat ja, van arribar abans a Port de la Selva, ell tenia pressa, i varen deixar els caiacs al mig d’una platja buida, un testimoni de parella que arriba a la civilització des de lo salvatge, nosaltres varem arribar més tard, a les tres, abans en el trajecte des de Golfet a Port en Lluís Torrent volia trencar la cara (paraules textuals) a un del nostres que ell no coneixia i no sabia que era dels nostres, pensava que anava pel seu compte, i deia que era un lladre perquè portava un caiac negre com els nostres i un rem groc com els nostres, i “ningú es compra un caiac dels negres”, jo l’hi vaig fer veure que si fos un lladre no ens hagués estat seguint com ens havia vingut seguint durant cinc hores, que era algú que ell no coneixia i que el deixes en pau, va ser un detall surrealista, o un altra curtcircuit sense conseqüències pel pobre palejador que no tenia res de lladre, i una vegada tots a Port de la Selva, varem desplegar una activitat frenètica i sense sentit aparent però que tenia molt sentit, uns es canviaven la roba, altres menjaven amb la fruïció de qui necessita reposar calories, altres es veien abduïts per un bar, uns poc carregaven caiacs i material al remolc, en Lluís Torrent retrobava a la seva família que l’esperava a la platja, la tranquil·la Clara de Girona retrobava el poble on va néixer la seva mare, aprenia la existència propera d’un poble anomenat Selva de Mar i comprenia perquè Port de la Selva es deia així, i a les quatre de la tarda setze supervivents dels grup (Josep, Lluis Torrent, Aleix i el seu amic presumpte lladre no varen tornar a peu, cada un tenia les seves raons per no fer-ho) i Anna Giró que per feina no havia pogut palejar i que se’ns va afegir per tornar a peu, varem començar la llarga pujada cap a Cadaqués.
El recorregut per terra va ser fàcil però deslluït per les boires que impedien la vista del paisatge, una mica atordidor pel cansament acumulat i pel ritme que ens va imposar la Pilar qui no es volia perdre la festa a la que estava

invitada amb la Marta, varem entrar a la antiga mina de ferro, varem arribar a Cadaqués després d’una mica menys de tres hores de caminar, i a Portlligat cadascú va reprendre el seu camí, adéu, adéu, havíem tancat un cercle començat deu hores abans quan ens internàvem en aquell mar que hem dit que mai és igual i al que el dimecres tornarem.
Gràcies a tots per haver vingut, va ser cansat però segur que el temps ho premiarà.