diumenge, 24 d’octubre de 2010

UNS NEDADORS AMABLES I TRANQUILS I UN DIA SENSE CANSAMENT

En teoria tindria que estar tan cansat que no hauria de poder prémer les tecles del ordinador. Però no, no estic gens cansat, al contrari. I és que probablement gastar energia ens carrega, i de vegades cansa més seure fent res en un sofà. Ja imagino a tots els companys d’aquest matí dient que això no és veritat, que palejar més de 27 kilòmetres en caiac, la major part palejant a ritme màxim perquè teníem pressa (també en el mar es pot tenir pressa), no sols no carrega energies, sinó que les descarrega, i molt.

Però analitzem-ho. Ens hem trobat a Portlligat a les 7.30 i no veiem res. El nostre local-container era un cau fosc on no es trobava res.  Però més o menys hem agafat allò que necessitàvem i a les vuit hem sortit deu caiacs des de Portlligat. Érem Anna Suarez, Nathalie Giordano, Oscar, Toni Sbert, Carles Verges, Marc, Josep que no va sempre el primer, Nardo, Rostia i jo.

En menys de un hora hem arribat a la badia de Jonculs, en un mar gris, bonic i tranquil, després d’haver entrat a la coua del Bou Marí i d’haver fet el tomb a l’illa de Mallorca. Palejant en grup (!!!) hem arribat a la platja de Jonculs i no hi havia ningú. Ningú. Hem calibrat la possibilitat de haver-nos equivocat de dia, hem proposat que la meitat de nosaltres nedés i l’altra meitat els acompanyes en caiac per tal de no haver-se aixecat aviat per no res, però finalment hem decidit esperar. Aviat han arribat Eduard Marqués i dos companys, i ens han dit que els nedadors i els altres caiacs estaven en camí. Al cafè de Jonculs hem trobat a la Marta Duch i a en Pep Cors.  

Una vegada arribats nedadors, organitzadors i altres caiacs hem preparat els grups, i aquí espero no haver ofès Nathalie Giordano quan al respondre a la pregunta dels Pagaia sobre quants érem nosaltres, jo he dit davant de tothom que érem nou palistes i la Nathalie. Alguns de Pagaia no ho entenien i hem preguntaven “nou i la Nathalie?”. Nosaltres d’una manera o altra enteníem, i crec que també la Nathalie, capaç de broma i a qui jo mai voldria ofendre. Bé, hem distribuït els grups, nosaltres ben numerats però sense saber qui a la dreta i qui a la esquerra, però la prova ha començat i nosaltres acompanyàvem al primer grup, els dels més lents.

La prova ha sigut tranquil·la, plàcida, al menys vista des d’un caiac, ja sé que nedar-la és altra cosa. També ben organitzada, sense grans dispositius, però amb eficàcia i fluïdesa. Ha ajudat el temps atmosfèric, i que per uns cent nedadors fóssim uns trenta caiacs.  Era fàcil controlar.

Una vegada arribats a Montjoi hem menjat algo del que oferia l’organització. I hem tornat cap a Portlligat. Aquí ha començat la prova per a nosaltres. Rostia tenia consulta a les tres de la tarda, era la una i sortíem de Montjoi. Ens quedaven dotze kilòmetres i els teníem que fer ràpids. Els hem fet en un hora i trenta i cinc minuts. I nos sols això, sinó que en Josep, sobrat d’energia, en arribar a Portlligat ha començat a fer esquimos. Magnífic.

De fet Josep, Rostia i jo érem els que anàvem davant, i per la velocitat que portàvem jo creia que els altres s’ho haurien pres amb calma, doncs no, en arribar he vist que tots anaven arribant a poca distancia, i fins i tot en Marc, tot i arribar renegant i dient que si el caiac fos seu el regalaria, ha arribat amb el grup. També magnífic.

Llavors, després de que en Rostia se’n anés ràpid, aquest cop per terra, hem carregat els caiacs i tothom calculava el lloc on a la tarda es deixaria caure per dormir la siesta, perquè la sensació era de esgotament (el dia de Port de la Selva varem palejar 23 kilòmetres i avui més de 27, i molts a velocitat), però diré que en el meu cas, tot i que també pensava en una tarda de descans, doncs no, palejant he carregat piles i em sento de meravella.  I la jornada crec que també ha sigut de meravella.

El dimecres i tornem, i les fotos d’avui les publicarem si la Nathalie me les envia.

Com sempre, i avui encara més, gràcies per haver vingut, ha sigut només un matí, intens, això sí, però crec que hem deixat un solc que ha valgut la pena. 

1 comentari:

  1. Jo també em pensava que estaria molt més cansada... ha estat genial, de veritat! i més per a mi, que portava molts de dies sense palejar, i creieu-me quan us dic que ho necessitava!!
    Això si, ara mateix, vaig a dormir, que per avui ja n'hi ha prou i demà és dilluns!
    Fins aviat!

    ResponElimina