SOFRE I GAVINES

Dilluns passat varem sortir de Portlligat mentre els alumnes de primària de l'escola de Cadaqués també sortien a palejar, ho fan totes les setmanes, és una activitat que nosaltres organitzem i és tot un plaer veure que s'apropen a una natura que és un privilegi tenir i poder gaudi.

Nosaltres varem enfilar cap a Cap de Creus i encara portàvem les imatges i les sensacions de la sortida de dissabte. Érem Anna Giró, Marta Duch, Pilar Colomer, Natalie Giordano, Natalie Corcoll, Rafa, Pau Calero, Pep, Albert, i jo. Marta, Pilar, Pau i jo érem supervivents de l'expedició d'il·luminats de dissabte (per cert, diumenge vaig parlar amb Gemma de Projecte Ninam i em va dir que el dissabte el catamarà va tenir dificultats per tornar a port degut al vent de sud que es va aixecar per la tarda, i no van arribar a Roses fins les nou de la nit, així doncs no érem els únics arriscats navegant mar en dins darrere balenes).

Tornant a dilluns, teniem una mica de vent de sud, però poca cosa. Varem entrar a la Coua de l'Infern, on varem recordar la vegada que entrant després d'una tempesta que ens va agafar en ple mar, amb trons i llamps, sentíem una forta olor de sofre dins la cova, quedant clar el perquè del seu nom, ni colors ni raigs de sol, simplement és l'infern o part d'ell.

Anna, Natalie Corcoll i Rafa varen tornar a Portlligat. Cal dir que era el primer dia de la Rafa i es va portar de meravella.

Els altres set varem palejar després fins Es Camallerís, on Kirk Douglas i Yul Briner es barallaven a "La llum de la fi del mon" i on l'any 1955 una balena va embarrancar i el pare d'en Miquel se li va pujar a sobre.

Després varem pujar en un petit illot (?) on les gavines tenien nius, ens van atacar però no massa, encara no entenc com no ho varen fer amb més violència perquè varem veure molts nius amb tres ous per niu, i fins i tot en alguns nius hi havien pollets nounats. Suposo que les gavines ja ens coneixen, deuen dir "ja estan aquí els palistes, estan sonats però són inofensius". La veritat és que varem estar a un pam dels pollets i no varen reaccionar. Només una d'elles va passar en vol rasant a uns centímetres del cap de la Pilar, però aquesta no s'en va adonar, mai veus quan de a prop et passen, són els altres els que ho veuen.

Varem tornar contra el vent, en un vespre bonic, encara més bonica l'entrada a Portlligat, en Dalí tenia res de tonto escollint el lloc on viure.

Al arribar ens en varem adonar que eren quarts de set, havíem palejat més de tres hores, i tothom va sortir de pressa cap a les seves obligacions, molts nenes i nenes estaven a casa sense uns pares i mares que no sols no tenen res al cap, sinó que en contes de pardals hi tenen gavines. Gavines amigues, però.

Altra vegada una tarda magnífica, i que continuïn.

Recordeu que avui dimecres sortim a les tres, i a les set ens trobem a l'Art i Joia per escoltar la xerrada d'en Pau sobre Groenlandia, i conèixer les activitats propostes per l'Escola d'en Mar.