diumenge, 20 de maig de 2012

TEMERITAT I PRUDENÇIA

Aquest  dissabte, era un día diferent, per moltes coses, Si , no hi era en Mutur, aquesta era una d´ellas, pero també perque venía a remar amb mi un amic molt jove , Alejandro de diset anys un noi que es deleix sempre per venir a remar, li agrada molt i el vaig convidar a casa el cap de setmana, es una persona espeçial, que trenca una mica l´esquema egoista de l´adolesçençia que tots hem tingut.
El cas es que ja de camí ens trovem en Diego i en Toni  i pujem al seu cotxe, cap a Port Lligat.
Allá ens trovem en Xavi i Cristina,Mauricio,com no el carismátic Agusti, l´home mosquit i també , Ania.
A diferençia d´altres vegades ho varem fer tot molt rápid i amb bastant ordre ¿estarem canviant?
Un cop dins els respectius forats, deçidim  anar cap a Cap de Creus, pero jo vull aprofitar aquesta mar encantadora i ara si ! per fí ! moguda i anar a les meves estimades buquelles.
Uns quants amb l´home mosquit surten per la bocana i ens espereran allá i en Diego, Toni Alejandro i jo enfilem buquelles, que tot i no estar molt enjogasades, tenien ahir el seu punt.
Ses buquelles, son espeçials i crec que son com la vida s´han d´agafar com venen i de vegades si t ho penses masa l´autobus pasa de llarg, es un equilibri entre prudençia i deçisio.
Toni i mauro,crec que anaven masa junts al pasar i varen tenir un ensurt al volcar ahir allá al mig, no es agradable ho se. Afortunadament no va ser res , jo vaig tornar a buscarlos i estaven bé, pero amb algunas cariçies de les roques.
Cap problema, tret de la remullada, ahir feia temps mes fred i no hi havía sol, pero en Toni i jo varem anar a buscar els altres que no ens havían esperat i ens va costar trovarlos(donç no , no estem canviant)
Mes tard els veiem apareixer, amb dificultat donç les ones no ens deixavem gaire bona visió i junts varem enfilar Sant Lluis on ens posarem al corrent dels aconteixaments. Mauro va tornar despres de la remullada a buquelles.
Allí despres de xerrar una estona jo tenía ganes de continuar ,pero la majoría ja en teníen prou , per aixó amb Alejandro vam anar a Illa Mesina, on hi havía un bon ball de bastons. La prudençia em va fer anar en compte, ja que anave amb aquest noi i no era questío de tentar la sort.
Ell, es va portar de meravella, anave seguint sense problemes per tots els racons i com no varem arriscar, tot i que ja estave força cansat, el nano ho va fer molt bé.
Les conclusions les resumire amb la frase que sempre recordo de la meva tía Carolina d´aqui Cadaqués-
"-Nen , al mar, no se li ha de tenir mai por, pero li has de tenir respecte com a ton pare"

Per tant, content, feliç d´haver gaudit d´un nou magnific día i d´estar rodejat de bones persones, amb la meva personal historia espeçial amb Ses buquelles, on hi tornaré sempre que el mar vulgui posarme a prova.

Salut companys, i fins aviat.


Miquel

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada