dissabte, 5 de gener de 2013

ACCIÓ I PENSAMENT




Avui es Nit de Reis, una nit que per a mi sempre ha sigut important,  i contradictòria. De nen em portaven regals i era una nit única; de gran se m’emportaven (no sé qui se’ls emportava) gent a la que jo estimava i a la que no podria tornar a veure. Encara ara sé que la Nit de Reis és una nit plena d’il·lusió i també de perill. Sembla com si quan els Reis se’n van, com a compensació per la molta alegria que han portat, s’emporten part d’allò que estimem.  

I doncs tot és ja final, perquè som a la Nit de Reis, callaré, i amb el pensament demanaré, perquè si se’m emporten gent estimada a qui no podré tornar a veure, crec que tinc dret a demanar. Demano doncs.

Amb els anys aprenem els significats reals de paraules com llibertat, tolerància, generositat, les quals, a la nostra joventut, eren paraules boniques, amb un significat també bonic, però que per abstracte se’ns escapava. Eren una idea.

Hi ha una literatura que està feta amb persones que s’endinsen en un mar, i d’aquesta conjunció, la de mar i persones, neix una literatura plena de llibertat, tolerància i generositat. I també d’aventura. La literatura del mar.

Tota relació humana és una aventura, i en ella costa mantenir llibertat, tolerància i generositat. Hi ha una tendència a dominar, culpabilitzar i no donar. L’agressivitat és present. Cal recordar llavors el mar, molt més coherent i antic que nosaltres, i cal ser forts, no com ell, això és impossible, però en la nostra mesura, sent tranquils, amables i gens violents.

Una persona asseguda en una taula, llegint, estudiant, imaginant, no és una mòmia que no fa res, com hi ha tendència a pensar avui, quan s’ha perdut el gust per llegir, imaginar i saber, i tot queda en una fàcil superficialitat poc amiga del pensament i de la imaginació, quelcom que requereix un esforç que fatiga.  La persona asseguda davant d’un llibre o d’un paper en blanc, pot viure mil vides i pot, gràcies als llibres, aprendre i comprendre i gaudir millor després el mon exterior que l’envolta.

Tot home lliure estima al mar, crec que va dir Baudelaire. El mar deixa fer, i el seu horitzó és quelcom encisador que tot ho permet, tot hi cap, és quasi infinit. I en ell tothom és benvingut. I qui en ell s’endinsa té garantida l’aventura.

És cert que endinsar-se en el mar en un gran creuer o en un vaixell de vela patronat o de turisme, treu l’aventura personal, perquè la comercialització de l’aventura és quelcom en sí contradictori. Cal apropar-se al mar, si és possible, amb els mitjans propis, havent aprés com maneja’ls un mateix, i utilitzant-los per recórrer les distàncies en el mar. 

I la sortida d’avui? Ara hi arribo. Portlligat era allí, i nosaltres érem Pilar, Josep Parada, Santiago, Nardo, Albert, Diego, Xavier Masanés, Toni Sbert i jo. Tere ha preferit no sortir i caminar per Cap de Creus. I és que feia tramuntana, encara que menys forta del que semblava i estava anunciada, potser avui era força 5.

Hem palejat sense problema fins a Cap de Creus, i allí hem enfilat per Sa Freu fins a la barrera d’ones que va des de Encalladora a Culip. Eren més altes del previst, i trencaven des de tots costats. Eren perilloses. Jo he enfrontat una ona que potser era la més alta, de les trencants, que mai he enfrontat. He pensat que no la passava, he afirmat els genolls i he palejat fort. La he passat. Hem palejat fins poc passada la punta, Josep, Diego i Xavier Masanés els més avançats, Nardo, Albert, Toni i jo, en segona fila. Hem tornat per Buquelles, sense problemes.

El mar ens ha permès ser i palejar amb llibertat, té la generositat dels essers forts, en ell cadascú pot escriure la seva aventura que d’immediat passa a formar part del llibre del mar, on, si existeix, està escrit tot el que al llarg dels anys ha passat en les seves aigües, però sobretot cadascú s’emporta la seva aventura amb ell, i una vegada assegut a la taula, on no se és mòmia sinó coneixedor d’històries i d’aventures, podrà guardar-la i potser un dia confongui realitat i ficció, perquè qui fa i imagina, és a dir, qui llegeix aventures i qui d’una manera humil les viu, és més ric que qui només les fa o nomes les imagina. Acció i pensament és quelcom més ric que només acció o només pensament.

Dire, per a qui avui amablement m’ha preguntat pel meu dit cansament, que estic atordit, entre ones, però en mi porto la força del temps i confio en que sortiré de les ones atordidores i, sense cap violència ni culpabilitat, descansaré al sol d’una tranquil·la bonança, com altres vegades he fet al llarg de la meva vida.

El mar, encara que de força implacable, és just i no enganya, es mostra com és, i la vida, encara que a vegades difícil, crec que també és justa i no enganya, i vivint-la mai hem de renunciar a la llibertat, la tolerància, la generositat. Ni a l’aventura.

Es sabut que hi ha set cels. Doncs en un d’ells, o en un que si cal inventaré jo,  dormiré aquesta Nit d’il·lusió i de perill, i ho faré content i protegit, sense cap violència que em demani justificacions. Tot és possible, i si no ho és, només cal somniar-lo, i serà real i possible.  

Demano llibertat, tolerància i generositat, sabent i comprenent el que en la realitat volen dir aquestes paraules, riques en la ficció i també en la realitat. No demano aventura perquè mentre vivim la tenim.
 
La vida com una aventura.

Dimecres, a saber com i amb quin temps atmosfèric, continuarem.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada