divendres, 29 de març de 2013

ILLES








Trapobana és una illa a la que li agrada navegar. Ho fa de nit, però si en el seu recorregut nocturn troba un vaixell, ella s’aparta per evitar una  col·lisió que seria injusta perquè ella no està on els mapes la situen.  Pel contrari, si per la nit un vaixell entra al tros de mar on hauria de ser l’illa, aquesta torna d’immediat al seu lloc, i el vaixell es troba a sobre un camp d’arròs, o en un bosc, o sobre les agulles d’un campanar. El habitants de l’illa, que són habituats a la navegació nocturna, ajuden llavors a tornar el vaixell, si està en condicions, al mar, i el capità pot tornar a navegar, emportant-se només la vergonya de la seva errònia i atrotinada experiència.

Nosaltres naveguem entrant per les finestres dels campanars, ho vam fer a Sau, érem 16 (Cristina Masanés, Rosa Bardés, Pilar, María Giró, Montse, Cesc, Santiago, Eduard Baulida, Jordi Rotllán, Josep Flor, Xavier Masanés, Josep Parada, Miquel, Manel, Toni Albert i jo), un grup nombrós entrant per una finestra del campanar i sortint per l’altra, i a vegades trobem illes que sembla que se’ns tiren a sobre, ens va passar ahir, érem només Cristina, Nathalie i jo, i al arribar a Boquelles el mar era molt fort, i vam passar pel pas de l’illa d’en Mollu, però sortint ens vam trobar ones que passaven per sobre els furallons de ses Alls, no hi havia perill però eren fortes i impressionants, jo vaig passar primer, i quan em vaig girar vaig veure Cristina i Nathalie empaitades per les ones, palejant amb fúria i cridant “tira, tira”, i semblava que era l’illa den Mollu la que es tirava a sobre de elles per impedir-l-si el pas. No va passar res i vam arribar sense problemes a la badia de Cadaqués, vam veure el poble amb bastanta gent, vam anar a Sa Conca, vam parlar de platges gregues, de pins, dels Pitxot, de capanars, i vam tornar per mar obert per evitar les ones de mar de fons.

Vam gaudir de les úniques dues hores de sol que hem tingut durant molts dies. Als poc minuts d’arribar va tornar a ploure.

Dir que hem comprat material, cadenats, numeració de caiacs, bosses estanques, escarpins, armilles, guants, i cascos per protegir el cap del més esbojarrats en dies perillosos.

Les quatre primeres fotos són de Nathalie, i les tres de ocells són de Dani, de dissabte passat, quan vam veure tonyines. 

Si tot va bé, dissabte hi tornem.    


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada