diumenge, 31 de març de 2013

MEDITANT


Diuen que si un 10% d’una espècie animal aprèn quelcom nou, una habilitat, un perill del que guardar-se, una avantatja o un desavantatge, el resta de l’espècie ho aprendrà mitjançant l’inconscient col·lectiu. Sembla que és quelcom provat científicament.

Som animals, i així doncs si un 10% de la humanitat oblida televisions, mòbils, consoles, abandona la passió pels diners, els cotxes, les possessions, evita la agressivitat i l’egoisme, i troba capacitat per a meditar, tan sols meditar, el resta de la humanitat ho aprendrà també, i potser llavors tot anirà millor.

Quan sortim en caiac i ens apropem a la natura,  i som sols sobre el mar a prop de penya-segats silents, envoltats només d’ocells i de peixos, podem dir que estem en un estat proper a la meditació, i que no posseïm ni ens cal res més que la nostra persona i el caiac. Hem d’arribar a ser un 10% de la humanitat, no vull dir en caiac, però si en activitats que ens apropin al estat de meditació.    

Dissabte passat no vam meditar gaire, perquè a estones vam tenir que palejar amb força. Érem Tere, Nathalie, Xavier i Salvador, Diego, Toni Sbert, Jordi Rotllán, Miquel i jo, i bufava mestral no massa fort, potser força 6, però tal com anunciava windguru hi havia ratxes més fortes, potser força 7 o 8. Xavier i Salvador era el primer dia que palejaven en caiac tancat, i es van portar de meravella, utilitzant la seva bona forma física i aprenent poc a poc la tècnica. També Tere va aprendre a forçar la palada quan ho necessitava. Vam palejar fins a Jugadora, on unes ratxes especialment fortes, considerant que anàvem amb principiants, ens van fer tornar fins a Cala Bona, on vam esmorcar i vam xerrar, i després vam tornar en un riu de vent, tranquils, gaudint del que sempre gaudim i del que mai ens cansarem, crec, de gaudir, un mar i una natura que ens acull i pel que no cal pagar per accedir-hi.

Mentre nosaltres contribuíem al 10%, Cadaqués era ple de gent com només a Setmana Santa és ple, amb gent que col·lapsa els espais i torna el poble irreconeixible. Probablement era difícil meditar allí.

Dijous, si tot va be, hi tornarem, la natura encara hi serà i el poble serà altra vegada tranquil.  

Les fotos són de Nathalie i clicant a sobre es fan més grans.










Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada