ESFORÇ I CELEBRACIÓ

El proper diumenge, 27 de desembre, a les dotze del matí i a la sala llarga del Casino, es presenta el número 12 de la Revista Sol Ixent. Nosaltres, com a Escola d’en Mar, i també com a Umiiartoq, hi sortim en un article que intenta explicar qui som i què estem fent. Només volem dir aquí que al article nombra la sortida des de Portlligat fins a Portbou, i que s’acompanya amb una foto d’aquesta sortida. Bé, hem de dir que palegem millor o pitjor, però com a professionals de la fotografia ho fem més pitjor que millor, mai portem càmera i acabem fent fotos, quan les fem, amb un mòbil que tot just sabem com funciona. El dia de Portbou va ser una travessia fàcil i tranquil·la, tot i la distancia, i vam gaudir de poder arribar-hi sense fer un gran esforç. El mar era tranquil, varem esmorcar just avanç del Golfet, i des de allí, donat que el temps acompanyava, varem enfilar recte cap a Portbou, i havent sortit de Portlligat a les 7.15 varem arribar a Portbou abans de les 12. Allí, a la platja, ningú ens va fer cas, no va haver ni víctors, ni trompetes ni comitè de rebuda, tothom va seguir banyant-se o fent la seva, i què havíem de fer?, doncs anar a la terrassa més propera i fer un bon vermut, ens el mereixíem. I llavors va aparèixer la primera càmera, la d’en Cisco, el company de la Patri. Ell sí ens havia vingut a rebre, l’únic, i ens va fer una foto del grup davant d’unes cerveses, quelcom res esportiu ni heroic, però molt bo i merescut. He explicat això per a què es comprengui perquè en un article que parla d’una travessia de caiacs no sortim palejant, encara que no sigui entre grans ones, només que es veies el mar i els caiacs, i és que per una part era, com he dit, l’única foto, i per altra doncs dona raó de que en caiac no tot és esforç i patiment, també hi ha moments lúdics i d’esbarjo, la foto ho demostra. Els del grup érem Patri (que es va cansar més preocupant-se la nit abans per si ho aguantaria, que en el recorregut, en el que es va portar de meravella, fins i tot li va semblar poc i volia continuar cap a França), Miquel, Nardo, Josep Alarcón, Eneko i jo. Al article de la Revista hi ha un altra foto on surten caiacs, el mar, i l’illa de Mesina, per deixar constància de que no només celebrem sinó que també palegem.

Qui vulgui i pugui venir el diumenge a la presentació, benvingut, ho agrairem, que la gent respongui sempre és un ànim per tirar endavant la Revista, un altra travessia que encara que requereix un cert esforç, mereix la pena.

Demà, dissabte, sortim a palejar des de Portlligat, hi ha ganes i anirà bé per allò del molt menjar d’aquets dies. Fins i tot al acabar podem celebrar-ho, tenim cerveses al local, o potser estem donant una imatge un tant dissoluta, com qui paleja només per poder celebrar? Tant se val, trobem-nos i palegem!

CURSET SENSE MASSA FRED

Avui, diumenge, ha fet fred, però no tant com ahir, quan amb la tramuntana va ser realment dur, i el poble semblava vuit o nomes amb algú tan abrigat que no ensenyava ni el nas. Avui no havia quasi vent i encara que quan hem pujat als caiacs el termòmetre marcava tres graus, només al principi hem sentit fred, després la temperatura era agradable. Érem Anna i María Giró, Nardo, Miquel, Josep, Xavi Caminada, Pau Calero i jo. Hem anat a Junquet i hem fet practiques de direcció del caiac amb el cos i amb la posició del rem, i hem repassat una mica quasi tot el que havíem tractat en els altres dies de cursets. Després hem tornat per Buquelles, però el mar estava tranquil i no hem pogut practicar massa.

En Pau, que com sempre ha estat amable i alegre, fins i tot s’ha ofert a tirar-se al aigua per a que nosaltres practiquéssim el rescat, però l’hem convençut de que no valia la pena, i és que tot i no fer massa fred segur que tirar-se al aigua era una sentida. Al arribar a Portlligat ens ha donat un carnet que acredita que hem fet els cursets. També ens ha donat un clauer amb una caiac, es a dir, un caiac petit, no real, que es força bonic, tot un detall.

Demà dilluns sortim a les tres. Tot continúa.

CURS DE AEKMAR A PORTLLIGAT

Recordar que el proper diumenge, dia 20, a les deu del matí, en Pau Calero donarà un curset de AEKMar a la platja de Portlligat.

Anonimo en relacion a la gorra de Mutur

Hoy al llegar a casa he encontrado un sobre con mi nombre, me ha sorprendido que escribiesen Javi con b y al abrirla contenia esta nota que os transcribo literalmente:

"Marditos vellacos de la Escuela de Mar de Cadaqués, UMIARTOS (o como se diga)
el hotro dia capturamos en una accion sorpresiba la gorra de buestro jefe flotando a la deriva, si quereis volver a verla sin + abujeros que los que ya tenia deveis abandonar buestra temeraria nabegasión en nuestras aguas.
El Cap de Creus nos pertenece y bosotros sus enredais en nuestras lineas de pesca y nos espantais los peces mas gordos y nuestras familias no tienen pa' comé,
si persistis en buestra actitud ejecutaremos la gorra con crueldá y corgaremos un bideo en el Interné con la ejecusion (aun no sabemos, pero uno de los nuestros tiene un primo que puede haserlo, colgar el video digo, porque ejecutarla nusotros si que sabemos haserlo.)

Busotros mismos, si volvis a palear en nuestras aguas la gorra de buestro jefe es gorra muerta.
puede pareser una amenasa pero es que lo es. Mientras tanto la gorra estara sufriendo cautiberio crué que es lo que bosotros sus merecís
Firmado
Los pescadores de caña de las rocas de Cap de Creus."

Yo estoy bastante asustado y creo que deberiamos hacer una reunion urgente con algun abogado Gibraltareño para tratar de negociar el rescate..
Espero vuestras opiniones.
Un cordial saludo



.

He perdut la meva gorra blava. ¿I ara què?

Ja és molt que sigui aquí escrivint, pensava que no recordaria com entrar al blog. I és que ara tot és diferent. Intentaré explicar-me. Avui hem sortit amb un mar estrany, la tramuntana no era forta, però havia ones que sense ser grans ni trencades eren també estranyes, era un mar inusual. Fins i tot al embarcar-nos, les ones arribaven a la platja de Portlligat. Però el mar i el dia i la sensació havien de ser i serien magnífiques. Ha sigut un dia de sol, de vent, d’ones, de trencants, no hem tingut temps d’avorrir-nos, ha sigut una passejada moguda i agradable, tot un plaer. I tot i el mar estrany no ha sigut gens difícil. Érem Anna Giró (que ja recorda on són els caiacs i l’hem recuperada), Miquel, Javi, Josep i Guillem, un Guillem també recuperat, sempre dispost i ple d’alegria, que ha arribat i s’ha ajuntat amb nosaltres com si fes només un dia que ens havia deixat. Benvingut sigui Guillem. Hem palejat fins Encalladora, tot atrapant un altre palista, francès, que segurament pensava que palejava sol, i en realitat estava envoltat d’altres palistes, nosaltres. El mar no era difícil però insisteixo en que no era el mar habitual. Passat la Coua del Infern costava palejar entre els esculls, el mar bullia de manera irregular, fins i tot els pescadors de canya cridaven, no sé què deien, tampoc importava ni importa. Hem tret el nas a Sa Claveguera i hem seguit cap a Culip. En Miquel ha anat davant, i això sempre és un perill, en especial quan el mar està mogut, sabem que el Miquel no té por, confia en les seves capacitats, el problema és per aquells que el segueixen, però en aquest cas en Miquel anava davant preocupat perquè em buscava, es pensava que jo havia girat per fer el tomb a Encalladora, i no em veia, s’ha preocupat, però jo estava darrera, parlant i gaudint de les ones. S’agraeix la seva preocupació. Una vegada ajuntats tots, el francès inclós, al arribar a la línea d’ones entre Culip i Encalladora hem girat perquè les ones eren altes i a més darrera d’elles hi havia res, només l’obligatorietat de girar.

La tornada ha sigut un plaer, ens portaven les ones, es podia surfeixar, però llavors ha passat, L’enèsima trucada de la meva filla gran al mòbil, per dir quelcom per a ella important, ha fet que jo contestés, una racha de vent fes caure al aigua la meva gorra blava, i jo veiés com s’enfonsava i el mar se l’emportava. Uf.

Ja res serà igual, i de fet no sé si el dilluns recordaré que he d’anar a remar, i si hi vaig, què faré, ja res serà igual.

Però avui ha sigut magnífic, hi ha un temps per tot, i avui era el temps de perdre la gorra, tot tornarà a ser igual, hi haurà una nova gorra, i nous dies, i que tots siguin com els d’avui. Gracies a tothom per ser i palejar.

Dilluns hi tornarem, faltaria més, temps hi haurà per no ser-hi, siguem doncs, i amb força, mentre podem.

Dies tranquils amb mar de plom

Dissabte dia 5 varem sortir a palejar Anja, Pilar Colomer, Renné, Jordi Ferrer Baró, Miquel i jo, varem voltar Massa d’Or, també Encalladora, i varem arribar a Culip, cinc minuts de descans, i tornada. Mar tranquil i palejada tranquil·la.

Avui, dilluns 7, hem sortit, amb un mar de plom, tranquil i acollidor, Pilar Colomer, Anja, Marta, Javi i jo, hem arribat a Massa d’Or (Sa Rata), hem desembarcat amb certa dificultat, hem escalat fins l’orella (20 metres d’altura), amb un dia gris i de boira, hem vist les corrents i la línea que sempre separa el mar D’Amunt i el mar D’Avall, hem tornat amb el far de Cap de Creus ja encès, i hem arribat a Portlligat quasi sense llum.

Que segueixin i mai acabin els dies.

L'essència de l'escola

El dilluns passat vaig gaudir d'una altre meravellosa sortida en caiac, encara que ho visqui amb llunyania i amb persones diferents d'altres vegades, però l'essència de l'escola segueix com el primer dia: gaudir d'aquesta vida amb una activititat fàcil i de manera gratuïta. Això ho recordo per a tots els navegants que esteu fent possible que aquest gaudir arreli en aquest indret i que res ho pot espatllar. Hem d'alimentar aquest gaudir, hem de transmetre aquestes sensacions,
i hem d'estimar aquest indret per on vivim. Fins un altre sortida.