dilluns, 26 de novembre del 2012

MAURICIO S'BARBARO, MAURO



Fa moments, aquest vespre de dilluns, he rebut una trucada, i al respondre no he sentit cap veu, només es sentia una remor que era de mar, o així em semblava. S’ha tallat la comunicació, però una nova trucada m’ha tornat el soroll del mar i, aquesta vegada, es sentia també una veu. Era Mauricio que em deia que estava a la popa del vaixell, que estaven sortint del port de Barcelona, que se’n anava, adéu, adéu, i s’acomiadava, quina emoció saber-lo entrant en el mar dins d’un vaixell immens, segons ell el més gran que mai havia vist, tan diferent en mida al costat d’un caiac, i el seu to de veu era alegre, com sempre, sense problemes, com quan va plorar a Fornells al saber les dificultats d’un paisà seu, i fins i tot quan després parlava de les seves llàgrimes, destil·lava alegria.  Et trobaré a faltar, Mauro, eres algú en qui es podia confiar, que sempre era positiu, que cridava entre ones i em feia girar pensant que hi havia problemes, i no, era el teu crit de sempre. De veritat que en poc temps t’havies fet entranyable, algú de color clar que m’animava i alegrava. Estaràs dies en el vaixell,  després viuràs en el teu país, Uruguai, on segur que seguiràs sent qui ets, noble i nen, un amic.

Poc abans de la trucada de Mauro, Nathalie m’ha dit que Miquel havia fet una entrada al blog. L’he llegit. Miquel té dret a dir, i diu bé. Jo havia preferit per discreció no parlar al blog de circumstàncies que afecten a pocs, millor fer-ho entre nosaltres, però si ja s’ha parlat, diré el mateix que Miquel, benvingut tothom a Portlligat, deixem lluny dels armaris de Portlligat, si podem i sabem, intrigues i enuigs infantils, i siguem forts per afrontar el present carregant el dit i fet. Jo ja no recordo res, i el temps ajudarà a tothom a oblidar. Mauricio ens ha ensenyat a ser nens sense malicia ni rancor. Jo no recordo res, no tinc raó ni manca de raó, seré com sempre a Portlligat, i Eduard serà benvingut si vol venir, el mar serà allí, no podem ser tan ximples, espero el dia en que amb alegria el veuré arribar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada