divendres, 30 de novembre de 2012

TRAMUNTANA


Avui, dimecres estava anunciada tramuntana força 9 / 10 amb ratxes força 11, plovia, feia fred, dia ideal per no sortir, quedar-se a casa, passar potser per Portlligat i veure si havia algú, dubtós, Miquel era a Barcelona, Josep Parada havà dit que no podia venir, dia doncs de descans. Però al matí ha trucat Miquel, tenia festa i estava pujant per palejar. Alarma.

Cap problema, una excusa magnífica per vestir-me de feina i enfilar cap a Portlligat, on amb Nathalie hem baixat caiacs, han arribat Miquel i Anna Giró, i hem sortit, Nathalie no, ella encara té seny i ens ha fet fotos des del penya-segat. Fotos d’encomiat. Sempre es podrien ensenyar als fills i filles, mireu aquest era el teu pare, o la teva mare, l’últim dia que se’l va veure. I és que la tramuntana bufava forta. No era excessiva, es podia palejar bé, potser força 8 amb ratxes força 9. Sobretot les ratxes eren molt fortes, recordaven a les de Cabo Gata, i aixecaven força polsim. Anna Giró s’ha portat de meravella, tot i que a vegades no avançava, jo l’hi deia allò de “ara ha parat, aprofita i avança”, i era veritat, però en un moment ella m’ha dit “vols dir que ha parat?”,  tenia raó, el vent bufava fort, però jo també la tenia, ja sabeu que amb tramuntana cal veure venir les ratxes, galopen des de lluny, aguantar-les i quan han passat, apretar.

Hem negociat el vent primer fins S’Alqueria, després fins al Jonquet, i finalment fins a la platja de Guillola. La tornada ha sigut en algun moment dura, al Cap d’en Roig Anna i jo anaven oberts i les ratxes des de popa eres perilloses, m’han fet altra vegada pensar en la possibilitat de sortir literalment volant, el caiac aixecat, però hem arribat a Portlligat, on Miquel ha tingut l’idea definitiva, ¿anem a veure com està Boquelles?, i anar-hi ha sigut fàcil, però tornar, amb el vent acanalat ha sigut potser el més dur, Anna feia temps que no palejava, però tot i així, encara que hi havia estones que li costava avançar, ha arribat a la platja.

Un dia magnífic. Cal agrair a Miquel l’idea de pujar i sortir, nosaltres no haguéssim sortit. La vida es això, decisió i oportunitats per pujar al tren que passa. Miquel ha berenat i ha tornat a Barcelona. En veritat li agrada el mar i palejar. Al arribar m’ha trucat i a la veu encara portava tramuntana. Se’l sentia feliç.











2 comentaris:

  1. Nathalie felicitats per les fotos i els vídeos !!

    Miquel, Anna i Mutur, feia molta fred, felicitats !!

    ResponElimina
  2. Molt bona la idea d'incorporar videos, a part de les fotos. Felicitats doncs, per la reportera oficial, Nathalie!

    ResponElimina