dijous, 22 d’agost de 2013

SENTIMENTS



Fa dies que he perdut el ritme de publicació del blog, i és que el meu ritme vital canvia, torno a llocs que sempre m’han agradat molt, reflexiono, veig com amb una tranquil·litat que no recordava passen els dies, i sobretot perquè amb un company de caiac i amb l’amiga que ens segueix des de Nova York, ens hem embarcat en un propòsit disbaratat que ha omplert amb llibres biblioteques senceres i que mai s’acabarà de tractar: volem comprendre els diferents sentiments vers quant ens envolta, l’efecte que aquests sentiments nostres tenen sobre quan ens envolta, i la possibilitat d’aprendre en quan al que fa als sentiments.

És clar que no em queda temps per a res. Però no em queixo, ens ho passem be reflexionant-ho, i a sobre potser aprendrem a gaudir i a intensificar els sentiments. A vegades raonem entre ones, com avui, que eren trencants i no massa amigues, i llavors, en mig de natura en moviment, crec que raonem millor.

De moment, i resumint molt poc acadèmicament, hem dit que el sentiment d’amor pot influir en l’entorn, és a dir, millor estimar que no estimar, i si per exemple estimem el mar, doncs el mar ho sent i és una mica més blau. Sona a broma i ho és, però no ho és. És el famós experiment dels dos plats d’arròs cru, els tens a casa i cada dia insultes a un plat i dius coses boniques al altre. Al cap d’uns dies l’arròs insultat s’ha podrit, l’altre està molt be i tranquil, feliç. O l’experiment del iogurt. El iogurt té bactèries, i al laboratori es connecten aquestes bactèries, no sé com, amb un aparell que registre les seves reaccions de bactèria. Llavors es fan preguntes a algú davant del iogurt, i mentre les preguntes no són conflictives, les bactèries no reaccionen, però quan per exemple se li pregunta si ha fet ja la declaració de renda, o si ha parlat amb el seu pitjor enemic, les bactèries es tornen boixes, la reacció negativa del que escolta els afecta. Nosaltres som iogurts, de manera que millor que ens diguin coses amables i boniques.

Hem dit que l’amor, sigui per la parella, per la família, pels amics, per la natura, per l’art, o pel que sigui, pot ser amor “patxúm patxúm” o amor Bach. És a dir segons sigui la intensitat i la qualitat del amor estarem tocant i vivint una pachanga o tocant i vivint una serenata de Bach. I ens conformarem o no amb el que tenim o amb el que composem, o voldrem aprendre i sentir quelcom millor. Nosaltres tres, desafiants entre ones, hem decidit que volem amor intens i virtuós tipus Bach, perquè no? No sol nosaltres, sinó l’Univers en sortirà guanyant.

Hem dit que l’amor es global, és a dir, que no es pot estimar només a la parella, o a la família, o només als amics, al art, a les activitats. No. Si fem ballar les bactèries, o podrim l’arròs, ho fem amb tot. O al inrevés. És la capacitat general d’estimar que apliquem o no a quant ens envolta, sense fraccionar ni exclusivitzar.

Un punt més dins del resum. Hem demanat que com parella, és a dir, en l’amor de parella hi ha tres punts que no es poden transgredir, hi han de ser sempre, sinó més val anar-se’n, adéu, adéu, tres punts innegociables:  respecte, llibertat i tendresa.

Seguirem intentant comprendre, perquè resulta que aprenem a fer truites de patates, o cases, o avions, o a curar gent, però no aprenem a estimar, això pensem que és quelcom natural, no cal reflexionar ni aprendre, i així ens va.
Dissabte amb el company de caiac vam parlar mentre plovia al sortir, feia fred després, anàvem a Cadaqués a veure Nathalie al mercadillo, després a la platja de Sant Esteva, feia sol, calor i tramuntana, i ens ho passàvem com sempre molt be. Érem Cesc, Daniel, Josep Flor, Adrià, Josep Parada, Diego, Miquel, Toni Sbert, Mauricio i jo.

Avui ha sigut amb vent de mar força 5/6, ones trencants però no perilloses, hem arribat al Canó Sec, costava entrar-hi, hem vist des de terra Cala Bona, i hem tornat gaudint d’un mar fort però no perillós. Érem Nathalie, Salvador, Joan Ramírez, Jordi Rotllán, Mauricio, Toni Sbert i jo.

Si algú s’afegeix a aquest intent de comprendre lo positiu o negatiu del amor o de la falta d’amor, benvingut, que ens digui. No sé si en tornarem a parlar en el blog, però si parlarem entre ones, i més enllà del oceà. Tot és per passar-ho be, el millor possible i amb la més alta intensitat possible.


De moment som iogurts i sardines, i volem aprendre. I sentir molt, amb sentiment res superficial, sinó profund i arrelat, sentiment Bach. Una vida, i viure-la amb intensitat.

Les tres primeres fotos són de dissabte, les altres d'avui. Totes fetes per Nathalie. Mauricio deixa clar, en la primera, que va d'esquenes al grup.











Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada